Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "moro" dins totes les àrees temàtiques

ayoreo

<Llengua > Lingüística > Llengües>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca ayoreo
ca ayoréode sin. compl.
ca moro sin. compl.
ca morotoco sin. compl.
ca pyta jovai sin. compl.
ca zamuco sin. compl.
cod ayo(w)eo (ayu(w)iw)
cod ayoré (ayuri)
ar أيورية
cy Ayoreo
cy Ayoréode sin. compl.
cy Moro sin. compl.
cy Morotoco sin. compl.
cy Pyta jovai sin. compl.
cy Zamuco sin. compl.
de Ayoreo
de Ayoré sin. compl.
de Moro sin. compl.
de Morotoco sin. compl.
de Pyeta Yovai sin. compl.
de Zamuco sin. compl.
en Ayoreo
en Ayoré sin. compl.
en Moro sin. compl.
en Morotoco sin. compl.
en Pyeta Yovai sin. compl.
en Zamuco sin. compl.
es ayoreo
es ayoréode sin. compl.
es moro sin. compl.
es morotoco sin. compl.
es pyta jovai sin. compl.
es zamuco sin. compl.
eu ayoreoera
eu ayoréode sin. compl.
eu moro sin. compl.
eu morotoco sin. compl.
eu pyta jovai sin. compl.
eu zamuco sin. compl.
fr ayoreo
fr ayoréode sin. compl.
fr moro sin. compl.
fr morotoco sin. compl.
fr pyeta yovai sin. compl.
fr zamuco sin. compl.
gl ayoreo
gl ayoréode sin. compl.
gl moro sin. compl.
gl morotoco sin. compl.
gl pyta jovai sin. compl.
gl zamuco sin. compl.
gn ajoréo
gn ajoréode sin. compl.
gn móro sin. compl.
gn morotóko sin. compl.
gn pyta jovái sin. compl.
gn samúko sin. compl.
it ayoreo
it ayoréode sin. compl.
it moro sin. compl.
it morotoco sin. compl.
it pyta jovai sin. compl.
it zamuco sin. compl.
ja アヨレオ語
ja アヨルオデ語、モロ語、モロトコ語、ピジャホバイ語、サムコ語 sin. compl.
nl Ayoreo
nl Ayoréode sin. compl.
nl Moro sin. compl.
nl Morotoco sin. compl.
nl Pyta Jovai sin. compl.
nl Zamuco sin. compl.
pt ayoreo
pt ayoréode sin. compl.
pt moro sin. compl.
pt morotoco sin. compl.
pt pyta jovai sin. compl.
pt zamuco sin. compl.
ru Айорео
ru Моро sin. compl.
ru Айоре sin. compl.
ru Пита йовай sin. compl.
ru Самуко sin. compl.
ru Моротоко sin. compl.
sw Ayoreo
sw Ayoréode sin. compl.
sw Moro sin. compl.
sw Morotoco sin. compl.
sw Pyta jovai sin. compl.
sw Zamuco sin. compl.
tmh Tayuriwt
zh 阿尤莱欧
zh 莫罗 sin. compl.
zh 撒目可 sin. compl.
zh 阿尤雷 sin. compl.
zh 莫罗托克 sin. compl.
zh 皮耶它尤瓦依 sin. compl.

<Zamuco>, <Amèrica > Bolívia>, <Amèrica > Paraguai>

Definició

L'ishiro o chamacoco i l'ayoreo són les úniques llengües vives de la família zamuco.

Abans de contactar amb la societat occidental, els ayoreos van patir una forta persecució al Paraguai fins al punt que, a la primera meitat del segle XX, un jove podia quedar dispensat del servei militar si assassinava un ayoreo. De fet, els colons i els criolls organitzaven autèntiques caceres humanes. El primer contacte va tenir lloc el 1956, quan els blancs van capturar un noi ayoreo. Segons sembla, l'últim ayoreo sense contactar va sortir de la selva el 1998.

moro -a

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Colors i particularitats>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

ca moro -a, adj
es moro
fr more
en morish

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Colors i particularitats>

Definició

Dit de les cabres que tenen el pelatge del coll negre i la cara blanca.

