Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "passable" dins totes les àrees temàtiques
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Categoria lèxica verb (2): Verbs pronominals i falsos verbs pronominals
- ca Verb autènticament pronominal: arrogar-se (EXEMPLE), v tr pron
- ca Verb autènticament pronominal: llevar-se (EXEMPLE), v intr pron
- ca Verb no pronominal amb pronom d'objecte: pentinar (cf. pentinar-se, pentinar-lo) (EXEMPLE), v tr
- ca Verb no pronominal amb pronom de destinatari: baixar (cf. baixar-se, baixar-li) (EXEMPLE), v intr
- ca Verb no pronominal amb pronom de destinatari: carregar (cf. carregar-se, carregar-li) (EXEMPLE), v intr
- ca Verb pronominal incorrecte: *caure's (EXEMPLE), v intr pron
- ca Verb pronominal incorrecte: *passar-se (EXEMPLE), v intr pron
<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Denominació>, <Criteris metodològics > Dades terminològiques > Categoria lèxica>
Definició
Ex.: Demà em llevaré tard (llevar-se és un verb intransitiu pronominal); El president s'arroga la facultat de dissoldre el Parlament (arrogar-se és un verb transitiu pronominal).
Per tant, no tots els verbs que porten un pronom referit al subjecte són verbs pronominals. Així, són correctes però NO són verbs pronominals els casos següents:
- Verbs que alternen un pronom referit al subjecte i un complement d'objecte referit a una altra persona.
Ex.: Pentina't bé - Pentina la Laia (pentinar és un verb transitiu no pronominal, ja que el subjecte fa la mateixa acció, en un cas sobre ell mateix i en un altre sobre una segona persona).
- Verbs que porten un pronom opcional que indica el destinatari de l'acció, sovint amb la finalitat de mostrar l'interès que té el subjecte en l'acció.
Ex.: M'he baixat les fotos de la sortida - He baixat les fotos de la sortida - Baixa-li les fotos de la sortida a l'avi (baixar és un verb transitiu no pronominal, ja que el pronom del primer exemple, que és opcional, indica per a qui es fa l'acció, igual que en el tercer exemple).
Igualment, hi ha casos en què el pronom NO és correcte segons la normativa catalana, generalment deguts a la influència d'una altra llengua.
Ex.: *S'ha caigut de la cadira - *Passa't per casa quan vulguis (caure i passar són verbs intransitius no pronominals; aquí el pronom s'ha d'evitar perquè segons la normativa són verbs no pronominals i, a més, el pronom no hi fa cap funció sintàctica ni hi aporta cap matís de significat).
Nota
- 1. Per a ampliar la informació sobre el cas concret de baixar - baixar-se, podeu consultar la nota del criteri CRITERI Baixar o descarrgar?
- 2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Categoria lèxica verb (1): Generalitats.
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Sufix -ista o -metra per a derivats de -metria?
- ca -ista: *antropometrista (FORMA POSSIBLE), n m, f
- ca -ista: *arqueometrista (FORMA POSSIBLE), n m, f
- ca -ista: *astrometrista (FORMA POSSIBLE), n m, f
- ca -ista: *psicometrista (FORMA POSSIBLE), n m, f
- ca -ista: *topometrista (FORMA POSSIBLE), n m, f
- ca -ista: *zoometrista (FORMA POSSIBLE), n m, f
- ca -ista: biometrista (EXEMPLE), n m, f
- ca -ista: econometrista (EXEMPLE), n m, f
- ca -ista: fotogrametrista (EXEMPLE), n m, f
- ca -ista: optometrista (EXEMPLE), n m, f
- ca -metra: biòmetra (EXEMPLE), n m, f
- ca -metra: geòmetra (EXEMPLE), n m, f
<Criteris lingüístics > Formació amb afixos>
Definició
El motiu de la preferència pel sufix -ista en la formació de neologismes derivats de noms acabats amb -metria és la seva elevada productivitat.
Ex.: biometrista (<biometria), econometrista (<econometria), fotogrametrista (<fotogrametria), optometrista (<optometria), psicometrista (<psicometria).
En canvi, -metra té el problema de ser una terminació molt poc productiva:
(1) El diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans només en recull un cas: geòmetra ( 'Persona versada en geometria'). En realitat, però, geòmetra no està format sobre geometria, sinó que està pres directament del llatí geometra, pres al seu torn del grec geométres ('Topògraf', 'Mesurador de la Terra').
(2) El Gran diccionari de la llengua catalana recull també biòmetra, forma que conviu amb el sinònim biometrista.
El sufix -ista (i, de manera residual, la terminació -metra) s'adjunta a paraules acabades amb -metria que expressen la tècnica de mesurament d'una magnitud determinada per a indicar la persona que hi està especialitzada.
Nota
- 1. D'acord amb el criteri de preferir -ista en la formació de neologismes, també es podrien crear les formes antropometrista (<antropometria), arqueometrista (<arqueometria), astrometrista (<astrometria), topometrista (<topometria), psicometrista (<psicometria) o zoometrista (<zoometria).
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de biometrista, econometrista, fotogrametrista i optometrista al Cercaterm, i també el document de criteri original, Psicòmetra o psicometrista?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/112/).
<Operacions i processos de la pell>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca acabament abrillantable, n m
- es acabado abrillantable
- fr apprêt lissable
- en glazing season
<Indústria > Indústria de la pell > Operacions i processos de la pell>
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>
- ca altura de pas, n f
- es altura de paso, n f
- es cabezada, n f
- es calabazada, n f
- es altura libre, n f sin. compl.
- fr échappée, n f
- fr échappement, n m
- fr hauteur de passage, n f
- fr hauteur libre, n f
- en head room, n
- en head way, n
- eu garaiera libre, n
- eu pasatzeko garaiera, n
<Fusteria > Construccions>
<Física>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca anestable, adj
- es astable
- fr astable
- en astable
- en unstable
<Física>
Definició
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
BASART SALA, Pitu; PUJOLÀS MASET, Pere. Diccionari de fusteria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/188/>
- ca angle de despulla, n m
- es ángulo de incidencia
- fr angle de dépouille
- fr passage
- en clearance angle
- en relief angle
<Fusteria > Característiques estructurals d'eines i màquines>
Definició
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>
- ca angle de despulla, n m
- es ángulo de desprendimiento, n m
- es ángulo de destalonado, n m
- fr angle de dépouille, n m
- fr passage, n m
- en clearance angle, n
- en relief angle, n
<Fusteria > Màquines i equips auxiliars>
<Ciències socials > Educació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/132>
- ca aprovat, n m
- es aprobado
- fr passage
- fr réussite
- en pass
<Educació > Didàctica > Avaluació de l'aprenentatge>
Definició
<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>
- ca avís de pagament de bitllet, n m
- ca PTA, n m sigla
- es aviso de prepago de billete aéreo, n m
- es PTA, n m sigla
- fr avis de passage payé, n m
- fr PTA, n m sigla
- en prepaid ticket advice, n
- en PTA, n sigla
- de Voucher, n m
- de PTA, n n sigla
<Turisme > Transports>, <Turisme > Organització i intermediació de viatges>
Definició
<Transports > Transport per carretera > Trànsit>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de trànsit [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/315>
- ca banda de progressió, n f
- es banda de progresión
- fr bande de passage
- fr bande de progression
- en progressive band
- en through band
<Trànsit > Via > Senyalització > Semàfors>