Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "metadades" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències socials>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI semiconvivència, convivència en llars separades, convivència separada, semicohabitació, parella en semiconvivència o junts però separats?
- es (semiconvivència) living apart together, n m
- es (semiconvivència) semicohabitación, n f
- es (semiconvivència) LAT, n m sigla
- fr (parella en semiconvivència) couple fissionel, n m
- fr (parella en semiconvivència) couple semi-cohabitant, n m
- fr (semiconvivència) cohabitation partielle, n f
- fr (semiconvivència) semi-cohabitation, n f
- en (parella en semiconvivència) LAT couple, n
- en (parella en semiconvivència) living alone together couple, n
- en (parella en semiconvivència) living apart together couple, n
- en (semiconvivència) living alone together, n
- en (semiconvivència) living apart together, n
- en (semiconvivència) LAT, n sigla
<Ciències socials > Sociologia>
Definició
- La semiconvivència, o l'alternativa junts però separats | juntes però separades (totes dues, formes normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT), és la situació d'una parella amb una relació estable que decideix compartir un projecte de vida sense viure a la mateixa llar.
. Els motius de la tria d'aquestes formes són els següents:
(1) Semiconvivència és una forma sintètica, enfront de *convivència en llars separades o *convivència separada.
(2) Semiconvivència és una forma lingüísticament adequada, formada pel prefix semi- (amb el significat 'parcialment' o 'no completament') i el nom convivència, amb el significat 'acció de viure plegats'); *semicohabitació, en canvi, té l'inconvenient d'estar creada sobre una paraula que és poc freqüent en català i que sovint té un matís pejoratiu.
(3) Junts però separats | juntes però separades (amb un plural lexicalitzat i amb flexió de femení si es tracta d'una parella de dones) pot ser una forma vàlida en contextos poc especialitzats i divulgatius.
. Els equivalents castellans són living apart together, semicohabitación i la sigla LAT; els francesos, cohabitation partielle i semicohabitation, i els anglesos, living alone together, living apart together i la sigla LAT.
- Una parella en semiconvivència, o l'alternativa junts però separats | juntes però separades (totes dues, també formes normalitzades pel Consell Supervisor) és una parella que opta per la semiconvivència com a tipus de relació.
. Igual com en el cas anterior, en contextos poc especialitzats i divulgatius pot ser vàlida la forma junts però separats | juntes però separades.
. Els equivalents francesos són couple fissionel i couple semi-cohabitant, i els anglesos, LAT couple, living alone together couple i living apart together couple.
Nota
-
Podeu consultar les fitxes completes de semiconvivència i parella en semiconvivència al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Junts però separats, en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT
(www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/179/).
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agulles, n f pl
- ca candelers, n m pl alt. sin.
- ca forquetes, n f pl alt. sin.
- ca gerani, n m alt. sin.
- ca gerani de fulla fesa, n m alt. sin.
- ca gerani de fulles retallades, n m alt. sin.
- ca gerani estrellat, n m alt. sin.
- ca gerani retallat, n m alt. sin.
- ca rellotges, n m pl alt. sin.
- nc Geranium dissectum L.
<Botànica > geraniàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agulles, n f pl
- ca candelers, n m pl alt. sin.
- ca forquetes, n f pl alt. sin.
- ca gerani, n m alt. sin.
- ca gerani de fulla fesa, n m alt. sin.
- ca gerani de fulles retallades, n m alt. sin.
- ca gerani estrellat, n m alt. sin.
- ca gerani retallat, n m alt. sin.
- ca rellotges, n m pl alt. sin.
- nc Geranium dissectum L.
<Botànica > geraniàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca angelina, n f
- ca herba de la roqueta, n f alt. sin.
- ca verònica de fulles retallades, n f alt. sin.
- ca verònica tenuïfòlia, n f alt. sin.
- ca antenilla, n f var. ling.
- nc Veronica austriaca L. subsp. tenuifolia (Asso) O. Bolòs et Vigo
- nc Veronica tenuifolia Asso sin. compl.
- nc Veronica assoana (Boiss.) Willk. var. ling.
<Botànica > escrofulariàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca angelina, n f
- ca herba de la roqueta, n f alt. sin.
- ca verònica de fulles retallades, n f alt. sin.
- ca verònica tenuïfòlia, n f alt. sin.
- ca antenilla, n f var. ling.
- nc Veronica austriaca L. subsp. tenuifolia (Asso) O. Bolòs et Vigo
- nc Veronica tenuifolia Asso sin. compl.
- nc Veronica assoana (Boiss.) Willk. var. ling.
<Botànica > escrofulariàcies>
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca astor cantaire bec-roig, n m
- es azor lagartijero oscuro
- fr autour sombre
- en dark chanting-goshawk
- de Graubürzel-Singhabicht
- nc Melierax metabates
<26.03 Ocells > Accipitriformes > Accipítrids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca astor cantaire bec-roig, n m
- es azor lagartijero oscuro
- fr autour sombre
- en dark chanting-goshawk
- de Graubürzel-Singhabicht
- nc Melierax metabates
<26.03 Ocells > Accipitriformes > Accipítrids>
<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.
Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.
- ca carretera de calçades separades, n f
- es carretera de calzadas separadas
- en dual carriageway road
<Enginyeria civil > Enginyeria del transport>
Definició
<Economia > Finances > Assegurances>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'assegurances: terminologia i fraseologia. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 214 p.
ISBN 84-393-5519-X
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca Comissió Liquidadora d'Entitats Asseguradores, n f
- es Comisión Liquidadora de Entidades Aseguradoras
<Assegurances > Institucions>
Definició
Nota
- Aquest organisme és finançat per un recàrrec sobre les primes de tot tipus d'assegurança llevat de les del ram de vida.
<Jardineria. Paisatgisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ DE LA JARDINERIA I EL PAISATGE. Glossari de jardineria i paisatgisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/222/>
- ca contenidor de parets foradades, n m
- es contenedor de paredes agujereadas, n m
<Jardineria. Paisatgisme>