moro -a

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Colors i particularitats>

ca moro -a, adj
es moro
fr more
en morish

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Colors i particularitats>

Definició

Dit de les cabres que tenen el pelatge del coll negre i la cara blanca.

mussola vera

<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca mussola vera, n f
ca caella, n f sin. compl.
ca galliüda, n f sin. compl.
ca gatvaire, n m sin. compl.
ca moro, n m sin. compl.
ca mostela, n f sin. compl.
ca mostela de mar, n f sin. compl.
ca mussola, n f sin. compl.
ca mussola dentada, n f sin. compl.
ca mussola gavatxa, n f sin. compl.
ca mussola pintada, n f sin. compl.
ca mussola quissona, n f sin. compl.
ca mussoleta, n f sin. compl.
ca mussoló, n m sin. compl.
ca mustela, n f sin. compl.
ca mustela de mar, n f sin. compl.
ca pestiu, n m sin. compl.
ca reig de sabater, n m sin. compl.
ca xanquerella [juvenil], n f sin. compl.
ca galihuda, n f var. ling.
ca galiuda, n f var. ling.
ca gallihuda, n f var. ling.
ca gatvayra, n m var. ling.
ca janquerel·la, n f var. ling.
ca janquereta, n f var. ling.
ca mostola, n f var. ling.
ca muçola, n f var. ling.
ca munola, n f var. ling.
ca musola, n f var. ling.
ca musola pintada, n f var. ling.
ca mussóla, n f var. ling.
ca mussòla, n f var. ling.
ca mussola gabatja, n f var. ling.
ca xancarell, n m var. ling.
ca xancarella [juvenil], n f var. ling.
nc Mustelus mustelus
nc Galeus laevis var. ling.
nc Mustelus equestris var. ling.
nc Mustelus laevis var. ling.
nc Mustelus mustellus var. ling.
nc Mustelus vulgaris var. ling.
nc Squalus mustelus var. ling.
es bocablanca
es cazón
es jaqueta
es musola
es mustela
es mustelo
fr emissole
fr emissole lisse
fr émissole lisse
it palombo
en smooth hound
de Glatthai

<Taurons > Triàquids>

mussola vera

<Zoologia > Peixos>

ca mussola vera, n f
ca caella, n f sin. compl.
ca galliüda, n f sin. compl.
ca gatvaire, n m sin. compl.
ca moro, n m sin. compl.
ca mostela, n f sin. compl.
ca mostela de mar, n f sin. compl.
ca mussola, n f sin. compl.
ca mussola dentada, n f sin. compl.
ca mussola gavatxa, n f sin. compl.
ca mussola pintada, n f sin. compl.
ca mussola quissona, n f sin. compl.
ca mussoleta, n f sin. compl.
ca mussoló, n m sin. compl.
ca mustela, n f sin. compl.
ca mustela de mar, n f sin. compl.
ca pestiu, n m sin. compl.
ca reig de sabater, n m sin. compl.
ca xanquerella [juvenil], n f sin. compl.
ca galihuda, n f var. ling.
ca galiuda, n f var. ling.
ca gallihuda, n f var. ling.
ca gatvayra, n m var. ling.
ca janquerel·la, n f var. ling.
ca janquereta, n f var. ling.
ca mostola, n f var. ling.
ca muçola, n f var. ling.
ca munola, n f var. ling.
ca musola, n f var. ling.
ca musola pintada, n f var. ling.
ca mussóla, n f var. ling.
ca mussòla, n f var. ling.
ca mussola gabatja, n f var. ling.
ca xancarell, n m var. ling.
ca xancarella [juvenil], n f var. ling.
nc Mustelus mustelus
nc Galeus laevis var. ling.
nc Mustelus equestris var. ling.
nc Mustelus laevis var. ling.
nc Mustelus mustellus var. ling.
nc Mustelus vulgaris var. ling.
nc Squalus mustelus var. ling.
es bocablanca
es cazón
es jaqueta
es musola
es mustela
es mustelo
fr emissole
fr emissole lisse
fr émissole lisse
it palombo
en smooth hound
de Glatthai

