Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "passant" dins totes les àrees temàtiques
<Enginyeria>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:
Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.
Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca agre -a, adj
- es agrio -gria, adj
- fr cassant -ante, adj
- fr fragile, adj
- en brittle, adj
- en cold-short, adj
- de brühig, adj
- de spröde, adj
<Enginyeria>
<Ciències de la salut > Medicina preventiva. Salut pública > Seguretat alimentària>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de seguretat alimentària [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/304>
- ca agricultor | agricultora, n m, f
- ca camperol | camperola, n m, f sin. compl.
- ca llaurador | llauradora, n m, f sin. compl.
- ca pagès | pagesa, n m, f sin. compl.
- es agricultor | agricultora, n m, f
- es campesino | campesina, n m, f
- es labrador | labradora, n m, f
- es paisano | paisana, n m, f
- fr agriculteur | agricultrice, n m, f
- fr exploitant agricole | exploitante agricole, n m, f
- en farmer, n
- en peasant, n
<Seguretat alimentària > Conceptes generals>
Definició
<Agricultura. Ramaderia. Pesca > Ocupacions>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca agricultor | agricultora, n m, f
- ca camperol | camperola, n m, f sin. compl.
- ca llaurador | llauradora, n m, f sin. compl.
- ca pagès | pagesa, n m, f sin. compl.
- es agricultor
- es campesino
- es labrador
- es paisano
- fr agriculteur
- fr exploitant agricole
- fr paysan
- en farmer
- en peasant
<Agricultura. Ramaderia. Pesca > Ocupacions>
Definició
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca agricultor -a, n m, f
- ca pagès -esa, n m, f
- ca camperol -a, n m, f sin. compl.
- es agricultor
- es campesino
- fr agriculteur
- fr paysan
- en farmer
- en peasant
<Agricultura>
Definició
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agulla, n f
- ca agulla prima, n f sin. compl.
- ca agullat, n m sin. compl.
- ca agullot, n m sin. compl.
- ca ast, n m sin. compl.
- ca passamà, n m sin. compl.
- ca agua, n f var. ling.
- ca agúia, n f var. ling.
- ca agüia, n f var. ling.
- ca aguja, n f var. ling.
- ca agujas, n f pl var. ling.
- ca agullas, n f pl var. ling.
- ca aguya, n f var. ling.
- ca ahulla, n f var. ling.
- ca aulla, n f var. ling.
- ca aülla, n f var. ling.
- ca aullat, n m var. ling.
- ca aullot, n m var. ling.
- ca guya, n f var. ling.
- nc Belone belone
- nc Belone belone belone
- nc Bellone vulgaris var. ling.
- nc Belone acus var. ling.
- nc Belone euxini var. ling.
- nc Belone gracilis var. ling.
- nc Belone rostrata var. ling.
- nc Belone vulgaris var. ling.
- nc Esox Belone var. ling.
- es aguja
- es aguja de mar
- fr aiguille
- fr orphie
- it agughia
- en garfish
- de Horn Hecht
<Peixos > Belònids>
Nota
-
Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]
- agua (FAUNAICT): Menorca
- agúia (RANDA11): Barcelona, Blanes, Eivissa, Mallorca, Menorca, Palafrugell
- agüia (BALEARES2): Menorca
- aguja (BSEHN3): Menorca
- agulla (3037): Arenys de Mar, Barcelona, Blanes, Cambrils, L'Ametlla de Mar, Palamós, Roses, Sant Carles, Tarragona, Vilanova
- agulla (DCVB-E): Barcelona, Blanes, Eivissa, Mallorca, Menorca, Palafrugell, Vinaròs
- agulla (FAUNAICT): Barcelona, Tarragona
- agulla (ICTIOFAUNA): Delta de l'Ebre
- agulla (RANDA11): Barcelona, Blanes, Eivissa, Mallorca, Menorca, Palafrugell , València, Vinaròs
- aguya (BSEHN3): Eivissa, Mallorca, Menorca
- aguya (RANDA11): Menorca, València, Vinaròs
- guya (RPCE3): Balears
- passamà (DCVB-E): Delta Ebre
<Arts > Arts plàstiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>
- ca aiguavés, n m
- ca aigua, n f sin. compl.
- ca vessant, n m/f sin. compl.
- es vertiente
- en slope
<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Arquitectura i urbanisme>
Definició
Nota
- El plural d'aiguavés és aiguavessos.
<Geografia > Geografia física>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>
- ca aiguavés, n m
- ca vessant, n m/f sin. compl.
- es vertiente
- fr versant
- en valley-side
<Geografia física > Hidrologia>
Definició
<Construcció>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca aiguavés, n m
- ca aigua, n f sin. compl.
- ca vessant, n m/f sin. compl.
- es agua
- es faldón
- es vertiente
- fr pan de comble
- en side of a roof
- de Walm
<Construcció>
<Ciències socials > Arqueologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>
- ca aiguavés, n m
- ca vessant, n m/f
- ca aigua, n f sin. compl.
- es agua
- es vertiente
- en slope
<Arqueologia > Construccions > Elements arquitectònics>
Definició
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>
- ca aiguavés, n m
- ca aigua, n f sin. compl.
- ca vessant, n m/f sin. compl.
- es vertiente, n f
- fr versant, n m
- eu isurialde, n
<Fusteria > Construccions>
