Cercaterm

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca bagueny, n m
ca obac, n m
ca obaga, n f
es umbría

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Definició

Vessant d'una muntanya que dona al nord a l'hemisferi nord i al sud a l'hemisferi sud, de manera que els raigs solars no hi tenen tanta incidència com en el vessant contrari.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

ca bosses d'escombraries, n f pl
es bolsas de basura, n f pl
fr sacs poubelle, n m
pt sacos de lixo, n m pl
en rubbish bags, n pl

<Grans Magatzems > Seccions > Drogueria>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

ca bosses de congelació, n f pl
es bolsas para congelar, n f pl
fr sacs congélation, n m pl
pt sacos de congelação, n m pl
en freezer bags, n pl

<Grans Magatzems > Seccions > Drogueria>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca espígol, n m
ca espic, n m sin. compl.
ca lavanda, n f sin. compl.
ca barballó, n m alt. sin.
ca botja de Sant Joan, n f alt. sin.
ca espigó, n m alt. sin.
ca espígol d'estiu, n m alt. sin.
ca espígol d'obaga, n m alt. sin.
ca espígol de muntanya, n m alt. sin.
ca espígol femella, n m alt. sin.
ca espígol mascle, n m alt. sin.
ca espígol ver, n m alt. sin.
ca espígola, n f alt. sin.
ca espigoler, n m alt. sin.
ca espigolina, n f alt. sin.
ca espigolina femella, n f alt. sin.
ca garlanda, n f alt. sin.
ca gotzema, n f alt. sin.
ca herba de Sant Joan, n f alt. sin.
ca lavàndula, n f alt. sin.
ca aspic, n m var. ling.
ca aspit, n m var. ling.
ca barbaió, n m var. ling.
ca barmaió, n m var. ling.
ca berbelló, n m var. ling.
ca espícol, n m var. ling.
ca espigo, n m var. ling.
ca espigol, n m var. ling.
ca espigola, n f var. ling.
ca espit, n m var. ling.
ca espliégol, n m var. ling.
ca espligo, n m var. ling.
ca espriégol, n m var. ling.
ca esprígol, n m var. ling.
ca ispígol, n m var. ling.
ca llavanda, n f var. ling.
nc Lavandula angustifolia Mill.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca espígol, n m
ca espic, n m sin. compl.
ca lavanda, n f sin. compl.
ca barballó, n m alt. sin.
ca botja de Sant Joan, n f alt. sin.
ca espigó, n m alt. sin.
ca espígol d'estiu, n m alt. sin.
ca espígol d'obaga, n m alt. sin.
ca espígol de muntanya, n m alt. sin.
ca espígol femella, n m alt. sin.
ca espígol mascle, n m alt. sin.
ca espígol ver, n m alt. sin.
ca espígola, n f alt. sin.
ca espigoler, n m alt. sin.
ca espigolina, n f alt. sin.
ca espigolina femella, n f alt. sin.
ca garlanda, n f alt. sin.
ca gotzema, n f alt. sin.
ca herba de Sant Joan, n f alt. sin.
ca lavàndula, n f alt. sin.
ca aspic, n m var. ling.
ca aspit, n m var. ling.
ca barbaió, n m var. ling.
ca barmaió, n m var. ling.
ca berbelló, n m var. ling.
ca espícol, n m var. ling.
ca espigo, n m var. ling.
ca espigol, n m var. ling.
ca espigola, n f var. ling.
ca espit, n m var. ling.
ca espliégol, n m var. ling.
ca espligo, n m var. ling.
ca espriégol, n m var. ling.
ca esprígol, n m var. ling.
ca ispígol, n m var. ling.
ca llavanda, n f var. ling.
nc Lavandula angustifolia Mill.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca obac, n m
ca bac, n m sin. compl.
ca baga, n f sin. compl.
ca bagueny, n m sin. compl.
ca obaga, n f sin. compl.
es umbría

<Construcció > Urbanisme>

Definició

Part obaga d'una muntanya, d'una vall (oposat a solell).

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la neu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 348 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-412-0880-8; 84-393-5538-6

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca obac, n m
ca bac, n m sin. compl.
ca baga, n f sin. compl.
ca bagueny, n m sin. compl.
ca obaga, n f sin. compl.
es umbría
fr envers
fr ombrée
fr ubac
en shady side
en ubac

<Neu i esports d'hivern > Geomorfologia>

Definició

Vessant d'una muntanya més ombrívol, menys calorós i més humit.

Nota

S'oposa a solell. A l'hemisferi nord són els vessants orientats cap al nord.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la neu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 348 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-412-0880-8; 84-393-5538-6

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca obac, n m
ca bac, n m sin. compl.
ca baga, n f sin. compl.
ca bagueny, n m sin. compl.
ca obaga, n f sin. compl.
es umbría
fr envers
fr ombrée
fr ubac
en shady side
en ubac

<Neu i esports d'hivern > Geomorfologia>

Definició

Vessant d'una muntanya més ombrívol, menys calorós i més humit.

Nota

S'oposa a solell. A l'hemisferi nord són els vessants orientats cap al nord.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>

ca obac, n m
ca bac, n m sin. compl.
ca baga, n f sin. compl.
ca bagueny, n m sin. compl.
ca obaga, n f sin. compl.
es umbría
fr ombrée
fr ubac
en shady side
en ubac

<Geografia física > Geomorfologia>

Definició

Vessant més ombrívol i més humit d'un relleu muntanyós de latitud mitjana o alta, que dona al nord a l'hemisferi septentrional i al sud a l'hemisferi meridional.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>

ca obac, n m
ca bac, n m sin. compl.
ca baga, n f sin. compl.
ca bagueny, n m sin. compl.
ca obaga, n f sin. compl.
es umbría
fr ombrée
fr ubac
en shady side
en ubac

<Geografia física > Geomorfologia>

Definició

Vessant més ombrívol i més humit d'un relleu muntanyós de latitud mitjana o alta, que dona al nord a l'hemisferi septentrional i al sud a l'hemisferi meridional.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "obags" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Definició