Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "pensars" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI fer un apunt, penjar un apunt, publicar un apunt o postejar? 0 CRITERI fer un apunt, penjar un apunt, publicar un apunt o postejar?

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI fer un apunt, penjar un apunt, publicar un apunt o postejar?
  • es  postear, v tr
  • fr  poster, v tr
  • it  postare, v tr
  • en  post, to, v tr

<Tecnologies de la informació i la comunicació > Xarxes socials>

Definició
Es considera que la forma més adequada de manera general és fer un apunt (verb intransitiu) i, segons els contextos, també penjar un apunt o publicar un apunt (també verbs intransitius), mentre que no es considera adequada la forma *postejar.

Els motius de la tria de fer un apunt (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
(1) És una designació semànticament àmplia, que pot adequar-se a diversos contextos d'ús i fer referència a textos de nivells d'especialització, extensió i format diferents.
(2) Pren com a base apunt, que és la forma triada pel Consell Supervisor per a substituir el nom *post (això descarta, doncs, *postejar).
(3) Ja té una certa difusió en català.
(4) Té el suport dels especialistes consultats.

A diferència de post, to (el verb original en anglès), fer un apunt inclou ja el complement directe. Això explica que els equivalents castellà postear, francès poster, italià postare i anglès post, to siguin transitius i que, per contra, fer un apunt sigui intransitiu.

Igualment, també poden ser adequades en determinats contextos les formes penjar un apunt i publicar un apunt.

El verb fer un apunt (i les alternatives penjar un apunt i publicar un apunt) fa referència a l'acció d'un internauta d'inserir un apunt en un fòrum o en un blog.

Nota

  • 1. El Consell Supervisor del TERMCAT també ha aprovat el terme relacionat apunt. (Vegeu la fitxa CRITERI Apunt, aportació, comentari, intervenció, nota, missatge, article o post?)
  • 2. Podeu consultar la fitxa completa de fer un apunt al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Un apunt sobre el post, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/apunt-post).
0 CRITERI penjar o pujar? 0 CRITERI penjar o pujar?

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI penjar o pujar?
  • es  cargar, v tr
  • es  colgar, v tr
  • es  subir, v tr
  • fr  télécharger, v tr
  • fr  télécharger vers l'amont, v tr
  • fr  télécharger vers le serveur, v tr
  • fr  téléverser, v tr
  • it  caricare, v tr
  • en  upload, to, v tr

<Tecnologies de la informació i la comunicació > Informàtica>

Definició
Tant penjar (verb transitiu, és una forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) com pujar (verbs transitiu, és una forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) es consideren formes adequades.

Els motius del Consell Supervisor del TERMCAT per a avalar pujar com a sinònim de la forma normativa penjar són els següents:
(1) És una forma motivada des d'un punt de vista semàntic com a metàfora basada en la definició del diccionari normatiu ("Portar de baix a dalt, d'un punt a un altre situat a un nivell més alt").
(2) És una forma paral·lela a baixar, que és una forma recollida en el diccionari normatiu.
(3) Es documenta la sinonímia en l'ús (tot i que no en obres lexicogràfiques o terminogràfiques).
(4) Els especialistes consultats hi donen el vistiplau.
(5) Es documenta la parella anàloga en castellà (colgar i subir, a més de cargar).

El verb penjar, o el verb pujar, fa referència a l'acció de copiar programes, fitxers, etc. d'un ordinador local o un altre dispositiu electrònic a un ordinador remot, generalment a través d'Internet.

Nota

  • 1. El nom corresponent a l'acció de pujar és pujada (nom femení), mentre que no sol donar-se aquest significat a penjada.
  • 2. El Consell Supervisor també ha aprovat el terme relacionat descarregar com a sinònim de la forma normativa baixar. (Vegeu la fitxa CRITERI Baixar o descarregar?)
  • 3. Podeu consultar la fitxa completa de penjar al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Es poden usar indistintament baixar i descarregar en informàtica?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT
    (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/48/).
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

DAVI ARMENGOL, Esteve; NIN LUMBIARRES, Josep Maria. Terminologia d'obstetrícia i ginecologia. Barcelona: Nexus Médica, 2004.
ISBN 84-933785-7-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  òvul, n m
  • es  óvulo
  • en  pessary

<Ciències de la salut>

agrupació de sensors agrupació de sensors

<TIC > Telecomunicacions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de telecomunicacions [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/235/>
Aquesta obra recull com a accepcions d'un sol terme els significats que tenen una mateixa denominació.

Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'han suprimit del tot o en part algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  agrupació de sensors, n f
  • es  agrupación de sensores
  • es  array de sensores
  • en  sensor array

<Telecomunicacions > Tractament de la informació>

Definició
Conjunt de sensors distribuïts adequadament en l'espai amb els quals es vol extreure alguna característica espacial del senyal rebut, com ara l'angle d'incidència. Vegeu també ^agrupació d'antenes^.
alicates de tensar brides alicates de tensar brides

<Bricolatge > Ferreteria>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  alicates de tensar brides, n f pl
  • es  alicates de tensar bridas

<Bricolatge > Ferreteria>

antecedents penals antecedents penals

<Protecció civil > Policia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BALFEGÓ i VERGÉS, X. Diccionari policial. [Barcelona]: Consorci per a la Normalització Lingüística: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació, 1994. 244 p.
ISBN 84-604-9545-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  antecedents penals, n m pl
  • es  antecedentes penales
  • en  criminal record

<Policia > Funcions i tècnica > Policia judicial>

Definició
Conjunt de condemnes dictades contra una persona, que poden representar una circumstància agreujant en cometre un delicte o una falta.
antecedents penals antecedents penals

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  antecedents penals, n m pl
  • es  antecedentes penales, n m pl

<Dret penal i penitenciari > Dret penal>, <Dret penal i penitenciari > Dret processal penal>

antecedents penals antecedents penals

<Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  antecedents penals, n m pl
  • es  antecedentes penales, n m pl

<Dret penal>

antecedents penals antecedents penals

<Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  antecedents penals, n m pl
  • es  antecedentes penales

<Dret penal>

Definició
Conjunt de condemnes dictades contra una persona.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • Els antecedents penals són les anotacions al Registre de Penats i Rebels que acrediten que un subjecte ha estat condemnat per haver comès un delicte.
    D'acord amb l'article 252 de la Llei d'enjudiciament criminal (LECr), aquestes anotacions es fan a partir de les notes autoritzades que els tribunals han de remetre al Registre quan esdevé ferma alguna sentència en què s'imposa una pena per delicte.
    Segons l'article 370 de la LECr, durant la fase d'instrucció, el jutge o jutgessa ha de sol·licitar al Registre certificacions sobre els possibles antecedents penals de les persones inculpades. Els antecedents penals són el darrer efecte del delicte que desapareix, ja que es mantenen, més enllà de l'extinció de la responsabilitat criminal, per compliment de condemna, fins que es compleixen els terminis establerts per l'article 136.2n del Codi penal (CP), moment en què el condemnat té dret a la cancel·lació de les anotacions, sempre que no hagi tornat a delinquir i hagi satisfet les responsabilitats civils.
    Des del punt de vista del dret penal, l'existència d'antecedents penals ha de ser tinguda en compte per a l'eventual aplicació de la circumstància agreujant de reincidència (art. 22.8 CP). L'existència d'antecedents també s'ha de considerar per a la hipotètica concessió al reu o a la rea del benefici de la suspensió de les penes privatives de llibertat (art. 81 CP). L'article 73 de la Llei general penitenciària declara que la persona condemnada que ha complert la pena ha de ser plenament reintegrada en l'exercici dels seus drets com a ciutadà o ciutadana i que els antecedents no poden ser en cap cas un motiu de discriminació social o jurídica. No obstant això, molts preceptes del dret administratiu impedeixen a les persones amb determinats antecedents d'accedir a determinats càrrecs o exercir algunes professions.
    L'existència d'aquestes disposicions -que sembla avalar la jurisprudència del Tribunal Constitucional (Sentència del Tribunal Constitucional del 27.6.1985, ponent: Díez de Velasco Vallejo)- permet d'afirmar que, en realitat, la plena rehabilitació dels condemnats no s'assoleix fins al moment de la cancel·lació de llurs antecedents penals.
aquest document no es pot penjar en aquest moment aquest document no es pot penjar en aquest moment

<TIC > Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  aquest document no es pot penjar en aquest moment
  • en  this document cannot be uploaded at this time

<Localització > Fraseologia>