Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "moderar" dins totes les àrees temàtiques
<Geografia física>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI calma, ventolina, vent fluixet, vent fluix, vent moderat, vent fresquet o vent fresc?
- es (Grau 0: calma) calma, n f
- es (Grau 1: ventolina) ventolina, n f
- es (Grau 2: vent fluixet) brisa muy débil, n f
- es (Grau 2: vent fluixet) flojito, n m
- es (Grau 3: vent fluix) brisa débil, n f
- es (Grau 3: vent fluix) flojo, n m
- es (Grau 4: vent moderat) bonancible, n m
- es (Grau 4: vent moderat) brisa moderada, n f
- es (Grau 5: vent fresquet) brisa fresca, n f
- es (Grau 5: vent fresquet) fresquito, n m
- es (Grau 6: vent fresc) brisa fuerte, n f
- es (Grau 6: vent fresc) fresco, n m
- fr (Grau 0: calma) calme, n f
- fr (Grau 1: ventolina) très légère brise, n f
- fr (Grau 2: vent fluixet) légère brise, n f
- fr (Grau 3: vent fluix) petite brise, n f
- fr (Grau 4: vent moderat) jolie brise, n f
- fr (Grau 5: vent fresquet) bonne brise, n f
- fr (Grau 6: vent fresc) vent frais, n m
- it (Grau 0: calma) calma, n f
- it (Grau 1: ventolina) bava di vento, n f
- it (Grau 2: vent fluixet) brezza leggera, n f
- it (Grau 3: vent fluix) brezza tesa, n f
- it (Grau 4: vent moderat) vento moderato, n m
- it (Grau 5: vent fresquet) vento teso, n m
- it (Grau 6: vent fresc) vento fresco, n m
- en (Grau 0: calma) calm, n
- en (Grau 1: ventolina) light air, n
- en (Grau 2: vent fluixet) light breeze, n
- en (Grau 3: vent fluix) gentle breeze, n
- en (Grau 4: vent moderat) moderate breeze, n
- en (Grau 5: vent fresquet) fresh breeze, n
- en (Grau 6: vent fresc) strong breeze, n
<Geografia > Geografia física>
Definició
- La calma (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT i recollida amb un sentit genèric en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és un vent amb una velocitat inferior a 1 nus (0-0,2 m/s) que no desvia la direcció del fum, corresponent al grau 0 de l'escala de Beaufort.
. L'equivalent castellà és calma; el francès, calme; l'italià, calma, i l'anglès, calm.
- La ventolina (forma també normalitzada pel Consell Supervisor i recollida igualment amb un sentit genèric en el diccionari normatiu) és un vent amb una velocitat entre 1 i 3 nusos (0,3-1,5 m/s) que inclina el fum però que no fa moure els penells, corresponent al grau 1 de l'escala de Beaufort.
. L'equivalent castellà és ventolina; el francès, très légère brise; l'italià, bava di vento, i l'anglès, light air.
- El vent fluixet (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 4 i 6 nusos (1,6-3,3 m/s) que es nota a la cara i que fa fressejar les fulles, corresponent al grau 2 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són brisa muy débil i flojito; el francès, légère brise; l'italià, brezza leggera, i l'anglès, light breeze.
- El vent fluix (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 7 i 10 nusos (3,4-5,4 m/s) que mou les fulles i que estén les banderes lleugeres, corresponent al grau 3 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són brisa débil i flojo; el francès, petite brise; l'italià, brezza tesa, i l'anglès, gentle breeze.
- El vent moderat (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 11 i 16 nusos (5,5-7,9 m/s) que aixeca pols i papers solts i que fa moure les capçades dels arbres, corresponent al grau 4 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són bonancible i brisa moderada; el francès, jolie brise; l'italià, vento moderato, i l'anglès, moderate breeze.
- El vent fresquet (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 17 i 21 nusos (8-10,7 m/s) que inclina els arbres petits, corresponent al grau 5 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són brisa fresca i fresquito; el francès, bonne brise; l'italià, vento teso, i l'anglès, fresh breeze.
- El vent fresc (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 22 i 27 nusos (10,8-13,8 m/s) que mou les branques grosses i que fa difícil obrir el paraigua, corresponent al grau 6 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són brisa fuerte i fresco; el francès, vent frais; l'italià, vento fresco, i l'anglès, strong breeze.
