Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "negrada" dins totes les àrees temàtiques
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI agricultura ecològica, agricultura biològica, ecoagricultura, bioagricultura, agricultura orgànica, agricultura integrada, agricultura biodinàmica o biodinàmica?
- es (agricultura biodinàmica) agricultura biodinámica, n f
- es (agricultura biodinàmica) biodinámica, n f
- es (agricultura ecològica) agricultura biológica, n f
- es (agricultura ecològica) agricultura ecológica, n f
- es (agricultura ecològica) agricultura orgánica, n f
- es (agricultura integrada) agricultura integrada, n f
- fr (agricultura biodinàmica) agriculture biodynamique, n f
- fr (agricultura biodinàmica) biodynamie, n f
- fr (agricultura ecològica) agriculture biologique, n f
- fr (agricultura ecològica) agriculture écologique, n f
- fr (agricultura ecològica) culture biologique, n f
- fr (agricultura integrada) agriculture integrée, n f
- fr (agricultura ecològica) AB, n f sigla
- en (agricultura biodinàmica) biodynamic agriculture, n
- en (agricultura biodinàmica) biodynamic farming, n
- en (agricultura biodinàmica) biodynamics, n
- en (agricultura ecològica) biological agriculture, n
- en (agricultura ecològica) biological farming, n
- en (agricultura ecològica) organic agriculture, n
- en (agricultura ecològica) organic farming, n
- en (agricultura integrada) integrated farming, n
<Agricultura. Ramaderia. Pesca > Agricultura>
Definició
- L'agricultura ecològica, o el sinònim complementari agricultura biològica (formes normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT), és l'agricultura que recorre a adobs, fertilitzants i pesticides orgànics i a la rotació de conreus, en substitució d'un gran nombre de substàncies químiques de síntesi industrial, i que evita el cultiu de vegetals transgènics, amb la finalitat de respectar l'equilibri del medi.
. Els motius de la tria de agricultura ecològica són els següents:
(1) Té una freqüència d'ús molt elevada, i encara més en documents de l'administració pública.
(2) És la forma avalada per la versió no oficial en català de la legislació europea de referència, publicada i difosa per la Generalitat de Catalunya.
(3) Té l'aval de tots els especialistes del sector consultats.
. Pel que fa a agricultura biològica, s'accepta pels motius següents:
(1) La legislació europea estableix que ecològic -a i biològic -a i les abreviacions respectives tenen el mateix significat amb relació a l'alimentació en totes les llengües dels països en què és vigent.
(2) Es documenta en tota mena de fonts, amb una freqüència baixa però creixent, probablement per la presència comercial de productes etiquetats en altres llengües.
(3) Es documenten formes anàlogues en totes les llengües estudiades.
(4) Té l'aval de diversos especialistes consultats.
. En canvi, es considera innecessari normalitzar les formes *ecoagricultura i *bioagricultura pels motius següents:
(1) Tenen una freqüència d'ús molt baixa.
(2) Són previsibles a partir de la suma de les formes prefixades normalitzades eco- i bio- i de la base agricultura.
. Finalment, es considera inadequada la forma *agricultura orgànica pels motius següents:
(1) El sentit principal de orgànic -a en català no s'hi ajusta, perquè indica relació amb un òrgan i no amb éssers vius.
(2) És una forma percebuda en general com un anglicisme innecessari.
. Els equivalents castellans són agricultura biológica, agricultura ecológica i agricultura orgánica; els francesos, agriculture biologique, agriculture écologique, culture biologique i la sigla AB, i els anglesos, biological agriculture, biological farming, organic agriculture i organic farming.
- L'agricultura integrada (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és l'agricultura que recorre tant a adobs, fertilitzants i pesticides orgànics com a l'explotació intensiva i l'ús d'adobs químics de síntesi industrial, amb la finalitat de combinar la rendibilitat de l'explotació amb l'equilibri del medi.
. L'equivalent castellà és agricultura integrada; el francès, agriculture integrée, i l'anglès, integrated farming.
