Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "pipa" dins totes les àrees temàtiques

faiança

<Ciències socials > Arqueologia>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

ca faiança, n f
ca majòlica, n f
ca pisa
es fayenza
en faïence

<Arqueologia > Treball de laboratori > Ceramologia>

Definició

Ceràmica envernissada i esmaltada.

fel·lació

<Ciències socials > Sociologia>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BREU, Marta. Diccionari LGBT (lèsbic, gai, bisexual, trans) [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/256/

ca fel·lació, n f
ca mamada, n f sin. compl.
es felación, n f
es mamada, n f
fr fellation, n f
fr pipe, n f
en blow job, n
en fellatio, n

<LGBT > Comportament sexual > Pràctiques>

Definició

Sexe oral en què s'estimulen el penis i els testicles llepant-los, xuclant-los, fregant-los o introduint-los a la boca.

Nota

Les denominacions mamada (català i castellà), pipe (francès) i blow job (anglès) són col·loquials.

fipa

<Llengua > Lingüística > Llengües>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca fipa
ca cifipa sin. compl.
ca fiba sin. compl.
ca icifipa sin. compl.
ca kifipa sin. compl.
ar فيبا
cy Fipa
cy Cifipa sin. compl.
cy Fiba sin. compl.
cy Icifipa sin. compl.
cy Kifipa sin. compl.
de Fipa
de Cifipa sin. compl.
de Fiba sin. compl.
de Icifipa sin. compl.
de Kifipa sin. compl.
en Fipa
en Cifipa sin. compl.
en Fiba sin. compl.
en Icifipa sin. compl.
en Kifipa sin. compl.
es fipa
es cifipa sin. compl.
es fiba sin. compl.
es icifipa sin. compl.
es kifipa sin. compl.
eu fipera
eu cifipa sin. compl.
eu fiba sin. compl.
eu fipa sin. compl.
eu icifipa sin. compl.
eu kifipa sin. compl.
fr fipa
fr cifipa sin. compl.
fr fiba sin. compl.
fr icifipa sin. compl.
fr kifipa sin. compl.
gl fipa
gl cifipa sin. compl.
gl fiba sin. compl.
gl icifipa sin. compl.
gl kifipa sin. compl.
gn fipa
gn cifipa sin. compl.
gn fiba sin. compl.
gn icifipa sin. compl.
gn kifipa sin. compl.
it fipa
it cifipa sin. compl.
it fiba sin. compl.
it icifipa sin. compl.
it kifipa sin. compl.
pt fipa
pt cifipa sin. compl.
pt fiba sin. compl.
pt icifipa sin. compl.
pt kifipa sin. compl.
tmh Tafipat
tmh Cifipa sin. compl.
tmh fiba sin. compl.
tmh icifipa sin. compl.
tmh kifipa sin. compl.
zh 菲帕语
num Sistema aràbic

<Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional>, <Àfrica > Tanzània>

Definició

Els fipes són un dels grups etnolingüístics establerts tradicionalment entre els llacs Tanganyika i Rukwa, a l'est de Tanzània. Aquesta zona inclou la major part dels districtes de Sumbawanga i Nkansi (a la regió de Rukwa). El territori lingüístic d'aquest grup limita amb el territori on viuen els pimbwes i els lungwes (al nord), els lungus, els mambwes, els nyamwangues i els wandes (al sud).

Els parlants de fipa generalment tenen el suahili com a segona llengua. El suahili és conegut per més del 90% de la població de Tanzània i és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental.

El fipa està format per diverses varietats dialectals: l'icikandaasi, l'icisiiwa, l'icinkwaamba, l'icikwa, l'icikwaafi, l'icintile, l'icipeemba, l'icisukuuma (que no s'ha de confondre amb la llengua sukuma, parlada al sud del llac Victòria).

Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.

Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.

garsa eurasiàtica

<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

ca garsa eurasiàtica, n f
ca garsa, n f sin. compl.
es urraca común
fr pie bavarde
en common magpie
en Eurasian magpie
de Elster
nc Pica pica

<00 Fitxa il·lustrada>, <36.055 Ocells > Passeriformes > Còrvids>

garsa eurasiàtica

<Zoologia > Ocells>

ca garsa eurasiàtica, n f
ca garsa, n f sin. compl.
es urraca común
fr pie bavarde
en common magpie
en Eurasian magpie
de Elster
nc Pica pica

<00 Fitxa il·lustrada>, <36.055 Ocells > Passeriformes > Còrvids>

inocibe pixa-sang

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca inocibe pixa-sang, n m
fr inocybe à odeur de benjoin, n m
en fruity fibrecap, n
nc Inocybe bongardii

iodopleura gorjagroga

<Zoologia > Ocells>

ca iodopleura gorjagroga, n f
es cotinguita pipra
fr iodopleure manakin
en buff-throated purpletuft
de Fahlkehl-Zwergbekarde
nc Iodopleura pipra

<36.016 Ocells > Passeriformes > Títirids>

iodopleura gorjagroga

<Ciències de la vida>

ca iodopleura gorjagroga, n f
es cotinguita pipra
fr iodopleure manakin
en buff-throated purpletuft
de Fahlkehl-Zwergbekarde
nc Iodopleura pipra

