Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "rebotir" dins totes les àrees temàtiques

embotir embotir

<Gastronomia > Procediments culinaris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BLANCO GONZÁLEZ, Juli; PAPIÓ AZNAR, Francesc; VILÀ MIQUEL, Lluís Ignasi. Diccionari de procediments culinaris [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2006. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/20/>

  • ca  embotir, v tr
  • es  embutir
  • fr  remplir

<Procediments culinaris > Tractament dels productes > Preparació>

Definició
Omplir atapeïdament un budell de carn capolada, generalment de porc, fins a posar-lo tibant.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  embotir, v tr
  • es  embutir, v tr
  • fr  emboutir, v tr
  • en  dish, to, v tr
  • en  draw, to, v tr
  • de  tiefziehen, v tr
  • de  ziehen, v tr

<Enginyeria>

embotir-se embotir-se

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  embotir-se, v intr pron
  • ca  botir-se, v intr pron sin. compl.

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

Definició
Inflar-se, alguna cosa, fins a posar-se tibant, botir-se.
encastar encastar

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BASART SALA, Pitu; PUJOLÀS MASET, Pere. Diccionari de fusteria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/188/>

  • ca  encastar, v tr
  • ca  embotir, v tr sin. compl.
  • es  embutir
  • es  empotrar
  • es  engastar
  • fr  encastrer
  • fr  enchâsser
  • en  chase in, to

<Fusteria > Tècniques i processos > Manipulació de la fusta obrada i els taulers>

Definició
Fixar una cosa en una altra fent-la entrar totalment o parcialment en un entrant o buit d'aquesta.

Nota

  • Sovint es parla d'embotir per a fer referència al fet d'enfonsar totalment una punta, un vis o un cargol dins la fusta, de manera que entre la superfície de la punta, el vis o el cargol i la superfície de la fusta hi queda un espai, que es pot tapar amb pasta o clavilles.
encastar encastar

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  encastar, v tr
  • ca  embotir, v tr sin. compl.
  • es  embutir, v tr
  • es  empotrar, v tr
  • fr  encastrer, v tr
  • fr  enchâsser, v tr
  • en  chase in, to, v tr
  • eu  enbutitu
  • eu  landatu
  • eu  txertatu

<Fusteria > Tècniques i procediments>

eriçó eriçó

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  eriçó, n m
  • nc  Rebutia K. Schum.

<Botànica > cactàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  eriçó, n m
  • nc  Rebutia K. Schum.

<Botànica > cactàcies>

espinàs espinàs

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  espinàs, n m
  • ca  bedegal (cecidi), n m alt. sin.
  • ca  collarets (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  corals (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  despullabelitres (fruit), n m alt. sin.
  • ca  garrau (fruit), n m alt. sin.
  • ca  garraus (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  gavarra (fruit), n f alt. sin.
  • ca  gavarrera, n f alt. sin.
  • ca  gratacul, n m alt. sin.
  • ca  grataculer, n m alt. sin.
  • ca  grataculs (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  pomerilles (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  pometes (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  pomilles (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  rebots (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  bartàs, n m var. ling.
  • ca  corrals (fruit), n m pl var. ling.
  • ca  empullabelitres (fruit), n m var. ling.
  • ca  espullabelitres (fruit), n m var. ling.
  • ca  espunyabelitres (fruit), n m var. ling.
  • ca  garrava (fruit), n f var. ling.
  • ca  garraver, n m var. ling.
  • ca  garravera, n f var. ling.
  • ca  garraveres, n f pl var. ling.
  • ca  garravers, n m pl var. ling.
  • ca  garraves (fruit), n f pl var. ling.
  • ca  garravetes (fruit), n f pl var. ling.
  • ca  garravines (fruit), n f pl var. ling.
  • ca  gavernera, n f var. ling.
  • ca  pullabelitres (fruit), n m var. ling.
  • ca  rataculer, n m var. ling.
  • ca  rataculs (fruit), n m pl var. ling.
  • ca  ribots (fruit), n m pl var. ling.
  • nc  Rosa canina L. subsp. canina

<Botànica > rosàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  espinàs, n m
  • ca  bedegal (cecidi), n m alt. sin.
  • ca  collarets (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  corals (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  despullabelitres (fruit), n m alt. sin.
  • ca  garrau (fruit), n m alt. sin.
  • ca  garraus (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  gavarra (fruit), n f alt. sin.
  • ca  gavarrera, n f alt. sin.
  • ca  gratacul, n m alt. sin.
  • ca  grataculer, n m alt. sin.
  • ca  grataculs (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  pomerilles (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  pometes (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  pomilles (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  rebots (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  bartàs, n m var. ling.
  • ca  corrals (fruit), n m pl var. ling.
  • ca  empullabelitres (fruit), n m var. ling.
  • ca  espullabelitres (fruit), n m var. ling.
  • ca  espunyabelitres (fruit), n m var. ling.
  • ca  garrava (fruit), n f var. ling.
  • ca  garraver, n m var. ling.
  • ca  garravera, n f var. ling.
  • ca  garraveres, n f pl var. ling.
  • ca  garravers, n m pl var. ling.
  • ca  garraves (fruit), n f pl var. ling.
  • ca  garravetes (fruit), n f pl var. ling.
  • ca  garravines (fruit), n f pl var. ling.
  • ca  gavernera, n f var. ling.
  • ca  pullabelitres (fruit), n m var. ling.
  • ca  rataculer, n m var. ling.
  • ca  rataculs (fruit), n m pl var. ling.
  • ca  ribots (fruit), n m pl var. ling.
  • nc  Rosa canina L. subsp. canina

<Botànica > rosàcies>

esquitllada esquitllada

<Esport > Esports de pilota > Beisbol>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  esquitllada, n f
  • es  rebote atrás
  • fr  foul tip
  • fr  ricochet
  • en  foul tip

<Esport > Esports de pilota > Beisbol>

Definició
Pilota batuda que es dirigeix directament del bat a les mans del receptor i que és entomada legalment.