Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "populatxo" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI funga, micobiota, micoflora, flora micològica, flora fúngica, micoteca o
herbari micològic?
0 CRITERI funga, micobiota, micoflora, flora micològica, flora fúngica, micoteca o
herbari micològic?

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI funga, micobiota, micoflora, flora micològica, flora fúngica, micoteca o
    herbari micològic?
  • es  (funga) flora fúngica, n f
  • es  (funga) flora micológica, n f
  • es  (funga) funga, n f
  • es  (funga) micobiota, n f
  • es  (funga) micoflora, n f
  • es  (micoteca) herbario de hongos, n m
  • es  (micoteca) micetoteca, n f
  • es  (micoteca) micoteca, n f
  • fr  (funga) flore fongique, n f
  • fr  (funga) flore mycologique, n f
  • fr  (funga) mycoflore, n f
  • fr  (micoteca) collection mycologique, n f
  • fr  (micoteca) herbier de champignons, n m
  • fr  (micoteca) mycothèque, n f
  • it  (funga) flora micologica, n f
  • it  (funga) funga, n f
  • it  (funga) micoflora, n f
  • en  (funga) funga, n
  • en  (funga) fungus flora, n
  • en  (funga) fungus population, n
  • en  (funga) mycobiota, n
  • en  (funga) mycoflora, n
  • en  (funga) mycology, n
  • en  (micoteca) fungus culture collection, n
  • en  (micoteca) mycological collection, n
  • en  (micoteca) mycotheca, n
  • de  (funga) Pilzflora, n f

<Ciències de la vida > Biologia>

Definició
Tant funga, micobiota, micoflora, flora micològica i flora fúngica, com micoteca (tots sis, noms femenins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents i graus de validesa diferents; en canvi, no es considera adequada la forma *herbari micològic.

- La funga, o la micobiota o el sinònim complementari micoflora (formes normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT), és el conjunt dels diferents fongs que creixen espontàniament en una regió o en un ambient determinats.
. Els motius de la tria d'aquestes formes són els següents:
(1) Funga és una forma semànticament transparent, ja que remet a fong (fungus, en llatí) i és paral·lela a flora i fauna. (Tot i això, flora i fauna són noms existents en llatí, mentre que funga és una creació posterior analògica.) Es documenta en català i en les llengües veïnes.
(2) Micobiota (a partir dels formants grecs mico- 'fong' i biota 'vida') és una proposta dels especialistes, creada a partir de microbiota ('flora'). Es documenta en català i en altres llengües.
(3) Micoflora, amb les variants flora micològica o flora fúngica, té l'inconvenient de la inadequació semàntica, ja que actualment els fongs no es classifiquen taxonòmicament dins el regne de les plantes (Flora), sinó dins un regne propi (el regne Fungi). El manteniment es deu només a la tradició i l'àmplia difusió d'aquesta forma i també al fet que en altres casos flora s'utilitza amb un sentit no restringit a 'planta' (per exemple, en flora intestinal o flora vaginal).
. Els equivalents castellans són flora fúngica, flora micológica, funga, micobiota i micoflora; els francesos, flore fongique, flore mycologique i mycoflore; els italians, flora micologica, funga i micoflora; els anglesos, funga, fungus flora, fungus population, mycobiota, mycoflora i mycology, i l'alemany, Pilzflora.

- Una micoteca (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és una col·lecció de fongs, sovint ordenats de manera sistemàtica, que generalment s'utilitza per a la recerca o l'ensenyament.
. Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
(1) És lingüísticament adequada i transparent, ja que està formada a partir de la forma prefixada mico- (del grec mýkes, 'fong' o 'bolet') i la forma sufixada -teca (del grec théke, 'dipòsit').
(2) És anàloga a altres denominacions del mateix àmbit de la biologia, com ara brioteca o genoteca.
(3) És la forma utilitzada actualment i té el vistiplau dels especialistes.
(4) Es documenta en obres lexicogràfiques catalanes i molts contextos d'especialitat.
(5) És anàloga a les formes d'altres llengües.
. En canvi, la forma *herbari micològic, que havia tingut un cert ús, ara tendeix a ser substituïda per la forma micoteca, semànticament més precisa.
. Els equivalents castellans són herbario de hongos, micetoteca i micoteca; els francesos, collection mycologique, herbier de champignons i mycothèque, i els anglesos, fungus culture collection, mycological collection i mycotheca.

