Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "promin�ncia" dins totes les àrees temàtiques
<Veterinària i ramaderia > Etologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca agressivitat per dominància, n f
- ca agressivitat per competitivitat, n f sin. compl.
- es agresividad por competitividad
- es agresividad por dominancia
- fr agressivité par dominance
- en dominance agression
<Veterinària i ramaderia > Etologia>
Definició
Nota
- L'agressivitat per dominància es manifesta amb una lluita pel menjar, una resistència a les mesures de control, etc.
<Veterinària i ramaderia > Etologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca agressivitat per dominància, n f
- ca agressivitat per competitivitat, n f sin. compl.
- es agresividad por competitividad
- es agresividad por dominancia
- fr agressivité par dominance
- en dominance agression
<Veterinària i ramaderia > Etologia>
Definició
Nota
- L'agressivitat per dominància es manifesta amb una lluita pel menjar, una resistència a les mesures de control, etc.
<Ciències de la vida > Neurociència>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
REIG VILALLONGA, Josep; NAVARRO ACEBES, Xavier (coord.); VALERO-CABRÉ, Antoni [et al.]. Diccionari de neurociència [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/140/>
- ca columna de dominància ocular, n f
- es columna de dominancia ocular
- en ocular dominance column
<Neurociència > Neuroanatomia>
Definició
Nota
- Les columnes de dominància ocular tenen una mida aproximada d'uns 800 µm de gruix i se situen gradualment des de la màxima dominància d'un ull fins a la màxima dominància de l'altre ull.
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
REIG VILALLONGA, Josep; NAVARRO ACEBES, Xavier (coord.); VALERO-CABRÉ, Antoni [et al.]. Diccionari de neurociència [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/140/>
- ca columna de dominància ocular, n f
- es columna de dominancia ocular
- en ocular dominance column
<Neurociència > Neuroanatomia>
Definició
Nota
- Les columnes de dominància ocular tenen una mida aproximada d'uns 800 µm de gruix i se situen gradualment des de la màxima dominància d'un ull fins a la màxima dominància de l'altre ull.
<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca comandant militar de marina | comandanta militar de marina, n m, f
- es comandante de província marítima
<Ports > Oficis>
Definició
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca crioll de San Andrés i Providencia
- ca bende sin. compl.
- ca wende sin. compl.
- cod sanandresano
- ar كريول سان آندريس وبروفيد ينسيا
- cy Creoliaith San Andrés a Providencia
- cy Bende sin. compl.
- cy Wende sin. compl.
- de Kreol von San Andrés und Providencia
- de Bende sin. compl.
- de Islander Creole English sin. compl.
- de Wende sin. compl.
- en Islander Creole English
- en Bende sin. compl.
- en San Andrés Creole sin. compl.
- en San Andrés-Providencia Creole sin. compl.
- en Wende sin. compl.
- es criollo de San Andrés y Providencia
- es bende sin. compl.
- es wende sin. compl.
- eu san Andres eta Providenciako kreolera
- eu bende sin. compl.
- eu wende sin. compl.
- fr créole de San Andrés et Providencia
- fr bende sin. compl.
- fr wende sin. compl.
- gn krióllo San Andrés ha Providénsia-gua
- gn vende sin. compl.
- gn wende sin. compl.
- it creolo di San Andrés e Providencia
- it bende sin. compl.
- it wende sin. compl.
- ja サン・アンドレス・イ・プロビデンシアのクレオ-ル語
- ja ベンデ語 sin. compl.
- ja ウェンデ語 sin. compl.
- nl Creools van San Andrés en Providència
- nl Bende sin. compl.
- nl Wende sin. compl.
- pt crioulo de San Andrés e Providencia
- pt bende sin. compl.
- pt wende sin. compl.
- ru Островной креольский язык на основе английского
- ru Бенд sin. compl.
- ru Уэнд sin. compl.
- ru Креоль острова Сан-Андрес sin. compl.
- ru Креоль островов Сан-Андрес и Провиденсия sin. compl.
- zh 圣安德烈斯-普罗维登西亚省克里奥尔语
- zh 本德语 sin. compl.
- zh 温德语 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
<Crioll de base anglesa>, <Amèrica > Colòmbia>
Definició
Des que l'arxipèlag va ser declarat lliure d'impostos el 1953 hi ha hagut una emigració molt important de colombians del continent vers l'arxipèlag, sobretot vers San Andrés, de manera que la població local ha esdevingut minoritària (20.000-24.000 persones en una població de 80.000-100.000) i ha augmentat molt la presència de la llengua espanyola. La major part dels parlants de crioll parlen també espanyol i anglès.
La llengua de l'ensenyament és l'espanyol des de 1926. Anteriorment, des de 1847, l'educació a les illes es trobava en mans de pastors baptistes que ensenyaven en anglès. Durant les darreres dècades hi ha hagut diversos programes d'educació bilingüe espanyol-anglès i trilingüe, amb el crioll local, però impartits en molt pocs centres. El 1998, per exemple, la Christian University de San Andrés i representants del Summer Institute of Linguistics (SIL) van dissenyar un projecte pilot per a produir material pedagògic en crioll per a tres escoles primàries baptistes de San Andrés en els nivells inicials d'ensenyament. La idea era alfabetitzar els infants en crioll i passar després a l'ensenyament en anglès i espanyol. En general, manca suport financer de les autoritats educatives per a desenvolupar programes que incloguin el crioll.
Aquesta llengua té poca presència als mitjans de comunicació locals: és usat en alguns programes de ràdio i hi ha un programa de televisió setmanal en què s'usa sovint.
Els parlants del crioll es refereixen a si mateixos com a natives o natives islanders per distingir-se dels colombians del continent. A la constitució colombiana se'ls anomena raizales, però aquest terme no és utilitzat a les illes. Un terme usat per a referir-se a la llengua, sembla que arcaic, és bende o wende, probablement del nom d'una ètnia de l'Àfrica occidental.
El crioll de San Andrés i Providencia presenta una gran proximitat amb el crioll de Belize, i també amb el de Jamaica, fins al punt que la intercomprensió és molt elevada.
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca croma, n m
- es croma
- es crominancia
- en chroma
- en chrominance
<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>
Definició
Nota
- Un croma baix indica una puresa baixa; un color amb un croma elevat no té mescla de gris.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca croma, n m
- es croma
- es crominancia
- en chroma
- en chrominance
<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>
Definició
Nota
- Un croma baix indica una puresa baixa; un color amb un croma elevat no té mescla de gris.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca croma, n m
- es croma
- es crominancia
- en chroma
- en chrominance
<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>
Definició
Nota
- Un croma baix indica una puresa baixa; un color amb un croma elevat no té mescla de gris.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
<TIC > Telecomunicacions>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de telecomunicacions [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/235/>
Aquesta obra recull com a accepcions d'un sol terme els significats que tenen una mateixa denominació.
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.
Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'han suprimit del tot o en part algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.
- ca crominància, n f
- es crominancia
- en chrominance
- sbl C
<Telecomunicacions > Sistemes i serveis de telecomunicació>