Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "patr" dins totes les àrees temàtiques
<Zoologia>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI aleví, salmó barrat, esmolt, salmó unihivernal o salmó postfresa?
- es (aleví) alevín, n m
- es (esmolt) esguín, n m
- es (esmolt) murgón, n m
- es (esmolt) smolt, n m
- es (salmó barrat) parr, n m
- es (salmó barrat) pinto, n m
- es (salmó barrat) preesguín, n m
- es (salmó barrat) salmón joven, n m
- es (salmó barrat) salmonillo, n m
- es (salmó postfresa) kelt, n m
- es (salmó postfresa) salmón zancado, n m
- es (salmó postfresa) zancado, n m
- es (salmó unihivernal) añal, n m
- es (salmó unihivernal) grilse, n m
- fr (aleví) alevin, n m
- fr (esmolt) saumoneau, n m
- fr (esmolt) smolt, n m
- fr (salmó barrat) tacon, n m
- fr (salmó postfresa) bécard, n m
- fr (salmó postfresa) charognard, n m
- fr (salmó postfresa) saumon vide, n m
- fr (salmó unihivernal) castillon, n m
- fr (salmó unihivernal) gerbillot, n m
- fr (salmó unihivernal) grilse, n m
- fr (salmó unihivernal) madeleineau, n m
- fr (salmó unihivernal) unibermarin, n m
- en (aleví) alevin, n
- en (aleví) fry, n
- en (esmolt) smolt, n
- en (salmó barrat) fingerling, n
- en (salmó barrat) parr, n
- en (salmó postfresa) kelt, n
- en (salmó unihivernal) grilse, n
<Zoologia > Peixos>
Definició
- Un aleví (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un salmònid en estat larvari.
. Dintre la fase de vida dels alevins, es distingeix entre els alevins vesiculats (les larves encara s'alimenten de vitel i es desplacen poc; l'equivalent anglès és yolk-sac fry) i els alevins postvesiculats (les larves ja han absorbit el vitel, es comencen a alimentar de petits organismes i es desplacen amb facilitat; els equivalents anglesos són advanced fry i free-swimming fry).
. L'equivalent castellà és alevín; el francès, alevin, i els anglesos, alevin i fry.
- Un salmó barrat (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un salmònid jove que ha superat l'estadi d'aleví però encara no està preparat per a migrar al mar; es caracteritza per la presència d'unes franges verticals de color negre als laterals del cos.
. Els equivalents castellans són parr, pinto, preesguín, salmón joven i salmonillo; el francès, tacon, i els anglesos, fingerling i parr.
- Un esmolt (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT, com a adaptació del manlleu anglès smolt) és un salmònid jove que ha superat el procés d'adaptació per a poder migrar per primera vegada al mar.
. Els equivalents castellans són esguín, murgón i smolt; els francesos, saumoneau i smolt, i els anglesos, smolt.
- Un salmó unihivernal (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un salmònid que ha madurat sexualment després d'un únic hivern al mar i torna al riu per reproduir-se.
. Els equivalents castellans són añal i grilse; els francesos, castillon, gerbillot, grilse, madeleineau i unibermarin, i l'anglès, grilse.
- Un salmó postfresa (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un salmònid que acaba de fresar (és a dir, de pondre els ous) i es troba físicament molt dèbil.
. Els equivalents castellans són kelt, salmón zancado i zancado; els francesos, bécard, charognard i saumon vide, i l'anglès, kelt.
Nota
- 1. El Consell Supervisor del TERMCAT també ha aprovat el terme relacionat esmoltificació (nom femení, adaptació del manlleu anglès smoltification) per fer referència a la transformació física, fisiològica i de comportament que experimenten els salmons barrats per a convertir-se en esmolts i poder fer la migració al mar.
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de aleví, aleví vesiculat, aleví postvesiculat, salmó barrat, esmolt, salmó unihivernal i salmó postfresa al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, La complexa vida dels salmons, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/la-complexa-vida-dels-salmons).
<Economia > Comerç > Grans magatzems>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).
Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.
Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)
- ca ànec, n m
- ca morell, n m sin. compl.
- es pato, n m
- fr canard, n m
- pt pato, n m
- en duck, n
<Grans Magatzems > Seccions > Alimentació > Carnisseria i xarcuteria>
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca ànec, n m
- ca tiró, n m sin. compl.
- es pato
- fr canard
- en duck
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
Definició
Nota
- Aquest terme designa, especialment, l'individu mascle.
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca ànec, n m
- ca tiró, n m sin. compl.
- es pato
- fr canard
- en duck
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
Definició
Nota
- Aquest terme designa, especialment, l'individu mascle.
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca ànega, n f
- ca àneda, n f sin. compl.
- ca ànnera, n f sin. compl.
- ca tirona, n f sin. compl.
- es pata
- fr cane
- en drake
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
Definició
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca ànega, n f
- ca àneda, n f sin. compl.
- ca ànnera, n f sin. compl.
- ca tirona, n f sin. compl.
- es pata
- fr cane
- en drake
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
Definició
<TIC > Electrònica > Robòtica>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
BLAS ABANTE, Marta de [et al.]. Diccionari de robòtica industrial [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/237/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca acceleració de trajectòria, n f
- es aceleración de trayectoria
- fr accélération de trajectoire
- en path acceleration
<Robòtica industrial > Prestacions dels robots industrials>
Definició
<Sociologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca anàlisi de camins, n f
- es análisis de caminos
- es análisis de coeficientes de sendero
- es análisis de rutas
- es análisis de senderos
- fr analyse de cheminement
- fr analyse des coefficients de direction
- fr analyse des pistes causales
- it analisi dei coefficienti di direzione
- it analisi dei sentieri causali
- it analisi del percorso
- pt análise de caminhos
- pt análise de percursos
- pt análise de trajetórias
- en path analysis
- de Pfadanalyse
<Sociologia>
Definició
<Matemàtiques > Estadística>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca anàlisi de camins, n f
- es análisis de caminos
- es análisis de coeficientes de sendero
- es análisis de rutas
- es análisis de senderos
- fr analyse de cheminement
- fr analyse des coefficients de direction
- fr analyse des pistes causales
- it analisi dei coefficienti di direzione
- it analisi dei sentieri causali
- it analisi del percorso
- pt análise de caminhos
- pt análise de percursos
- pt análise de trajetórias
- en path analysis
- de Pfadanalyse
<Matemàtiques > Estadística>
Definició
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca animal de peu forcat, n m
- es animal de pata hendida
- es animal de pezuña hendida
- fr animal à pied fourchu
- fr animal à sabot fendu
- en cloven-footed animal
- en cloven-hoofed animal
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
Definició
Nota
- En contraposició a animal de peu rodó.Comprèn les vaques, les ovelles, les cabres i els porcs.
