Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "rosseguera" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca paradella crespa, n f
- ca paradella, n f sin. compl.
- ca roma, n f sin. compl.
- ca agrella, n f alt. sin.
- ca arengada de porc, n f alt. sin.
- ca asprella, n f alt. sin.
- ca cama-roges, n f pl alt. sin.
- ca crespa, n f alt. sin.
- ca espins bords, n m pl alt. sin.
- ca fulles de bou, n f pl alt. sin.
- ca llengua bovina, n f alt. sin.
- ca llengua de bou, n f alt. sin.
- ca paradelles, n f pl alt. sin.
- ca plantatge d'aigua, n m alt. sin.
- ca raonable, n m alt. sin.
- ca romarill, n m alt. sin.
- ca romàs, n m alt. sin.
- ca romeguera, n f alt. sin.
- ca sangcuit, n m alt. sin.
- ca Santa Maria, n f alt. sin.
- ca Santes Maries, n f pl alt. sin.
- ca sora, n f alt. sin.
- ca vinagrella, n f alt. sin.
- ca vinagrera, n f alt. sin.
- ca asparadella, n f var. ling.
- ca asparaella, n f var. ling.
- ca esparadella, n f var. ling.
- ca esparadelletes, n f pl var. ling.
- ca espincs bords, n m pl var. ling.
- ca herba sapera, n f var. ling.
- ca panadella, n f var. ling.
- ca panaella, n f var. ling.
- ca panedella, n f var. ling.
- ca paradella crispa, n f var. ling.
- ca paraella, n f var. ling.
- ca remeneguera, n f var. ling.
- ca remenguera, n f var. ling.
- ca romerill, n m var. ling.
- nc Rumex crispus L.
<Botànica > poligonàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca paradella crespa, n f
- ca paradella, n f sin. compl.
- ca roma, n f sin. compl.
- ca agrella, n f alt. sin.
- ca arengada de porc, n f alt. sin.
- ca asprella, n f alt. sin.
- ca cama-roges, n f pl alt. sin.
- ca crespa, n f alt. sin.
- ca espins bords, n m pl alt. sin.
- ca fulles de bou, n f pl alt. sin.
- ca llengua bovina, n f alt. sin.
- ca llengua de bou, n f alt. sin.
- ca paradelles, n f pl alt. sin.
- ca plantatge d'aigua, n m alt. sin.
- ca raonable, n m alt. sin.
- ca romarill, n m alt. sin.
- ca romàs, n m alt. sin.
- ca romeguera, n f alt. sin.
- ca sangcuit, n m alt. sin.
- ca Santa Maria, n f alt. sin.
- ca Santes Maries, n f pl alt. sin.
- ca sora, n f alt. sin.
- ca vinagrella, n f alt. sin.
- ca vinagrera, n f alt. sin.
- ca asparadella, n f var. ling.
- ca asparaella, n f var. ling.
- ca esparadella, n f var. ling.
- ca esparadelletes, n f pl var. ling.
- ca espincs bords, n m pl var. ling.
- ca herba sapera, n f var. ling.
- ca panadella, n f var. ling.
- ca panaella, n f var. ling.
- ca panedella, n f var. ling.
- ca paradella crispa, n f var. ling.
- ca paraella, n f var. ling.
- ca remeneguera, n f var. ling.
- ca remenguera, n f var. ling.
- ca romerill, n m var. ling.
- nc Rumex crispus L.
<Botànica > poligonàcies>
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca poll blanc del presseguer, n m
- ca cotxinilla de la morera, n f sin. compl.
- es piojo blanco
- fr cochenille du mûrier
<Agricultura > Fitopatologia>
Definició
<Construcció>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca polleguera, n f
- es quicio
- es rangua
<Construcció>
Definició
<Ciències socials > Arqueologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>
- ca polleguera, n f
- es quicio
- en hinge
<Arqueologia > Construccions > Elements arquitectònics>
Definició
<Enginyeria>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:
Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.
Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca polleguera, n f
- es quicio, n m
- fr penture, n f
- en hinge, n
- en strap, n
- de Türangel, n f
<Enginyeria>
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
BASART SALA, Pitu; PUJOLÀS MASET, Pere. Diccionari de fusteria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/188/>
- ca polleguera, n f
- es quicio
- fr penture
- en strap hinge
<Fusteria > Materials > Ferramenta > Ferramenta per a accionar portes i finestres>
Definició
Nota
- Quan es col·loca una polleguera al damunt i una altra al dessota de l'eix de rotació d'un batent fan la funció de frontissa.
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>
- ca polleguera, n f
- es quicio, n m
- es quicionera, n f
- es rangua, n f
- es tajuelo, n m
- es tejuelo, n m
- fr feuillure, n f
- eu erro, n
- eu opil, n
- eu orpo, n
- eu txubil, n
<Fusteria > Materials > Ferro>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca presseguer, n m
- ca préssec (fruit), n m sin. compl.
- ca presseguera, n f sin. compl.
- ca bresquilla (fruit), n f alt. sin.
- ca bresquiller, n m alt. sin.
- ca bresquillera, n f alt. sin.
- ca melicotó (fruit), n m alt. sin.
- ca melicotoner, n m alt. sin.
- ca alpersequer, n m var. ling.
- ca ambrasquilla (fruit), n f var. ling.
- ca ambrasquillera, n f var. ling.
