Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "inflaci" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI inflació, deflació, hiperinflació, desinflació, biflació, reflació, estagflació o agroflació?

<Economia. Empresa>

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

ca 0 CRITERI inflació, deflació, hiperinflació, desinflació, biflació, reflació, estagflació o agroflació?

<Economia. Empresa>

Definició

Tant inflació com deflació, hiperinflació, desinflació, biflació, reflació, estagflació i agroflació són formes adequades, encara que tenen significats diferents, tots relacionats d'una manera o altra entre ells.

Així, inflació i deflació són termes oposats, que reflecteixen la realitat contrària:
- La inflació és una elevació general i continuada de l'índex de preus, que comporta una disminució del poder adquisitiu dels consumidors.
. L'equivalent castellà és la inflación; el francès, l'inflation, i l'anglès, the inflation. El català, el castellà i el francès han adaptat la forma original anglesa inflation, agafada al seu torn del llatí inflatio -ōnis (que significa 'inflament').
- La deflació és una baixada general i continuada de l'índex de preus.
. L'equivalent castellà és la deflación; el francès, la déflation, i l'anglès, the deflation. Com el cas anterior, la forma original és l'anglesa, en aquest cas deflation, creada a partir del verb llatí deflare (que significa 'desinflar').

Pel que fa a hiperinflació i desinflació, es poden considerar variants de la inflació:
- La hiperinflació és una inflació amb un augment tan ràpid dels preus que queda fora del control de les autoritats monetàries.
. L'equivalent castellà és la hiperinflación; el francès, l'hyperinflation, i els anglesos, the hyperinflation i the runaway inflation.
- La desinflació és una desacceleració temporal del ritme de creixement dels preus en una situació general d'inflació.
. L'equivalent castellà és la desinflación; el francès, la désinflation, i l'anglès, the disinflation.

Pel que fa a biflació i reflació, comparteixen característiques pròpies de la inflació i de la deflació:
- La biflació és una combinació d'inflació (deguda a l'augment del preu dels productes bàsics i els actius basats en els ingressos) i de deflació (deguda a una caiguda del preu dels actius basats en el deute).
. Els equivalents castellans són la biflación, la indeflación i la mixflación; els francesos, la biflation, l'indéflation i la mixflation, i els anglesos, the biflation i the mixflation. La forma biflació és una adaptació de l'anglès biflation, format a partir del prefix bi- ('dos') i -flation (part compartida de inflation i deflation).
- La reflació és una situació d'inflació dels preus provocada per l'increment de l'activitat econòmica resultant de les accions que ha adoptat l'autoritat econòmica per revertir un període de deflació.
. L'equivalent castellà és la reflación; el francès, la reflation, i l'anglès, the reflation.

Finalment, estagflació i agroflació són situacions d'inflació combinades amb circumstàncies especials:
- L'estagflació és la combinació d'una situació d'inflació amb l'estancament de l'activitat econòmica i la producció (anomenada estagnació).
. L'equivalent castellà és la estanflación; el francès, la stagflation, i els anglesos, the recession-inflation i the stagflation. La forma estagflació és una adaptació de l'anglès stagflation, format a partir de stag- (del llatí stagnare, 'estancar-se', i -flation (de inflation).
- L'agroflació és una situació d'augment generalitzat del preu dels aliments, com a conseqüència de l'increment de la demanda de productes agrícoles.
. Els equivalents castellans són la agflación i la agroflación; el francès, l'agflation, i l'anglès, the agflation.

Nota

1. Tot i que semànticament la reduflació (en anglès, shrinkflation) no té una relació directa amb la inflació, formalment també hi està relacionada, ja que el segon formant prové de inflació. La reduflació és l'acció d'un fabricant de reduir la mida o el pes d'un producte comercial (sovint un producte alimentari o de neteja) sense abaratir-ne el preu final, en principi amb la intenció de compensar l'increment de costos de la producció.
2. Podeu consultar les fitxes completes de inflació, deflació i estagflació al Cercaterm i de hiperinflació, desinflació, biflació, reflació i agroflació a la Neoloteca i el Cercaterm, i també el document de criteri original, Coneixeu la parentela de la inflació?, en l'apartat "L'apunt terminològic" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/coneixeu-la-parentela-la-inflacio).

agroflació

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca agroflació, n f
es agflación, n f
es agroflación, n f
fr agflation, n f
it agflazione, n f
pt agflação, n f
pt agroinflação, n f
pt inflação agricola, n f
en agflation, n

Definició

Situació econòmica d'una àrea determinada que es caracteritza per un augment generalitzat del preu dels aliments provocat per l'augment de la demanda de productes agrícoles, especialment per l'ús d'aquests productes en fonts d'energia alternatives.