<Taurons > Triàquids>

tausug

<Llengua > Lingüística > Llengües>

ca tausug
ca joloano sin. compl.
ca moro sin. compl.
ca sulu sin. compl.
ca suluk sin. compl.
ca tau suug sin. compl.
ca taw sug sin. compl.
ca taw suluk sin. compl.
ar تاوسوغية
cy Tausug
cy Joloano sin. compl.
cy Moro sin. compl.
cy Sulu sin. compl.
cy Suluk sin. compl.
cy Tau suug sin. compl.
cy Taw sug sin. compl.
cy Taw suluk sin. compl.
de Tausug
de Joloano sin. compl.
de Moro sin. compl.
de Sulu sin. compl.
de Suluk sin. compl.
de Taw Sug sin. compl.
de Taw Suluk sin. compl.
en Tausug
en Joloano sin. compl.
en Moro sin. compl.
en Sulu sin. compl.
en Suluk sin. compl.
en Tau Suug sin. compl.
en Tausog sin. compl.
en Taw Sug sin. compl.
en Taw Suluk sin. compl.
es tausugo
es joloano sin. compl.
es moro sin. compl.
es sulu sin. compl.
es suluk sin. compl.
es tau suug sin. compl.
es taw sug sin. compl.
es taw suluk sin. compl.
eu tausugera
eu joloano sin. compl.
eu moro sin. compl.
eu sulu sin. compl.
eu suluk sin. compl.
eu tau suug sin. compl.
eu tausug sin. compl.
eu taw sug sin. compl.
eu taw suluk sin. compl.
fr tausug
fr joloano sin. compl.
fr moro sin. compl.
fr sulu sin. compl.
fr suluk sin. compl.
fr tau suug sin. compl.
fr taw sug sin. compl.
fr taw suluk sin. compl.
gl tausug
gl joloano sin. compl.
gl moro sin. compl.
gl sulu sin. compl.
gl suluk sin. compl.
gl tau suug sin. compl.
gl taw sug sin. compl.
gl taw suluk sin. compl.
gn tausug
gn joloano sin. compl.
gn moro sin. compl.
gn sulu sin. compl.
gn suluk sin. compl.
gn tau suug sin. compl.
gn taw sug sin. compl.
gn taw suluk sin. compl.
it tausug
it joloano sin. compl.
it moro sin. compl.
it sulu sin. compl.
it suluk sin. compl.
it tau suug sin. compl.
it taw sug sin. compl.
it taw suluk sin. compl.
pt tausug
pt joloano sin. compl.
pt moro sin. compl.
pt sulu sin. compl.
pt suluk sin. compl.
pt tau suug sin. compl.
pt taw sug sin. compl.
pt taw suluk sin. compl.
zh 陶苏格语
num Sistema aràbic

<Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí>, <Àsia > Filipines>

Definició

El terme tausug fa referència al principal grup etnolingüístic de l'arxipèlag de Sulu. Els tausug són majoritàriament de religió musulmana i sembla que són originaris del nord-est de Mindanao, des d'on van emigrar a la regió sud-oest de les Filipines al segle XI.

Hi ha diverses interpretacions sobre l'origen del nom tausug, el qual podria significar 'homes del corrent' (de tau ', home' i sug, 'corrent marí'), 'homes de Suug' (de tau, 'home' i Suug, antic nom de l'illa de Jolo) o 'homes valents' (de tau, 'home' i ma-isug, 'valent').

El territori tradicional de la llengua tausug és la zona de l'illa de Jolo. Actualment, s'utilitza com a llengua franca a Sulu, Basilan, Tawi-Tawi i sud de Palawan.

El tausug és la llengua majoritària a la província de Sulu, on es poden trobar 400.000 dels 700.000 parlants que hi ha a les Filipines: és la llengua dominant als municipis de Jolo, Indanan, Luuk, Pananaw, Parang, Patikul, Talipaw, Tapul i Maimbung; i és la llengua majoritària als municipis de Marunggas, Pata, Siasi i Tongkil. També es poden trobar uns 100.000 parlants d'aquesta llengua a l'estat de Sabah (Malàisia), principalment als districtes de Sempurna, Sandakan, Tawau, Lahad Datu, Labuk-Sugut i Kudat.

El tausug té poca variació dialectal i és lingüísticament propera al butuanon.