Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "quartilla" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI planter, plantilla o pedrera? 0 CRITERI planter, plantilla o pedrera?

<Esports>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI planter, plantilla o pedrera?

<Esports>

Definició
Tant planter (nom masculí) com plantilla (nom femení) són formes adequades per a referir-se a un conjunt d'esportistes d'un club, encara que hi ha diferències importants segons si es designen jugadors d'equips diferents o d'un mateix equip. En canvi, la denominació *pedrera no es considera adequada amb aquest significat.

Pel que fa a les formes adequades:

- El planter és el conjunt dels esportistes joves que pertanyen als equips inferiors d'un mateix club esportiu; l'objectiu d'aquests esportistes és formar-se en l'esport i, amb sort, arribar a integrar-se en el primer equip.
. Es tracta d'una forma d'ús metafòric, que compara els esportistes en formació amb el lloc on es cultiven les plantes petites.
. L'equivalent castellà és la cantera; el francès, les équipes des jeunes; l'italià, le squadre giovanili, i l'anglès, the youth teams. (Com es pot veure, els equivalents en francès, italià i anglès són plurals que designen tots els equips inferiors, ja que no tenen un terme específic que correspongui al conjunt dels equips.)

- Una plantilla és el conjunt de jugadors d'un mateix equip, que competeix en una categoria concreta. Així, es pot parlar de la plantilla del primer equip, la plantilla de l'equip juvenil, la plantilla de l'equip infantil, etc.
. Els equivalents castellans són una plantilla o un plantel; el francès, un effectif; l'italià, una rosa, i l'anglès, a squad.

Pel que fa a *pedrera, es considera que és una denominació inadequada amb aquest sentit perquè, encara que el català pedrera i el castellà cantera designin el lloc d'on s'extreu la pedra per a la construcció, pedrera no té els significats metafòrics afegits que sí que té cantera. S'ha de tenir en compte que les llengües es singularitzen per les diferències en les paraules, la pronúncia i la sintaxi però també per les diferències en les metàfores que utilitzen, que es poden basar en comparacions diferents.

D'una manera similar, el català planter i el castellà plantel tenen la mateixa estructura lèxica i designen igualment un lloc on es cultiven plantes per a trasplantar-les, però tenen sentits metafòrics diferents:
- El català planter fa referència, metafòricament, als joves d'un club esportiu (les plantes joves; correspon al castellà cantera).
- El castellà plantel fa referència, també metafòricament, a les persones d'un mateix grup (en castellà se'n pot dir plantel o plantilla; en català, només plantilla).

Nota

0 CRITERI planter, plantilla o pedrera? 0 CRITERI planter, plantilla o pedrera?

<01 Conceptes generals de l'esport>, <50 Fitxes de criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  0 CRITERI planter, plantilla o pedrera?

<Esport > 01 Conceptes generals de l'esport>, <Esport > 50 Fitxes de criteris>

Definició
Tant planter (nom masculí) com plantilla (nom femení) són formes adequades per a referir-se a un conjunt d'esportistes d'un club, encara que hi ha diferències importants segons si es designen jugadors d'equips diferents o d'un mateix equip. En canvi, la denominació *pedrera no es considera adequada amb aquest significat.

Pel que fa a les formes adequades:

- El planter és el conjunt dels esportistes joves que pertanyen als equips inferiors d'un mateix club esportiu; l'objectiu d'aquests esportistes és formar-se en l'esport i, amb sort, arribar a integrar-se en el primer equip.
. Es tracta d'una forma d'ús metafòric, que compara els esportistes en formació amb el lloc on es cultiven les plantes petites.
. L'equivalent castellà és la cantera; el francès, les équipes des jeunes; l'italià, le squadre giovanili, i l'anglès, the youth teams. (Com es pot veure, els equivalents en francès, italià i anglès són plurals que designen tots els equips inferiors, ja que no tenen un terme específic que correspongui al conjunt dels equips.)

