Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "ignominis" dins totes les àrees temàtiques

angina mesentèrica angina mesentèrica

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació>, <Gastroenterologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  angina mesentèrica, n f
  • ca  angina abdominal, n f sin. compl.
  • ca  angina intestinal, n f sin. compl.
  • ca  dispràgia intermitent angioescleròtica intestinal, n f sin. compl.
  • la  angor abdominis

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació>, <Gastroenterologia>

Definició
Dolor còlic postprandial, localitzat a l'epigastri, que apareix durant la primera hora després de la ingestió d'aliments, sobretot greixos, que desapareix progressivament i que s'observa en la isquèmia intestinal crònica.

S'ha relacionat amb la disminució relativa del flux arterial mesentèric, com a conseqüència de l'augment normal de les necessitats metabòliques, després de la ingestió, en malalts afectats d'arterioesclerosi mesentèrica o de vasculitis mesentèrica (poliarteritis nodosa).
beina del recte de l'abdomen beina del recte de l'abdomen

<Ciències de la salut > Anatomia humana>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'anatomia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/182/>

  • ca  beina del recte de l'abdomen, n f
  • es  vaina del recto del abdomen
  • en  sheath of rectus abdominis muscle
  • TA  vagina musculi recti abdominis

<Anatomia>

beina del recte de l'abdomen beina del recte de l'abdomen

<Ciències de la salut > Ginecologia. Obstetrícia > Sinologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CULELL, Pere; FANDOS, Adelaida; NIETO, Maribel. Diccionari de sinologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/117/>

  • ca  beina del recte de l'abdomen, n f
  • es  vaina del recto del abdomen
  • fr  gaine du muscle grand droit
  • en  sheath of rectus abdominis muscle

<Sinologia > Anatomia mamària>

Definició
Beina formada per l'aponeurosi de revestiment dels tres músculs anterolaterals de la paret abdominal.

Nota

  • La part superior de la beina del recte de l'abdomen marca el límit inferior de la mastectomia.
bonitas nominis [la] bonitas nominis [la]

<Dret romà>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  bonitas nominis [la], n f

<Dret romà>

Definició
Solvència d'un deutor.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • ('bondat del nom')
  • Expressió que denota la solvència d'un deutor, el nom del qual estava inscrit en els llibres de comptes d'una casa en relació amb una quantitat deixada en préstec o manllevada.
canalicle innominat canalicle innominat

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Neurologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  canalicle innominat, n m
  • ca  canalicle d'Arnold, n m sin. compl.
  • ca  canalicle innominat d'Arnold, n m sin. compl.
  • ca  canalicle petrós, n m sin. compl.
  • ca  forat d'Arnold, n m sin. compl.
  • ca  forat petrós, n m sin. compl.
  • ca  solc del nervi petrós superficial menor, n m sin. compl.

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Neurologia>

Definició
Petit orifici de la vora interna de l'ala major de l'esfenoide, per on passa el nervi petrós superficial menor, branca del facial.
cartílag cricoide cartílag cricoide

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Otorrinolaringologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  cartílag cricoide, n m
  • ca  cartílag anular, n m sin. compl.
  • ca  cartílag innominat, n m sin. compl.

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Otorrinolaringologia>

Definició
Cartílag imparell que ocupa la part inferior de la laringe, sobre el qual descansen els altres cartílags laringis. Té forma d'anell, la qual cosa justifica el seu nom, del grec kríkos, anell, i eîdos, semblant a.
cavitat abdominal cavitat abdominal

<Ciències de la salut > Anatomia humana>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'anatomia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/182/>

  • ca  cavitat abdominal, n f
  • es  cavidad abdominal
  • en  abdominal cavity
  • TA  cavitas abdominis

<Anatomia>

contracte atípic contracte atípic

<Documentació jurídica>, <Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  contracte atípic, n m
  • ca  contracte innominat, n m sin. compl.
  • es  contrato atípico
  • es  contrato innominado

<Documentació jurídica>, <Dret civil>

Definició
Contracte caracteritzat per l'absència de reconeixement legal i de disciplina normativa en un determinat moment i ordenament jurídic.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • La regla o principi general de llibertat contractual engendra la possibilitat que les parts celebrin contractes sense necessitat d'ajustar-se als tipus preestablerts per la llei i, al mateix temps, la possibilitat de modificar o substituir la disciplina normativa d'un tipus contractual segons els interessos i les necessitats de les parts. En conseqüència, apareix la distinció entre els contractes típics i els contractes atípics. Ara bé, els conceptes de tipicitat i atipicitat són relatius, ja que varien segons el contingut que en cada moment posseeix un ordenament jurídic determinat.
    Els contractes atípics tenen una importància economicosocial remarcable, atès que es consideren un instrument de desenvolupament de la vida social i econòmica.
    La manca d'ajustament entre el contracte singular que les parts celebren i els tipus contractuals establerts legalment es pot produir de tres maneres. En un extrem, les parts poden crear un contracte que, tot ajustant-se, en principi, a la funció economicosocial i a l'estructura d'un tipus establert, se'n separi en algun punt concret per mitjà de pactes o clàusules que no corresponen a aquest tipus contractual. A l'extrem contrari hi ha els contractes que se separen completament dels tipus legals, i, en una zona intermèdia, se situen els casos en què les parts utilitzen elements que corresponen a diferents contractes típics, i es distingeix entre els contractes mixtos -en què conflueixen elements que pertanyen a tipus contractuals diferents-, els contractes col·ligats -en què les parts juxtaposen diferents contractes típics en un negoci únic- i els contractes complexos -caracteritzats perquè les prestacions de cadascuna de les parts, les obligacions assumides o els pactes establerts, aïlladament considerats, pertanyen a un tipus contractual preexistent del qual s'aïllen per a integrar-se en el negoci.
    Els contractes atípics plantegen dos problemes fonamentals: un problema d'admissibilitat i de validesa, en la mesura que cal establir els límits dins els quals el contracte és admissible i s'ha de considerar vàlid i eficaç, que en conseqüència disposa de la protecció de l'ordenament jurídic, i un problema de disciplina normativa, ja que davant la mancança d'una normativa legal, cal determinar quina és la disciplina que es considerarà a l'hora d'interpretar aquests contractes, a l'hora d'integrar llurs llacunes o deficiències.
  • V. t.: contracte típic n m
contracte innominat contracte innominat

<Dret > Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>

  • ca  contracte innominat, n m
  • es  contrato innominado

<Dret civil > Dret civil d'obligacions i contractes>

Definició
Contracte atípic que, sense adaptar-se als que tenen nom en la llei, subscriuen les parts usant la llibertat de pactar.
derivatio nominis [la] derivatio nominis [la]

<Ciències de la vida > Biologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  derivatio nominis [la], n f
  • es  derivatio nominis
  • en  derivatio nominis

<Ciències de la vida > Biologia>

Definició
Explicació de l'origen del nom científic d'un tàxon relatiu a una espècie humana o animal.