<36.016 Ocells > Passeriformes > Títirids>

kunza

<Llengua > Lingüística > Llengües>

ca kunza
ca atacama sin. compl.
ca atacameño sin. compl.
ca cunza sin. compl.
ca kunsa sin. compl.
ca lipa sin. compl.
ca ulipe sin. compl.
cod likan antai
ar الكونزية
cy Kunza
cy Atacama sin. compl.
cy Atacameño sin. compl.
cy Cunza sin. compl.
cy Kunsa sin. compl.
cy Lipa sin. compl.
cy Ulipe sin. compl.
de Kunza
de Atacama sin. compl.
de Atacameño sin. compl.
de Cunza sin. compl.
de Kunsa sin. compl.
de Lipa sin. compl.
de Ulipe sin. compl.
en Kunza
en Atacama sin. compl.
en Atacameño sin. compl.
en Cunza sin. compl.
en Kunsa sin. compl.
en Likanantaí sin. compl.
en Lincan Antai sin. compl.
en Lipe sin. compl.
en Ulipe sin. compl.
es kunza
eu kunzera
eu atacama sin. compl.
eu atacameño sin. compl.
eu cunza sin. compl.
eu kunsa sin. compl.
eu lipa sin. compl.
eu ulipe sin. compl.
fr kunza
fr atacama sin. compl.
fr atacameño sin. compl.
fr cunza sin. compl.
fr kunsa sin. compl.
fr lipa sin. compl.
fr ulipe sin. compl.
gn kúnsa
gn atakáma sin. compl.
gn atakaméño sin. compl.
gn cunza sin. compl.
gn kúnsa sin. compl.
gn lipa sin. compl.
gn ulipe sin. compl.
it kunza
it atacama sin. compl.
it atacameño sin. compl.
it cunza sin. compl.
it kunsa sin. compl.
it lipa sin. compl.
it ulipe sin. compl.
ja クンザ語
ja リパ語 sin. compl.
ja ウリペ語 sin. compl.
ja クンサ語 sin. compl.
ja アタカマ語 sin. compl.
ja アタカメニョ語 sin. compl.
nl Kunza
nl Atacama sin. compl.
nl Atacameño sin. compl.
nl Cunza sin. compl.
nl Kunsa sin. compl.
nl Lipa sin. compl.
nl Ulipe sin. compl.
pt kunza
pt atacama sin. compl.
pt atacameño sin. compl.
pt cunza sin. compl.
pt kunsa sin. compl.
pt lipa sin. compl.
pt ulipe sin. compl.
ru Кунса
ru Липа sin. compl.
ru Кунца sin. compl.
ru Улипе sin. compl.
ru Атакама sin. compl.
ru Атакаменьо sin. compl.
zh 昆萨语
zh 昆沙 sin. compl.
zh 衮扎 sin. compl.
zh 阿塔卡马 sin. compl.
zh 阿塔卡梅、利帕、乌利佩 sin. compl.
num Sistema aràbic

<Aïllada>, <Amèrica > Xile>

Definició

El quítxua i l'aimara ja exercien una forta influència a la zona del nord de Xile i l'Argentina prèviament a l'arribada dels espanyols. Aquests, però, van promoure l'ús del quítxua com a llengua general entre els altres grups amerindis, fins al punt que va arribar a amenaçar o substituir algunes llengües, com el kunza o el kakán. En una segona etapa l'objectiu va ser l'expansió de l'espanyol.

La llengua kunza, però, no es va extingir fins a mitjan segle XX. Els anys 50 ja només quedaven alguns semiparlants que en recordaven alguna cosa. El grup ètnic, que parla actualment espanyol, fa servir el kunza encara en algunes cerimònies i cants rituals, tot i que ja no es comprèn el significat dels mots que s'utilitzen.

No hi ha gaire documentació sobre aquesta llengua extingida, tot just petits vocabularis i un corpus de textos amb traduccions aproximades, atès que les persones que encara poden recitar-los tenen tan sols una idea general sobre el seu significat.

S'ha proposat una relació entre el kunza i el kanoê, i també s'ha inclòs dins la família txibtxa; de manera general, però, es continua considerant el kunza com una llengua aïllada.

leco

<Llengua > Lingüística > Llengües>

ca leco
ca lapalapa sin. compl.
ca leko sin. compl.
ca ripa sin. compl.
cod buruwa
ar ليكوية
cy Leco
cy Lapalapa sin. compl.
cy Leko sin. compl.
cy Ripa sin. compl.
de Leco
de Lapalapa sin. compl.
de Leko sin. compl.
en Leco
en Lapalapa sin. compl.
en Leko sin. compl.
en Rik'a sin. compl.
en Ripa sin. compl.
es leco
es lapalapa sin. compl.
es leko sin. compl.
es ripa sin. compl.
eu lekoera
eu lapalapa sin. compl.
eu leco sin. compl.
eu leko sin. compl.
eu ripa sin. compl.
fr leco
fr lapalapa sin. compl.
fr leko sin. compl.
fr ripa sin. compl.
gl leco
gl lapalapa sin. compl.
gl leko sin. compl.
gl ripa sin. compl.
gn leko
gn lapalapa sin. compl.
gn leko sin. compl.
gn ripa sin. compl.
it leco
it lapalapa sin. compl.
it leko sin. compl.
it ripa sin. compl.
ja レコ語
ja リパ語 sin. compl.
ja ラパラパ語 sin. compl.
nl Leco
nl Lapalapa sin. compl.
nl Leko sin. compl.
nl Ripa sin. compl.
pt leco
pt lapalapa sin. compl.
pt leko sin. compl.
pt ripa sin. compl.
ru Леко
ru Рипа sin. compl.
ru Лапалапа sin. compl.
sw Leco
sw Lapalapa sin. compl.
sw Leko sin. compl.
sw Ripa sin. compl.
tmh Talikut
zh 勒克
zh 勒科 sin. compl.
zh 里帕 sin. compl.
zh 拉帕拉帕 sin. compl.

<Aïllada>, <Amèrica > Bolívia>

Definició

L'any 1988 es va considerar extingida, però l'any 1994 un lingüista va trobar alguns parlants, ja grans, amb els quals va treballar per ampliar la poca informació de què disposàvem sobre aquesta llengua.