Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "p�tria" dins totes les àrees temàtiques
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Categoria lèxica adjectiu (2): Representació del femení en català
- ca Adjectiu del grup 1: falb -a (EXEMPLE), adj
- ca Adjectiu del grup 1: guerxo -a (EXEMPLE), adj
- ca Adjectiu del grup 2: heterospori -òria (EXEMPLE), adj
- ca Adjectiu del grup 2: liftat -ada (EXEMPLE), adj
- ca Adjectiu del grup 2: lucratiu -iva (EXEMPLE), adj
- ca Adjectiu del grup 3: mut muda (EXEMPLE), adj
- ca Adjectiu del grup 3: petri pètria (EXEMPLE), adj
<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Denominació>, <Criteris metodològics > Dades terminològiques > Categoria lèxica>
Definició
Ara bé, com que en els adjectius el gènere no és inherent sinó que està determinat pel gènere de l'antecedent, generalment es dona la forma masculina i s'indica quina és la terminació femenina que cal aplicar-hi. O bé fins i tot, en determinades llengües, es dona només la forma masculina, perquè la forma femenina és previsible. (Aquest tractament és diferent del que es dona als noms, en què es va imposant, i recomanem, l'escriptura de la forma completa masculina i de la forma femenina completa.)
El sistema que se segueix tradicionalment en català és donar la forma masculina i la terminació femenina, representada segons els criteris següents:
(1) Si la forma femenina difereix de la masculina per l'afegiment d'una a o bé per la substitució de la vocal final per una a, es representa la terminació femenina amb un guionet i una a.
Ex. 1 (afegiment de a): falb -a adj
Ex. 2 (substitució de vocal final): guerxo -a adj
(2) Si la forma femenina difereix de la masculina en més d'una lletra i, a més, la forma masculina no és monosil·làbica i no hi ha canvis d'accent gràfic en la primera síl·laba, es representa la terminació femenina amb un guionet i el final de la forma a comptar des de la vocal tònica.
Ex. 1: liftat -ada adj
Ex. 2: lucratiu -iva adj
Ex. 3: heterospori -òria adj
(3) Si la forma femenina difereix de la masculina en més d'una lletra i, a més, la forma masculina és monosil·làbica o bé hi ha canvis d'accent gràfic en la primera síl·laba, es representa la forma femenina completa.
Ex. 1 (forma masculina monosil·làbica): mut muda adj
Ex. 2 (canvi d'accent gràfic en la primera síl·laba): petri pètria adj
Nota
- Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Categoria lèxica adjectiu (1): Generalitats i CRITERI Categoria lèxica adjectiu (3): Representació del femení en altres llengües.
<Denominació>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació femenina (1): Representació de formes dobles determinades pel sexe (sistema tradicional)
- ca Grup 1: aconsellador -a (EXEMPLE), n m, f
- ca Grup 1: falb -a (EXEMPLE), adj
- ca Grup 1: guerxo -a (EXEMPLE), adj
- ca Grup 1: obstetre -a (EXEMPLE), n m, f
- ca Grup 2: audiòleg -òloga (EXEMPLE), n m, f
- ca Grup 2: educatiu -iva (EXEMPLE), adj
- ca Grup 3: cec cega (EXEMPLE), adj
- ca Grup 3: home anunci, dona anunci (EXEMPLE), n m, f
- ca Grup 3: joni jònia (EXEMPLE), n m, f
- ca Grup 3: petri pètria (EXEMPLE), adj
- ca Grup 3: roig roja (EXEMPLE), n m, f
- ca Grup 4: mestre-sala, mestra-sala (EXEMPLE), n m, f
<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Denominació>
Definició
Els criteris de reducció de la forma femenina són els següents:
(Grup 1) Si la forma femenina difereix de la masculina per l'afegiment d'una a o per la substitució de la vocal final per una a, es redueix la forma femenina a una a.
Ex. 1: falb -a adj; aconsellador -a n m, f
Ex. 2: guerxo -a adj; obstetre -a n m, f
(Grup 2) Si la forma femenina difereix de la masculina en més d'una lletra però la forma masculina no és monosil·làbica, no hi ha canvis d'accent gràfic en la primera síl·laba ni hi ha radicals diferents, es redueix la forma femenina a la terminació des de la vocal tònica.
Ex.: educatiu -iva adj; audiòleg -òloga n m, f
(Grup 3) Si la forma femenina difereix de la masculina en més d'una lletra i, a més, la forma masculina és monosil·làbica, hi ha canvis d'accent gràfic en la primera síl·laba o bé radicals diferents, es recull la forma femenina completa.
