Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "parlant" dins totes les àrees temàtiques
<Geografia > Geografia física>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>
- ca paisatge de parc, n m
- es sabana parque
- fr savane-parc
- en park savanna
- en parkland
- en savanna woodland
<Geografia física > Biogeografia>
Definició
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>
- ca paisatge de parc, n m
- es sabana parque
- fr savane-parc
- en park savanna
- en parkland
- en savanna woodland
<Geografia física > Biogeografia>
Definició
<Indústria paperera>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca paper de primera classe, n m
- ca paper floret, n m
- ca paper primera, n m
- es papel de primera clase
- es papel florete
- es papel primera
- fr papier bon
- fr papier parfait
- en perfect paper
<Indústria > Indústria paperera i de les arts gràfiques > Indústria paperera>
<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.
Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.
- ca paret de càrrega, n f
- ca paret mestra, n f sin. compl.
- ca paret portant, n f sin. compl.
- es pared de carga
- es pared maestra
- es pared portante
- en load bearing wall
<Enginyeria civil > Enginyeria de la construcció>
Definició
<Dret constitucional>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca parlament, n m
- es parlamento
- fr parlement
- it parlamento
- en parliament
<Dret constitucional>
Definició
<Ciències socials>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEI DE LLENGUA CATALANA. Ciència política: Català-castellà. Castelló de la Plana: Institut Joan Lluís Vives: Universitat de Barcelona, 2000. (Vocabulari Bàsic)
ISBN 84-930064-5-9
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei de Llengua Catalana de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca parlament, n m
- es parlamento, n m
<Ciència política>
<Dret constitucional>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca parlament, n m
- es parlamento, n m
<Dret constitucional>
<Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca parlament, n m
- es parlamento
<Història del dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Països Catalans
-
Els parlaments del Principat de Catalunya eren assemblees puntuals i extraordinàries, convocades pel rei, dels tres braços o estaments de la Cort General del Principat de Catalunya. En aquelles ocasions, el rei demanava el consell i l'ajut dels braços de les corts, sobretot en matèria de fets bèl·lics o dinàstics, ja fossin d'interès purament reial o bé afectessin tots els habitants del país. Els representants dels braços als parlaments eren els mateixos que a les corts, però llur assistència no era obligatòria, mentre que les ciutats i les viles reials hi enviaven representants dels consellers o paers. També és lògic assenyalar que, donat el caràcter excepcional d'aquesta convocatòria, no hi havia establerta cap periodicitat, ni tampoc el lloc de reunió del parlament.
Àdhuc, el governador general de Catalunya podia presidir el parlament en absència del rei, tal com va passar el 1410, per la mort de Martí I l'Humà, que derivà en la reunió anomenada Compromís de Casp.
En els parlaments no es decretaven constitucions ni lleis importants, ni tampoc no es debatien els greuges davant els jutges. Sovint, el rei demanava un donatiu -generalment per a qüestions militars- als braços, però aquests tampoc no estaven obligats a concedir-los.
En alguna ocasió, la importància política d'algun dels parlaments feia que derivés en la convocatòria de la Cort General del Principat de Catalunya.
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca parlament, n m
- es parlamento
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca parlament, n m
- es parlamento
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