Nota
- 1. L'escala de Beaufort, que és un sistema d'estimació de la força del vent, distingeix tretze casos (del grau 0 al 12), segons la velocitat del vent i els efectes que té sobre el paisatge i les persones,.
- 2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI vent fort, temporal, temporal fort, temporal molt fort, temporal violent o huracà?, que recull la força dels vents dels graus 7 al 12 en l'escala de Beaufort.
- 3. Podeu consultar les fitxes completes de calma, ventolina, vent fluixet, vent fluix, vent moderat, vent fresquet i vent fresc al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Quin nom reben els vents segons la seva força?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/quin-nom-reben-els-vents-segons-la-seva-forca).
<Geografia física>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI calma, ventolina, vent fluixet, vent fluix, vent moderat, vent fresquet o vent fresc?
- es (Grau 0: calma) calma, n f
- es (Grau 1: ventolina) ventolina, n f
- es (Grau 2: vent fluixet) brisa muy débil, n f
- es (Grau 2: vent fluixet) flojito, n m
- es (Grau 3: vent fluix) brisa débil, n f
- es (Grau 3: vent fluix) flojo, n m
- es (Grau 4: vent moderat) bonancible, n m
- es (Grau 4: vent moderat) brisa moderada, n f
- es (Grau 5: vent fresquet) brisa fresca, n f
- es (Grau 5: vent fresquet) fresquito, n m
- es (Grau 6: vent fresc) brisa fuerte, n f
- es (Grau 6: vent fresc) fresco, n m
- fr (Grau 0: calma) calme, n f
- fr (Grau 1: ventolina) très légère brise, n f
- fr (Grau 2: vent fluixet) légère brise, n f
- fr (Grau 3: vent fluix) petite brise, n f
- fr (Grau 4: vent moderat) jolie brise, n f
- fr (Grau 5: vent fresquet) bonne brise, n f
- fr (Grau 6: vent fresc) vent frais, n m
- it (Grau 0: calma) calma, n f
- it (Grau 1: ventolina) bava di vento, n f
- it (Grau 2: vent fluixet) brezza leggera, n f
- it (Grau 3: vent fluix) brezza tesa, n f
- it (Grau 4: vent moderat) vento moderato, n m
- it (Grau 5: vent fresquet) vento teso, n m
- it (Grau 6: vent fresc) vento fresco, n m
- en (Grau 0: calma) calm, n
- en (Grau 1: ventolina) light air, n
- en (Grau 2: vent fluixet) light breeze, n
- en (Grau 3: vent fluix) gentle breeze, n
- en (Grau 4: vent moderat) moderate breeze, n
- en (Grau 5: vent fresquet) fresh breeze, n
- en (Grau 6: vent fresc) strong breeze, n
<Geografia > Geografia física>
Definició
- La calma (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT i recollida amb un sentit genèric en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és un vent amb una velocitat inferior a 1 nus (0-0,2 m/s) que no desvia la direcció del fum, corresponent al grau 0 de l'escala de Beaufort.
. L'equivalent castellà és calma; el francès, calme; l'italià, calma, i l'anglès, calm.
- La ventolina (forma també normalitzada pel Consell Supervisor i recollida igualment amb un sentit genèric en el diccionari normatiu) és un vent amb una velocitat entre 1 i 3 nusos (0,3-1,5 m/s) que inclina el fum però que no fa moure els penells, corresponent al grau 1 de l'escala de Beaufort.
. L'equivalent castellà és ventolina; el francès, très légère brise; l'italià, bava di vento, i l'anglès, light air.
- El vent fluixet (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 4 i 6 nusos (1,6-3,3 m/s) que es nota a la cara i que fa fressejar les fulles, corresponent al grau 2 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són brisa muy débil i flojito; el francès, légère brise; l'italià, brezza leggera, i l'anglès, light breeze.
- El vent fluix (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 7 i 10 nusos (3,4-5,4 m/s) que mou les fulles i que estén les banderes lleugeres, corresponent al grau 3 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són brisa débil i flojo; el francès, petite brise; l'italià, brezza tesa, i l'anglès, gentle breeze.
