Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "qu�quera" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca polipodi, n m
- ca daurada, n f sin. compl.
- ca dauradó, n m alt. sin.
- ca falguera, n f alt. sin.
- ca falguera borda, n f alt. sin.
- ca falguera de bosc, n f alt. sin.
- ca falguera vera, n f alt. sin.
- ca herba cuquera, n f alt. sin.
- ca herba de la pigota, n f alt. sin.
- ca herba de la tos, n f alt. sin.
- ca herba de les gallines, n f alt. sin.
- ca herba dels humors freds, n f alt. sin.
- ca herba felera, n f alt. sin.
- ca herba melsera, n f alt. sin.
- ca herba pansera, n f alt. sin.
- ca herba per als ronyons, n f alt. sin.
- ca herba pigotera, n f alt. sin.
- ca herba verolera, n f alt. sin.
- ca polipodi de muntanya, n m alt. sin.
- ca polipodi vulgar, n m alt. sin.
- ca regalèssia de falguera (rizoma), n f alt. sin.
- ca regalíssia de falguera, n f alt. sin.
- ca falaguera vera, n f var. ling.
- ca falera, n f var. ling.
- ca feleguera, n f var. ling.
- ca felequera, n f var. ling.
- ca felera, n f var. ling.
- ca foguera borda, n f var. ling.
- ca foguera de bosc, n f var. ling.
- ca pòlip-pòlip, n m var. ling.
- ca polipodí, n m var. ling.
- ca polipoi vulgar, n m var. ling.
- ca polipolí, n m var. ling.
- ca pol·lipodi, n m var. ling.
- nc Polypodium vulgare L.
<Botànica > polipodiàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca polipodi, n m
- ca daurada, n f sin. compl.
- ca dauradó, n m alt. sin.
- ca falguera, n f alt. sin.
- ca falguera borda, n f alt. sin.
- ca falguera de bosc, n f alt. sin.
- ca falguera vera, n f alt. sin.
- ca herba cuquera, n f alt. sin.
- ca herba de la pigota, n f alt. sin.
- ca herba de la tos, n f alt. sin.
- ca herba de les gallines, n f alt. sin.
- ca herba dels humors freds, n f alt. sin.
- ca herba felera, n f alt. sin.
- ca herba melsera, n f alt. sin.
- ca herba pansera, n f alt. sin.
- ca herba per als ronyons, n f alt. sin.
- ca herba pigotera, n f alt. sin.
- ca herba verolera, n f alt. sin.
- ca polipodi de muntanya, n m alt. sin.
- ca polipodi vulgar, n m alt. sin.
- ca regalèssia de falguera (rizoma), n f alt. sin.
- ca regalíssia de falguera, n f alt. sin.
- ca falaguera vera, n f var. ling.
- ca falera, n f var. ling.
- ca feleguera, n f var. ling.
- ca felequera, n f var. ling.
- ca felera, n f var. ling.
- ca foguera borda, n f var. ling.
- ca foguera de bosc, n f var. ling.
- ca pòlip-pòlip, n m var. ling.
- ca polipodí, n m var. ling.
- ca polipoi vulgar, n m var. ling.
- ca polipolí, n m var. ling.
- ca pol·lipodi, n m var. ling.
- nc Polypodium vulgare L.
<Botànica > polipodiàcies>
<Esglésies lliures>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>
- ca quàquer | quàquera, n m, f
<Religions > Esglésies lliures>
Definició
Nota
- Les creences dels quàquers estan recollides en el llibre de R. Barclay Teheologiae Verae Christianae Apologia (1676). La doctrina bàsica del quaquerisme és la de la "llum interior", que ve directament de Déu a l'ànima, per la qual cosa és superior a l'Escriptura i a l'Església. La seva eficàcia es demostra en la senzillesa, la puresa i la sinceritat de la vida personal. Amb aquest guiatge ja no són necessaris els sagraments, el sacerdoci o unes formes estables de culte. Les assemblees dels quàquers es caracteritzen pels seus períodes de silenci. Fins que es va anar imposant la tolerància, els quàquers van haver de sofrir persecució. No obstant això, l'alt nivell de la seva vida personal, així com les institucions educatives que sostenen a tot el món, els han procurat un respecte universal. El nom de quàquers sembla tenir una doble explicació: fou aplicat a Fox perquè exigia que hom tremolés (to quake en anglès) davant la Paraula de Déu; i alhora al·ludia al sotrac espiritual que a les seves reunions experimentaven els primers quàquers.
<Ciències de la salut > Infermeria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'infermeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/34/>
- ca quequesa, n f
- ca tartamudesa, n f
- es tartamudez
- fr bégaiement
- en stammering
- en stuttering
<Infermeria > Infermeria de salut mental>
Definició
Nota
- La quequesa generalment és d'origen psíquic però en ocasions pot tenir un origen orgànic.
<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>
Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:
CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1
Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/
Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2
L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.
Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.
- ca quequesa
- en stuttering
<Classificació internacional de malalties > Malalties > Trastorns mentals>
<Ciències socials > Educació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/132>
- ca quequesa, n f
- ca tartamudesa, n f sin. compl.
- es tartamudez
- fr bégaiement
- en stuttering
<Educació > Educació especial > Logopèdia>
Definició
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
REIG VILALLONGA, Josep; NAVARRO ACEBES, Xavier (coord.); VALERO-CABRÉ, Antoni [et al.]. Diccionari de neurociència [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/140/>
- ca quequesa, n f
- es tartamudez
- en stuttering
<Neurociència > Neuropsicologia i psiquiatria>
Definició
Nota
- La quequesa forma part de les alteracions vinculades amb la disfèmia. S'ha relacionat amb trastorns de l'activació cerebral de les àrees lingüístiques i amb la representació bilateral del llenguatge.
<Ciències de la vida > Neurociència>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
REIG VILALLONGA, Josep; NAVARRO ACEBES, Xavier (coord.); VALERO-CABRÉ, Antoni [et al.]. Diccionari de neurociència [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/140/>
- ca quequesa, n f
- es tartamudez
- en stuttering
<Neurociència > Neuropsicologia i psiquiatria>
Definició
Nota
- La quequesa forma part de les alteracions vinculades amb la disfèmia. S'ha relacionat amb trastorns de l'activació cerebral de les àrees lingüístiques i amb la representació bilateral del llenguatge.
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI. SERVEI LINGÜÍSTIC; UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari d'infermeria: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat Rovira i Virgili: Universitat de Barcelona, 2005. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-10-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei Lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili, pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca quequesa, n f
- es tartamudez, n f
- fr bégaiement, n m
- en stuttering, n
<Infermeria>
<Neurologia>, <Salut mental>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca quequesa, n f
- ca anàrtria literal, n f sin. compl.
- ca palinsil·làbia, n f sin. compl.
- ca paràrtria sil·làbica, n f sin. compl.
- ca psel·lisme, n m sin. compl.
- ca tartamudesa, n f sin. compl.
- es tartamudez
- fr bégaiement
- en stuttering
<Neurologia>, <Salut mental>
Definició
Nota
- La denominació psel·lisme prové del grec pséllisma 'mala pronúncia'.
- L'ús de la denominació anàrtria literal es considera impropi.
