Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "rifada" dins totes les àrees temàtiques
<Meteorologia>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI mar plana, mar arrissada, marejol, maror o forta maror?
- es (Grau 0: mar plana) mar llana, n f
- es (Grau 1: mar arrissada) mar rizada, n f
- es (Grau 2: marejol) marejadilla, n f
- es (Grau 3: maror) marejada, n f
- es (Grau 4: forta maror) fuerte marejada, n f
- fr (Grau 0: mar plana) mer calme, n f
- fr (Grau 1: mar arrissada) mer ridée, n f
- fr (Grau 2: marejol) mer belle, n f
- fr (Grau 3: maror) mer peu agitée, n f
- fr (Grau 4: forta maror) mer agitée, n f
- it (Grau 0: mar plana) mare calmo, n m
- it (Grau 1: mar arrissada) mare quasi calmo, n m
- it (Grau 2: marejol) mare poco mosso, n m
- it (Grau 3: maror) mare mosso, n m
- it (Grau 4: forta maror) mare molto mosso, n m
- en (Grau 0: mar plana) calm sea, n
- en (Grau 1: mar arrissada) rippled sea, n
- en (Grau 2: marejol) smooth sea, n
- en (Grau 3: maror) slight sea, n
- en (Grau 4: forta maror) moderate sea, n
<Física > Meteorologia>
Definició
- La mar plana (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT i recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és una mar sense onades, corresponent al grau 0 de l'escala de Douglas.
. L'equivalent castellà és mar llana; el francès, mer calme; l'italià, mare calmo, i l'anglès, calm sea.
- La mar arrissada (forma també normalitzada pel Consell Supervisor i recollida igualment en el diccionari normatiu) és una mar amb onades de menys de 0,1 m d'alçada, corresponent al grau 1 de l'escala de Douglas.
. L'equivalent castellà és mar rizada; el francès, mer ridée; l'italià, mare quasi calmo, i l'anglès, rippled sea.
- El marejol (forma també normalitzada pel Consell Supervisor i recollida igualment en el diccionari normatiu) és una mar amb onades que oscil·len entre 0,1 i 0,5 m d'alçada, corresponent al grau 2 de l'escala de Douglas.
. L'equivalent castellà és marejadilla; el francès, mer belle; l'italià, mare poco mosso, i l'anglès, smooth sea.
- La maror (forma també normalitzada pel Consell Supervisor i recollida igualment en el diccionari normatiu) és una mar amb onades que oscil·len entre 0,5 i 1,25 m d'alçada, corresponent al grau 3 de l'escala de Douglas.
. L'equivalent castellà és marejada; el francès, mer peu agitée; l'italià, mare mosso, i l'anglès, slight sea.
- La forta maror (forma també normalitzada pel Consell Supervisor i recollida igualment en el diccionari normatiu) és una mar amb onades que oscil·len entre 1,25 i 2,5 m d'alçada, corresponent al grau 4 de l'escala de Douglas.
. L'equivalent castellà és fuerte marejada; el francès, mer agitée; l'italià, mare molto grosso, i l'anglès, moderate sea.
Nota
- 1. L'escala de Douglas és un sistema d'estimació de l'estat de la mar que distingeix deu casos (del grau 0 al 9), segons quines siguin les dimensions de les ones.
- 2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI maregassa, mar brava, mar desfeta, mar molt alta o mar enorme?, que recull els estats de la mar dels graus 5 al 9 en l'escala de Douglas.
- 3. Podeu consultar les fitxes completes de mar plana, mar arrissada, marejol, maror i forta maror al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Quina diferència hi ha entre mar desfeta i mar molt alta?, en el blog del TERMCAT (termcat.blog.gencat.cat/2014/12/11/quina-diferencia-hi-ha-entre-mar-desfeta-i-mar-molta-alta/).
<Arts > Música > Anàlisi musical>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Joana Roigé, procedeix de l'obra següent:
ROIGÉ FOIX, Joana. Sobre la necessitat d'obres lexicogràfiques especialitzades: Creació d'un diccionari d'anàlisi musical [en línia]. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Traducció i Interpretació, 2022. Treball de fi de grau.
<https://repositori.upf.edu/handle/10230/53822>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autora o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca acord perfecte, n m
- ca tríada, n f sin. compl.
- es acorde perfecto, n m
- es tríada, n f
- en common chord, n
- en triad, n
<Anàlisi musical > Anàlisi harmònica>
Definició
Nota
- Exemple: Les dissonàncies no havien d'explicar-se sempre com una substitució de les notes d'un acord perfecte, ja fos major o fos menor.
<Protecció civil > Policia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
BALFEGÓ i VERGÉS, X. Diccionari policial. [Barcelona]: Consorci per a la Normalització Lingüística: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació, 1994. 244 p.
ISBN 84-604-9545-0
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca agafada, n f
- ca batuda, n f
- es redada
- en raid
<Policia > Funcions i tècnica > Policia judicial>
Definició
<Física>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca airada, n f
- es ventolera
<Física>
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca aixada, n f
- es azada
- en hoe
<Jardineria>
Definició
<Ciències socials > Arqueologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>
- ca aixada, n f
- es azada
- en hoe
- en mattock
<Arqueologia > Treball de laboratori > Indústria lítica>
Definició
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca aixada, n f
- ca fes, n m sin. compl.
- es azada, n f
- fr houe, n f
- en hoe, n
<Enginyeria forestal>
<Història>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca alineació, n f
- ca alineament, n m sin. compl.
- ca tirada, n f sin. compl.
- es alineación
- es alineamiento
<Història>
Definició
<Construcció>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca alineació, n f
- ca tirada, n f sin. compl.
- es alineación
- fr alignement
- en alignment
- de Bauflucht
- de Flucht
<Construcció>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca arestes, n f pl
- ca blat boig, n m alt. sin.
- ca blat bord, n m alt. sin.
- ca blat de moro, n m alt. sin.
- ca blat de Sant Joan, n m alt. sin.
- ca blat del diable, n m alt. sin.
- ca blat del dimoni, n m alt. sin.
- ca bruixes, n f pl alt. sin.
- ca civada, n f alt. sin.
- ca civada borda, n f alt. sin.
- ca civadeta borda, n f alt. sin.
- ca coa d'egua, n f alt. sin.
- ca cua d'egua, n f alt. sin.
- ca dimonis, n m pl alt. sin.
- ca espigadella, n f alt. sin.
- ca farratge, n m alt. sin.
- ca fletxes, n f pl alt. sin.
- ca margall bord, n m alt. sin.
- ca margall d'espiga, n m alt. sin.
- ca margall d'espigueta, n m alt. sin.
- ca margall d'ordi, n m alt. sin.
- ca margall de llapassa, n m alt. sin.
- ca margall espigat, n m alt. sin.
- ca margall punxós, n m alt. sin.
- ca ordi bord, n m alt. sin.
- ca rompsac, n m alt. sin.
- ca ximet, n m alt. sin.
- ca aristes, n f pl var. ling.
- ca civà, n f var. ling.
- ca civà borda, n f var. ling.
- ca civaeta borda, n f var. ling.
- ca espigaella, n f var. ling.
- ca ferratja, n f var. ling.
- ca margall d'espigaïlla, n m var. ling.
- ca nóvios, n m pl var. ling.
- nc Hordeum murinum L. subsp. leporinum (Link) Arcang.
<Botànica > gramínies / poàcies>