- El vent moderat (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 11 i 16 nusos (5,5-7,9 m/s) que aixeca pols i papers solts i que fa moure les capçades dels arbres, corresponent al grau 4 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són bonancible i brisa moderada; el francès, jolie brise; l'italià, vento moderato, i l'anglès, moderate breeze.
- El vent fresquet (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 17 i 21 nusos (8-10,7 m/s) que inclina els arbres petits, corresponent al grau 5 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són brisa fresca i fresquito; el francès, bonne brise; l'italià, vento teso, i l'anglès, fresh breeze.
- El vent fresc (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 22 i 27 nusos (10,8-13,8 m/s) que mou les branques grosses i que fa difícil obrir el paraigua, corresponent al grau 6 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són brisa fuerte i fresco; el francès, vent frais; l'italià, vento fresco, i l'anglès, strong breeze.
Nota
- 1. L'escala de Beaufort, que és un sistema d'estimació de la força del vent, distingeix tretze casos (del grau 0 al 12), segons la velocitat del vent i els efectes que té sobre el paisatge i les persones,.
- 2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI vent fort, temporal, temporal fort, temporal molt fort, temporal violent o huracà?, que recull la força dels vents dels graus 7 al 12 en l'escala de Beaufort.
- 3. Podeu consultar les fitxes completes de calma, ventolina, vent fluixet, vent fluix, vent moderat, vent fresquet i vent fresc al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Quin nom reben els vents segons la seva força?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/quin-nom-reben-els-vents-segons-la-seva-forca).
<Meteorologia>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI calma, ventolina, vent fluixet, vent fluix, vent moderat, vent fresquet o vent fresc?
- es (Grau 0: calma) calma, n f
- es (Grau 1: ventolina) ventolina, n f
- es (Grau 2: vent fluixet) brisa muy débil, n f
- es (Grau 2: vent fluixet) flojito, n m
- es (Grau 3: vent fluix) brisa débil, n f
- es (Grau 3: vent fluix) flojo, n m
- es (Grau 4: vent moderat) bonancible, n m
- es (Grau 4: vent moderat) brisa moderada, n f
- es (Grau 5: vent fresquet) brisa fresca, n f
- es (Grau 5: vent fresquet) fresquito, n m
- es (Grau 6: vent fresc) brisa fuerte, n f
- es (Grau 6: vent fresc) fresco, n m
- fr (Grau 0: calma) calme, n f
- fr (Grau 1: ventolina) très légère brise, n f
- fr (Grau 2: vent fluixet) légère brise, n f
- fr (Grau 3: vent fluix) petite brise, n f
- fr (Grau 4: vent moderat) jolie brise, n f
- fr (Grau 5: vent fresquet) bonne brise, n f
- fr (Grau 6: vent fresc) vent frais, n m
- it (Grau 0: calma) calma, n f
- it (Grau 1: ventolina) bava di vento, n f
- it (Grau 2: vent fluixet) brezza leggera, n f
- it (Grau 3: vent fluix) brezza tesa, n f
- it (Grau 4: vent moderat) vento moderato, n m
- it (Grau 5: vent fresquet) vento teso, n m
- it (Grau 6: vent fresc) vento fresco, n m
- en (Grau 0: calma) calm, n
- en (Grau 1: ventolina) light air, n
- en (Grau 2: vent fluixet) light breeze, n
- en (Grau 3: vent fluix) gentle breeze, n
- en (Grau 4: vent moderat) moderate breeze, n
- en (Grau 5: vent fresquet) fresh breeze, n
- en (Grau 6: vent fresc) strong breeze, n
<Física > Meteorologia>
Definició
- La calma (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT i recollida amb un sentit genèric en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és un vent amb una velocitat inferior a 1 nus (0-0,2 m/s) que no desvia la direcció del fum, corresponent al grau 0 de l'escala de Beaufort.
. L'equivalent castellà és calma; el francès, calme; l'italià, calma, i l'anglès, calm.
- La ventolina (forma també normalitzada pel Consell Supervisor i recollida igualment amb un sentit genèric en el diccionari normatiu) és un vent amb una velocitat entre 1 i 3 nusos (0,3-1,5 m/s) que inclina el fum però que no fa moure els penells, corresponent al grau 1 de l'escala de Beaufort.
. L'equivalent castellà és ventolina; el francès, très légère brise; l'italià, bava di vento, i l'anglès, light air.
