Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "malcia" dins totes les àrees temàtiques
<Esports aquàtics>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI marxa aquàtica, marxa aquàtica costanera o senderisme aquàtic?
- es (marxa aquàtica) marcha acuática, n f
- es (marxa aquàtica) marcha acuática costera, n f
- fr (marxa aquàtica) longe-côte, n m
- fr (marxa aquàtica) marche aquatique, n f
- fr (marxa aquàtica) marche en mer, n f
- fr (marxa aquàtica) randonnée aquatique, n f
- it (marxa aquàtica) marcia acquatica, n f
- en (marxa aquàtica) french water walking, n
- en (marxa aquàtica) long-cost, n
<Esports > Esports aquàtics>
Definició
- La marxa aquàtica, o la marxa aquàtica costanera, és un esport practicat en grup que consisteix a caminar una persona rere l'altra per zones poc profundes del mar, amb l'aigua aproximadament sota el diafragma i amb la possibilitat d'ajudar-se d'un rem. Es considera una activitat molt completa, perquè suma els beneficis del senderisme, l'augment de l'esforç com a activitat aquàtica, el control del cos i, quan es fa amb un rem, el treball dels braços.
. Es tracta d'un esport que va néixer l'any 2005 a les platges del nord de França (concretament, a Dunkerke i Bray-Dunes), com denoten els equivalents anglesos.
. Els equivalents castellans són marcha acuática i marcha acuática costera; els francesos, longe-côte, marche aquatique, marche en mer i randonnée aquatique; l'italià, marcia acquatica, i els anglesos, french water walking i long-cost.
- La forma senderisme aquàtic s'utilitza amb una certa freqüència per a referir-se a la pràctica del barranquisme (és a dir, el resseguiment del barranc d'un riu o un torrent) per un entorn que no presenta gaires dificultats.
Els motius de la tria de marxa aquàtica per a donar nom a l'activitat de caminar en filera a prop de la costa són els següents:
(1) La forma marxa aquàtica és fàcil d'interpretar, tradueix una de les formes originals del francès i coincideix amb les solucions també del castellà i l'italià.
(2) La forma senderisme aquàtic ja té un cert ús amb un altre significat i, a més, és més imprecisa, ja que indica el seguiment d'un camí (a diferència de marxa, que només es refereix a l'activitat de caminar).
Nota
- Podeu consultar la fitxa completa de marxa aquàtica al Cercaterm, i també el document de criteri original, Què és la marxa aquàtica? És el mateix que el senderisme aquàtic?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/que-la-marxa-aquatica-mateix-que-senderisme-aquatic).
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca àcid màlic, n m
- es ácido málico
- fr acide malique
- en mallic acid
<Agricultura > Química agrícola>
Definició
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca amploia, n f
- ca alatxa, n f sin. compl.
- ca amploies, n f pl sin. compl.
- ca anxova, n f sin. compl.
- ca espasí, n m sin. compl.
- ca golfàs, n m sin. compl.
- ca meleta, n f sin. compl.
- ca patoia, n f sin. compl.
- ca patoia [cria], n f sin. compl.
- ca sardina, n f sin. compl.
- ca sardineta, n f sin. compl.
- ca amplòia, n f var. ling.
- ca amploya, n f var. ling.
- ca caramel·lo [petit], n f var. ling.
- ca emploa, n f var. ling.
- ca golfás, n m var. ling.
- ca maleta, n f var. ling.
- ca méléta, n f var. ling.
- ca petoia [cria], n f var. ling.
- nc Sprattus sprattus
- nc Meletta phalerica var. ling.
- nc Meletta vulgaris var. ling.
- nc Spratella pumila var. ling.
- nc Sprattus sprattus sprattus var. ling.
- es caramel
- es caramelo
- es espadin
- es espadín
- fr anchois de Norvège
- fr blanquette
- fr harenguet
- fr spat
- fr sprat
- fr sprat-melette
- pt mélétà
- en spat
- en sprat
<Peixos > Clupeids>
Nota
-
Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]
- alatxa: (BSEHN3) Eivissa
- alatxa: (BSEHN3) Mallorca, Menorca
- alatxa: (DCVB-E) Balears
- alatxa: (RPCE3) Balears
- amploia: (DCVB-E) Blanes, Palafrugell, Pineda, Tarragona, València
- amploia: (NPBLANES) Blanes
- caramel·lo [petit]: (DCVB-E) Tarragona
- meleta: (DCVB-E) Tarragona
- meleta: (DELC2) Tarragona
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca amploia, n f
- ca alatxa, n f sin. compl.