Nota

0 CRITERI funga, micobiota, micoflora, flora micològica, flora fúngica, micoteca o
herbari micològic?
0 CRITERI funga, micobiota, micoflora, flora micològica, flora fúngica, micoteca o
herbari micològic?

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI funga, micobiota, micoflora, flora micològica, flora fúngica, micoteca o
    herbari micològic?
  • es  (funga) flora fúngica, n f
  • es  (funga) flora micológica, n f
  • es  (funga) funga, n f
  • es  (funga) micobiota, n f
  • es  (funga) micoflora, n f
  • es  (micoteca) herbario de hongos, n m
  • es  (micoteca) micetoteca, n f
  • es  (micoteca) micoteca, n f
  • fr  (funga) flore fongique, n f
  • fr  (funga) flore mycologique, n f
  • fr  (funga) mycoflore, n f
  • fr  (micoteca) collection mycologique, n f
  • fr  (micoteca) herbier de champignons, n m
  • fr  (micoteca) mycothèque, n f
  • it  (funga) flora micologica, n f
  • it  (funga) funga, n f
  • it  (funga) micoflora, n f
  • en  (funga) funga, n
  • en  (funga) fungus flora, n
  • en  (funga) fungus population, n
  • en  (funga) mycobiota, n
  • en  (funga) mycoflora, n
  • en  (funga) mycology, n
  • en  (micoteca) fungus culture collection, n
  • en  (micoteca) mycological collection, n
  • en  (micoteca) mycotheca, n
  • de  (funga) Pilzflora, n f

<Botànica>

Definició
Tant funga, micobiota, micoflora, flora micològica i flora fúngica, com micoteca (tots sis, noms femenins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents i graus de validesa diferents; en canvi, no es considera adequada la forma *herbari micològic.

- La funga, o la micobiota o el sinònim complementari micoflora (formes normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT), és el conjunt dels diferents fongs que creixen espontàniament en una regió o en un ambient determinats.
. Els motius de la tria d'aquestes formes són els següents:
(1) Funga és una forma semànticament transparent, ja que remet a fong (fungus, en llatí) i és paral·lela a flora i fauna. (Tot i això, flora i fauna són noms existents en llatí, mentre que funga és una creació posterior analògica.) Es documenta en català i en les llengües veïnes.
(2) Micobiota (a partir dels formants grecs mico- 'fong' i biota 'vida') és una proposta dels especialistes, creada a partir de microbiota ('flora'). Es documenta en català i en altres llengües.
(3) Micoflora, amb les variants flora micològica o flora fúngica, té l'inconvenient de la inadequació semàntica, ja que actualment els fongs no es classifiquen taxonòmicament dins el regne de les plantes (Flora), sinó dins un regne propi (el regne Fungi). El manteniment es deu només a la tradició i l'àmplia difusió d'aquesta forma i també al fet que en altres casos flora s'utilitza amb un sentit no restringit a 'planta' (per exemple, en flora intestinal o flora vaginal).
. Els equivalents castellans són flora fúngica, flora micológica, funga, micobiota i micoflora; els francesos, flore fongique, flore mycologique i mycoflore; els italians, flora micologica, funga i micoflora; els anglesos, funga, fungus flora, fungus population, mycobiota, mycoflora i mycology, i l'alemany, Pilzflora.

- Una micoteca (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és una col·lecció de fongs, sovint ordenats de manera sistemàtica, que generalment s'utilitza per a la recerca o l'ensenyament.
. Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
(1) És lingüísticament adequada i transparent, ja que està formada a partir de la forma prefixada mico- (del grec mýkes, 'fong' o 'bolet') i la forma sufixada -teca (del grec théke, 'dipòsit').
(2) És anàloga a altres denominacions del mateix àmbit de la biologia, com ara brioteca o genoteca.
(3) És la forma utilitzada actualment i té el vistiplau dels especialistes.
(4) Es documenta en obres lexicogràfiques catalanes i molts contextos d'especialitat.
(5) És anàloga a les formes d'altres llengües.
. En canvi, la forma *herbari micològic, que havia tingut un cert ús, ara tendeix a ser substituïda per la forma micoteca, semànticament més precisa.
. Els equivalents castellans són herbario de hongos, micetoteca i micoteca; els francesos, collection mycologique, herbier de champignons i mycothèque, i els anglesos, fungus culture collection, mycological collection i mycotheca.