- El vent fluixet (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 4 i 6 nusos (1,6-3,3 m/s) que es nota a la cara i que fa fressejar les fulles, corresponent al grau 2 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són brisa muy débil i flojito; el francès, légère brise; l'italià, brezza leggera, i l'anglès, light breeze.
- El vent fluix (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 7 i 10 nusos (3,4-5,4 m/s) que mou les fulles i que estén les banderes lleugeres, corresponent al grau 3 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són brisa débil i flojo; el francès, petite brise; l'italià, brezza tesa, i l'anglès, gentle breeze.
- El vent moderat (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 11 i 16 nusos (5,5-7,9 m/s) que aixeca pols i papers solts i que fa moure les capçades dels arbres, corresponent al grau 4 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són bonancible i brisa moderada; el francès, jolie brise; l'italià, vento moderato, i l'anglès, moderate breeze.
- El vent fresquet (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 17 i 21 nusos (8-10,7 m/s) que inclina els arbres petits, corresponent al grau 5 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són brisa fresca i fresquito; el francès, bonne brise; l'italià, vento teso, i l'anglès, fresh breeze.
- El vent fresc (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 22 i 27 nusos (10,8-13,8 m/s) que mou les branques grosses i que fa difícil obrir el paraigua, corresponent al grau 6 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són brisa fuerte i fresco; el francès, vent frais; l'italià, vento fresco, i l'anglès, strong breeze.
Nota
- 1. L'escala de Beaufort, que és un sistema d'estimació de la força del vent, distingeix tretze casos (del grau 0 al 12), segons la velocitat del vent i els efectes que té sobre el paisatge i les persones,.
- 2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI vent fort, temporal, temporal fort, temporal molt fort, temporal violent o huracà?, que recull la força dels vents dels graus 7 al 12 en l'escala de Beaufort.
- 3. Podeu consultar les fitxes completes de calma, ventolina, vent fluixet, vent fluix, vent moderat, vent fresquet i vent fresc al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Quin nom reben els vents segons la seva força?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/quin-nom-reben-els-vents-segons-la-seva-forca).
<Ciències socials>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI empoderament, empoderar i empoderar-se o bé apoderament, apoderar i apoderar-se?
- es (empoderament) empoderamiento, n m
- es (empoderar) empoderar, v tr
- es (empoderar-se) empoderarse, v intr pron
- en (empoderament) empowerment, n
- en (empoderar) empower, to, v tr
- en (empoderar-se) empower [myself, yourself, etc.], to, v intr
<Ciències socials > Sociologia>
Definició
Els motius de la tria normativa de empoderament i empoderar (o empoderar-se) són els següents:
(1) Són formes més precises perquè no tenen cap altre significat (a diferència de apoderament-apoderar, que són formes ja existents en la llengua amb altres significats).
(2) Tenen un ús oral i escrit més gran.
(3) Són paral·leles a les formes creades en altres llengües romàniques (sobretot, castellà i portuguès) i més pròximes a les formes angleses originals.
(4) Pel que fa estrictament a les formes verbals, empoderar i empoderar-se són més adequades perquè, pel fet de ser noves, poden adquirir l'ús transitiu i intransitiu pronominal habitual en totes les llengües (empoderar algú, algú empoderar-se), mentre que en apoderar l'ús pronominal amb un complement de tipus preposicional (apoderar-se d'alguna cosa) és tan habitual que fa difícil per al verb adquirir una altra estructura sintàctica.
Els equivalents castellans són empoderamiento, empoderar i empoderarse; els francesos, autonomiser, rendre autonome i se rendre autonome; els portuguesos, empoderamento, empoderar i empoderar-se, i els anglesos, empowerment, to empower i to empower [myself, yourself, etc.].
L'empoderament és el procés pel qual una persona o un grup social aconsegueixen la força o els mitjans necessaris per a enfortir el seu potencial en termes econòmics, polítics, socials o laborals.
Anàlogament, el verb empoderar fa referència a l'acció de fer que una persona o un grup social aconsegueixin la força o els mitjans necessaris per a enfortir el seu potencial en termes econòmics, polítics, socials o laborals, mentre que el verb empoderar-se es refereix a l'acció d'aconseguir un mateix aquesta força o aquests mitjans.