- Una plantilla és el conjunt de jugadors d'un mateix equip, que competeix en una categoria concreta. Així, es pot parlar de la plantilla del primer equip, la plantilla de l'equip juvenil, la plantilla de l'equip infantil, etc.
. Els equivalents castellans són una plantilla o un plantel; el francès, un effectif; l'italià, una rosa, i l'anglès, a squad.

Pel que fa a *pedrera, es considera que és una denominació inadequada amb aquest sentit perquè, encara que el català pedrera i el castellà cantera designin el lloc d'on s'extreu la pedra per a la construcció, pedrera no té els significats metafòrics afegits que sí que té cantera. S'ha de tenir en compte que les llengües es singularitzen per les diferències en les paraules, la pronúncia i la sintaxi però també per les diferències en les metàfores que utilitzen, que es poden basar en comparacions diferents.

D'una manera similar, el català planter i el castellà plantel tenen la mateixa estructura lèxica i designen igualment un lloc on es cultiven plantes per a trasplantar-les, però tenen sentits metafòrics diferents:
- El català planter fa referència, metafòricament, als joves d'un club esportiu (les plantes joves; correspon al castellà cantera).
- El castellà plantel fa referència, també metafòricament, a les persones d'un mateix grup (en castellà se'n pot dir plantel o plantilla; en català, només plantilla).

Nota

amartellar amartellar

<Protecció civil > Policia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BALFEGÓ i VERGÉS, X. Diccionari policial. [Barcelona]: Consorci per a la Normalització Lingüística: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació, 1994. 244 p.
ISBN 84-604-9545-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  amartellar, v tr
  • es  amartillar
  • en  cock, to

<Policia > Infraestructura > Armament i tir>

Definició
Aixecar el martell d'una arma de foc de manera que quedi preparada per disparar-la amb tir d'acció simple.
antosta antosta

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  antosta, n f
  • ca  golfa, n f
  • ca  golfes, n f pl
  • ca  mansarda, n f
  • es  buharda, n f
  • es  buhardilla, n f
  • es  desván, n m
  • es  desván habitable, n m
  • es  zaquizamí, n m
  • fr  combles, n m pl
  • fr  lucarne, n f
  • fr  mansarde, n f
  • eu  ganbara, n
  • eu  goitegi, n
  • eu  mandio, n
  • eu  teilatupe, n

<Fusteria > Construccions>

aquarel·la aquarel·la

<Arts > Arts plàstiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>

  • ca  aquarel·la, n f
  • ca  pintura a l'aquarel·la, n f sin. compl.
  • es  acuarela
  • es  pintura a la acuarela
  • en  watercolour

<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Pintura i dibuix>

Definició
Pintura de gran transparència realitzada amb una pasta obtinguda a partir de la dissolució de pigments en aigua i goma aràbiga.
aquest canvi afectarà tots els documents nous basats en la plantilla aquest canvi afectarà tots els documents nous basats en la plantilla

<TIC > Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  aquest canvi afectarà tots els documents nous basats en la plantilla
  • en  this change will affect all new documents based on the template

<Localització > Fraseologia>

bavosa de cresta bavosa de cresta

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bavosa de cresta, n f
  • ca  futarra, n f sin. compl.
  • nc  Scartella cristata
  • nc  Blennius cristatus var. ling.

<Peixos > Blènnids>

bavosa de cresta bavosa de cresta

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bavosa de cresta, n f
  • ca  futarra, n f sin. compl.
  • nc  Scartella cristata
  • nc  Blennius cristatus var. ling.

<Peixos > Blènnids>

bolleta de seguretat bolleta de seguretat

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  bolleta de seguretat, n f
  • es  muletilla, n f
  • fr  bouton de sécurité, n m
  • eu  kisketa-helduleku, n

<Fusteria > Materials > Ferro>

botifarra de Guardiola botifarra de Guardiola

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  botifarra de Guardiola
  • es  butifarra de Guardiola
  • fr  botifarra de Guardiola (longue saucisse de porc)
  • it  botifarra di Guardiola (grossa salsiccia di maiale catalana)
  • en  botifarra from Guardiola (large Catalan pork sausage)
  • de  Botifarra aus Guardiola (große katalanische Bratwurst)

<Plats a la carta. Embotits, carns fredes i patés>