Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "poetar" dins totes les àrees temàtiques

la setmana que ve ens en tornaran a portar la setmana que ve ens en tornaran a portar

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  la setmana que ve ens en tornaran a portar
  • es  la semana que viene volverán a traer
  • fr  on en recevra plus la semaine prochaine
  • pt  iremos receber esse artigo novamente na próxima semana
  • en  more are being delivered next week

<Grans Magatzems > Conversa>

li podem portar la comanda a casa nosaltres mateixos li podem portar la comanda a casa nosaltres mateixos

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  li podem portar la comanda a casa nosaltres mateixos
  • es  le podemos llevar el pedido a casa nosotros mismos
  • fr  on peut vous livrer votre commande chez vous
  • pt  nós mesmos podemos fazer a entrega ao domicílio da sua encomenda
  • en  we can deliver your order to your home

<Grans Magatzems > Conversa>

llavió llavió

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llavió, n m
  • ca  blava, n f sin. compl.
  • ca  blava [mascle], n f sin. compl.
  • ca  griva, n f sin. compl.
  • ca  llambrega, n f sin. compl.
  • ca  petarc, n m sin. compl.
  • ca  petard, n m sin. compl.
  • ca  roquer, n m sin. compl.
  • ca  rossinyol, n m sin. compl.
  • ca  saig, n m sin. compl.
  • ca  saig roquer, n m sin. compl.
  • ca  tord, n m sin. compl.
  • ca  tord [femella], n m sin. compl.
  • ca  tord flassader, n m sin. compl.
  • ca  tord gros, n m sin. compl.
  • ca  blaua, n f var. ling.
  • ca  blaua [mascle], n f var. ling.
  • ca  espedarc, n m var. ling.
  • ca  espetarc, n m var. ling.
  • ca  espetard [mascle], n m var. ling.
  • ca  grévia, n f var. ling.
  • ca  llabió, n m var. ling.
  • ca  llebió, n m var. ling.
  • ca  llevió, n m var. ling.
  • ca  llivió, n m var. ling.
  • ca  lluvio, n m var. ling.
  • ca  mariquita, n f var. ling.
  • ca  petart, n m var. ling.
  • ca  rosinyol, n m var. ling.
  • ca  rossignol, n m var. ling.
  • ca  ruqué, n m var. ling.
  • ca  sabonero, n m var. ling.
  • ca  satx, n m var. ling.
  • ca  satx roquer, n m var. ling.
  • ca  tabans, n m var. ling.
  • ca  tord-flassader, n m var. ling.
  • ca  tort, n m var. ling.
  • ca  tort-flosserè, n m var. ling.
  • nc  Symphodus tinca
  • nc  Crenilabrus pavo var. ling.
  • nc  Crenilabrus tinca var. ling.
  • nc  Labrus tinca var. ling.
  • nc  Symphodus (Crenilabrus) pavo var. ling.
  • nc  Symphodus (Crenilabrus) tinca var. ling.
  • es  bodión
  • es  peto
  • es  señorita
  • es  tordo
  • fr  crénilabre paon
  • fr  paon de mer
  • it  tordo pavone
  • en  corkwing
  • en  peacock wrasse
  • en  sea peacock
  • de  Bientfärbige
  • de  Pfauenlippfisch

<Peixos > Làbrids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llavió, n m
  • ca  blava, n f sin. compl.
  • ca  blava [mascle], n f sin. compl.
  • ca  griva, n f sin. compl.
  • ca  llambrega, n f sin. compl.
  • ca  petarc, n m sin. compl.
  • ca  petard, n m sin. compl.
  • ca  roquer, n m sin. compl.
  • ca  rossinyol, n m sin. compl.
  • ca  saig, n m sin. compl.
  • ca  saig roquer, n m sin. compl.
  • ca  tord, n m sin. compl.
  • ca  tord [femella], n m sin. compl.
  • ca  tord flassader, n m sin. compl.
  • ca  tord gros, n m sin. compl.
  • ca  blaua, n f var. ling.
  • ca  blaua [mascle], n f var. ling.
  • ca  espedarc, n m var. ling.
  • ca  espetarc, n m var. ling.
  • ca  espetard [mascle], n m var. ling.
  • ca  grévia, n f var. ling.
  • ca  llabió, n m var. ling.
  • ca  llebió, n m var. ling.
  • ca  llevió, n m var. ling.
  • ca  llivió, n m var. ling.
  • ca  lluvio, n m var. ling.
  • ca  mariquita, n f var. ling.
  • ca  petart, n m var. ling.
  • ca  rosinyol, n m var. ling.
  • ca  rossignol, n m var. ling.
  • ca  ruqué, n m var. ling.
  • ca  sabonero, n m var. ling.
  • ca  satx, n m var. ling.
  • ca  satx roquer, n m var. ling.
  • ca  tabans, n m var. ling.
  • ca  tord-flassader, n m var. ling.
  • ca  tort, n m var. ling.
  • ca  tort-flosserè, n m var. ling.
  • nc  Symphodus tinca
  • nc  Crenilabrus pavo var. ling.
  • nc  Crenilabrus tinca var. ling.
  • nc  Labrus tinca var. ling.
  • nc  Symphodus (Crenilabrus) pavo var. ling.
  • nc  Symphodus (Crenilabrus) tinca var. ling.
  • es  bodión
  • es  peto
  • es  señorita
  • es  tordo
  • fr  crénilabre paon
  • fr  paon de mer
  • it  tordo pavone
  • en  corkwing
  • en  peacock wrasse
  • en  sea peacock
  • de  Bientfärbige
  • de  Pfauenlippfisch

<Peixos > Làbrids>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  marcar, v tr
  • ca  portar, v tr

<Arts > Dansa>

Definició
Conduir la parella de ball mitjançant senyals per la pista.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  morter, n m
  • es  almirez
  • es  mortero
  • fr  mortier
  • en  mortar
  • en  mortar board

<Utillatge de cuina>

Definició
Vas on mitjançant una mà de morter es trituren certes substàncies que es volen polvoritzar o reduir a pasta.
morter morter

<Ciències socials > Arqueologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

  • ca  morter, n m
  • es  mortero
  • en  mortar

<Arqueologia > Construccions > Tècniques i materials de construcció>

Definició
Massa feta amb una mescla de calç, sorra i aigua, que s'endureix en un temps determinat.
morter morter

<Indústria dels materials de la construcció>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  morter, n m
  • es  mortero
  • fr  mortier
  • en  mortar

<Indústria > Indústria dels materials de la construcció>

morter morter

<Construcció > Execució de l'obra > Materials de construcció>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. TO Materials de la construcció [fitxer XML]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2006. (Terminologia Oberta)
<http://www.termcat.cat/productes/toberta.htm>

  • ca  morter, n m
  • es  mortero
  • en  mortar

<Construcció > Execució de l'obra > Materials de construcció>

morter morter

<Química > Química analítica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de química analítica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2000. 252 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0224-9

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  morter, n m
  • es  mortero
  • en  mortar

<Química > Química analítica>

Definició
Vas de vidre, ferro, àgata, mul·lita, porcellana, etc., de cavitat semiesfèrica on es trituren substàncies fragmentades que es volen polvoritzar mitjançant una mà de morter del mateix material.