Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "llòbrec" dins totes les àrees temàtiques
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI llibre electrònic, llibre digital, lector de llibres electrònics, lector de llibres digitals o e-book?
- es (lector de llibres electrònics) lector de libros digitales, n m
- es (lector de llibres electrònics) libro electrónico, n m
- es (llibre electrònic) ciberlibro, n m
- es (llibre electrònic) libro digital, n m
- es (llibre electrònic) libro electrónico, n m
- fr (lector de llibres electrònics) livre électronique, n m
- fr (lector de llibres electrònics) livrel, n m
- fr (llibre electrònic) cyberlivre, n m
- fr (llibre electrònic) livre électronique, n m
- en (lector de llibres electrònics) e-reader, n
- en (llibre electrònic) e-book, n
- en (llibre electrònic) electronic book, n
<Tecnologies de la informació i la comunicació > Cultura>
Definició
- Un llibre electrònic, o el sinònim complementari llibre digital, és un llibre editat en suport digital amb contingut de text, imatge o so que requereix mitjans informàtics per a ser reproduït.
. Els motius de la tria d'aquestes formes són els següents:
(1) Són lingüísticament adequades i transparents tant pel que fa al nucli com al modificador, ja que es tracta de llibres sobre qualsevol contingut que utilitzen un suport electrònic o digital, en comptes del suport de paper tradicional.
(2) Es tracta de calcs que segueixen el criteri habitual de traduir la forma prefixada e- de l'anglès per l'adjectiu posposat electrònic -a o bé, de manera complementària, digital.
(3) Es documenten de manera molt abundant com a alternatives al manlleu e-book.
(4) Es prefereix llibre electrònic a llibre digital perquè té una freqüència més elevada i perquè s'ajusta a la prioritat per electrònic -a com a equivalència de la forma prefixada anglesa e-.
. En canvi, la forma *e-book es considera innecessària, perquè les alternatives són transparents i ja tenen ús.
. Els equivalents castellans són ciberlibro, libro digital i libro electrónico; els francesos, cyberlivre i livre électronique, i els anglesos, e-book i electronic book.
- Un lector de llibres electrònics, o, paral·lelament, el sinònim complementari lector de llibres digitals, és un maquinari concebut per a la lectura de llibres electrònics, generalment de la mida d'un llibre de butxaca, amb pantalla monocroma i amb opcions de navegació pels continguts.
. Els motius de la tria d'aquestes formes són els següents:
(1) Són lingüísticament adequades i transparents, ja que estan formades a partir de la base lector (amb significats ja referits a dispositius que interpreten senyals en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) i els complements llibres electrònics o llibres digitals com a elements interpretats pel lector.
(2) La preferència per lector de llibres electrònics respecte a lector de llibres digitals es deu a la preferència ja exposada per llibre electrònic.
. Els equivalents castellans són lector de libros digitales i libro electrónico; els francesos, livre électronique i livrel, i l'anglès, e-reader.
Nota
- 1. Podeu consultar les fitxes completes de llibre electrònic i lector de llibres electrònics al Cercaterm i també el document de criteri original, Amb quina denominació catalana podem referir-nos a l'e-book?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/quina-denominacio-catalana-podem-referir-nos-le-book).
- 2. Per a ampliar la informació sobre el tractament en català de les formes angleses amb el prefix e-, podeu consultar la fitxa CRITERI Traducció del prefix anglès e-.
<.FITXA MODIFICADA>, <Pneumologia>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>, <Toxicologia>, <Terminologia històrica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.
Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.
- ca aigua de llorer-cirer, n f
- ca aigua de llorer reial, n f sin. compl.
<.FITXA MODIFICADA>, <Pneumologia>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>, <Toxicologia>, <Terminologia històrica>
Definició
Nota
- Els principis actius de l'aigua de llorer-cirer són l'àcid cianhídric i l'aldehid benzoic. És metzinosa i fou emprada a petites dosis com a calmant de la tos.