Ex. 1: cec cega adj; roig roja n m, f
Ex. 2: petri pètria adj; joni jònia n m, f
Ex. 3: home anunci, dona anunci n m, f
(Grup 4) En casos concrets de dificultat gràfica d'interpretació d'una forma femenina dels grups 1 o 2, es pot recollir sencera.
Ex.: mestre-sala, mestra-sala n m, f (En comptes de *mestre-sala -a-sala)
A. Avantatges del sistema tradicional
Els avantatges d'aquest sistema de representació del femení són els següents:
(1) Brevetat del conjunt de la denominació (és important, sobretot, en productes de paper).
(2) Facilitat de representació en una eina de gestió perquè fa possible utilitzar un sol camp per a la denominació.
B. Inconvenients del sistema tradicional
Els inconvenients d'aquest sistema de representació del femení són els següents:
(1) Inconvenient conceptual: Presenta les formes de cada gènere com si el concepte del gènere masculí fos el bàsic i el concepte del gènere femení en derivés.
. En els adjectius, la forma masculina i la forma femenina comparteixen tot el concepte, ja que el gènere depèn del gènere del nom antecedent, fins al punt que un adjectiu reservat a un sexe pot prendre el gènere contrari (un espècimen embarassat, una cara barbuda).
. En els noms, la forma masculina i la forma femenina comparteixen el nucli del concepte però no la totalitat, ja que cada forma té un gènere inherent.
(2) Inconvenient formal: Presenta les formes de cada gènere com si la forma masculina fos la bàsica i la forma femenina en derivés.
. La forma femenina no es crea sobre la forma masculina, sinó que totes dues es creen sobre una forma subjacent a la qual les regles de gènere atribueixen flexió masculina o flexió femenina segons el gènere de la paraula (en el cas dels noms) o bé segons el gènere de l'antecedent (en el cas dels adjectius). La identificació entre forma masculina i forma subjacent és indefensable en el cas dels noms, que ja estan marcats amb un gènere inherent.
(3) Inconvenient d'interpretació: Dificulta la interpretació de l'usuari, sobretot en el cas de denominacions sintagmàtiques.
Ex.: comissari -ària tècnic -a controlador -a (ajunta comissari tècnic controlador i comissària tècnica controladora)
(4) Inconvenient metodològic: Planteja dubtes al terminòleg en casos de solució no evident.
Ex.: hoste -essa; abat abadessa
(5) Inconvenient d'autoritat: En contra d'aquest sistema tradicional, la primera edició del diccionari normatiu de l'IEC (1995), ja va optar per escriure la forma femenina completa en els noms de doble gènere.
Ex.: professor professora
C. Conclusió: Necessitat d'un altre sistema
A la vista dels inconvenients que planteja el sistema tradicional, es proposa un nou sistema de representació de les formes femenines. (Vegeu els criteris Representació de denominacions femenines (2) i Representació de denominacions femenines (3).)
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes Denominació femenina (2): Representació de formes dobles determinades pel sexe (proposta de tractament) i Denominació femenina (3): Representació de formes no determinades pel sexe (tractament).
- 2. Podeu consultar el document de criteri original, Denominació: Representació del femení (Generalitats), en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacions-representacio-femeni-generalitats.pdf).
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació femenina (2): Representació de formes dobles determinades pel sexe (proposta de tractament)
- ca Adjectiu: cec cega (EXEMPLE), adj
- ca Adjectiu: educatiu -iva (EXEMPLE), adj
- ca Adjectiu: falb -a (EXEMPLE), adj
- ca Adjectiu: guerxo -a (EXEMPLE), adj
- ca Adjectiu: petri pètria (EXEMPLE), adj
- ca Nom: consumidor proactiu | consumidora proactiva (EXEMPLE), n m, f
- ca Nom: pilot (EXEMPLE), n m, f
- ca Nom: professor | professora (EXEMPLE), n m, f
<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Denominació>
Definició
És per això que considerem preferible adoptar un sistema doble, tal com fa el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC):
- En els adjectius, representar la forma femenina com una terminació adjuntada al masculí.
- En els noms de doble gènere, representar la forma femenina completa.
Ara bé, el sistema de representació del femení adoptat pel DIEC està pensat per a la lexicografia però no per a la terminografia. El seu ús en terminografia té inconvenients:
(1) La separació de forma masculina i forma femenina amb un espai pot plantejar dubtes sobre els límits de cadascuna, ja que hi ha moltes denominacions terminogràfiques amb espais interns.