Nota
- 1. El cas del castellà és una mica diferent, ja que la forma empoderamiento es documenta en textos antics d'aquesta llengua amb el mateix significat que apoderamiento, a diferència del que succeeix en català, en què la forma tradicional era únicament apoderament.
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de empoderament, empoderar i empoderar-se al Cercaterm i la Neoloteca.
<Meteorologia>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI mar plana, mar arrissada, marejol, maror o forta maror?
- es (Grau 0: mar plana) mar llana, n f
- es (Grau 1: mar arrissada) mar rizada, n f
- es (Grau 2: marejol) marejadilla, n f
- es (Grau 3: maror) marejada, n f
- es (Grau 4: forta maror) fuerte marejada, n f
- fr (Grau 0: mar plana) mer calme, n f
- fr (Grau 1: mar arrissada) mer ridée, n f
- fr (Grau 2: marejol) mer belle, n f
- fr (Grau 3: maror) mer peu agitée, n f
- fr (Grau 4: forta maror) mer agitée, n f
- it (Grau 0: mar plana) mare calmo, n m
- it (Grau 1: mar arrissada) mare quasi calmo, n m
- it (Grau 2: marejol) mare poco mosso, n m
- it (Grau 3: maror) mare mosso, n m
- it (Grau 4: forta maror) mare molto mosso, n m
- en (Grau 0: mar plana) calm sea, n
- en (Grau 1: mar arrissada) rippled sea, n
- en (Grau 2: marejol) smooth sea, n
- en (Grau 3: maror) slight sea, n
- en (Grau 4: forta maror) moderate sea, n
<Física > Meteorologia>
Definició
- La mar plana (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT i recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és una mar sense onades, corresponent al grau 0 de l'escala de Douglas.
. L'equivalent castellà és mar llana; el francès, mer calme; l'italià, mare calmo, i l'anglès, calm sea.
- La mar arrissada (forma també normalitzada pel Consell Supervisor i recollida igualment en el diccionari normatiu) és una mar amb onades de menys de 0,1 m d'alçada, corresponent al grau 1 de l'escala de Douglas.
. L'equivalent castellà és mar rizada; el francès, mer ridée; l'italià, mare quasi calmo, i l'anglès, rippled sea.
- El marejol (forma també normalitzada pel Consell Supervisor i recollida igualment en el diccionari normatiu) és una mar amb onades que oscil·len entre 0,1 i 0,5 m d'alçada, corresponent al grau 2 de l'escala de Douglas.
. L'equivalent castellà és marejadilla; el francès, mer belle; l'italià, mare poco mosso, i l'anglès, smooth sea.
- La maror (forma també normalitzada pel Consell Supervisor i recollida igualment en el diccionari normatiu) és una mar amb onades que oscil·len entre 0,5 i 1,25 m d'alçada, corresponent al grau 3 de l'escala de Douglas.
. L'equivalent castellà és marejada; el francès, mer peu agitée; l'italià, mare mosso, i l'anglès, slight sea.
- La forta maror (forma també normalitzada pel Consell Supervisor i recollida igualment en el diccionari normatiu) és una mar amb onades que oscil·len entre 1,25 i 2,5 m d'alçada, corresponent al grau 4 de l'escala de Douglas.
. L'equivalent castellà és fuerte marejada; el francès, mer agitée; l'italià, mare molto grosso, i l'anglès, moderate sea.
Nota
- 1. L'escala de Douglas és un sistema d'estimació de l'estat de la mar que distingeix deu casos (del grau 0 al 9), segons quines siguin les dimensions de les ones.
- 2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI maregassa, mar brava, mar desfeta, mar molt alta o mar enorme?, que recull els estats de la mar dels graus 5 al 9 en l'escala de Douglas.
- 3. Podeu consultar les fitxes completes de mar plana, mar arrissada, marejol, maror i forta maror al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Quina diferència hi ha entre mar desfeta i mar molt alta?, en el blog del TERMCAT (termcat.blog.gencat.cat/2014/12/11/quina-diferencia-hi-ha-entre-mar-desfeta-i-mar-molta-alta/).
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI modelització, modelatge o modelat?
