Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "pador" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI burca, hijab, nicab, niqab, xador, xaila, amira o khimar? 0 CRITERI burca, hijab, nicab, niqab, xador, xaila, amira o khimar?

<Indumentària. Confecció>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI burca, hijab, nicab, niqab, xador, xaila, amira o khimar?
  • es  (amira) al-amira, n f
  • es  (burca) burka, n m
  • es  (hijab) hidjab, n m
  • es  (hijab) hijab, n m
  • es  (khimar) khimar, n m
  • es  (nicab) niqab, n m
  • es  (xador) chador, n m
  • es  (xaila) shayla, n f
  • fr  (amira) al-amira, n f
  • fr  (hijab) hidjab, n m
  • fr  (hijab) hidjäb, n m
  • fr  (khimar) khimar, n m
  • fr  (nicab) niqab, n m
  • fr  (xador) tchador, n m
  • fr  (xaila) shayla, n f
  • en  (amira) al-amira, n m
  • en  (burca) bourkha, n
  • en  (burca) burka, n
  • en  (burca) burkha, n
  • en  (hijab) hijab, n
  • en  (khimar) khimar, n
  • en  (nicab) niqab, n
  • en  (xador) chadar, n
  • en  (xador) chaddar, n
  • en  (xador) chador, n
  • en  (xador) chuddar, n
  • en  (xador) chudder, n
  • en  (xaila) shayla, n

<Indumentària. Confecció > Indumentària>

Definició
Tant burca (nom masculí), com hijab (nom masculí), com nicab (nom masculí), com xador (nom masculí), com xaila (nom femení), com amira (nom femení) i com khimar (nom masculí) es consideren formes adequades, encara que tenen significats una mica diferents, ja que corresponen a peces diverses de la indumentària musulmana femenina; en canvi, no es considera adequada la forma *niqab.

- Un burca (forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és un vestit de teixit rígid amb què algunes dones musulmanes es cobreixen completament el cap i el cos, que té una reixeta o una obertura a l'altura dels ulls per a veure-hi.
. L'equivalent castellà és burka, i els equivalents anglesos, bourkha, burka i burkha.

- Un hijab (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un mocador amb què algunes dones musulmanes es cobreixen els cabells i el coll.
. Els equivalents castellans són hidjab i hijab; els francesos, hidjab i hidjäb, i l'anglès, hijab.

- Un nicab (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un mocador amb què algunes dones musulmanes, especialment les dels països del golf Pèrsic, es cobreixen els cabells, el coll i la cara, excepte els ulls.
· Els motius de la tria d'aquesta forma enfront de *niqab és l'analogia amb el tractament donat a altres arabismes, en què la q s'ha adaptat en c. (Per exemple, baclaua i burca.)
. L'equivalent castellà és niqab; el francès, niqab, i l'anglès, també niqab.

- Un xador (forma també recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és una peça de vestir àmplia i generalment de color negre amb què algunes dones musulmanes, especialment les xiïtes de l'Iran i l'Afganistan, es cobreixen el cap i el cos i, de vegades, la cara.
. L'equivalent castellà és chador; el francès, tchador, i els anglesos, chadar, chaddar, chador, chuddar i chudder.

- Una xaila és un mocador rectangular amb què algunes dones musulmanes es cobreixen els cabells i les espatlles.
. L'equivalent castellà és shayla; el francès, shayla, i l'anglès, també shayla.

- Una amira és un mocador de dues peces amb què algunes dones musulmanes es cobreixen els cabells i el coll.
. L'equivalent castellà és al-amira; el francès, al-amira, i l'anglès, també al-amira.

- Un khimar és un mocador llarg semblant a una capa amb què algunes dones musulmanes es cobreixen els cabells, el coll, el pit i les espatlles.
. L'equivalent castellà és khimar; el francès, khimar, i l'anglès, també khimar.

Nota

  • Podeu consultar les fitxes completes de burca, xador, xaila, amira i khimar al Cercaterm i de hijab i nicab al Cercaterm i la Neoloteca.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ailant, n m
  • ca  vernís del Japó, n m sin. compl.
  • ca  arbre de carretera, n m alt. sin.
  • ca  arbre del cel, n m alt. sin.
  • ca  arbre garavater, n m alt. sin.
  • ca  arbre pudent, n m alt. sin.
  • ca  canya de la pudor, n f alt. sin.
  • ca  cornissa, n f alt. sin.
  • ca  espantagitanos, n m alt. sin.
  • ca  fals vernís, n m alt. sin.
  • ca  hivernenc, n m alt. sin.
  • ca  mal arbre, n m alt. sin.
  • ca  sambuc, n m alt. sin.
  • ca  ailantus, n m var. ling.
  • ca  irlando, n m var. ling.
  • ca  malarbre, n m var. ling.
  • nc  Ailanthus altissima (Mill.) Swingle
  • nc  Ailanthus glandulosa Desf. var. ling.

