Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "incogitat" dins totes les àrees temàtiques
<Documentació jurídica>, <Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca contracte atípic, n m
- ca contracte innominat, n m sin. compl.
- es contrato atípico
- es contrato innominado
<Documentació jurídica>, <Dret civil>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
La regla o principi general de llibertat contractual engendra la possibilitat que les parts celebrin contractes sense necessitat d'ajustar-se als tipus preestablerts per la llei i, al mateix temps, la possibilitat de modificar o substituir la disciplina normativa d'un tipus contractual segons els interessos i les necessitats de les parts. En conseqüència, apareix la distinció entre els contractes típics i els contractes atípics. Ara bé, els conceptes de tipicitat i atipicitat són relatius, ja que varien segons el contingut que en cada moment posseeix un ordenament jurídic determinat.
Els contractes atípics tenen una importància economicosocial remarcable, atès que es consideren un instrument de desenvolupament de la vida social i econòmica.
La manca d'ajustament entre el contracte singular que les parts celebren i els tipus contractuals establerts legalment es pot produir de tres maneres. En un extrem, les parts poden crear un contracte que, tot ajustant-se, en principi, a la funció economicosocial i a l'estructura d'un tipus establert, se'n separi en algun punt concret per mitjà de pactes o clàusules que no corresponen a aquest tipus contractual. A l'extrem contrari hi ha els contractes que se separen completament dels tipus legals, i, en una zona intermèdia, se situen els casos en què les parts utilitzen elements que corresponen a diferents contractes típics, i es distingeix entre els contractes mixtos -en què conflueixen elements que pertanyen a tipus contractuals diferents-, els contractes col·ligats -en què les parts juxtaposen diferents contractes típics en un negoci únic- i els contractes complexos -caracteritzats perquè les prestacions de cadascuna de les parts, les obligacions assumides o els pactes establerts, aïlladament considerats, pertanyen a un tipus contractual preexistent del qual s'aïllen per a integrar-se en el negoci.
Els contractes atípics plantegen dos problemes fonamentals: un problema d'admissibilitat i de validesa, en la mesura que cal establir els límits dins els quals el contracte és admissible i s'ha de considerar vàlid i eficaç, que en conseqüència disposa de la protecció de l'ordenament jurídic, i un problema de disciplina normativa, ja que davant la mancança d'una normativa legal, cal determinar quina és la disciplina que es considerarà a l'hora d'interpretar aquests contractes, a l'hora d'integrar llurs llacunes o deficiències. - V. t.: contracte típic n m
<Dret > Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>
- ca contracte innominat, n m
- es contrato innominado
<Dret civil > Dret civil d'obligacions i contractes>
Definició
<Dret romà>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca de incognito [la], adv
<Dret romà>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: El rei va viatjar de incognito pel país.
- ('no volent fer-se conèixer')
- Locució emprada per a indicar que una persona, especialment revestida d'autoritat, vol passar desapercebuda, i per això defuig de ser tractada amb la dignitat que li correspon.
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca delicte contra la integritat física, n m
- es delito contra la integridad física, n m
<Dret penal i penitenciari > Dret penal>
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca delicte contra la integritat moral, n m
- es delito contra la integridad moral, n m
<Dret penal i penitenciari > Dret penal>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca delicte contra la integritat moral, n m
- es delito contra la integridad moral, n m
<Dret penal>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca delicte contra la integritat moral, n m
- es delito contra la integridad moral
<Dret penal>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
El títol VII del llibre II del Codi penal (CP) està dedicat a les «tortures i altres delictes contra la integritat moral».
