Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "mahomet" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI Sufix francès -ette: Adaptació 0 CRITERI Sufix francès -ette: Adaptació

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Sufix francès -ette: Adaptació
  • ca  -et: baguet (EXEMPLE), n f
  • ca  -et: casset (EXEMPLE), n f
  • ca  -et: cibulet (EXEMPLE), n m
  • ca  -et: disquet (EXEMPLE), n m
  • ca  -et: majoret (EXEMPLE), n f
  • ca  -et: marquiset (EXEMPLE), n m
  • ca  -et: raclet (EXEMPLE), n f
  • ca  -eta: broqueta(EXEMPLE), n f
  • ca  -eta: cigarreta (EXEMPLE), n f
  • ca  -eta: faceta (EXEMPLE), n f
  • ca  -eta: galeta (EXEMPLE), n f
  • ca  -eta: glorieta (EXEMPLE), n f
  • ca  -eta: lluneta (EXEMPLE), n f
  • ca  -eta: maqueta (EXEMPLE), n f
  • ca  -eta: raqueta (EXEMPLE), n f
  • ca  -eta: vinyeta (EXEMPLE), n f
  • fr  (-et, -eta) -ette

<Criteris lingüístics > Formació amb afixos>

Definició
En l'adaptació al català dels manlleus del francès amb el sufix diminutiu femení -ette, lexicalitzat, actualment se sol seguir la pronúncia del mot en francès.
Ex.: baguet, casset, cibulet, disquet, majoret, marquiset, raclet.

A més de la pronúncia, però, també cal valorar altres aspectes (com ara l'ús més habitual entre els especialistes i la documentació de les diverses formes), que de vegades poden portar a respectar la morfologia d'origen.
Ex.: broqueta, lluneta.

De fet, tradicionalment s'havia tendit a respectar la morfologia del francès, al revés del que succeeix ara.
Ex.: cigarreta, faceta, galeta, glorieta, maqueta, raqueta, vinyeta.

Nota

conductor d'elefants | conductora d'elefants conductor d'elefants | conductora d'elefants

<Ramaderia > Explotació animal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  conductor d'elefants | conductora d'elefants, n m, f
  • ca  cornac, n m, f
  • es  conductor de elefantes
  • es  cornaca
  • es  naire
  • fr  conducteur d'éléphants
  • fr  cornac
  • en  elephant driver
  • en  mahout

<Ramaderia > Explotació animal>

Definició
Persona que domestica, guia i cuida elefants.

Nota

  • Conductor d'elefants és una ocupació tradicional a l'Índia i en altres països de l'Àsia.
majoret majoret

<Lleure > Espectacles>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  majoret, n f
  • es  majorette
  • fr  majorette
  • it  majorette
  • en  drum majorette
  • en  majorette

<Lleure > Espectacles>

Definició
Cadascuna de les noies que desfilen en uniforme militar de fantasia, fent malabarismes amb una vareta, acompanyades d'una banda de música.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia del twirling [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/203/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  majoret, n f
  • es  majorette, n f
  • fr  majorette, n f
  • en  drum majorette, n
  • en  majorette, n

<Twirling > Conceptes generals>

Definició
Cadascuna de les noies que desfilen en uniforme militar de fantasia, fent malabarismes amb un bastó, acompanyades d'una banda de música.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  majoret, n f
  • es  majorette, n f
  • fr  majorette
  • en  drum majorette
  • en  majorette

<Esport > 05 Twirling>

Definició
Cadascuna de les noies que desfilen amb un uniforme militar de fantasia fent malabarismes amb un bastó, acompanyades d'una banda de música.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>

  • ca  Muhàmmad
  • ca  Mahoma sin. compl.

<Religions > Islam>

Definició
Fundador i últim profeta de l'islam.

Nota

  • Muhàmmad va néixer a la Meca cap al 570 i formava part de la tribu dels quraixites, la més influent de la ciutat. Era orfe i va ser educat per un oncle. Provinent d'una família de comerciants, acompanyava les caravanes que anaven cap a Síria, fet que li va permetre conèixer tribus àrabs convertides al judaisme i al cristianisme. A l'edat de quaranta anys, es va retirar en una cova a prop de la Meca, on se li va aparèixer l'arcàngel Gabriel i li va demanar de recitar la paraula de Déu. Muhàmmad (nom preferit al de Mahoma per la comunitat musulmana) va entendre que havia estat designat per ser el profeta d'una veritat: només hi ha un Déu, la vida futura és una certesa i el creient està salvat. Aquestes revelacions, que van ser posades per escrit sota el tercer califa, Utman, constitueixen l'Alcorà. A causa de l'hostilitat dels seus conciutadans, Muhàmmad va ser obligat a deixar la Meca el 622 i emigrar a Medina, on va establir les bases teològiques de l'islam: la creença en un Déu únic, els àngels, els profetes, la resurrecció dels morts i els cinc pilars de l'islam. A Medina, va crear una teocràcia on tothom havia de viure segons les regles de l'islam. Muhàmmad, que era alhora fundador d'una religió, legislador, cap d'Estat i cap militar, va caminar cap a la Meca el 630 amb els seus seguidors armats, va fer destruir tots els ídols de la Ka'ba i va obligar els habitants a convertir-se a l'islam. El 632, Muhàmmad va fer un últim pelegrinatge a la Meca, ciutat que a partir d'aquell moment va passar a ser el centre de l'islam, i va morir uns mesos després.
  • La forma Mahoma és una deformació de la pronúncia original de Muhàmmad, i és la forma amb què és conegut en diverses llengües europees des de l'edat mitjana. Encara que en algun moment històric aquesta denominació ha tingut una connotació negativa, actualment no la té i es pot utilitzar amb normalitat.
S-adenosilmetionina S-adenosilmetionina

<.FITXA REVISADA>, <Ciències de la salut>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  S-adenosilmetionina, n f
  • es  S-adenosilmetionina, n f
  • es  S-Ado-Met, n f
  • en  active methionine, n
  • en  S-adenosyl-L-methionine, n
  • en  S-adenosylmethinonine, n
  • en  SAM, n abrev.
  • sbl  AdoMet

<.FITXA REVISADA>, <Ciències de la salut>

Definició
Producte de la reacció del trifosfat d'adenosina i la metionina, en la qual un àtom de sofre de la metionina s'uneix a la ribosa de l'adenosina, que actua com a donant de grups metil en les reaccions de transmetilació.