Ex. 1: (DIEC) professor professora
Ex. 2: (terminografia) ?comissari tècnic controlador comissària tècnica controladora
(2) L'atribució de dues categories lèxiques, una a cada forma, s'ajusta al plantejament lexicogràfic basat en la forma lingüística (hi ha dues formes), però no al plantejament terminogràfic basat en el concepte (essencialment, hi ha un sol concepte, amb variacions menors segons el gènere).
Ex.: (DIEC) professor professora m i f [substantiu masculí i substantiu femení]
A. Proposta terminogràfica de representació final del femení
- En el cas dels adjectius, es manté el sistema de reducció de la forma femenina a la terminació, segons els criteris tradicionals. (Vegeu el criteri Representació de denominacions femenines (1).)
Ex. 1: falb -a adj; guerxo -a adj
Ex. 2: educatiu -iva adj
Ex. 3: cec cega adj; petri pètria adj
- En el cas dels noms de doble gènere, s'opta per escriure la forma femenina segons els criteris següents:
. Separació de la forma masculina i la forma femenina per mitjà d'un signe específic, '|', present en el teclat.
Ex.: professor | professora
. Representació d'una sola forma en cas de coincidència de forma masculina i forma femenina, per qüestions pràctiques.
Ex.: pilot
. Atribució d'una categoria lèxica unitària a totes dues formes, de manera que es pugui interpretar que són formes diferents de la mateixa denominació.
Ex.: consumidor proactiu | consumidora proactiva n m, f [nom masculí i femení]
B. Proposta terminogràfica de representació interna del femení
En l'eina de gestió utilitzada (eina de gestió és una base de dades amb una interfície ajustada a les necessitats terminogràfiques), es pot optar per les representacions següents dels noms de doble gènere:
(1) Reservar un camp per a cada forma, mantenint la unitat de la denominació.
Ex.: [Denominació] professor (m) professora (f) || [Categoria lèxica] n m, f
(2) Recollir totes dues formes en el mateix camp, amb el format previst per a la representació final.
Ex.: [Denominació] professor | professora || [Categoria lèxica] n m, f
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació femenina (1): Representació de formes dobles determinades pel sexe (sistema tradicional) i Denominació femenina (3): Representació de formes dobles no determinades pel sexe (tractament).
- 2. Podeu consultar el document de criteri original, Denominació: Representació del femení (Generalitats), en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacions-representacio-femeni-generalitats.pdf).
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Formants cultes (3): Accentuació d'un mot complex
- ca A. Accent secundari en formes prefixades: cefalometria (EXEMPLE), n f
- ca A. Accent secundari en formes prefixades: heterosexual (EXEMPLE), adj
- ca A. Accent secundari en formes prefixades: medicoquirúrgic -a (EXEMPLE), adj
- ca B1. Forma sufixada tònica grega: -crom (EXEMPLE), sfx
- ca B1. Forma sufixada tònica grega: -glot (EXEMPLE), sfx
- ca B1. Forma sufixada tònica grega: -òptria (EXEMPLE), sfx
- ca B1. Forma sufixada tònica llatina: -cultor (EXEMPLE), sfx
- ca B1. Forma sufixada tònica llatina: -forme (EXEMPLE), sfx
- ca B2. Forma sufixada àtona grega: -cron (EXEMPLE), sfx
- ca B2. Forma sufixada àtona grega: -gam (EXEMPLE), sfx
- ca B2. Forma sufixada àtona grega: -stasi (EXEMPLE), sfx
- ca B2. Forma sufixada àtona llatina: -fug (EXEMPLE), sfx
- ca B2. Forma sufixada àtona llatina: -pede (EXEMPLE), sfx
<Criteris lingüístics > Formació per composició>
Definició
A. FORMES PREFIXADES
En una paraula composta, l'accent tònic principal (o accent primari) està determinat pel segon formant (vegeu el punt B). Tot i això, les formes prefixades tenen un accent tònic propi (accent secundari), que fa que en el compost hi hagi una segona síl·laba que sobresurt en la pronúncia. A més, l'accent secundari determina la pronúncia vocàlica en els dialectes orientals, ja que la a, la e i la o d'una síl·laba amb accent secundari es mantenen, en comptes de passar a vocal neutra (la a i la e) i a u (la o).
Ex.: heterosexual (=hètero+sexuál), medicoquirúrgic (=mèdico+quirúrgic), cefalometria (cèfalo+metría) (Indiquem l'accent primari amb un accent tancat, [´], i l'accent secundari amb un accent obert, [`].)
B. FORMES SUFIXADES
. Per a establir quina és la síl·laba tònica d'una forma sufixada es recorre a la pronúncia llatina i no a la pronúncia grega.