- es (modelat, modelatge, modelització) modelado, n m
- es (modelatge) modelaje, n m
- fr (modelat) modelé, n m
- fr (modelatge) modelage, n m
- fr (modelatge, modelització) modélisation, n f
- en (modelat, modelatge, modelització) modelling, n
- en (modelatge) moulding, n
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
Definició
- El modelat és un conjunt de formes modelades. Per exemple, en l'àmbit de la geografia física fa referència al conjunt de formes d'un terreny que caracteritzen una àrea determinada.
. L'equivalent castellà és modelado; el francès, modelage, i l'anglès, modelling (modeling, en anglès nord-americà).
- El modelatge és, de manera general, el procediment d'elaboració d'un model o el seguiment d'un model. Així, en art pot fer referència a la tècnica de representació bidimensional del volum mitjançant la perspectiva, el contrast de colors i el clarobscur o bé al procediment d'elaboració del primer model per a una escultura exempta; en psiquiatria, al procés d'adquisició d'un comportament a partir de l'observació d'un model, i, en informàtica, al procediment de representació d'un element extern en un ordinador.
. Els equivalents castellans són modelado i modelaje; els francesos, modelage i modélisation, i l'anglès, modelling i moulding (modeling i molding, respectivament, en anglès nord-americà).
- La modelització és, en general, l'elaboració d'un model que descrigui la realitat. Per exemple, en els àmbits de la informàtica i els audiovisuals, fa referència a la descripció en un llenguatge de màquina de la forma, el moviment i les característiques d'un objecte o un conjunt d'objectes, amb l'objectiu de crear imatges bidimensionals o tridimensionals.
. L'equivalent castellà és modelado; el francès, modélisation, i l'anglès, modeling (o modelling).
Les diferències semàntiques entre modelat, modelatge i modelització es deuen, d'una banda, a la diferència ja existent en les bases respectives i, de l'altra, al matís que hi aporten els sufixos:
(1) Pel que fa a la base, el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans estableix que modelar és, de manera general, crear el model per a una obra posterior o bé donar forma a alguna cosa seguint un model, i modelitzar, en canvi, és elaborar un model que descrigui o representi adequadament un fenomen, un procés o un objecte de la realitat. Això permet distingir entre modelat i modelatge, creats sobre modelar, i modelització, creat sobre modelitzar.
(2) Pel que fa als sufixos, -at designa un conjunt (modelat); -atge designa un conjunt o bé una acció (modelatge), i -ció designa una acció (modelització). Aquí, modelat s'ha especialitzat per als conjunts i modelatge per a les accions.
Nota
- 1. Seguint el criteri establert, les formes més adequades per a fer referència a l'elaboració d'un model que descrigui la realitat en tres dimensions són modelització en 3D o modelització tridimensional, i no *modelat en 3D o *modelatge en 3D.
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de modelat, modelatge, modelització i modelització en 3D al Cercaterm, i també el document de criteri original, Modelització o modelatge en 3D?, en el blog del TERMCAT (termcat.blog.gencat.cat/2014/09/04/modelitzacio-o-modelatge-en-3d/).
<Ciències socials>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI modelització, modelatge o modelat?
- es (modelat, modelatge, modelització) modelado, n m
- es (modelatge) modelaje, n m
- fr (modelat) modelé, n m
- fr (modelatge) modelage, n m
- fr (modelatge, modelització) modélisation, n f
- en (modelat, modelatge, modelització) modelling, n
- en (modelatge) moulding, n
<Ciències socials>
Definició
- El modelat és un conjunt de formes modelades. Per exemple, en l'àmbit de la geografia física fa referència al conjunt de formes d'un terreny que caracteritzen una àrea determinada.
. L'equivalent castellà és modelado; el francès, modelage, i l'anglès, modelling (modeling, en anglès nord-americà).
- El modelatge és, de manera general, el procediment d'elaboració d'un model o el seguiment d'un model. Així, en art pot fer referència a la tècnica de representació bidimensional del volum mitjançant la perspectiva, el contrast de colors i el clarobscur o bé al procediment d'elaboració del primer model per a una escultura exempta; en psiquiatria, al procés d'adquisició d'un comportament a partir de l'observació d'un model, i, en informàtica, al procediment de representació d'un element extern en un ordinador.
. Els equivalents castellans són modelado i modelaje; els francesos, modelage i modélisation, i l'anglès, modelling i moulding (modeling i molding, respectivament, en anglès nord-americà).