Nota

La denominació agroflació és un manlleu de l'anglès format a partir de agricultura i inflació.

bufat -ada

<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca bufat -ada, adj
es inflado

<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>

Definició

Dit d'una roba que té tendència a inflar-se o estufar-se.

càrex inflat

<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca càrex inflat, n m
ca càrex rostrat, n m alt. sin.
nc Carex rostrata Stokes
nc Carex ampullacea Gooden. var. ling.
nc Carex inflata auct. var. ling.

<Botànica > ciperàcies>

càrex inflat

<Botànica>

ca càrex inflat, n m
ca càrex rostrat, n m alt. sin.
nc Carex rostrata Stokes
nc Carex ampullacea Gooden. var. ling.
nc Carex inflata auct. var. ling.

<Botànica > ciperàcies>

cereal inflat

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

ca cereal inflat, n m
ca cereals inflats, n m pl
es cereal inflado
fr céréale gonflée
fr céréale soufflée
en puffed cereal

<Indústria > Indústria alimentària > Aliments sòlids > Productes alimentaris sòlids>

colitx

<Ciències de la vida>

ca colitx, n m
ca colís, n m sin. compl.
ca colís (rebrot), n m sin. compl.
ca colitx (rebrot), n m sin. compl.
ca coniell, n m sin. compl.
ca coniell (rebrot), n m sin. compl.
ca curibell, n m sin. compl.
ca curibell (rebrot), n m sin. compl.
ca tro, n m sin. compl.
ca tro (rebrot), n m sin. compl.
ca alegret, n m alt. sin.
ca banya de cabra, n f alt. sin.
ca botet, n m alt. sin.
ca botets, n m pl alt. sin.
ca campanetes, n f pl alt. sin.
ca cascavell, n m alt. sin.
ca cascavells, n m pl alt. sin.
ca colissos, n m pl alt. sin.
ca colitxos, n m pl alt. sin.
ca coniells, n m pl alt. sin.
ca conillera, n f alt. sin.
ca conillets, n m pl alt. sin.
ca conillets de bancal, n m pl alt. sin.
ca conillets de marge, n m pl alt. sin.
ca conillets de pastor, n m pl alt. sin.
ca conillets dels petets, n m pl alt. sin.
ca conillets sense ulls, n m pl alt. sin.
ca cruixidera, n f alt. sin.
ca cruixideres, n f pl alt. sin.
ca cucut, n m alt. sin.
ca curibells, n m pl alt. sin.
ca esclafidor, n m alt. sin.
ca esclafidors, n m pl alt. sin.
ca escruixidors, n m pl alt. sin.
ca espetecs, n m pl alt. sin.
ca espetegueres, n f pl alt. sin.
ca herba dels pets, n f alt. sin.
ca herba petosa, n f alt. sin.
ca patac, n m alt. sin.
ca patacs, n m pl alt. sin.
ca pet, n m alt. sin.
ca petador, n m alt. sin.
ca petadors, n m pl alt. sin.
ca petapetons, n m pl alt. sin.
ca petets, n m pl alt. sin.
ca pets, n m pl alt. sin.
ca pets de llop, n m pl alt. sin.
ca rapissos, n m pl alt. sin.
ca tacabols, n m pl alt. sin.
ca trons, n m pl alt. sin.
ca verdura, n f alt. sin.
ca xiulets, n m pl alt. sin.
ca xiulets de lladre, n m pl alt. sin.
ca xuplons, n m pl alt. sin.
ca colelles, n f pl var. ling.
ca coliells, n m pl var. ling.
ca colitxo, n m var. ling.
ca colivelles, n f pl var. ling.
ca colixos, n m pl var. ling.
ca collisos, n m pl var. ling.
ca conivella, n f var. ling.
ca corills, n m pl var. ling.
ca coritxos, n m pl var. ling.
ca corivells, n m pl var. ling.
ca culiells, n m pl var. ling.
ca culís, n m var. ling.
ca culisos, n m pl var. ling.
ca culivelles, n f pl var. ling.
ca culivells, n m pl var. ling.
ca cuniella, n f var. ling.
ca cunielles, n f pl var. ling.
ca cuniells, n m pl var. ling.
ca cunillets, n m pl var. ling.
ca curcibells, n m pl var. ling.
ca curivells, n m pl var. ling.
ca farolets, n m pl var. ling.
ca paterelles, n f pl var. ling.
nc Silene vulgaris (Moench) Garcke
nc Cucubalus behen L. sin. compl.
nc Silene cucubalus Wibel var. ling.
nc Silene inflata Sm. var. ling.

