Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "parpre" dins totes les àrees temàtiques

aglanar aglanar

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  aglanar, v tr
  • es  bellotear, v tr
  • fr  paître, v tr
  • en  feed on acorns (to), v tr

<Enginyeria forestal>

alçacortina alçacortina

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  alçacortina, n m
  • es  alzapaño, n m
  • fr  patère, n f
  • eu  errezel-euskarri, n
  • eu  errezel-lokarri, n

<Fusteria > Materials > Ferro>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  albir, n m
  • es  albedrío
  • fr  avis
  • it  opinione
  • it  parere

<Dret>

Definició
Acció de formar judici sobre una cosa, imaginar com és, com pot executar-se, etc.
amarant amarant

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  amarant, n m
  • es  amaranto, n m
  • es  nazareno, n m
  • fr  acajou de Cayenne, n m
  • fr  amarante, n m
  • fr  bois porpre, n m
  • fr  bois violet, n m
  • pt  guarabu, n m
  • pt  ipe roxo, n m
  • pt  jatobazinho, n m
  • pt  pau roxo, n m
  • pt  roxinho, n m
  • en  amaranth, n
  • en  purpleheart, n
  • en  violetwood, n
  • de  Amarant, n m
  • de  Violetholz, n n

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusta>

Definició
Fusta procedent de l'Amèrica Central i del Sud, principalment del Brasil i de la Guaiana, que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Peltogyne (família de les fabàcies), sobretot de les espècies Peltogyne paniculata, Peltogyne purpurea i Peltogyne venosa, pesant, dura, de fibra recta, amb el duramen de color violeta més o menys fosc i l'albeca entre rosa pàl·lid i blanc grisós, emprada en fusteria, ebenisteria, fabricació de parquets i obra civil.
antena impresa antena impresa

<TIC > Telecomunicacions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de telecomunicacions [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/235/>
Aquesta obra recull com a accepcions d'un sol terme els significats que tenen una mateixa denominació.

Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'han suprimit del tot o en part algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  antena impresa, n f
  • ca  pegat, n m sin. compl.
  • es  antena impresa
  • es  parche
  • en  patch antenna
  • en  printed antenna

<Telecomunicacions > Tecnologia de comunicació>

Definició
Antena formada per una placa metàl·lica disposada sobre un substrat dielèctric col·locat al damunt d'un pla metàl·lic inferior. És molt utilitzada en combinació amb ^circuits de microones planars^ per la compatibilitat mecànica que presenta.
arára arára

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  arára
  • ca  ajujure sin. compl.
  • ca  apingui sin. compl.
  • ca  arára do Pará sin. compl.
  • ca  parirí sin. compl.
  • cod  opinadkóm
  • cod  u-kara-ngmã
  • cod  wogarangma
  • ar  أرارا
  • cy  Arára
  • cy  Ajujure sin. compl.
  • cy  Arára do Apingui sin. compl.
  • cy  Arára do Pará sin. compl.
  • cy  Parirí sin. compl.
  • de  Arara
  • de  Ajujure sin. compl.
  • de  Apingui sin. compl.
  • de  Arára do Pará sin. compl.
  • de  Parirí sin. compl.
  • en  Arara
  • en  Ajujure sin. compl.
  • en  Apingui sin. compl.
  • en  Arára sin. compl.
  • en  Arára do Pará sin. compl.
  • es  ajujure
  • es  apingui sin. compl.
  • es  arára do Pará sin. compl.
  • es  parirí sin. compl.
  • eu  ararera
  • eu  ajujure sin. compl.
  • eu  apingui sin. compl.
  • eu  arára sin. compl.
  • eu  arára do Pará sin. compl.
  • fr  arara
  • fr  ajujure sin. compl.
  • fr  apingui sin. compl.
  • fr  arára do Pará sin. compl.
  • fr  parirí sin. compl.
  • gl  arara
  • gl  ajujure sin. compl.
  • gl  apingui sin. compl.
  • gl  arara do Pará sin. compl.
  • gl  parirí sin. compl.
  • it  arara
  • it  ajujure sin. compl.
  • it  apingui sin. compl.
  • it  arára do Pará sin. compl.
  • it  parirí sin. compl.
  • ja  アララ語
  • nl  Arára
  • nl  Ajujure sin. compl.
  • nl  Apingui sin. compl.
  • nl  Arára do Pará sin. compl.
  • nl  Parirí sin. compl.
  • pt  arára
  • pt  ajujure sin. compl.
  • pt  apingui sin. compl.
  • pt  arára do Pará sin. compl.
  • pt  parirí sin. compl.
  • ru  Арара
  • ru  Апинги sin. compl.
  • ru  Парири sin. compl.
  • ru  Арара-ду-пара sin. compl.
  • zh  阿拉拉语
  • zh  帕拉州的阿拉拉语、阿约约勒、阿平圭、帕里里 sin. compl.
  • scr  Sense tradició escrita