- ca ambresquilla (fruit), n f var. ling.
- ca ambresquiller, n m var. ling.
- ca amprésec (fruit), n m var. ling.
- ca brasquilla (fruit), n f var. ling.
- ca brasquiller, n m var. ling.
- ca brasquillera, n f var. ling.
- ca embresquillera, n f var. ling.
- ca melacotoner, n m var. ling.
- ca melocotoner, n m var. ling.
- ca pérsec (fruit), n m var. ling.
- ca persequer, n m var. ling.
- ca preseguer, n m var. ling.
- ca présic (fruit), n m var. ling.
- ca préssic (fruit), n m var. ling.
- ca prisco, n m var. ling.
- nc Prunus persica (L.) Batsch
- nc Amygdalus persica L. sin. compl.
- nc Persica vulgaris Mill. sin. compl.
<Botànica > rosàcies>
Nota
-
Les obres de buidatge recullen nombrosos noms per a les diverses varietats de conreu del presseguer, d'entre els quals són molt habituals els noms bresquillera (fruit bresquilla) al País Valencià i melicotoner (fruit melicotó) a les Balears.
CAMBRA recull les següents varietats de préssec (préssic): de carrutxa, de vinya, duran (durà, durany), esternà, grinyó, mansana, marededeu, mollar (mollany, mollàs), obridor (auridor, abridor), pavia, poma, primerenc, pruna, tomàquet, tomater, tonto, tou i xato.
DIEC2-E recull els noms següents per a varietats de préssec: alberge (albergener per a l'arbre), barraquer, benvingut, bresquilla, duran, gavatx, melicotó (arbre melicotoner) i pavia (arbre pavier). MASCLANS recull abrider, albergener, alberger, bresquiller, duran, gavatx, melicotoner (fruit melicotó)i pavier com a "varietats de conreu". NEOL recull paraguaià i préssec pla (també bresquilla plana i melicotó pla, segons la varietat dialectal) per al "préssec de forma aplanada, de pell més o menys rogenca i polpa dolça i sucosa". També aclareix que "a la Plana Alta i a la Plana Baixa, al País Valencià, aquest tipus de préssec es coneix específicament amb la forma bresquilla del rollet."
PELL2000-3 recull alberge (albèrgic, alberja, albèrxic, albèrxica) i cabellico (cavellico), a més de bresquilla agostenca, brasilera, bunyolera, del bunyol, maredeueta de Gorga i tardana.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca presseguer, n m
- ca préssec (fruit), n m sin. compl.
- ca presseguera, n f sin. compl.
- ca bresquilla (fruit), n f alt. sin.
- ca bresquiller, n m alt. sin.
- ca bresquillera, n f alt. sin.
- ca melicotó (fruit), n m alt. sin.
- ca melicotoner, n m alt. sin.
- ca alpersequer, n m var. ling.
- ca ambrasquilla (fruit), n f var. ling.
- ca ambrasquillera, n f var. ling.
- ca ambresquilla (fruit), n f var. ling.
- ca ambresquiller, n m var. ling.
- ca amprésec (fruit), n m var. ling.
- ca brasquilla (fruit), n f var. ling.
- ca brasquiller, n m var. ling.
- ca brasquillera, n f var. ling.
- ca embresquillera, n f var. ling.
- ca melacotoner, n m var. ling.
- ca melocotoner, n m var. ling.
- ca pérsec (fruit), n m var. ling.
- ca persequer, n m var. ling.
- ca preseguer, n m var. ling.
- ca présic (fruit), n m var. ling.
- ca préssic (fruit), n m var. ling.
- ca prisco, n m var. ling.
- nc Prunus persica (L.) Batsch
- nc Amygdalus persica L. sin. compl.
- nc Persica vulgaris Mill. sin. compl.
<Botànica > rosàcies>
Nota
-
Les obres de buidatge recullen nombrosos noms per a les diverses varietats de conreu del presseguer, d'entre els quals són molt habituals els noms bresquillera (fruit bresquilla) al País Valencià i melicotoner (fruit melicotó) a les Balears.
CAMBRA recull les següents varietats de préssec (préssic): de carrutxa, de vinya, duran (durà, durany), esternà, grinyó, mansana, marededeu, mollar (mollany, mollàs), obridor (auridor, abridor), pavia, poma, primerenc, pruna, tomàquet, tomater, tonto, tou i xato.
DIEC2-E recull els noms següents per a varietats de préssec: alberge (albergener per a l'arbre), barraquer, benvingut, bresquilla, duran, gavatx, melicotó (arbre melicotoner) i pavia (arbre pavier). MASCLANS recull abrider, albergener, alberger, bresquiller, duran, gavatx, melicotoner (fruit melicotó)i pavier com a "varietats de conreu". NEOL recull paraguaià i préssec pla (també bresquilla plana i melicotó pla, segons la varietat dialectal) per al "préssec de forma aplanada, de pell més o menys rogenca i polpa dolça i sucosa". També aclareix que "a la Plana Alta i a la Plana Baixa, al País Valencià, aquest tipus de préssec es coneix específicament amb la forma bresquilla del rollet."
PELL2000-3 recull alberge (albèrgic, alberja, albèrxic, albèrxica) i cabellico (cavellico), a més de bresquilla agostenca, brasilera, bunyolera, del bunyol, maredeueta de Gorga i tardana.
