Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "nefand" dins totes les àrees temàtiques
<Empresa > Comptabilitat. Auditoria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'auditoria i comptabilitat [recurs electrònic]. Barcelona: INK Catalunya, 2000. 1 CD-ROM
ISBN 84-607-0056-9
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca a la vista, adj
- es a la vista
- fr à vue
- fr sur présentation
- en at sight
- en on demand
<Auditoria i comptabilitat > Finances > Efectes mercantils>
<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CASAS i ESTIVALES, X. [et al.] Vocabulari d'odontologia: Equivalències català, castellà, anglès i francès. Barcelona: Doyma, DL 1991.
ISBN 84-7592-421-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca aixecar bandes, v intr
- es quitar bandas
- fr enlever les bagues
- en deband, to
<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>
<Dret romà>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca animus necandi [la], n m
<Dret romà>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- ('intenció d'occir')
-
Expressió recollida en la jurisprudència del Tribunal Suprem espanyol (TS) (Sentència del Tribunal Suprem [STS] del 16.10.1986, ponent: Soto Nieto) on s'indica que aquesta intenció o ànim és un requisit del delicte d'homicidi dolós i, més concretament, la forma específica de dol exigida per aquesta infracció i per altres delictes dolosos contra la vida com ara l'assassinat.
Progressivament, però, aquesta terminologia s'està abandonant (STS del 20.7.1990, ponent: Bacigalupo Zapater), en considerar-se que el concepte de dol és únic per a totes les infraccions penals (coneixement i, segons la teoria que es defensi, voluntat de realitzar el tipus) i que allò específic en cadascuna és, en tot cas, l'objecte del dol, és a dir, el tipus objectiu. Aquest abandó sembla irrenunciable quan, com succeeix en la pràctica forense i en la doctrina actuals, el concepte de dol s'amplia a casos de dol eventual en què difícilment es pot afirmar que la intenció del subjecte actiu sigui realment la de matar. En relació amb l'animus necandi, hi ha una jurisprudència abundant del Tribunal Suprem sobre els indicis objectius que el permeten deduir i, alhora, diferenciar del dol propi del delicte de lesions (l'anomenat animus laedendi). Aquesta jurisprudència tan nombrosa es deu al fet que a la pràctica són freqüents els casos en què resulta difícil decidir si el subjecte ha actuat amb la intenció de matar la víctima, o només amb la voluntat de lesionar-la. Segons aquesta doctrina (STS del 30.1.1984, ponent: Hijas Palacios), la intenció de matar es pot deduir de diversos indicis objectius que s'obtenen, no només del moment en què es realitza la conducta d'agressió a la víctima, sinó també dels moments anterior i posterior a la realització d'aquesta conducta.
Així, segons el TS (per exemple, STS del 21.12.1990, ponent: Soto Nieto), la intenció del subjecte s'ha de deduir de dades com les relacions entre l'autor i la víctima; la personalitat de la persona agressora i l'agredida; les actituds o incidències observades en moments precedents al fet, especialment eventuals actes provocatius, insults, amenaces i el to en què aquests hagin estat proferits; les manifestacions dels intervinents durant l'atac i l'actitud de la persona autora amb posterioritat a la perpetració de l'acció criminal; la classe i dimensions de l'arma emprada per la persona agressora i la seva idoneïtat per a matar o lesionar; el lloc o la zona del cos cap al qual es dirigeix l'acció ofensiva tenint en compte la vulnerabilitat que té i el caràcter més o menys letal; la insistència o reiteració dels atacs; i la conducta posterior de la persona infractora, ja sigui preocupant-se per l'estat de la víctima o desentenent-se'n. En la jurisprudència del TS semblen tenir una importància fonamental la forma i el mitjà d'atac, de tal manera que es pot afirmar que en el cas de conductes que objectivament resulten especialment aptes per a provocar la mort de la víctima, la jurisprudència acostuma a apreciar dol de matar. En tot cas, són qüestionables les afirmacions jurisprudencials que atribueixen valor indiciari de la intenció de matar a circumstàncies com la personalitat habitual de l'autor o la seva conducta posterior a l'agressió. Aquest darrer indici sempre té un valor indiciari ambigu, atès que es pot veure com una mostra de manca de dol, o bé com un simple penediment ex post que no exclou ex ante la voluntat de matar la víctima.
Segons el TS, en aplicar a aquests indicis les regles de la lògica i l'experiència, el jutge o jutgessa pot deduir amb quina intenció ha actuat el subjecte actiu. En cas de dubte cal aplicar el principi in dubio pro reo i s'ha de negar la concurrència d'animus necandi. Segons una reiterada jurisprudència del TS (STS del 15.4.1989, ponent: Bacigalupo Zapater), si en aquest àmbit el jutge d'instància fa una valoració de la prova que contradigui les regles de l'experiència, la prova pot ser revisada en l'àmbit del recurs de cassació per la via de la infracció de llei (art. 849.1 Llei d'enjudiciament criminal).
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca banús blanc, n m
- nc Diospyros melanida Néraud ex A. DC.
- nc Diospyros leucomelas Poir. var. ling.
<Botànica > ebenàcies>
Nota
- MASCLANS recull la denominació banús blanc per a Diospyros melanida i espècies congèneres afins.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca banús blanc, n m
- nc Diospyros melanida Néraud ex A. DC.
- nc Diospyros leucomelas Poir. var. ling.
<Botànica > ebenàcies>
Nota
- MASCLANS recull la denominació banús blanc per a Diospyros melanida i espècies congèneres afins.
<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.
Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.
- ca coeficient de fregament transversal de càlcul, n m
- es coeficiente de rozamiento transversal de cálculo
- en design value of side friction demand
- en side friction demand factor
<Enginyeria civil > Enginyeria del transport>
Definició
Per a la velocitat específica es considera que ha de ser el que proporciona la màxima velocitat còmoda i, alhora, segura. La normativa de traçat de carreteres espanyola (3.1-IC) estableix per a aquest coeficient uns valors que van de 0,180 per a 40 km/h a 0,060 per a 150 km/h. Per a la velocitat dinàmica es considera que ha de ser el que proporciona la màxima velocitat segura estant els pneumàtics en bon estat i el ^paviment^ moll i amb un cert marge de seguretat.
<Energia > Energia elèctrica > Tarifació>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca corba de càrrega, n m
- ca diagrama de càrrega, n m
- es curva de carga
- es diagrama de carga
- fr courbe de charge
- fr diagramme de charge
- en demand curve
- en load curve
- de Leistungsganglinie
<Energia > Energia elèctrica > Tarifació>
Definició
<Economia > Teoria econòmica>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.
- ca corba de demanda, n f
- es curva de demanda, n f
- fr courbe de demande, n f
- en demand curve, n
<Economia > Teoria econòmica>
Definició
<Ciències de la Terra > Hidrologia>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
VALVERDE FERREIRO, M.B.; ANGUITA BARTOLOMÉ, F. Vocabulari d'hidrologia subterrània = Vocabulario de hidrología subterránea = Vocabulary of groundwater hydrology. Barcelona: Fundació Centre Internacional d'Hidrologia Subterrània, 1996. 129 p.
ISBN 84-921469-0-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca corba de garantia-demanda servida, n f
- es curva de garantía-demanda servida
- en applied warranty-demand curve
<Hidrologia subterrània>
<Esport > Esports de pilota > Beisbol>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca defensar, v intr
- ca jugar a la defensiva, v intr
- es defender
- es jugar a la defensiva
- fr défendre
- en defend, to
<Esport > Esports de pilota > Beisbol>