<Botànica > cariofil·làcies>

colitx

<Botànica>

ca colitx, n m
ca colís, n m sin. compl.
ca colís (rebrot), n m sin. compl.
ca colitx (rebrot), n m sin. compl.
ca coniell, n m sin. compl.
ca coniell (rebrot), n m sin. compl.
ca curibell, n m sin. compl.
ca curibell (rebrot), n m sin. compl.
ca tro, n m sin. compl.
ca tro (rebrot), n m sin. compl.
ca alegret, n m alt. sin.
ca banya de cabra, n f alt. sin.
ca botet, n m alt. sin.
ca botets, n m pl alt. sin.
ca campanetes, n f pl alt. sin.
ca cascavell, n m alt. sin.
ca cascavells, n m pl alt. sin.
ca colissos, n m pl alt. sin.
ca colitxos, n m pl alt. sin.
ca coniells, n m pl alt. sin.
ca conillera, n f alt. sin.
ca conillets, n m pl alt. sin.
ca conillets de bancal, n m pl alt. sin.
ca conillets de marge, n m pl alt. sin.
ca conillets de pastor, n m pl alt. sin.
ca conillets dels petets, n m pl alt. sin.
ca conillets sense ulls, n m pl alt. sin.
ca cruixidera, n f alt. sin.
ca cruixideres, n f pl alt. sin.
ca cucut, n m alt. sin.
ca curibells, n m pl alt. sin.
ca esclafidor, n m alt. sin.
ca esclafidors, n m pl alt. sin.
ca escruixidors, n m pl alt. sin.
ca espetecs, n m pl alt. sin.
ca espetegueres, n f pl alt. sin.
ca herba dels pets, n f alt. sin.
ca herba petosa, n f alt. sin.
ca patac, n m alt. sin.
ca patacs, n m pl alt. sin.
ca pet, n m alt. sin.
ca petador, n m alt. sin.
ca petadors, n m pl alt. sin.
ca petapetons, n m pl alt. sin.
ca petets, n m pl alt. sin.
ca pets, n m pl alt. sin.
ca pets de llop, n m pl alt. sin.
ca rapissos, n m pl alt. sin.
ca tacabols, n m pl alt. sin.
ca trons, n m pl alt. sin.
ca verdura, n f alt. sin.
ca xiulets, n m pl alt. sin.
ca xiulets de lladre, n m pl alt. sin.
ca xuplons, n m pl alt. sin.
ca colelles, n f pl var. ling.
ca coliells, n m pl var. ling.
ca colitxo, n m var. ling.
ca colivelles, n f pl var. ling.
ca colixos, n m pl var. ling.
ca collisos, n m pl var. ling.
ca conivella, n f var. ling.
ca corills, n m pl var. ling.
ca coritxos, n m pl var. ling.
ca corivells, n m pl var. ling.
ca culiells, n m pl var. ling.
ca culís, n m var. ling.
ca culisos, n m pl var. ling.
ca culivelles, n f pl var. ling.
ca culivells, n m pl var. ling.
ca cuniella, n f var. ling.
ca cunielles, n f pl var. ling.
ca cuniells, n m pl var. ling.
ca cunillets, n m pl var. ling.
ca curcibells, n m pl var. ling.
ca curivells, n m pl var. ling.
ca farolets, n m pl var. ling.
ca paterelles, n f pl var. ling.
nc Silene vulgaris (Moench) Garcke
nc Cucubalus behen L. sin. compl.
nc Silene cucubalus Wibel var. ling.
nc Silene inflata Sm. var. ling.

<Botànica > cariofil·làcies>

comptabilitat d'inflació

<Empresa > Comptabilitat>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comptabilitat. Barcelona: Fundació Barcelona, 1994. 165 p.; 21 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-13-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca comptabilitat d'inflació, n f
es contabilidad de inflación
en inflation accounting

<Empresa > Comptabilitat>

Definició

Comptabilitat que reflecteix l'impacte de la inflació sobre els actius i els beneficis d'una empresa.

diferencial d'inflació

<Economia > Teoria econòmica>

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca diferencial d'inflació, n m
es bache inflacionista
es brecha inflacionista
es diferencial de inflación
fr écart d'inflation
en inflationary gap

<Economia > Teoria econòmica>

Definició

Diferència de les taxes d'inflació que existeix entre dos països.