- La modelització és, en general, l'elaboració d'un model que descrigui la realitat. Per exemple, en els àmbits de la informàtica i els audiovisuals, fa referència a la descripció en un llenguatge de màquina de la forma, el moviment i les característiques d'un objecte o un conjunt d'objectes, amb l'objectiu de crear imatges bidimensionals o tridimensionals.
. L'equivalent castellà és modelado; el francès, modélisation, i l'anglès, modeling (o modelling).
Les diferències semàntiques entre modelat, modelatge i modelització es deuen, d'una banda, a la diferència ja existent en les bases respectives i, de l'altra, al matís que hi aporten els sufixos:
(1) Pel que fa a la base, el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans estableix que modelar és, de manera general, crear el model per a una obra posterior o bé donar forma a alguna cosa seguint un model, i modelitzar, en canvi, és elaborar un model que descrigui o representi adequadament un fenomen, un procés o un objecte de la realitat. Això permet distingir entre modelat i modelatge, creats sobre modelar, i modelització, creat sobre modelitzar.
(2) Pel que fa als sufixos, -at designa un conjunt (modelat); -atge designa un conjunt o bé una acció (modelatge), i -ció designa una acció (modelització). Aquí, modelat s'ha especialitzat per als conjunts i modelatge per a les accions.
Nota
- 1. Seguint el criteri establert, les formes més adequades per a fer referència a l'elaboració d'un model que descrigui la realitat en tres dimensions són modelització en 3D o modelització tridimensional, i no *modelat en 3D o *modelatge en 3D.
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de modelat, modelatge, modelització i modelització en 3D al Cercaterm, i també el document de criteri original, Modelització o modelatge en 3D?, en el blog del TERMCAT (termcat.blog.gencat.cat/2014/09/04/modelitzacio-o-modelatge-en-3d/).
<Arts>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI modelització, modelatge o modelat?
- es (modelat, modelatge, modelització) modelado, n m
- es (modelatge) modelaje, n m
- fr (modelat) modelé, n m
- fr (modelatge) modelage, n m
- fr (modelatge, modelització) modélisation, n f
- en (modelat, modelatge, modelització) modelling, n
- en (modelatge) moulding, n
<Arts>
Definició
- El modelat és un conjunt de formes modelades. Per exemple, en l'àmbit de la geografia física fa referència al conjunt de formes d'un terreny que caracteritzen una àrea determinada.
. L'equivalent castellà és modelado; el francès, modelage, i l'anglès, modelling (modeling, en anglès nord-americà).
- El modelatge és, de manera general, el procediment d'elaboració d'un model o el seguiment d'un model. Així, en art pot fer referència a la tècnica de representació bidimensional del volum mitjançant la perspectiva, el contrast de colors i el clarobscur o bé al procediment d'elaboració del primer model per a una escultura exempta; en psiquiatria, al procés d'adquisició d'un comportament a partir de l'observació d'un model, i, en informàtica, al procediment de representació d'un element extern en un ordinador.
. Els equivalents castellans són modelado i modelaje; els francesos, modelage i modélisation, i l'anglès, modelling i moulding (modeling i molding, respectivament, en anglès nord-americà).
- La modelització és, en general, l'elaboració d'un model que descrigui la realitat. Per exemple, en els àmbits de la informàtica i els audiovisuals, fa referència a la descripció en un llenguatge de màquina de la forma, el moviment i les característiques d'un objecte o un conjunt d'objectes, amb l'objectiu de crear imatges bidimensionals o tridimensionals.
. L'equivalent castellà és modelado; el francès, modélisation, i l'anglès, modeling (o modelling).
Les diferències semàntiques entre modelat, modelatge i modelització es deuen, d'una banda, a la diferència ja existent en les bases respectives i, de l'altra, al matís que hi aporten els sufixos:
(1) Pel que fa a la base, el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans estableix que modelar és, de manera general, crear el model per a una obra posterior o bé donar forma a alguna cosa seguint un model, i modelitzar, en canvi, és elaborar un model que descrigui o representi adequadament un fenomen, un procés o un objecte de la realitat. Això permet distingir entre modelat i modelatge, creats sobre modelar, i modelització, creat sobre modelitzar.
(2) Pel que fa als sufixos, -at designa un conjunt (modelat); -atge designa un conjunt o bé una acció (modelatge), i -ció designa una acció (modelització). Aquí, modelat s'ha especialitzat per als conjunts i modelatge per a les accions.