- L'agricultura biodinàmica, o el sinònim complementari biodinàmica (formes també normalitzades pel Consell Supervisor), és l'agricultura que recorre a adobs, fertilitzants i pesticides orgànics d'elaboració pròpia, la rotació de conreus i un calendari astronòmic basat en els ritmes còsmics, en substitució de les substàncies químiques de síntesi industrial, i que evita el cultiu dels vegetals transgènics, amb la finalitat de respectar l'equilibri del medi.
. Els equivalents castellans són agricultura biodinámica i biodinámica; els francesos, agriculture biodynamique i biodynamie, i els anglesos, biodynamic agriculture, biodynamic farming i biodynamics.
Nota
- 1. Paral·lelament a agricultura ecològica, amb el sinònim complementari agricultura biològica, el Consell Supervisor del TERMCAT també ha normalitzat ramaderia ecològica com a forma principal, i ramaderia biològica com a forma secundària, per fer referència a la ramaderia que proporciona als animals una alimentació ecològica i un espai adequat i que els assegura la salut per mitjà de la prevenció i d'una selecció adequada de races i estirps, amb la finalitat de respectar l'equilibri del medi i garantir el benestar dels animals.
- 2. Els aliments produïts a partir de l'agricultura ecològica i la ramaderia ecològica es denominen aliments ecològics (o bé, de manera complementària, aliments biològics).
- 3. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI ecològic -a o biològic -a?
- 4. Podeu consultar les fitxes completes de agricultura ecològica, agricultura integrada, agricultura biodinàmica, ramaderia ecològica i aliment ecològic al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, El que és ecològic és biològic, i a l'inrevés?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/que-ecologic-biologic-i-linreves).
<17 Esports d'hivern>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca àrea tancada, n f
- es área cerrada
- fr aire clôturée
- en fenced-off section
- en roped-off area
<Esport > 17 Esports d'hivern>
Definició
<Esport > Esports d'hivern. Neu>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels esports d'hivern [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2004-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/29/>
- ca àrea tancada, n f
- es área cerrada
- fr aire clôturée
- en fenced-off section
- en roped-off area
<Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Termes generals > Instal·lacions>
Definició
<Ciències de la Terra > Hidrologia>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
VALVERDE FERREIRO, M.B.; ANGUITA BARTOLOMÉ, F. Vocabulari d'hidrologia subterrània = Vocabulario de hidrología subterránea = Vocabulary of groundwater hydrology. Barcelona: Fundació Centre Internacional d'Hidrologia Subterrània, 1996. 129 p.
ISBN 84-921469-0-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca abeurada, n f
- ca beurada, n f
- es lechada
- en grout
<Hidrologia subterrània>
<.FITXA MODIFICADA>, <Malalties i síndromes>, <Anatomia patològica>, <Dermatologia>, <Endocrinologia i nutrició>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca acne inversa, n f
- ca acne intertriginosa, n f sin. compl.
- ca malaltia de Verneuil, n m pl sin. compl.
- ca tètrada d'acne, n f sin. compl.
- es acné inversa, n f
- fr acné inversa, n f
- en acne inverse, n
<.FITXA MODIFICADA>, <Malalties i síndromes>, <Anatomia patològica>, <Dermatologia>, <Endocrinologia i nutrició>
Definició
Nota
- L'acné inversa enlloc d'afectar les habituals zones de predilecció (cara, pit i esquena), es localitza en els grans plecs (aixelles, engonals, regions perianal i perineal) i també en el clatell i el cap. S'associa amb hidroadenitis supurativa de les aixelles, engonals i regió perianal, perifol·liculitis de la nuca i del cuir cabellut. També s'anomena perifol·liculitis capilitis abscedens et suffodiens.
<Arts > Música > Anàlisi musical>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Joana Roigé, procedeix de l'obra següent:
ROIGÉ FOIX, Joana. Sobre la necessitat d'obres lexicogràfiques especialitzades: Creació d'un diccionari d'anàlisi musical [en línia]. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Traducció i Interpretació, 2022. Treball de fi de grau.
<https://repositori.upf.edu/handle/10230/53822>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autora o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca acord de sèptima, n m
- ca tètrada, n f sin. compl.