<Lleure>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca alliberament de llibres, n m
- fr biblionomadisme
- fr bouquinade
- fr bouquinomadisme
- en book crossing
<Lleure>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca búgula, n f
- ca consolda, n f sin. compl.
- ca consolda mitjana, n f alt. sin.
- ca esquiva, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Llorenç, n f alt. sin.
- ca iva, n f alt. sin.
- ca bugula, n f var. ling.
- ca consola, n f var. ling.
- ca consola mitjana, n f var. ling.
- ca consolda media, n f var. ling.
- ca consolva, n f var. ling.
- nc Ajuga reptans L.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca baladre, n m
- ca oleandre, n m sin. compl.
- ca roser reial, n m sin. compl.
- ca adelfa, n f alt. sin.
- ca baladrera, n f alt. sin.
- ca baladres, n m pl alt. sin.
- ca ballestera, n f alt. sin.
- ca diva, n f alt. sin.
- ca fals roser, n m alt. sin.
- ca glòria rosa, n f alt. sin.
- ca llorer bord, n m alt. sin.
- ca llorer reial, n m alt. sin.
- ca llorer rosa, n m alt. sin.
- ca peu de llop, n m alt. sin.
- ca rosa reial, n f alt. sin.
- ca roser llorer, n m alt. sin.
- ca rosers, n m pl alt. sin.
- ca senet, n m alt. sin.
- ca sividilla, n f alt. sin.
- ca veratre, n m alt. sin.
- ca adelfo, n m var. ling.
- ca albaladre, n m var. ling.
- ca balandre, n m var. ling.
- ca biladre, n m var. ling.
- ca bira, n f var. ling.
- ca biva, n f var. ling.
- ca llorer ral, n m var. ling.
- ca llorer real, n m var. ling.
- ca roser-llorer, n m var. ling.
- ca sanet, n m var. ling.
- nc Nerium oleander L.
<Botànica > apocinàcies>
<Ciències socials > Educació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/132>
- ca beca de llibres de text, n f
- es beca de libros de texto
- fr subvention pour les manuels scolaires
- en textbook grant
<Educació > Organització i gestió educatives > Administració educativa>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca besneula, n f
- ca brusc major, n m alt. sin.
- ca cireretes del bon pastor, n f pl alt. sin.
- ca espines de Santa Rita, n f pl alt. sin.
- ca galzeran, n m alt. sin.
- ca galzeran de jardí, n m alt. sin.
- ca galzeran major, n m alt. sin.
- ca herba de l'erisipela, n f alt. sin.
- ca llengua de cavall, n f alt. sin.
- ca llorer alexandrí, n m alt. sin.
- ca llorer bord, n m alt. sin.
- ca llorer d'Alexandria, n m alt. sin.
- ca herba de la disipetla, n f var. ling.
- ca herba de la disipula, n f var. ling.
- ca herba de la dissipel·la, n f var. ling.
- ca herba de la dissípula, n f var. ling.
- nc Ruscus hypoglossum L.
<Botànica > liliàcies>
Nota
- SALLENT recull les denominacions besneula i llorer alexandrí per a Ruscus. Interpretem que correspon probablement a R. hypoglossum, que en jardineria ha estat confós amb R. hypophyllum.
<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca càrrega de sòlids a lloure, n f
- es carga seca a granel
- fr marchandises solides en vrac
- fr vrac sec
- en bulk solids
- en dry bulk
<Ports > Tipologia i peculiaritats > Usos>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cameneri, n m
- ca epilobi, n m alt. sin.
- ca epilobi angustifoli, n m alt. sin.
- ca epilobi de fulla estreta, n m alt. sin.
- ca llorer de Sant Antoni, n m alt. sin.
- nc Epilobium angustifolium L.
- nc Chamaenerion angustifolium (L.) Scop. sin. compl.
- nc Epilobium spicatum Lam. var. ling.
<Botànica > onagràcies>
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca corc dels llibres, n m
<Agricultura > Fitopatologia>
