Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "punyida" dins totes les àrees temàtiques

àmfora ebusitana àmfora ebusitana

<Ciències socials > Arqueologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

  • ca  àmfora ebusitana, n f
  • ca  àmfora púnica ebusitana, n f sin. compl.
  • es  ánfora ebusitana
  • es  ánfora púnico-ebusitana
  • en  Ebusitan amphora

<Arqueologia > Treball de laboratori > Ceramologia>

Definició
Àmfora fabricada a Eivissa entre els segles VII aC i II dC, caracteritzada per una pasta rosada.
àmfora púnica àmfora púnica

<Ciències socials > Arqueologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

  • ca  àmfora púnica, n f
  • es  ánfora púnica
  • en  Punic amphora

<Arqueologia > Treball de laboratori > Ceramologia>

Definició
Àmfora fabricada al món cartaginès entre els segles VIII i I aC, caracteritzada per una pasta marronosa amb desgreixant de quars.
bacoreta bacoreta

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bacoreta, n f
  • ca  bacora, n f sin. compl.
  • ca  tonyina, n f sin. compl.
  • ca  albacora, n f var. ling.
  • ca  albácora, n f var. ling.
  • ca  albàcora, n f var. ling.
  • ca  albecora, n f var. ling.
  • ca  arbecona, n f var. ling.
  • ca  bacoretes, n f pl var. ling.
  • ca  bonito, n m var. ling.
  • ca  toñina, n f var. ling.
  • ca  tunyina, n f var. ling.
  • nc  Euthynnus alletteratus
  • nc  Euthymus quadripuntatus var. ling.
  • nc  Euthynnus (Euthynnus) quadripunctatus var. ling.
  • nc  Euthynnus alleteratus var. ling.
  • nc  Thynnus brevipennis var. ling.
  • nc  Thynnus leachianus var. ling.
  • nc  Thynnus thunnina var. ling.
  • es  albacora
  • es  atún
  • es  bacoreta
  • fr  thonine commune
  • en  little tunny

<Peixos > Escòmbrids>

bacoreta bacoreta

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bacoreta, n f
  • ca  bacora, n f sin. compl.
  • ca  tonyina, n f sin. compl.
  • ca  albacora, n f var. ling.
  • ca  albácora, n f var. ling.
  • ca  albàcora, n f var. ling.
  • ca  albecora, n f var. ling.
  • ca  arbecona, n f var. ling.
  • ca  bacoretes, n f pl var. ling.
  • ca  bonito, n m var. ling.
  • ca  toñina, n f var. ling.
  • ca  tunyina, n f var. ling.
  • nc  Euthynnus alletteratus
  • nc  Euthymus quadripuntatus var. ling.
  • nc  Euthynnus (Euthynnus) quadripunctatus var. ling.
  • nc  Euthynnus alleteratus var. ling.
  • nc  Thynnus brevipennis var. ling.
  • nc  Thynnus leachianus var. ling.
  • nc  Thynnus thunnina var. ling.
  • es  albacora
  • es  atún
  • es  bacoreta
  • fr  thonine commune
  • en  little tunny

<Peixos > Escòmbrids>

cartaginès | cartaginesa cartaginès | cartaginesa

<Ciències socials > Arqueologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

  • ca  cartaginès | cartaginesa, adj
  • ca  púnic | púnica, n m, f
  • es  cartaginés
  • es  púnico
  • en  Punic

<Arqueologia > Interpretació > Datació relativa > Divisions cronoculturals>

Definició
Relatiu o pertanyent a la cultura desenvolupada a partir de la ciutat de Cartago entre els segles VII i II aC.

Nota

  • La cultura cartaginesa abastava el nord d'Àfrica, el sud de la península Ibèrica, les Pitiüses, Sicília i Sardenya.
cenyida cenyida

<11 Esports nàutics > 01 Vela>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  cenyida, n f
  • es  ceñida

<Esport > 11 Esports nàutics > 01 Vela>

Definició
Tram del recorregut d'una prova durant el qual un veler cenyeix.
cop de peu cop de peu

<Esport > Esports de combat > Boxa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de boxa. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 83 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 21)
ISBN 84-7739-239-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  cop de peu, n m
  • ca  puntada de peu, n f
  • es  puntapié
  • fr  coup de pied
  • en  kick

<Esport > Esports de combat > Boxa>

Definició
Cop antireglamentari que es dona amb el peu.
cop de peu cop de peu

<08 Esports de combat > 01 Boxa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  cop de peu, n m
  • ca  puntada de peu, n f
  • es  puntapié
  • fr  coup de pied
  • en  kick

<Esport > 08 Esports de combat > 01 Boxa>

Definició
Cop antireglamentari en què el boxejador colpeja l'adversari amb el peu.
cristall de lluna cristall de lluna

<Indústria del vidre>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  cristall de lluna, n m
  • ca  lluna polida, n f sin. compl.
  • es  luna pulida
  • fr  glace polie
  • en  polished plate glass

<Indústria > Indústria del vidre>

cristall de lluna cristall de lluna

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BASART SALA, Pitu; PUJOLÀS MASET, Pere. Diccionari de fusteria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/188/>

  • ca  cristall de lluna, n m
  • ca  lluna polida, n f sin. compl.
  • es  luna pulida
  • fr  glace polie
  • en  plate glass

<Fusteria > Materials > Altres materials > Vidres>

Definició
Vidre pla que pot tenir 5, 6, 8, 10 o 15 mm de gruix.