La menció a la integritat moral com a objecte de protecció penal és una novetat en l'ordenament juridicopenal. Així, l'òrgan legislador del 1995 va voler donar cabuda en el CP als atemptats contra un bé jurídic reconegut constitucionalment (art. 15 Constitució espanyola [CE]), però fins al moment no tutelat penalment. A més, el càstig d'aquests comportaments està en consonància amb la normativa internacional subscrita per l'Estat espanyol: article 5 de la Declaració Universal dels Drets Humans; article 3 del Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i les Llibertats Fonamentals; article 7 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics; la Convenció contra la Tortura i altres Tractes o Penes Cruels, Inhumanes o Degradants, signada a Nova York el 10 de desembre de 1984 i ratificada per l'Estat espanyol el 19 d'octubre de 1987, i el Conveni Europeu per a la Prevenció de la Tortura i de les Penes i Tractes Inhumans o Degradants, signat a Estrasburg el 26 de novembre de 1987 i ratificat per l'Estat espanyol el 2 de maig de 1989.
No obstant això, el concepte de integritat moral no és fàcil de definir. Probablement, s'ha d'identificar amb el de dignitat, en el sentit que ja va concretar el Tribunal Constitucional espanyol (TC) en la Sentència 53/1985, de l'11 d'abril, és a dir, com a «valor espiritual i moral inherent a la persona que es manifesta singularment en l'autodeterminació conscient i responsable de la pròpia vida i que comporta la pretensió de respecte per part dels altres». La Sentència del Tribunal Constitucional (STC) 120/1990, del 27 de juliol, afegeix la noció de inviolabilitat de la persona quan afirma que l'article 15 de la CE garanteix el dret a la integritat física i moral, mitjançant el qual es protegeix la inviolabilitat de la persona, no només contra atacs dirigits a lesionar el cos o l'esperit, sinó també contra tota classe d'intervenció en aquests béns no consentida pel titular. Així, doncs, dignitat i inviolabilitat de la persona són les idees centrals d'aquests delictes.
L'article 173 del CP recull el tipus bàsic: «el qui infligeix a una altra persona un tracte degradant, i danya així greument la seva integritat moral, ha de ser castigat amb la pena de presó de sis mesos a dos anys».
Tal com ha posat de manifest la doctrina, no es pot afirmar que aquesta figura compleix les exigències derivades del principi de taxativitat, sinó que, per contra, es tracta d'un tipus absolutament obert. Tractes degradants són els que poden crear en les víctimes sentiments de terror, d'angoixa i d'inferioritat susceptibles d'humiliar-les, envilir-les i de trencar llur resistència física o moral (STS del 29.9.1998, ponent: Ramos Gancedo); i, més en general, representen qualsevol atemptat a la dignitat de la persona.
El tracte degradant ha de ser valorat de manera objectiva, amb independència que la víctima pugui tenir un sentiment, des d'un punt de vista exclusivament subjectiu, d'humiliació.
La lesió de la integritat moral es produeix quan la persona veu negada la seva capacitat per a decidir, quan la pèrdua de la dignitat fa que perdi les seves condicions d'ésser lliure, de manera que no es pugui atribuir la seva conducta com a pròpia.
Així mateix, dins els delictes contra la integritat moral, el CP ha inclòs els delictes de tortures (art. 174 i 175).
Finalment, l'article 177 estableix una regla concursal en virtut de la qual, si a més de l'atemptat a la integritat moral es produeix lesió o dany a la vida, a la integritat física, a la salut, a la llibertat sexual o als béns de la víctima o d'una tercera persona, s'han de castigar els fets separadament amb la pena que correspon pels delictes o les faltes comesos, excepte quan ja està especialment castigat per la llei.
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca delicte contra la intimitat, n m
- es delito contra la intimidad, n m
<Dret penal i penitenciari > Dret penal>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca delicte contra la intimitat, n m
- es delito contra la intimidad, n m
<Dret penal>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca delicte contra la intimitat, n m
- es delito contra la intimidad
<Dret penal>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
El delicte contra la intimitat és una infracció penal fixada en els dos capítols (art. 197 al 204) del títol X del Codi penal (CP) i amb la qual es pretén protegir, d'acord amb la rúbrica del títol esmentat, tres drets fonamentals reconeguts constitucionalment: la intimitat personal i familiar, la pròpia imatge i la inviolabilitat domiciliària (art. 18 Constitució espanyola [CE]). A aquests drets s'hi pot afegir la garantia constitucional del secret de les comunicacions (art. 18.3 CE).
