Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "misteris" dins totes les àrees temàtiques

ansietat-histèria ansietat-histèria

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Font de la imatge

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  ansietat-histèria
  • en  anxiety-hysteria

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Trastorns mentals>

bol histèric bol histèric

<Ciències de la salut > Otorrinolaringologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'otorrinolaringologia [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/148>

  • ca  bol histèric, n m
  • ca  globus histèric, n m sin. compl.
  • es  bolo histérico
  • es  globo histérico
  • en  globus hystericus

<Otorinolaringologia > Faringologia > Semiologia>

Definició
Trastorn consistent en una sensació d'opressió a la hipofaringe que dificulta la deglució i la respiració, produït per alteracions funcionals neurològiques.
bruixa bruixa

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bruixa, n f
  • ca  bruixa de quatre taques, n f sin. compl.
  • ca  capellà, n m sin. compl.
  • ca  llisèria, n f sin. compl.
  • ca  misèria, n f sin. compl.
  • ca  palaia, n f sin. compl.
  • ca  palaia bruixa, n f sin. compl.
  • ca  peluda amb randa, n f sin. compl.
  • ca  serrandell, n m sin. compl.
  • ca  bruixes, n f pl var. ling.
  • ca  capellá, n m var. ling.
  • ca  lligèria, n f var. ling.
  • ca  lliseria, n f var. ling.
  • ca  palà, n f var. ling.
  • ca  pelaya-bruixa, n f var. ling.
  • nc  Lepidorhombus boscii
  • nc  Hypoglosus boscii var. ling.
  • nc  Pleuronectes boscii var. ling.
  • es  gallo
  • fr  cardine à quatre taches
  • en  four-spotted megrim
  • en  fourspotted megrim

<Peixos > Escoftàlmids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bruixa, n f
  • ca  bruixa de quatre taques, n f sin. compl.
  • ca  capellà, n m sin. compl.
  • ca  llisèria, n f sin. compl.
  • ca  misèria, n f sin. compl.
  • ca  palaia, n f sin. compl.
  • ca  palaia bruixa, n f sin. compl.
  • ca  peluda amb randa, n f sin. compl.
  • ca  serrandell, n m sin. compl.
  • ca  bruixes, n f pl var. ling.
  • ca  capellá, n m var. ling.
  • ca  lligèria, n f var. ling.
  • ca  lliseria, n f var. ling.
  • ca  palà, n f var. ling.
  • ca  pelaya-bruixa, n f var. ling.
  • nc  Lepidorhombus boscii
  • nc  Hypoglosus boscii var. ling.
  • nc  Pleuronectes boscii var. ling.
  • es  gallo
  • fr  cardine à quatre taches
  • en  four-spotted megrim
  • en  fourspotted megrim

<Peixos > Escoftàlmids>

caixa d'espases caixa d'espases

<Lleure > Espectacles>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  caixa d'espases, n f
  • fr  boîte-mistère

<Lleure > Espectacles>

Definició
Caixa tancada, en què es posa una persona, i en la qual el màgic clava ganivets i espases, traspassant-la, sense que la persona que hi ha dins pateixi cap mal.
cap de pisters cap de pisters

<Esport > Esports d'hivern. Neu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la neu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 348 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-412-0880-8; 84-393-5538-6

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  cap de pisters, n m, f
  • es  jefe de pisteros | jefa de pisteros
  • fr  chef-pisteur | chef-pisteuse

<Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Termes generals > Personal>

Definició
Persona encarregada de l'organització i la supervisió de la tasca dels pisters d'una estació d'hivern.
cap de pisters cap de pisters

<17 Esports d'hivern>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  cap de pisters, n m, f
  • es  jefe de pisteros | jefa de pisteros
  • fr  chef pisteur

<Esport > 17 Esports d'hivern>

Definició
Persona encarregada d'organitzar i supervisar la tasca dels pisters d'una estació d'esquí.
cap de pisters cap de pisters

<Esport > Esports d'hivern. Neu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels esports d'hivern [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2004-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/29/>

  • ca  cap de pisters, n m, f
  • es  jefe de pisteros | jefa de pisteros
  • fr  chef-pisteur | chef-pisteuse

<Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Termes generals > Personal>

Definició
Persona encarregada de l'organització i la supervisió de la tasca dels pisters d'una estació d'hivern.
client simulat | clienta simulada client simulat | clienta simulada

<Empresa > Màrqueting. Comercialització>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  client simulat | clienta simulada, n m, f
  • es  cliente espía | clienta espía, n m, f
  • es  cliente fantasma | clienta fantasma, n m, f
  • es  cliente incógnito | clienta incógnita, n m, f
  • es  cliente misterioso | clienta misteriosa, n m, f
  • es  cliente simulado | clienta simulada, n m, f
  • es  inspector de incógnito | inspectora de incógnito, n m, f
  • fr  acheteur mystérieux | acheteuse mystérieuse, n m, f
  • fr  client mystère | cliente mystère, n m, f
  • fr  client simulé | cliente simulée, n m, f
  • fr  faux client | fausse cliente, n m, f
  • fr  visiteur mystère | visiteuse mystère, n m, f
  • en  mystery consumer, n
  • en  mystery customer, n
  • en  mystery shopper, n
  • en  secret shopper, n

<Empresa > Màrqueting. Comercialització>

Definició
Persona que, en el marc d'una investigació de mercat, es fa passar per client i fa accions de compra o sol·licitud de béns o serveis, a petició de la mateixa empresa on les fa o d'un òrgan supervisor, amb la finalitat d'obtenir informació relacionada amb els estàndards de qualitat.

Nota

  • La tècnica d'investigació de mercat en què intervé un client simulat és la simulació de compra.
client simulat | clienta simulada client simulat | clienta simulada

<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>

  • ca  client simulat | clienta simulada, n m, f
  • es  cliente espía | clienta espía, n m, f
  • es  cliente fantasma | clienta fantasma, n m, f
  • es  cliente incógnito | clienta incógnita, n m, f
  • es  cliente misterioso | clienta misteriosa, n m, f
  • es  cliente simulado | clienta simulada, n m, f
  • es  inspector de incógnito | inspectora de incógnito, n m, f
  • fr  acheteur mystérieux | acheteuse mystérieuse, n m, f
  • fr  client mystère | cliente mystère, n m, f
  • fr  client simulé | cliente simulée, n m, f
  • fr  faux client | fausse cliente, n m, f
  • fr  visiteur mystère | visiteuse mystère, n m, f
  • en  mystery consumer, n
  • en  mystery customer, n
  • en  mystery guest, n
  • en  mystery shopper, n
  • en  secret shopper, n
  • de  Testkunde | Testkundin, n m, f

<Turisme > Allotjament>, <Turisme > Gastronomia i restauració>

Definició
Persona que, en el marc d'una investigació de mercat, es fa passar per client i fa accions de compra o sol·licitud de béns o serveis, a petició de la mateixa empresa on les fa o d'un òrgan supervisor, amb la finalitat d'obtenir informació relacionada amb els estàndards de qualitat.

Nota

  • Per exemple, en un hotel un client simulat pot avaluar la preparació del personal, la neteja de l'establiment, el manteniment de les instal·lacions, la prestació del servei o la qualitat del producte.