Nota
- 1. Seguint el criteri establert, les formes més adequades per a fer referència a l'elaboració d'un model que descrigui la realitat en tres dimensions són modelització en 3D o modelització tridimensional, i no *modelat en 3D o *modelatge en 3D.
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de modelat, modelatge, modelització i modelització en 3D al Cercaterm, i també el document de criteri original, Modelització o modelatge en 3D?, en el blog del TERMCAT (termcat.blog.gencat.cat/2014/09/04/modelitzacio-o-modelatge-en-3d/).
<Transports>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI via pacificada, carrer de vianants, carrer de convivència, carrer de zona 30, carrer residencial o carrer de prioritat invertida?
- es (carrer de convivència) calle de prioridad invertida, n f
- es (carrer de convivència) calle residencial, n f
- es (carrer de vianants) calle peatonal, n f
- es (carrer de zona 30) calle de zona 30, n f
- es (via pacificada) calle pacificada, n f
- fr (carrer de convivència) rue d'ambiance, n f
- fr (carrer de vianants) rue piétonne, n f
- fr (carrer de vianants) rue piétonnière, n f
- fr (carrer de zona 30) rue en zone 30, n f
- fr (via pacificada) voie apaisée, n f
- it (carrer de convivència) strada residenziale, n f
- it (carrer de vianants) strada pedonale, n f
- it (carrer de zona 30) strada a zona 30, n f
- it (via pacificada) strada moderata, n f
- en (carrer de convivència) living street, n
- en (carrer de convivència) vibrant street, n
- en (carrer de vianants) pedestrian street, n
- en (carrer de zona 30) 20 mph street, n
- en (via pacificada) traffic-calmed street, n
- en (via pacificada) traffic-calmed way, n
<Transports > Mobilitat>
Definició
- Una via pacificada és un carrer que ofereix unes condicions de trànsit, comoditat i seguretat pensades especialment per a afavorir el desplaçament a peu o en bicicleta, enfront dels mitjans de transport motoritzats. És, doncs, un terme que serveix per a referir-se de manera genèrica a totes les vies de trànsit que van en contra de la prioritat habitual dels vehicles de motor.
. L'equivalent castellà és calle pacificada; el francès, voie apaisée; l'italià, strada moderata, i els anglesos, traffic-calmed street i traffic-calmed way.
En canvi, els termes següents designen tipus concrets de vies pacificades:
- Els carrers de vianants són les vies pacificades destinades exclusivament al pas dels vianants.
. L'equivalent castellà és calle peatonal; els francesos, rue piétonne i rue piétonnière; l'italià, strada pedonale, i l'anglès, pedestrian street.
- Els carrers de convivència són les vies pacificades sense voreres en què vianants, bicicletes i vehicles de motor comparteixen la calçada, amb fortes restriccions de velocitat i d'aparcament per als vehicles motoritzats.
. Els equivalents castellans són calle de prioridad invertida i calle residencial; el francès, rue d'ambiance; l'italià, strada residenziale, i els anglesos, living street i vibrant street.
- Els carrers de zona 30 són les vies pacificades en què bicicletes i vehicles de motor comparteixen la calçada, amb una restricció de la velocitat màxima a 30 km/h, i els vianants disposen de voreres.
. L'equivalent castellà és calle de zona 30; el francès, rue en zone 30; l'italià, strada a zona 30, i l'anglès, 20 mph street.
Pel que fa a *carrer residencial i *carrer de prioritat invertida (formes utilitzades de vegades amb el sentit de carrer de convivència), no es consideren adequades pels motius següents:
- *carrer residencial (tot i que és anàleg a formes utilitzades en diverses llengües) no té el matís d'harmonia present en els originals anglesos living street i vibrant street i, a més, es pot confondre amb un carrer exclusivament d'habitatges, sense comerços ni altres serveis;
- *carrer de prioritat invertida és una forma llarga i no transparent, poc apta més enllà d'un àmbit tècnic.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de via pacificada, carrer de vianants, carrer de convivència i carrer de zona 30 al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Es poden pacificar els carrers?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/270/).
<Indústria > Indústria de la pell>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca adob marroquí modern, n m
- es curtido marroquí moderno
<Indústria > Indústria de la pell>
