Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "perill" dins totes les àrees temàtiques

anàlisi de perills i punts crítics de control

<Veterinària i ramaderia > Bromatologia>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

ca anàlisi de perills i punts crítics de control, n f
ca APPCC, n f sigla
es análisis de peligros y puntos críticos de control
es APPCC sigla
fr analyse des dangers et de maîtrise des points critiques
fr HACCP sigla
en hazard analysis critical control points
en HACCP sigla

<Veterinària i ramaderia > Bromatologia>

Definició

Mètode d'anàlisi per a la identificació i valoració dels perills microbiològics i dels perills associats a la manipulació dels aliments i que també defineix els mitjans per al seu control i prevenció.

anàlisi de perills i punts crítics de control

<Veterinària i ramaderia > Bromatologia>

ca anàlisi de perills i punts crítics de control, n f
ca APPCC, n f sigla
es análisis de peligros y puntos críticos de control
es APPCC sigla
fr analyse des dangers et de maîtrise des points critiques
fr HACCP sigla
en hazard analysis critical control points
en HACCP sigla

<Veterinària i ramaderia > Bromatologia>

Definició

anàlisi de perills i punts crítics de control

<Ciències de la salut > Medicina preventiva. Salut pública > Seguretat alimentària>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de seguretat alimentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/304>

ca anàlisi de perills i punts crítics de control, n f
ca APPCC, n f sigla
es análisis de peligros y puntos críticos de control, n m
es APPCC, n m sigla
fr analyse des dangers et de maîtrise des points critiques, n f
fr analyse des risques et points critiques pour leur maîtrise, n f
fr HACCP, n f sigla
en hazard analysis critical control points, n
en HACCP, n sigla

<Seguretat alimentària > Anàlisi del risc>

Definició

Sistema de gestió de perills alimentaris que permet identificar, avaluar i controlar els perills alimentaris potencials significatius per a la seguretat dels aliments en tots els processos de la cadena de producció i de la cadena de subministrament amb la finalitat d'establir mesures preventives per a eliminar-los o reduir-los a un nivell acceptable.

Nota

1. L'anàlisi de perills i punts crítics de control ha esdevingut una eina de reconeixement internacional per al control de perills alimentaris pel seu rigor científic i la seva sistematicitat.
2. L'aplicació de l'anàlisi de perills i punts crítics de control es basa en la identificació dels perills alimentaris i l'establiment de punts crítics de control en tot el procés de fabricació, per a cadascun dels quals s'ha definit un límit crític.
3. Un diagrama de flux permet esquematitzar les fases del procés sotmès a una anàlisi de perills i punts crítics de control.

aspre

<Construcció>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca aspre, n m
ca perxell, n m
es rodrigón
es tutor

<Construcció > Urbanisme>

Definició

Pal, canya, plantat a terra per a sostenir arbres tendres i plantes enfiladisses.

aspre

<Jardineria. Paisatgisme>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ DE LA JARDINERIA I EL PAISATGE. Glossari de jardineria i paisatgisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/222/>

ca aspre, n m
ca perxell, n m
es rodriga, n f
es rodrigón, n m
es tutor, n m

<Jardineria. Paisatgisme>

Definició

Suport, generalment un pal o una canya, que es clava a terra per a sostenir plantes enfiladisses o bé arbres, palmeres, arbusts o plantes arborescents en creixement o acabats de plantar o trasplantar.

beril

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

ca beril, n m
es berilo
fr béryl
en beryl

<Indústria > Indústries manufactureres diverses > Joieria i bijuteria>

beril

<Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

NOGUÉS, Joaquim M. (coord.). Diccionari de gemmologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/168/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca beril, n m
es berilo
fr béryl
it berillo
en beryl
de Beryll

<Gemmologia > Espècies gemmològiques > Silicats>

Definició

Silicat d'alumini i beril·li, mineral que cristal·litza en el sistema hexagonal i que estructuralment és un ciclosilicat.

Nota

Pot ser incolor o de color verd, blau verdós, groc, vermell o rosa. S'utilitza molt com a gemma. El nom prové del mot grec beryllos, de significat desconegut, que en l'antiguitat s'utilitzava per a designar diferents minerals de color verd.

borrena de davant

<Esport > Esports eqüestres > Hípica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'hípica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 123 p. (Diccionaris dels Esports Olímpics; 10)
ISBN 84-7739-228-5

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca borrena de davant, n f
ca borrena anterior, n f sin. compl.
es batilla
es borrén delantero
es perilla
fr pommeau
en pommel

<Hípica>

Definició

Relleu anterior de la sella de muntar.

borrena de davant

<12 Esports eqüestres>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

ca borrena de davant, n f
ca borrena anterior, n f sin. compl.
es batilla
es borrén delantero
es perilla
fr pommeau
en front arch
en pommel

<Esport > 12 Esports eqüestres>

Definició

Borrena que impedeix que el genet rellisqui cap endavant.

cèrvia

<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca cèrvia, n f
ca círvia, n f
ca cerviola, n f sin. compl.
ca cerviola [subadult], n f sin. compl.
ca cirviola, n f sin. compl.
ca cirviola [subadult], n f sin. compl.
ca fulla d'olivera [aleví], n f sin. compl.
ca iserna, n f sin. compl.
ca lletxa, n f sin. compl.
ca lletxa verda, n f sin. compl.
ca lletxeta, n f sin. compl.
ca lletxola, n f sin. compl.
ca lletxoleta, n f sin. compl.
ca oriol, n m sin. compl.
ca palomida, n f sin. compl.
ca palomina, n f sin. compl.
ca verderol, n m sin. compl.
ca verderol [jove], n m sin. compl.
ca anchoa, n m var. ling.
ca cervià, n m var. ling.
ca cirvia, n f var. ling.
ca dorado, n m var. ling.
ca letja, n f var. ling.
ca letxa, n f var. ling.
ca letxa verda, n f var. ling.
ca letxeta, n f var. ling.
ca letxola, n f var. ling.
ca letxoleta, n f var. ling.
ca seriol, n m var. ling.
ca seriola, n f var. ling.
ca sèrvia, n f var. ling.
ca serviola, n f var. ling.
ca sirvi, n f var. ling.
ca sirvia, n f var. ling.
ca sírvia, n f var. ling.
ca sirviola, n f var. ling.
ca verderón, n m var. ling.
ca xola, n f var. ling.
nc Seriola dumerili
nc Micropterix Dumerili var. ling.
nc Micropteryx dumerili var. ling.
nc Micropteryx rafinesquii var. ling.
nc Seriola dumerilii var. ling.
nc Serviola Dumerili var. ling.
es pez de limón
es pez limon
es seriola
es serviola
fr seriole
fr sériole couronnée
it ricciole
en Amberjack
en greater amberjack

<Peixos > Caràngids>