- es acorde de séptima, n m
- en seventh chord, n
<Anàlisi musical > Anàlisi harmònica>
Definició
Nota
- Exemple: Hi ha altres casos de finals més «clàssics» amb un acord menor o major. Crida l'atenció un únic exemple de final amb un acord de sèptima; és l'elevació del II diumenge després de l'Epifania.
<Dret processal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca advocat | advocada, n m, f
- ca lletrat | lletrada, n m, f sin. compl.
- es abogado | abogada, n m, f
- es letrado | letrada, n m, f sin. compl.
<Dret processal>
<Dret processal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca advocat | advocada, n m, f
- ca assertor -oris [la], n m sin. compl.
- ca lletrat | lletrada, n m, f sin. compl.
- ca mandatarius -i [la], n m sin. compl.
- es abogado | abogada
- es letrado | letrada
<Dret processal>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
En l'exposició de motius, apartat VII de la Llei orgànica del poder judicial (LOPJ) considera l'advocacia una «institució que coopera amb l'administració de justícia», juntament amb el ministeri fiscal, la policia judicial i els procuradors.
No obstant això, definir els advocats únicament com a cooperadors de l'Administració de justícia no és del tot precís per les raons següents: a) hi ha advocats que no actuen davant els tribunals, sinó que es limiten a assessorar en matèria administrativa (tributària, urbanística, entre altres); b) els advocats pledegen per defensar els interessos i drets de llurs clients (patrimoni, llibertat, entre altres), no amb la finalitat de cooperar amb l'administració de justícia, i c) l'Administració de justícia no tracta els advocats com a cooperadors, sinó com a intrusos, fins al punt que quan els advocats entren en un edifici judicial s'han de sotmetre a un control de seguretat (arc detector de metalls), i quan en una investigació penal el jutge o la jutgessa acorda el secret de les actuacions, els advocats no tenen accés a l'expedient, mentre que els representants del ministeri fiscal i de la policia sí que en tenen i no se sotmeten a control de seguretat quan entren en un edifici judicial.
Ara bé, la referència als advocats de l'article 542 de la LOPJ pot estar justificada per les raons següents: en primer lloc, legitima l'exclusivitat dels advocats en l'assessorament i consell jurídics i en la defensa de les parts en el procés judicial; en segon lloc, determina que jutges i magistrats no permetin l'exercici d'aquesta funció davant els tribunals a persones mancades de la condició d'advocat, i, finalment, l'exercici de les funcions pròpies dels advocats per persones mancades d'aquesta condició és tipificat com a delicte d'intrusisme professional en l'article 403 del Codi penal (CP).
A més, cal tenir en compte que tant la Llei d'enjudiciament civil (LEC) -d'aplicació supletòria a les d'enjudiciament en els altres ordres jurisdiccionals- com la Llei d'enjudiciament criminal (LECr), exigeixen, amb caràcter general, que les parts siguin assistides per advocats que les defensin (art. 31 LEC i art. 118 i 520 LECr), fins i tot consideren que els actes judicials són nuls de ple dret quan es realitzen sense intervenció d'advocats en els casos que la llei estableix com a preceptius (art. 238.4 LOPJ i 225.4 LEC).
L'exigència d'assistència lletrada a les parts té una doble justificació; d'una banda, en qualsevol tipus de procés, fer efectius el principi d'igualtat previst en l'article 14 de la Constitució espanyola (CE) i el dret a la tutela judicial efectiva (art. 24.1 CE), a causa del tecnicisme i la complexitat de les lleis i de les actuacions processals; altrament, si les parts litiguessin sense advocat podria vèncer la part que tingués estudis davant la part que no en tingués, amb independència de qui tingués la raó. D'altra banda, en un procés penal pretén assegurar els drets a la defensa i a la presumpció d'innocència que recull l'article 24.2 de la CE, i per aquest motiu la part imputada no escull l'advocat, sinó que se li assigna un del torn d'ofici, amb independència que tingui dret o no a l'assistència jurídica gratuïta.