No obstant això, i com denuncia una part de la doctrina, tot i la menció al dret a la pròpia imatge com a bé jurídic protegit entre aquestes infraccions, no n'hi ha cap que s'ocupi d'incriminar-ne les possibles lesions. A més, si es parteix de la instrumentalitat de la inviolabilitat del domicili (Sentència del Tribunal Constitucional [STC] del 23.2.1995, ponent: De Mendizábal Allende) i del secret de les comunicacions com a garanties constitucionals amb les quals es pretén protegir el dret a la intimitat, es pot afirmar que el dret a la intimitat és, en realitat, l'únic bé jurídic efectivament tutelat amb la previsió de totes les infraccions.
En primer lloc, els delictes de descobriment i revelació de secrets (art. 197 al 201 CP) es dediquen clarament a la protecció de la intimitat. En aquests preceptes es castiguen les conductes d'apoderament de documents o efectes personals sense el consentiment de la persona titular, d'intercepció de senyals de comunicació en general i d'utilització d'enginys de captació del so o de la imatge. També s'incriminen les conductes que consisteixen a apoderar-se, utilitzar o modificar en perjudici d'una tercera persona dades reservades, enregistrades en suports informàtics, electrònics o telemàtics, com a forma de protecció de l'anomenat dret a l'autodeterminació en la informació personal, una de les plasmacions concretes del dret a la intimitat.
La gravetat de les sancions establertes varia segons la difusió que es doni a la informació obtinguda per aquests mitjans, al contingut especialment sensible de certes dades, a les finalitats que moguin el subjecte actiu, o a les característiques d'aquest. L'article 200 del CP amplia la protecció penal a les persones jurídiques, a les quals es reconeix un àmbit d'intimitat mereixedor de tutela.
Quant a la disponibilitat dels béns jurídics que es pretén protegir amb aquests delictes, l'autorització de la persona afectada s'ha de considerar en tot cas causa d'atipicitat. Per a perseguir aquestes infraccions cal, com a regla general, que la persona agreujada o el seu representant legal ho denunciïn (art. 201 CP), excepte quan s'afecta l'interès general o una pluralitat de persones. El perdó de la persona ofesa extingeix l'acció penal o la sanció.
El capítol II del títol X estableix el delicte de violació de la llar i del domicili de persones jurídiques i establiments oberts al públic. D'una banda, amb aquestes infraccions es pretén protegir la intimitat prohibint i castigant les entrades no autoritzades en un àmbit com és la llar, en què es desenvolupa de manera especialment intensa la vida íntima de les persones. La protecció s'amplia -en una de les novetats del CP del 1995- a les entrades indegudes en domicilis de persones jurídiques públiques o privades, despatxos professionals o oficines, o en establiments mercantils o locals oberts al públic fora de les hores d'obertura (art. 203 CP), com a llocs de possible desenvolupament de la intimitat dels particulars (STC del 26.4.1999, ponent: González Campos).
La intimitat i la inviolabilitat del domicili també es protegeixen per la previsió de certs delictes comesos per funcionariat públic (art. 534 i s. CP). El CP incrimina la conducta de l'autoritat i de la persona funcionària que, en l'entrada a un domicili, tot i haver-hi una causa per delicte que fonamenta l'entrada, no respecta les garanties constitucionals o legals. També es considera delictiu el fet de no respectar les garanties en l'escorcoll dels documents o dels papers d'un particular.
Finalment, els articles 535 i 536 del CP castiguen la persona funcionària que, quan hi ha causa per delicte, intercepta la correspondència o les comunicacions entre particulars o utilitza artificis de captació del so o de la imatge sense respectar les garanties constitucionals o legals.
