Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "naquis" dins totes les àrees temàtiques
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Manlleus (3): Flexió de plural
- ca babaganuix, babaganuixos (EXEMPLE), n m
- ca blini, blinis (EXEMPLE), n m
- ca burca, burques (EXEMPLE), n m
- ca kelvin, kèlvins (EXEMPLE), n m
- ca kirsch, kirschs (EXEMPLE), n m
- ca lobby, lobbys (EXEMPLE), n m
- ca manga, mangues (EXEMPLE), n m
- ca mousse, mousses (EXEMPLE), n f
- ca ninja, ninges (EXEMPLE), n m
- ca nyoqui, nyoquis (EXEMPLE), n m
- ca play-off, play-offs (EXEMPLE), n m
- ca tanka, tankes (EXEMPLE), n f
<Criteris lingüístics > Formació per manlleu>
Definició
Ex.: kirsch --> kirschs
mousse --> mousses
play-off --> play-offs
babaganuix --> babaganuixos [Per la regla de formació del plural dels masculins aguts acabats en -x]
kelvin --> kèlvins [Per les regles d'accentuació del català]
tanka --> tankes [Per la regla de formació del plural dels mots acabats amb -a àtona]
burca --> burques [Per la regla de formació del plural dels mots acabats amb -a àtona i per evitar *burces]
manga --> mangues [Per la regla de formació del plural dels mots acabats amb -a àtona i per evitar *manges]
ninja --> ninges [Per la regla de formació del plural dels mots acabats amb -a àtona i per evitar *ninjes]
Aquest principi també és vàlid en els dos casos següents:
(1) Quan la llengua de partida segueix unes normes diferents per crear la forma de plural.
Ex.: lobby --> lobbys [Malgrat que en anglès sigui lobbies]
(2) Quan en la llengua de partida la forma agafada com a singular en català ja és en realitat un plural.
Ex.: nyoqui --> nyoquis [Malgrat que en italià gnocchi és la forma de plural del singular gnocco]
blini --> blinis [Malgrat que en rus blini és la forma de plural del singular blin]
El motiu és que un manlleu integrat en una llengua ja és una paraula d'aquesta llengua, de manera que no ha de seguir les normes de formació de plural de la llengua d'on prové sinó les normes de la llengua que l'utilitza, en aquest cas el català.
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Manlleus (1): Generalitats; CRITERI Manlleus (2): Ús de la cursiva; CRITERI Manlleus (4): Grafia d'antropònims; CRITERI Manlleus (5): Xenismes, i CRITERI Manlleus (6): Pronúncia.
- 2. Podeu consultar els documents de criteris originals, Quin és el plural de ninja? I de lobby? I de play-off? (web del TERMCAT: www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/quin-plural-ninja-i-lobby-i-play) i Manlleus i calcs lingüístics en terminologia (apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT: arxiu.termcat.cat/criteris/manlleus-calcs.pdf).
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca almesquí, n m
- ca genivell, n m sin. compl.
- ca jonquill de bosc, n m sin. compl.
- ca jonquill groc, n m sin. compl.
- ca almesquins, n m pl alt. sin.
- ca genollet, n m alt. sin.
- ca jonquets, n m pl alt. sin.
- ca jonquill, n m alt. sin.
- ca mesquí, n m alt. sin.
- ca mesquins, n m pl alt. sin.
- ca nadala, n f alt. sin.
- ca narcís, n m alt. sin.
- ca narcís groc, n m alt. sin.
- ca narcís xicotet, n m alt. sin.
- ca saleret, n m alt. sin.
- ca ginivell, n m var. ling.
- nc Narcissus assoanus Dufour
- nc Narcissus juncifolius auct. var. ling.
- nc Narcissus requienii M. Roem. var. ling.
<Botànica > amaril·lidàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca almesquí, n m
- ca genivell, n m sin. compl.
- ca jonquill de bosc, n m sin. compl.
- ca jonquill groc, n m sin. compl.
- ca almesquins, n m pl alt. sin.
- ca genollet, n m alt. sin.
- ca jonquets, n m pl alt. sin.
- ca jonquill, n m alt. sin.
- ca mesquí, n m alt. sin.
- ca mesquins, n m pl alt. sin.
- ca nadala, n f alt. sin.
- ca narcís, n m alt. sin.
- ca narcís groc, n m alt. sin.
- ca narcís xicotet, n m alt. sin.
- ca saleret, n m alt. sin.
- ca ginivell, n m var. ling.
- nc Narcissus assoanus Dufour
- nc Narcissus juncifolius auct. var. ling.
- nc Narcissus requienii M. Roem. var. ling.
<Botànica > amaril·lidàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca almesquí, n m
- ca almesquí de jardí, n m alt. sin.
- ca almesquins, n m pl alt. sin.
- ca genivell, n m alt. sin.
- ca jonquill, n m alt. sin.
- ca jonquill de bosc, n m alt. sin.
- ca jonquill groc, n m alt. sin.
- ca jonquilla, n f alt. sin.
- ca jonquillo, n m alt. sin.
- ca jonquillos grocs, n m pl alt. sin.
- ca jonquina, n f alt. sin.
- ca nadala, n f alt. sin.
- ca nadala groga, n f alt. sin.
- ca narcís de fulles de jonc, n m alt. sin.
- ca narcís juncifoli, n m alt. sin.
- ca narcisos, n m pl alt. sin.
- ca junivell, n m var. ling.
- ca junnivell, n m var. ling.
- ca junquillo, n m var. ling.
- nc Narcissus jonquilla L.
<Botànica > amaril·lidàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca almesquí, n m
- ca almesquí de jardí, n m alt. sin.
- ca almesquins, n m pl alt. sin.
- ca genivell, n m alt. sin.
- ca jonquill, n m alt. sin.
- ca jonquill de bosc, n m alt. sin.
- ca jonquill groc, n m alt. sin.
- ca jonquilla, n f alt. sin.
- ca jonquillo, n m alt. sin.
- ca jonquillos grocs, n m pl alt. sin.
- ca jonquina, n f alt. sin.
- ca nadala, n f alt. sin.
- ca nadala groga, n f alt. sin.
- ca narcís de fulles de jonc, n m alt. sin.
- ca narcís juncifoli, n m alt. sin.
- ca narcisos, n m pl alt. sin.
- ca junivell, n m var. ling.
- ca junnivell, n m var. ling.
- ca junquillo, n m var. ling.
- nc Narcissus jonquilla L.
<Botànica > amaril·lidàcies>
<Zoologia > Peixos>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca anfós de taques grogues, n m
- ca anfós de Timor, n m
- es mero de pintas amarillas
- fr mérou taches jaunes
- en yellowspotted grouper
- nc Epinephelus timorensis
<Zoologia > Peixos>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca anfós de taques roges, n m
- ca mero de taques roges, n m
- ca nero de taques roges, n m
- es mero de pintas rojas
- fr mérou rouge tacheté
- en Hong Kong grouper
- en redspotted grouper
- nc Epinephelus akaara
<Zoologia > Peixos>
Nota
- Peix de la família dels serrànids.
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca antracnosi, n f
- ca taques negres foliars, n f pl sin. compl.
- es antracnosis
- fr anthracnose
- en anthracnose
<Agricultura > Fitopatologia>
Definició
<Literatura>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca baqui, n m
- es baquio
<Literatura>
Definició
<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca bastaix, n m
- ca faquí, n m sin. compl.
- es faquín
- es ganapán
- fr porte-faix
- fr portefaix
- fr porteur
- en porter
<Ports > Oficis>