Excepció: En determinats compostos se segueix l'accentuació original grega (filosofia, teologia, al costat de història, neurastènia).
. La forma sufixada determina quin és l'accent primari d'un compost, és a dir si es tracta d'una paraula aguda, plana o esdrúixola. Aquesta determinació pot ser per mitjà d'una forma sufixada tònica o bé per mitjà d'una forma sufixada que atreu l'accent tònic sobre la síl·laba anterior a ella.
B1. Forma sufixada tònica
La majoria de formes sufixades d'origen llatí o grec són tòniques, és a dir que, en l'interior d'un compost, atreuen l'accent cap a una de les seves pròpies síl·labes.
Ex. 1: Llatí -cida (insecticida), -cultor (agricultor), -forme (pisciforme ), -lingüe (bilingüe)
Ex. 2: Grec -agog (demagog), -àlgia (neuràlgia), -antrop (misantrop), -clasta (iconoclasta), -crom (policrom), -èctasi (branquioèctasi), -estèsia (radioestèsia), -glot (poliglot), -òptria (diòptria), -plegia (hemiplegia), -tropia (al·lotropia)
B2. Forma sufixada àtona amb desplaçament d'accent
Determinades formes sufixades són àtones, és a dir que no porten l'accent tònic en el compost; aquestes formes, però, atreuen l'accent cap a la síl·laba anterior a elles (és a dir, cap a l'última síl·laba del primer formant).
Ex. 1: Llatí -cola (agrícola), -fer (aqüífer), -fug (centrífug), -grad (plantígrad), -par (vivípar), -pede (unípede), -vor (carnívor)
Ex. 2: Grec -bar (isòbar), -bol (discòbol), -cer (quelícer), -cit (leucòcit), -crata (autòcrata), -cron (isòcron), -drom (hipòdrom), -fag (antropòfag), -fan (piròfan), -fil (anglòfil), -fit (tal·lòfit), -fob (zoòfob), -fon (telèfon), -for (semàfor), -gam (polígam), -gen (al·lucinogen), -gin (misogin), -gon (octògon), -graf (estilògraf), -latra (idòlatra), -leg (geòleg), -lisi (electròlisi), -lit (monòlit), -man (megalòman). -metre (quilòmetre), -nom (agrònom), -pode (miriàpode), -polis (necròpolis), -pter (dípter), -stasi (iconòstasi), -stat (termòstat),-stic (acròstic), -top (isòtop), -tric (holòtric)
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Formants cultes (1): Norma general i tria de variants per a la creació d'un mot complex i CRITERI Formants cultes (2): Grafia dels formants d'un mot complex.
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Formació de termes amb elements cultes en l'apartat "Criteris i metodologia" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/formacio-elements-cultes.pdf). [Aquest document és la publicació d'un criteri normalitzat pel Consell Supervisor del TERMCAT l'any 1990.]
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI pitahaia, pitaia, pitahaya o pitaya?
<Botànica>
Definició
Pel que fa a la primera de les plantes i al seu fruit:
- Una pitahaia, amb el sinònim secundari pitaia, és una planta enfiladissa de diverses espècies de la família de les cactàcies, principalment Hylocereus undatus i Hylocereus megalanthus, que té tiges que pengen, flors molt grosses i de color clar comestibles i fruits també comestibles. Les flors es poden fer servir per a fer infusions.
. Els equivalents castellans són una pitahaya (també escrit pitajaya), una pitaya i un pitahayo; els francesos, une pitahaya i une pitaya, i els anglesos, a dragon fruit, a pitahaya i a pitaya.
- El fruit d'aquesta planta es diu també pitahaia, amb els sinònims secundaris pitaia i fruita del drac. És un fruit amb forma d'ou, de color exterior entre rosa i vermell i sense espines, amb una polpa generalment blanca o groga (de vegades rosada) i amb llavors petites i negres. Les pitahaies es mengen i també es fan servir per donar gust i color a sucs i begudes alcohòliques.
. Els equivalents castellans són una fruta del dragón, una pitahaya i una pitaya; els francesos, un fruit du dragon, une pitahaya i une pitaya, i els anglesos, a dragon fruit, a pitahaya, a pitaya i a strawberry pear.
Pel que fa a la segona de les plantes i el seu fruit:
- Una pitaia, amb el sinònim secundari pitahaia, és una planta igualment de diverses espècies de la família de les cactàcies, principalment Stenocereus queretaroensis, Stenocereus pruinosus i Stenocereus stellatus, amb tiges gruixudes, flors grosses amb pètals blancs i fruits comestibles.