<Botànica > simarubàcies>

ailant ailant

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ailant, n m
  • ca  vernís del Japó, n m sin. compl.
  • ca  arbre de carretera, n m alt. sin.
  • ca  arbre del cel, n m alt. sin.
  • ca  arbre garavater, n m alt. sin.
  • ca  arbre pudent, n m alt. sin.
  • ca  canya de la pudor, n f alt. sin.
  • ca  cornissa, n f alt. sin.
  • ca  espantagitanos, n m alt. sin.
  • ca  fals vernís, n m alt. sin.
  • ca  hivernenc, n m alt. sin.
  • ca  mal arbre, n m alt. sin.
  • ca  sambuc, n m alt. sin.
  • ca  ailantus, n m var. ling.
  • ca  irlando, n m var. ling.
  • ca  malarbre, n m var. ling.
  • nc  Ailanthus altissima (Mill.) Swingle
  • nc  Ailanthus glandulosa Desf. var. ling.

<Botànica > simarubàcies>

albízia borda albízia borda

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  albízia borda, n f
  • ca  albízia plomosa, n f alt. sin.
  • ca  fesols de pudor (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  mimosa, n f alt. sin.
  • ca  mimosa borda, n f alt. sin.
  • nc  Albizia lophantha (Willd.) Benth.
  • nc  Paraserianthes lophantha (Willd.) I.C. Nielsen sin. compl.
  • nc  Albizia distachya Macbride var. ling.

<Botànica > mimosàcies>

albízia borda albízia borda

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  albízia borda, n f
  • ca  albízia plomosa, n f alt. sin.
  • ca  fesols de pudor (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  mimosa, n f alt. sin.
  • ca  mimosa borda, n f alt. sin.
  • nc  Albizia lophantha (Willd.) Benth.
  • nc  Paraserianthes lophantha (Willd.) I.C. Nielsen sin. compl.
  • nc  Albizia distachya Macbride var. ling.

<Botànica > mimosàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  alzineta, n f
  • ca  betònica, n f alt. sin.
  • ca  herba amarga, n f alt. sin.
  • ca  herba del païdor, n f alt. sin.
  • ca  beltrónica, n f var. ling.
  • ca  bentrólica, n f var. ling.
  • ca  bentrónica, n f var. ling.
  • ca  betrònica, n f var. ling.
  • ca  boltrónica, n f var. ling.
  • ca  bretona, n f var. ling.
  • ca  bretoni, n f var. ling.
  • ca  bretónica, n f var. ling.
  • ca  brotónica, n f var. ling.
  • ca  brutònica, n f var. ling.
  • nc  Teucrium chamaedrys L. subsp. pinnatifidum (Sennen) Rech. f.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

alzineta alzineta

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  alzineta, n f
  • ca  betònica, n f alt. sin.
  • ca  herba amarga, n f alt. sin.
  • ca  herba del païdor, n f alt. sin.
  • ca  beltrónica, n f var. ling.
  • ca  bentrólica, n f var. ling.
  • ca  bentrónica, n f var. ling.
  • ca  betrònica, n f var. ling.
  • ca  boltrónica, n f var. ling.
  • ca  bretona, n f var. ling.
  • ca  bretoni, n f var. ling.
  • ca  bretónica, n f var. ling.
  • ca  brotónica, n f var. ling.
  • ca  brutònica, n f var. ling.
  • nc  Teucrium chamaedrys L. subsp. pinnatifidum (Sennen) Rech. f.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

atemptat al pudor atemptat al pudor

<Dret>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  atemptat al pudor, n m

<Dret>

Definició
Abús deshonest.

<Química>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/212>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes conviden l'usuari a consultar-ne la fitxa pròpia dins del diccionari per complementar algun aspecte del terme definit.

  • ca   n m
  • es   n m
  • es   n m
  • es   n m
  • en   n
  • en   n

<Química > Química física>

Definició

Nota

cancel·lador d'ecos cancel·lador d'ecos

<TIC > Telecomunicacions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de telecomunicacions [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/235/>
Aquesta obra recull com a accepcions d'un sol terme els significats que tenen una mateixa denominació.

Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'han suprimit del tot o en part algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  cancel·lador d'ecos, n m
  • es  cancelador de ecos
  • en  echo canceller

<Telecomunicacions > Tractament de la informació>

Definició
Filtre adaptatiu que s'utilitza en telefonia per a cancel·lar les reflexions produïdes a l'extrem receptor i impedir-ne la propagació en direcció al terminal transmissor en forma d'eco. Aquestes reflexions són degudes al comportament no ideal de la ^bobina híbrida^, així com al retorn d'una part del senyal radiat pel mateix micròfon en sistemes ^de mans lliures^. Aquest dispositiu resulta imprescindible per a garantir la intel·ligibilitat de la comunicació en el cas d'enllaços continentals o per satèl·lit en què els retards de propagació són elevats. Així mateix, el cancel·lador d'ecos és també indispensable en la transmissió de dades en què la presència d'ecos pot reduir considerablement la capacitat de l'enllaç. Vegeu també ^efecte Larsen^.