Com que contractar un advocat suposa un cost important, l'Estat ha d'assegurar la tutela judicial dels qui no tenen mitjans per a pagar-ne la retribució. Per tal d'aconseguir-ho, la normativa recull dos mecanismes. En primer lloc, l'article 119 de la CE i l'article 20 de la LOPJ estableixen que la justícia ha de ser gratuïta per als qui acreditin no tenir mitjans econòmics per a litigar, i es desenvolupen en la Llei 1/1996, del 10 de gener, d'assistència jurídica gratuïta, de l'Estat, i en el reglament corresponent (Reial decret [RD] 996/2003, del 25 juliol), els quals estableixen en quins casos, amb quins requisits i amb quins efectes les persones poden gaudir d'aquest dret. En segon lloc, tant la LEC com la LECr eximeixen del deure de ser defensat per un advocat en els processos de menys importància (per exemple, en els judicis de faltes penals) i en els casos en què contractar-lo no seria econòmicament viable d'acord amb l'objecte del procés (per exemple, en els processos amb una quantia litigiosa reduïda en l'àmbit civil).
L'estatut jurídic dels advocats es troba recollit en els textos següents: a) en l'àmbit estatal, en els articles del 542 al 546 de la LOPJ; en la Llei 2/1974, del 13 de febrer, de col·legis professionals: l'Estatut General de l'Advocacia Espanyola (EGAE) (l'actual Estatut va ser aprovat per l'RD 658/2001, del 22 de juny, però el gener del 2010 es va començar un esborrany de projecte per a adaptar-lo als canvis de què ha estat objecte la professió en els darrers nou anys); en la Llei sobre l'accés a les professions d'advocat i procurador dels tribunals (LAPAP), de l'Estat; en l'RD 1331/2006, del 17 de novembre, pel qual es regula la relació laboral de caràcter especial dels advocats que presten serveis en despatxos d'advocats, individuals o col·lectius, i en la Llei 2/2007, del 15 de març, de societats professionals, i b) en l'àmbit autonòmic, en la Llei 7/2006, del 31 de maig, de l'exercici de professions titulades i dels col·legis professionals, i en la Normativa de l'Advocacia Catalana (NAC), elaborada pel Consell de l'Advocacia Catalana i declarada legal pel Departament de Justícia de la Generalitat en la resolució JUS/880/2009, del 24 de març.
A l'Estat espanyol, per a accedir a la professió d'advocat, s'exigeixen els requisits següents (art. 9 i 13 EGAE): a) majoria d'edat; b) llicenciatura o grau en dret, i c) incorporació a un col·legi d'advocats ubicat a l'Estat espanyol, en qualitat d'advocat o advocada que exerceix la professió.
El requisit de col·legiació obligatòria no té una justificació admissible en termes constitucionals, si es tenen en compte el dret fonamental a associar-se de l'article 22.1 i dret al treball de l'article 35.1 de la CE, i el fet que, en altres professions, com ara els periodistes, la col·legiació és una opció lliure i voluntària de cada professional, no una obligació ni un requisit per a poder treballar.
A més, per a poder col·legiar-se com a advocat, cal reunir els requisits següents: a) no tenir antecedents penals; b) tenir la nacionalitat d'un estat de la Unió Europea o d'un estat amb qui l'Estat espanyol tingui un conveni efectiu o bé obtenir una dispensa legal d'aquest requisit del Ministeri de Justícia; c) no tenir circumstàncies determinants d'incapacitat (art. 14 EGAE), prohibició (art. 21 EGEA) i incompatibilitat (art. 22 EGEA); d) estar donats d'alta en una mutualitat de l'advocacia o en la Seguretat Social; e) pagar la quota d'ingrés al col·legi; f) prometre acatar la CE i l'ordenament jurídic; g) superar els cursos de formació impartits en les escoles de pràctica jurídica dels col·legis o les universitats, les pràctiques tutelades, i l'avaluació anual establertes en la LAPAP, i h) si es vol exercir la professió treballant per compte propi, cal donar d'alta l'activitat professional o empresarial al cens de l'Agència Tributària.
Del conjunt de la normativa que configura l'estatut jurídic de l'advocat, se'n desprenen deures en quatre àmbits (davant el client, davant els companys de professió, davant el col·legi i davant els tribunals), i no complir-los té una responsabilitat disciplinària que els col·legis d'advocats poden sancionar, impugnable davant el Consejo General de la Abogacía Española (CGAE), i amb possibilitat de revisió jurisdiccional davant l'ordre contenciós administratiu.