. Els equivalents castellans són una pitahaya i una pitaya; el francès, un sténocéréus, i els anglesos, a dragon fruit, a pitahaya i a pitaya.
- El fruit d'aquesta planta es diu també pitaia, amb el sinònim complementari pitahaia. És un fruit igualment amb forma d'ou, de color exterior entre verd i vermellós i en aquest cas amb espines, de polpa de colors diferents segons la varietat (blanca, vermella, rosa, taronja, groga o lila) i amb moltes llavors negres.
. Els equivalents castellans són una pitahaya i una pitaya, i els anglesos, a dragon fruit, a pitahaya i a pitaya.
Tot i que pitahaia i pitaia són formes intercanviables i fan referència a més, a fruites similars, per a evitar l'ambigüitat es proposa fer servir especialment pitahaia per a les espècies del gènere Hylocereus i pitahaia per a les espècies del gènere Stenocereus.
Finalment, pel que fa a les formes *pitahaya i *pitaya (pròpies del castellà i sembla que preses del crioll d'Haití), es prefereix substituir-les per pitahaia i pitaia, amb una adaptació mínima a l'ortografia catalana que permet reconèixer-les fàcilment.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de pitahaia i pitaia a la Neoloteca i el Cercaterm, i també el document de criteri original, La pitahaia, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/la-pitahaia).
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Sufix -ista o -metra per a derivats de -metria?
- ca -ista: *antropometrista (FORMA POSSIBLE), n m, f
- ca -ista: *arqueometrista (FORMA POSSIBLE), n m, f
- ca -ista: *astrometrista (FORMA POSSIBLE), n m, f
- ca -ista: *psicometrista (FORMA POSSIBLE), n m, f
- ca -ista: *topometrista (FORMA POSSIBLE), n m, f
- ca -ista: *zoometrista (FORMA POSSIBLE), n m, f
- ca -ista: biometrista (EXEMPLE), n m, f
- ca -ista: econometrista (EXEMPLE), n m, f
- ca -ista: fotogrametrista (EXEMPLE), n m, f
- ca -ista: optometrista (EXEMPLE), n m, f
- ca -metra: biòmetra (EXEMPLE), n m, f
- ca -metra: geòmetra (EXEMPLE), n m, f
<Criteris lingüístics > Formació amb afixos>
Definició
El motiu de la preferència pel sufix -ista en la formació de neologismes derivats de noms acabats amb -metria és la seva elevada productivitat.
Ex.: biometrista (<biometria), econometrista (<econometria), fotogrametrista (<fotogrametria), optometrista (<optometria), psicometrista (<psicometria).
En canvi, -metra té el problema de ser una terminació molt poc productiva:
(1) El diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans només en recull un cas: geòmetra ( 'Persona versada en geometria'). En realitat, però, geòmetra no està format sobre geometria, sinó que està pres directament del llatí geometra, pres al seu torn del grec geométres ('Topògraf', 'Mesurador de la Terra').
(2) El Gran diccionari de la llengua catalana recull també biòmetra, forma que conviu amb el sinònim biometrista.
El sufix -ista (i, de manera residual, la terminació -metra) s'adjunta a paraules acabades amb -metria que expressen la tècnica de mesurament d'una magnitud determinada per a indicar la persona que hi està especialitzada.
Nota
- 1. D'acord amb el criteri de preferir -ista en la formació de neologismes, també es podrien crear les formes antropometrista (<antropometria), arqueometrista (<arqueometria), astrometrista (<astrometria), topometrista (<topometria), psicometrista (<psicometria) o zoometrista (<zoometria).
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de biometrista, econometrista, fotogrametrista i optometrista al Cercaterm, i també el document de criteri original, Psicòmetra o psicometrista?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/112/).
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca òstria, n f
- nc Ostrya carpinifolia Scop.
<Botànica > betulàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca òstria, n f
- nc Ostrya carpinifolia Scop.
<Botànica > betulàcies>
<Botànica>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca òstria, n f
- es carpe negro europeo
- es ostria europea
- fr charme d'Italie
- fr charme houblon
- en European hop-horn beam
- en hop-hornbeam
- nc Ostrya carpinifolia
<Botànica>
Definició
<Botànica>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca òstria americana, n f
- ca òstria de Virgínia, n f
- es carpe americano
- es carpe negro de Virginia
- es ostria
- es ostria americana
- fr ostryer de Virginie
- en American hop-hornbeam
- en hop-horn beam
- en hop-hornbeam
- en iron-wood
- en ironwood
- en lever-wood
- en leverwood
- nc Ostrya virginiana
<Botànica>
Nota
- Arbre de la família de les betulàcies.
