Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "plissa" dins totes les àrees temàtiques

AEISS-A AEISS-A

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  AEISS-A, n m
  • ca  Advanced Earth Imaging Sensor System, n m sin. compl.

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Sensors>

Definició
Acrònim de Advanced Earth Imaging Sensor System-A, 'sistema sensor avançat de captació d'imatges de la Terra-A'.

Sensor de teledetecció instal·lat a bord del satèl·lit KOMPSAT-3A, idèntic al sensor AEISS a bord del satèl·lit KOMPSAT-3, si bé, gràcies a la menor altitud de la plataforma, permet una millor resolució espacial.

Està destinat majoritàriament a l'obtenció de cartografia terrestre i al seguiment de desastres naturals.

Permet obtenir imatges en les regions espectrals del VIS [450,520 nm; 520,600 nm; 630,690 nm], l'IRp [760, 900 nm], així com imatges pancromàtiques [450,900 nm], en 5 bandes amb una resolució espacial al nadir de 0.5 m per a la banda pancromàtica i de 2 m per a les bandes multiespectrals. Les seves escenes es capten amb tecnologia d'escaneig per línies i es distribueixen amb una cobertura territorial d'uns 12 km (dallada). La plataforma presenta capacitat d'apuntament transversal a la traça i endavant i enrere en el sentit de la traça (±45°), cosa que li permet estereoscòpia al llarg de l'òrbita.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
AEISS-A AEISS-A

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  AEISS-A, n m
  • ca  Advanced Earth Imaging Sensor System, n m sin. compl.

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Sensors>

Definició
Acrònim de Advanced Earth Imaging Sensor System-A, 'sistema sensor avançat de captació d'imatges de la Terra-A'.

Sensor de teledetecció instal·lat a bord del satèl·lit KOMPSAT-3A, idèntic al sensor AEISS a bord del satèl·lit KOMPSAT-3, si bé, gràcies a la menor altitud de la plataforma, permet una millor resolució espacial.

Està destinat majoritàriament a l'obtenció de cartografia terrestre i al seguiment de desastres naturals.

Permet obtenir imatges en les regions espectrals del VIS [450,520 nm; 520,600 nm; 630,690 nm], l'IRp [760, 900 nm], així com imatges pancromàtiques [450,900 nm], en 5 bandes amb una resolució espacial al nadir de 0.5 m per a la banda pancromàtica i de 2 m per a les bandes multiespectrals. Les seves escenes es capten amb tecnologia d'escaneig per línies i es distribueixen amb una cobertura territorial d'uns 12 km (dallada). La plataforma presenta capacitat d'apuntament transversal a la traça i endavant i enrere en el sentit de la traça (±45°), cosa que li permet estereoscòpia al llarg de l'òrbita.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
AEISS-A AEISS-A

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  AEISS-A, n m
  • ca  Advanced Earth Imaging Sensor System, n m sin. compl.

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Sensors>

Definició
Acrònim de Advanced Earth Imaging Sensor System-A, 'sistema sensor avançat de captació d'imatges de la Terra-A'.

Sensor de teledetecció instal·lat a bord del satèl·lit KOMPSAT-3A, idèntic al sensor AEISS a bord del satèl·lit KOMPSAT-3, si bé, gràcies a la menor altitud de la plataforma, permet una millor resolució espacial.

Està destinat majoritàriament a l'obtenció de cartografia terrestre i al seguiment de desastres naturals.

Permet obtenir imatges en les regions espectrals del VIS [450,520 nm; 520,600 nm; 630,690 nm], l'IRp [760, 900 nm], així com imatges pancromàtiques [450,900 nm], en 5 bandes amb una resolució espacial al nadir de 0.5 m per a la banda pancromàtica i de 2 m per a les bandes multiespectrals. Les seves escenes es capten amb tecnologia d'escaneig per línies i es distribueixen amb una cobertura territorial d'uns 12 km (dallada). La plataforma presenta capacitat d'apuntament transversal a la traça i endavant i enrere en el sentit de la traça (±45°), cosa que li permet estereoscòpia al llarg de l'òrbita.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  alisma, n f
  • nc  Alisma L.

