Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "pronominal" dins totes les àrees temàtiques
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca adverbi pronominal, n m
- ca adverbi nominal, n m sin. compl.
- es adverbio nominal
- es adverbio pronominal
- fr adverbe nominal
- fr adverbe pronominal
- en nominal adverb
- en pronominal adverb
<Lingüística>
Definició
Nota
- Per exemple, els adverbis demostratius, que denoten lloc (ací, aquí, allí, allà) o manera (així), els adverbis de temps díctics (ahir, demà, enguany) o anafòrics (aleshores, llavors), els adverbis interrogatius (on, quan, com, quant), els pronoms febles hi i en, en alguns dels seus usos, o els adverbis de lloc i de temps com davant, darrere, abans, que també es poden caracteritzar com a preposicions intransitives. Com ocorre amb els noms, molts d'aquests adverbis admeten el modificador mateix (allí mateix, demà mateix, davant mateix), poden funcionar com a antecedent d'una oració de relatiu (allà on pugues, ara que tinc vint anys) i com a complement d'una preposició (des d'allí, des de demà, des de davant, des de quan?).
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca anàfora pronominal, n f
- es anáfora pronominal
- fr anaphore pronominale
- en pronominal-anaphor
<Lingüística>
Definició
Nota
- Concretament, es refereix a PRO, la categoria nominal que ocupa la posició no regida de subjecte buit de les oracions no finites: [Carme no volia [PRO anar amb ells]]. Aquesta categoria s'assembla a les anàfores pel fet de tenir un antecedent local pròxim (Carme, en l'exemple anterior) i als pronominals pel fet que aquest antecedent no pot pertànyer a la mínima oració que conté PRO (a l'oració d'infinitiu).
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca duplicació pronominal, n f
- ca doblament de clític, n m sin. compl.
- es doblamiento de clítico
- es duplicación pronominal
- fr redoublement de clitique
- fr réduplication du clitique
- en clitic doubling
<Lingüística>
Definició
Nota
- Per exemple, l'aparició en una mateixa oració d'un pronom personal fort i del pronom personal àton corresponent, com en M'ho ha dit a mi, T'ho ha dit a tu, Li ho ha dit a ell. En general, no es considera adequada en els registres formals la duplicació amb un complement indirecte no pronominal en oracions com Li ho ha dit a Júlia. Tot i amb això, hi ha casos en què la presència del pronom sembla necessària; per exemple, amb el datiu possessiu (Li va veure les cuixes a la corista però *Va veure les cuixes a la corista) i en determinades oracions amb verbs psicològics (Què li agrada a Jordi? però *Què agrada a Jordi?). No s'analitzen com a duplicació pronominal els casos en què un complement apareix dislocat a l'esquerra o a la dreta de l'oració i dins de l'oració apareix un pronom feble correferent que actua com a pronom de represa, com en De pa no en va menjar gens i No en va menjar gens, de pa.
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca oració impersonal pronominal, n f
- es oració impersonal pronominal
- fr phrase impersonnelle pronominale
- en pronominal impersonal sentence
<Lingüística>
Definició
Nota
- Per exemple, En ma casa dinant no es parla mai de política. El verb de les impersonals pronominals pot ser intransitiu, com en l'exemple anterior, però també inacusatiu (Si s'arriba amb tren, les vistes a l'entrada de la ciutat són molt boniques) i copulatiu (No es pot ser jutge i part implicada). En aquestes oracions el pronom es només pot situar-se en posició proclítica, malgrat que l'oració continga una perífrasi que teòricament hauria de permetre l'enclisi (Si es pot anar en tren, millor, però *Si pot anar-se en tren, millor).
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca passiva pronominal, n f
- ca passiva reflexa, n f sin. compl.
- es pasiva pronominal
- es pasiva refleja
- fr passive pronominale
- en pronominal passive
<Lingüística>
Definició
Nota
- Per exemple, En aquesta legislatura s'han aprovat quatre lleis importants.
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca pronom feble, n m
- ca clític pronominal, n m sin. compl.
- ca pronom àton, n m sin. compl.
- es clítico pronominal
- es pronombre átono
- es pronombre débil
- fr clitique pronominal
- fr forme faible du pronom
- fr pronom atone
- en pronominal clitic
- en unstressed pronoun
<Lingüística>
Definició
Nota
- Sintàcticament, els pronoms febles no poden funcionar com a subjecte ni dur cap preposició. L'atonicitat típica d'aquests pronoms explica que molts pronoms febles estiguen sotmesos a variacions morfofonològiques i puguen presentar formes sil·làbiques (em parla, parlar-me) i formes asil·làbiques (m'escriu, escriure'm). Atenent a aquesta variació, en la tradició gramatical es parla de formes reforçades (em parla), elidides (m'escriu), plenes (parlar-me) i reduïdes (escriure'm). Els pronoms febles es classifiquen en personals i no personals. Pertanyen al primer grup els pronoms que fan referència a les persones gramaticals (em, et, el, ens, us, els, les, li, els i es), i al segon, els considerats tradicionalment adverbials (en, hi) i el neutre (ho). Els pronoms febles pertanyen a la categoria dels clítics i, concretament, poden ser enclítics o proclítics. Contrasten amb els pronoms forts.
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca pronominalització, n f
- ca transformació pronominal, n f sin. compl.
- es pronominalización
- fr pronominalisation
- en pronominalization
<Lingüística>
Definició
Nota
- En les aproximacions generativistes més recents, aquesta transformació ha sigut eliminada i normalment s'accepta que els pronoms es generen a la base.
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca sintagma pronominal, n m
- es sintagma pronominal
- fr syntagme pronominal
- en bare nominal phrase
<Lingüística>
Definició
Nota
- Per exemple, tu mateix, això mateix, qui de vosaltres.
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca verb pronominal, n m
- es verbo pronominal
- fr verbe pronominal
<Lingüística>
Definició
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca verb pronominal, n m
- es verbo pronominal
- fr verbe pronominal
- en pronominal verb
<Lingüística>
Definició
Nota
- Per exemple, cansar-se, anar-se'n.