- ca amploies, n f pl sin. compl.
- ca anxova, n f sin. compl.
- ca espasí, n m sin. compl.
- ca golfàs, n m sin. compl.
- ca meleta, n f sin. compl.
- ca patoia, n f sin. compl.
- ca patoia [cria], n f sin. compl.
- ca sardina, n f sin. compl.
- ca sardineta, n f sin. compl.
- ca amplòia, n f var. ling.
- ca amploya, n f var. ling.
- ca caramel·lo [petit], n f var. ling.
- ca emploa, n f var. ling.
- ca golfás, n m var. ling.
- ca maleta, n f var. ling.
- ca méléta, n f var. ling.
- ca petoia [cria], n f var. ling.
- nc Sprattus sprattus
- nc Meletta phalerica var. ling.
- nc Meletta vulgaris var. ling.
- nc Spratella pumila var. ling.
- nc Sprattus sprattus sprattus var. ling.
- es caramel
- es caramelo
- es espadin
- es espadín
- fr anchois de Norvège
- fr blanquette
- fr harenguet
- fr spat
- fr sprat
- fr sprat-melette
- pt mélétà
- en spat
- en sprat
<Peixos > Clupeids>
Nota
-
Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]
- alatxa: (BSEHN3) Eivissa
- alatxa: (BSEHN3) Mallorca, Menorca
- alatxa: (DCVB-E) Balears
- alatxa: (RPCE3) Balears
- amploia: (DCVB-E) Blanes, Palafrugell, Pineda, Tarragona, València
- amploia: (NPBLANES) Blanes
- caramel·lo [petit]: (DCVB-E) Tarragona
- meleta: (DCVB-E) Tarragona
- meleta: (DELC2) Tarragona
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca arbúcia, n f
- es maleza, n f
- fr sous-bois, n m
- en undergrowth, n
<Enginyeria forestal>
<13 Ciclisme>, <15 Esports de motor > 02 Motociclisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca baula, n f
- ca baula de cadena, n f
- es eslabón, n m
- es eslabón de cadena, n m
- fr maillon, n m
- fr maillon de chaîne, n m
- it maglia, n f
- it maglia della catena, n f
- en chain link, n
- en link, n
- en link of chain, n
<Esport > 13 Ciclisme>, <Esport > 15 Esports de motor > 02 Motociclisme>
Definició
Nota
- Les baules s'anomenen baules interiors o baules exteriors segons tinguin més pròximes o més separades les plaques laterals, ja que estan muntades de manera que cada cilindre tanca a la vegada les plaques corresponents a una baula interior i a una baula exterior consecutives.
<13 Ciclisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca baula mestra, n f
- ca baula ràpida, n f
- es eslabón de empalme, n m
- es eslabón maestro, n m
- es eslabón rápido, n m
- fr attache rapide, n m
- fr maillon maître, n m
- fr maillon rapide, n m
- it falsa maglia, n f
- en chain quick link, n
- en master link, n
<Esport > 13 Ciclisme>
Definició
Nota
- La baula mestra sol tenir un color diferent de la resta de baules de la cadena, de manera que pugui ser reconeguda fàcilment.
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>
- ca bitis, n m
- es bitis, n m
- es betis, n m sin. compl.
- es illipé, n m sin. compl.
- es mahua, n m sin. compl.
- es maloba, n m sin. compl.
- es masang, n m sin. compl.
- fr bitis, n m
- en bitis, n
- eu bitis, n
- nc Madhuca utilis
<Fusteria > Materials > Fusta > Fusta massissa>
<Ciències de la vida > Biologia cel·lular>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca blau alcian, n m
- es azul alcián
- es azul alciano
- fr bleu Alcian
- en Alcian blue
<Ciències de la vida > Biologia cel·lular>
Definició
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>
- ca bosquina, n f
- es maleza
- fr broussaille
- fr buisson
- en scrub
<Geografia física > Biogeografia>