<Botànica > alismatàcies>

alisma alisma

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  alisma, n f
  • nc  Alisma L.

<Botànica > alismatàcies>

aplísia aplísia

<Ciències de la salut>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

REIG VILALLONGA, Josep; NAVARRO ACEBES, Xavier (coord.); VALERO-CABRÉ, Antoni [et al.]. Diccionari de neurociència [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/140/>

  • ca  aplísia, n f
  • es  aplisia
  • en  aplysia

<Neurociència > Neurobiologia cel·lular>

Definició
Mol·lusc amb un sistema nerviós relativament simple, que s'ha fet servir per a estudis experimentals dels mecanismes de la memòria en receptors sensorials, neurones sensorials i motoneurones que controlen els òrgans efectors.

Nota

  • El sistema nerviós de l'aplísia permet estudiar els mecanismes de plasticitat sinàptica i de memòria per potenciació a llarg termini.
aplísia aplísia

<Ciències de la vida > Neurociència>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

REIG VILALLONGA, Josep; NAVARRO ACEBES, Xavier (coord.); VALERO-CABRÉ, Antoni [et al.]. Diccionari de neurociència [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/140/>

  • ca  aplísia, n f
  • es  aplisia
  • en  aplysia

<Neurociència > Neurobiologia cel·lular>

Definició
Mol·lusc amb un sistema nerviós relativament simple, que s'ha fet servir per a estudis experimentals dels mecanismes de la memòria en receptors sensorials, neurones sensorials i motoneurones que controlen els òrgans efectors.

Nota

  • El sistema nerviós de l'aplísia permet estudiar els mecanismes de plasticitat sinàptica i de memòria per potenciació a llarg termini.
bruna alpina bruna alpina

<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races bovines > Aptitud: llet>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  bruna alpina
  • ca  suïssa
  • es  parda alpina
  • es  suiza
  • fr  brune alpine
  • fr  brune des Alpes
  • fr  suisse
  • en  Brown Swiss
  • en  Swiss

<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races bovines > Aptitud: llet>

Definició
Raça bovina d'aptitud lletera, eumètrica, rectilínia i brevilínia, originària dels Alps suïssos i estesa a molts països per les seves qualitats productives en zones de muntanya que es caracteritza pel color bru tacat de blanc al voltant del musell i amb les mucoses, les peülles, el floc de la cua i part de les banyes negres.
bruna alpina bruna alpina

<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races bovines > Aptitud: llet>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  bruna alpina
  • ca  suïssa
  • es  parda alpina
  • es  suiza
  • fr  brune alpine
  • fr  brune des Alpes
  • fr  suisse
  • en  Brown Swiss
  • en  Swiss

<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races bovines > Aptitud: llet>

Definició
Raça bovina d'aptitud lletera, eumètrica, rectilínia i brevilínia, originària dels Alps suïssos i estesa a molts països per les seves qualitats productives en zones de muntanya que es caracteritza pel color bru tacat de blanc al voltant del musell i amb les mucoses, les peülles, el floc de la cua i part de les banyes negres.
capplà capplà

<Zoologia > Espècies pesqueres>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  capplà, n f
  • ca  caluga negra, n f sin. compl.
  • ca  capçut, n m sin. compl.
  • ca  llissa, n f sin. compl.
  • ca  llissa agut, n f sin. compl.
  • ca  llissa cap pla, n f sin. compl.
  • ca  llissa de cap pla, n f sin. compl.
  • ca  llissa de roquer, n f sin. compl.
  • ca  llissa roquera, n f sin. compl.
  • ca  llíssera, n f sin. compl.
  • ca  llíssera de cap pla, n f sin. compl.
  • ca  sama, n f sin. compl.
  • es  capitón
  • es  lisa
  • es  liza
  • es  morraguete
  • es  mújol
  • fr  mulet porc
  • en  thinlip grey mullet
  • nc  Liza (Liza) ramada

<Peixos>