Nota

òptim de població òptim de població

<Geografia > Geografia humana>, <Geografia > Demografia>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  òptim de població, n m
  • es  óptimo de población
  • es  población óptima
  • fr  optimum de population
  • fr  population optimale
  • en  optimum population

<Geografia > Geografia humana>, <Geografia > Demografia>

Definició
Població que pot viure de manera satisfactòria en una àrea tenint en compte les possibilitats del medi, el nivell de progrés tècnic, etc.
òptim de població òptim de població

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bioètica [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/271/>

  • ca  òptim de població, n m
  • es  óptimo de población, n m
  • en  optimum population, n

<Bioètica > Ecoètica>

Definició
Nombre de persones que poden habitar una regió o el planeta sencer de manera sostenible.

Nota

  • L'actual augment de la població humana i els seus efectes en la natura generen debats ètics sobre la necessitat que els éssers humans controlin la seva reproducció a través del control de població.
òptim de població òptim de població

<Ciències de la salut > Bioètica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bioètica [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/271/>

  • ca  òptim de població, n m
  • es  óptimo de población, n m
  • en  optimum population, n

<Bioètica > Ecoètica>

Definició
Nombre de persones que poden habitar una regió o el planeta sencer de manera sostenible.

Nota

  • L'actual augment de la població humana i els seus efectes en la natura generen debats ètics sobre la necessitat que els éssers humans controlin la seva reproducció a través del control de població.
òptim demogràfic òptim demogràfic

<Sociologia i ciències socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>

  • ca  òptim demogràfic, n m
  • ca  òptim de població, n m sin. compl.
  • es  óptimo de población, n m
  • es  población óptima, n f
  • fr  optimum de population, n m
  • fr  population optimale, n f
  • en  optimum population, n

<Modernització i globalització > Estructura i dinàmica demogràfiques>, <Metodologia > Eines estadístiques i indicadors>

Definició
Nombre ideal d'habitants en una zona geogràfica que permetria la millor utilització dels recursos naturals.
acoblament acoblament

<Veterinària i ramaderia > Fisiologia > Fisiologia de la reproducció>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  acoblament, n m
  • ca  còpula, n f
  • ca  copulació, n f
  • es  acoplamiento
  • es  cópula
  • es  copulación
  • fr  accouplement
  • fr  copulation
  • en  copulation
  • en  coupling
  • en  mating

<Veterinària i ramaderia > Fisiologia > Fisiologia de la reproducció>

Definició
Unió dels òrgans sexuals de dos animals.
acoblament acoblament

<Veterinària i ramaderia > Fisiologia > Fisiologia de la reproducció>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  acoblament, n m
  • ca  còpula, n f
  • ca  copulació, n f
  • es  acoplamiento
  • es  cópula
  • es  copulación
  • fr  accouplement
  • fr  copulation
  • en  copulation
  • en  coupling
  • en  mating

<Veterinària i ramaderia > Fisiologia > Fisiologia de la reproducció>

Definició
Unió dels òrgans sexuals de dos animals.
acoblament acoblament

<Veterinària i ramaderia > Fisiologia > Fisiologia de la reproducció>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  acoblament, n m
  • ca  còpula, n f
  • ca  copulació, n f
  • es  acoplamiento
  • es  cópula
  • es  copulación
  • fr  accouplement
  • fr  copulation
  • en  copulation
  • en  coupling
  • en  mating

<Veterinària i ramaderia > Fisiologia > Fisiologia de la reproducció>

Definició
Unió dels òrgans sexuals de dos animals.
actio popularis actio popularis

<Ciències socials > Relacions internacionals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>

  • ca  actio popularis, n f
  • es  acción popular
  • es  actio popularis
  • fr  actio popularis
  • fr  action populaire
  • it  azione popolare
  • en  actio popularis
  • ar  تدبير عمومي

<Dret internacional públic > Aplicació>

Definició
Reclamació que pot ser exigida per qualsevol membre de la comunitat internacional.

Nota

  • La locució llatina actio popularis significa, literalment, 'acció popular'.