Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "morenor" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca àngel, n m
- ca gallina, n f sin. compl.
- ca peix elèctric, n m sin. compl.
- ca rajada tremolosa, n f sin. compl.
- ca torpede, n m sin. compl.
- ca tremolenca, n f sin. compl.
- ca tremolina, n f sin. compl.
- ca tremoló, n m sin. compl.
- ca tremoloia, n f sin. compl.
- ca tremolosa, n f sin. compl.
- ca tremolosa marbrada, n f sin. compl.
- ca vaca, n f sin. compl.
- ca vaca comuna, n f sin. compl.
- ca vaca enrampadora, n f sin. compl.
- ca vaca morena, n f sin. compl.
- ca vaca tremoladora, n f sin. compl.
- ca vaca tremolera, n f sin. compl.
- ca vaca tremolina, n f sin. compl.
- ca vaca tremolosa, n f sin. compl.
- ca vaqueta, n f sin. compl.
- ca baca tremoladora, n f var. ling.
- ca baca tremolina, n f var. ling.
- ca peix electrich, n m var. ling.
- ca tremolor, n m var. ling.
- ca tremuló, n m var. ling.
- ca tremuloya, n f var. ling.
- nc Torpedo marmorata
- nc Narcobatus torpedo var. ling.
- nc Torpedo galvanii var. ling.
- nc Torpedo marmoratus var. ling.
- es tembladera, n f
- es tremielga, n f
- es tremolina mármol
- es trimielga negra
- fr torpille marbrée
- en marbled electric ray
<Rajades i milanes > Torpedínids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca àngel, n m
- ca gallina, n f sin. compl.
- ca peix elèctric, n m sin. compl.
- ca rajada tremolosa, n f sin. compl.
- ca torpede, n m sin. compl.
- ca tremolenca, n f sin. compl.
- ca tremolina, n f sin. compl.
- ca tremoló, n m sin. compl.
- ca tremoloia, n f sin. compl.
- ca tremolosa, n f sin. compl.
- ca tremolosa marbrada, n f sin. compl.
- ca vaca, n f sin. compl.
- ca vaca comuna, n f sin. compl.
- ca vaca enrampadora, n f sin. compl.
- ca vaca morena, n f sin. compl.
- ca vaca tremoladora, n f sin. compl.
- ca vaca tremolera, n f sin. compl.
- ca vaca tremolina, n f sin. compl.
- ca vaca tremolosa, n f sin. compl.
- ca vaqueta, n f sin. compl.
- ca baca tremoladora, n f var. ling.
- ca baca tremolina, n f var. ling.
- ca peix electrich, n m var. ling.
- ca tremolor, n m var. ling.
- ca tremuló, n m var. ling.
- ca tremuloya, n f var. ling.
- nc Torpedo marmorata
- nc Narcobatus torpedo var. ling.
- nc Torpedo galvanii var. ling.
- nc Torpedo marmoratus var. ling.
- es tembladera, n f
- es tremielga, n f
- es tremolina mármol
- es trimielga negra
- fr torpille marbrée
- en marbled electric ray
<Rajades i milanes > Torpedínids>
<Zoologia > Peixos>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca ídol morú, n m
- es ídolo moro
- es ídolo moruno
- fr cocher blanc
- en moorish idol
- de Halfterfish
- nc Zanclus canescens
- nc Zanclus cornutus
<Zoologia > Peixos>
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>
- ca amfiteatre morènic, n m
- es anfiteatro morrénico
- es vallum morrénico
- fr amphithéâtre morainique
- fr vallum morainique
- en moraine amphitheatre
<Geografia física > Geomorfologia>
Definició
<Geografia > Geografia física>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>
- ca amfiteatre morènic, n m
- es anfiteatro morrénico
- es vallum morrénico
- fr amphithéâtre morainique
- fr vallum morainique
- en moraine amphitheatre
<Geografia física > Geomorfologia>
Definició
<Economia > Comerç > Grans magatzems>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).
Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.
Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)
- ca anell de dentició, n m
- ca mossegador, n m
- ca mossegall, n m
- es anillo de dentición, n m
- es mordedor, n m
- fr anneau de dentition, n m
- pt anel de dentição, n m
- pt mordedor, n m
- en teething ring, n
<Grans Magatzems > Seccions > Nadons i puericultura>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca artemisa borda, n f
- ca botgeta, n f alt. sin.
- ca botgeta d'esca, n f alt. sin.
- ca botgeta esquera, n f alt. sin.
- ca botgetes, n f pl alt. sin.
- ca botja d'esca, n f alt. sin.
- ca camamilla d'esca, n f alt. sin.
- ca donzell, n m alt. sin.
- ca herba del reuma, n f alt. sin.
- ca herba morenera, n f alt. sin.
- ca herba santa, n f alt. sin.
- ca mançanella, n f alt. sin.
- ca morenera prima, n f alt. sin.
- ca ullastre de frare, n m alt. sin.
- ca bogeta, n f var. ling.
- ca mançamilla, n f var. ling.
- ca mançanilla, n f var. ling.
- ca mançanilla borda, n f var. ling.
- ca mançanilla vera, n f var. ling.
- ca oastre de frare, n m var. ling.
- nc Phagnalon saxatile (L.) Cass.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca artemisa borda, n f
- ca botgeta, n f alt. sin.
- ca botgeta d'esca, n f alt. sin.
- ca botgeta esquera, n f alt. sin.
- ca botgetes, n f pl alt. sin.
- ca botja d'esca, n f alt. sin.
- ca camamilla d'esca, n f alt. sin.
- ca donzell, n m alt. sin.
- ca herba del reuma, n f alt. sin.
- ca herba morenera, n f alt. sin.
- ca herba santa, n f alt. sin.
- ca mançanella, n f alt. sin.
- ca morenera prima, n f alt. sin.
- ca ullastre de frare, n m alt. sin.
- ca bogeta, n f var. ling.
- ca mançamilla, n f var. ling.
- ca mançanilla, n f var. ling.
- ca mançanilla borda, n f var. ling.
- ca mançanilla vera, n f var. ling.
- ca oastre de frare, n m var. ling.
- nc Phagnalon saxatile (L.) Cass.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca bitter-pit, n m
- ca punts de suro, n m pl sin. compl.
- ca punts morens, n m pl sin. compl.
- ca taca amarga, n f sin. compl.
<Agricultura > Fitopatologia>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca blat dur, n m
- ca blat, n m alt. sin.
- ca blat d'aresta negra, n m alt. sin.
- ca blat d'eriçó, n m alt. sin.
- ca blat de Brussan, n m alt. sin.
- ca blat dur arestat, n m alt. sin.
- ca blat fort, n m alt. sin.
- ca blat moreno, n m alt. sin.
- ca blat moro, n m alt. sin.
- ca blat roget, n m alt. sin.
- ca blat roig, n m alt. sin.
- ca blat rojal, n m alt. sin.
- ca blat rovelló, n m alt. sin.
- ca forment, n m alt. sin.
- ca blat del brusan, n m var. ling.
- nc Triticum durum Desf.
- nc Triticum cevallos Lag. var. ling.
- nc Triticum fastuosum Lag. var. ling.
<Botànica > gramínies / poàcies>