<Carib > Amazones meridional > Ararà>, <Amèrica > Brasil>

Definició
Sembla que els arára es van establir al marge esquerre del riu Xingu, prop d'Altamira, a mitjan segle XIX. Anteriorment s'havien desplaçat pel curs mitjà d'aquest riu, per tots dos marges. Els enemics tradicionals dels arára han estat els kayapó, els jurúna i, més tardanament, els xipaya.

A la dècada de 1940 es va pensar que els arára s'havien extingit. Se'n va tornar a tenir notícies cap a 1970, amb la construcció de la carretera Transamazônica, que va ocupar àrees de caça dels arára i va tallar la interacció entre els diferents subgrups. Després d'uns quants intents fallits, a partir de 1981 es van anar trobant diversos grups arára desvinculats els uns dels altres.

Fins al 1990 els arára eren majoritàriament monolingües. Amb la introducció d'una escola, els infants i els joves van començar a utilitzar sovint el portuguès, fins al punt de substituir la llengua arára. Com a mínim fins al 1994, la gent gran era encara monolingüe.

El nom arára pot crear confusió, atès que hi ha altres llengües sud-americanes que duen el mateix nom.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  art pobre, n m
  • es  arte pobre
  • fr  art pauvre
  • it  arte povera
  • en  impoverished art
  • en  poor art

<Art>

Definició
Tendència artística que es caracteritza per l'ús de materials senzills, generalment no industrials, i pel rebuig a la imatge i la forma com a finalitat estètica, sorgida durant la segona meitat dels anys seixanta del segle XX a Itàlia.

Nota

  • La denominació italiana arte povera fou encunyada pel crític Germano Celant.
assegurament gimnàstic assegurament gimnàstic

<18 Muntanyisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  assegurament gimnàstic, n m
  • es  aseguramiento gimnástico
  • fr  parade

<Esport > 18 Muntanyisme>

Definició
Assegurament executat per l'assegurador que consisteix a situar-se a poca distància sota l'escalador amb els braços a punt per a aturar-lo per les espatlles o els ronyons, utilitzat en passos de bloc exposats.
aturada aturada

<Esport > Esports de pilota > Futbol>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de futbol [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2006. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/3/>

  • ca  aturada, n f
  • ca  parada, n f
  • es  parada
  • fr  arrêt
  • it  parata
  • it  salvataggio
  • en  save
  • de  Parade

<Esport > Esports de pilota > Futbol>

Definició
Acció d'un porter d'interceptar la pilota per evitar un gol.
aturar aturar

<Esport > Esports de pilota > Futbol>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de futbol [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2006. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/3/>

  • ca  aturar, v tr
  • ca  parar, v tr
  • es  parar
  • fr  arrêter
  • it  parare
  • it  salvare
  • en  save, to
  • de  abwehren
  • de  halten

<Esport > Esports de pilota > Futbol>

Definició
Interceptar, el porter, la pilota per evitar un gol.