El deure característic dels advocats és el secret professional (542.3 LOPJ, 42 EGAE i del 31 al 34 NAC), i queden exempts de denunciar fets aparentment constitutius de delicte que els hagin explicat llurs clients (art. 263 LECr), i també de declarar com a testimonis sobre els fets que els hagin confiat llurs defensats (416 LECr), perquè incorrerien en un delicte de revelació de secret si els divulguessin (art. 199 CP).
Els principals drets dels advocats són la retribució de llurs serveis o feina, i el respecte i la protecció dels tribunals pel que fa a la independència, defensa i llibertat d'expressió (art. 542 LOPJ).
L'advocacia s'organitza corporativament en col·legis d'advocats, i n'hi ha prou a incorporar-se en un dels gairebé cent col·legis que hi ha a l'Estat per a poder exercir la professió en tot el territori estatal i davant de qualsevol òrgan judicial. A Catalunya hi ha catorze col·legis, i la creació de cadascun no obeeix a cap criteri: n'hi ha d'àmbit provincial (Lleida) i d'àmbit coincident amb la demarcació d'un partit judicial (com ara Sabadell), de diversos partits (com ara Granollers) i, fins i tot, d'àmbit municipal (Barcelona); n'hi ha que no arriben als tres-cents advocats en actiu, i algun que passa dels dos mil. No hi ha un límit d'admissions, atès que cada any varia segons els que s'hi incorporen i els que es donen de baixa.
Cada col·legi té un òrgan de govern, la junta directiva, representada pel degà o la degana, i composta per advocats pertanyents al col·legi, que és escollida democràticament i periòdicament; ara bé, les decisions més importants es reserven per a l'assemblea, de la qual formen part tots els col·legiats que hi assisteixin.
Les funcions essencials dels col·legis, les quals van justificar l'aparició a l'edat mitjana, són, d'una banda, protegir els seus membres davant els tribunals, els organismes públics i els intrusos, presentant querelles quan calgui, i, d'altra banda, desenvolupar la funció disciplinària, és a dir, obrir expedients per suposades infraccions de deures professionals, i si cal, arribar a inhabilitar l'advocat o advocada responsable. A la pràctica, els col·legis no compleixen eficaçment amb cap d'aquestes dues funcions, i més aviat exerceixen com a principal funció l'organització del torn d'ofici i de l'escola de pràctica jurídica en la demarcació corresponent.
Els catorze col·legis d'advocats de Catalunya es coordinen mitjançant el Consell de l'Advocacia Catalana, compost pel degà o la degana de cadascun dels col·legis. Els consells autonòmics d'advocacia i els col·legis de tot l'Estat espanyol es coordinen per mitjà del CGAE, que és el màxim òrgan de govern i representació de l'advocacia espanyola.
En l'àmbit de cada col·legi de Catalunya, i amb la finalitat de protegir els drets i interessos dels nous col·legiats, s'ha constituït un Grup d'Advocats Joves (GAJ), d'adscripció voluntària. L'any 1997 els catorze GAJ de Catalunya van crear l'associació Joves Advocats de Catalunya, inscrita en el registre del Departament de Justícia de la Generalitat, d'organització democràtica, independent, assembleària i molt activa. Aquesta associació presenta projectes relacionats amb temes que afecten especialment el col·lectiu dels joves (accés a la professió, torn d'ofici, passantia, relació laboral especial de l'advocacia, contractes en pràctiques, escoles de pràctica jurídica, entre altres). - ('defensor de la llibertat')
<Dret > Resolució alternativa de conflictes > Mediació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA, DRETS I MEMÒRIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la mediació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/301>
- ca advocat | advocada, n m, f
- ca lletrat | lletrada, n m, f sin. compl.
- es abogado | abogada, n m, f
- es letrado | letrada, n m, f
- en lawyer, n
<02.Procés de mediació > 05.El mediador. Les parts. Els agents > 03.Els agents>
Definició
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca advocat | advocada, advocadessa, n m, f
- ca lletrat | lletrada, n m, f sin. compl.
- es abogado | abogada, n m, f
- es letrado | letrada, n m, f
<Dret penal i penitenciari > Dret processal penal>
