Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "rosseguera" dins totes les àrees temàtiques

paradella crespa paradella crespa

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  paradella crespa, n f
  • ca  paradella, n f sin. compl.
  • ca  roma, n f sin. compl.
  • ca  agrella, n f alt. sin.
  • ca  arengada de porc, n f alt. sin.
  • ca  asprella, n f alt. sin.
  • ca  cama-roges, n f pl alt. sin.
  • ca  crespa, n f alt. sin.
  • ca  espins bords, n m pl alt. sin.
  • ca  fulles de bou, n f pl alt. sin.
  • ca  llengua bovina, n f alt. sin.
  • ca  llengua de bou, n f alt. sin.
  • ca  paradelles, n f pl alt. sin.
  • ca  plantatge d'aigua, n m alt. sin.
  • ca  raonable, n m alt. sin.
  • ca  romarill, n m alt. sin.
  • ca  romàs, n m alt. sin.
  • ca  romeguera, n f alt. sin.
  • ca  sangcuit, n m alt. sin.
  • ca  Santa Maria, n f alt. sin.
  • ca  Santes Maries, n f pl alt. sin.
  • ca  sora, n f alt. sin.
  • ca  vinagrella, n f alt. sin.
  • ca  vinagrera, n f alt. sin.
  • ca  asparadella, n f var. ling.
  • ca  asparaella, n f var. ling.
  • ca  esparadella, n f var. ling.
  • ca  esparadelletes, n f pl var. ling.
  • ca  espincs bords, n m pl var. ling.
  • ca  herba sapera, n f var. ling.
  • ca  panadella, n f var. ling.
  • ca  panaella, n f var. ling.
  • ca  panedella, n f var. ling.
  • ca  paradella crispa, n f var. ling.
  • ca  paraella, n f var. ling.
  • ca  remeneguera, n f var. ling.
  • ca  remenguera, n f var. ling.
  • ca  romerill, n m var. ling.
  • nc  Rumex crispus L.

<Botànica > poligonàcies>

paradella crespa paradella crespa

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  paradella crespa, n f
  • ca  paradella, n f sin. compl.
  • ca  roma, n f sin. compl.
  • ca  agrella, n f alt. sin.
  • ca  arengada de porc, n f alt. sin.
  • ca  asprella, n f alt. sin.
  • ca  cama-roges, n f pl alt. sin.
  • ca  crespa, n f alt. sin.
  • ca  espins bords, n m pl alt. sin.
  • ca  fulles de bou, n f pl alt. sin.
  • ca  llengua bovina, n f alt. sin.
  • ca  llengua de bou, n f alt. sin.
  • ca  paradelles, n f pl alt. sin.
  • ca  plantatge d'aigua, n m alt. sin.
  • ca  raonable, n m alt. sin.
  • ca  romarill, n m alt. sin.
  • ca  romàs, n m alt. sin.
  • ca  romeguera, n f alt. sin.
  • ca  sangcuit, n m alt. sin.
  • ca  Santa Maria, n f alt. sin.
  • ca  Santes Maries, n f pl alt. sin.
  • ca  sora, n f alt. sin.
  • ca  vinagrella, n f alt. sin.
  • ca  vinagrera, n f alt. sin.
  • ca  asparadella, n f var. ling.
  • ca  asparaella, n f var. ling.
  • ca  esparadella, n f var. ling.
  • ca  esparadelletes, n f pl var. ling.
  • ca  espincs bords, n m pl var. ling.
  • ca  herba sapera, n f var. ling.
  • ca  panadella, n f var. ling.
  • ca  panaella, n f var. ling.
  • ca  panedella, n f var. ling.
  • ca  paradella crispa, n f var. ling.
  • ca  paraella, n f var. ling.
  • ca  remeneguera, n f var. ling.
  • ca  remenguera, n f var. ling.
  • ca  romerill, n m var. ling.
  • nc  Rumex crispus L.

<Botànica > poligonàcies>

poll blanc del presseguer poll blanc del presseguer

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  poll blanc del presseguer, n m
  • ca  cotxinilla de la morera, n f sin. compl.
  • es  piojo blanco
  • fr  cochenille du mûrier

<Agricultura > Fitopatologia>

Definició
Cotxinilla, Pseudolacaspis pentagona, que ataca el presseguer i també la morera.
polleguera polleguera

<Construcció>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  polleguera, n f
  • es  quicio
  • es  rangua

<Construcció>

Definició
Peça amb un ull en què entra i recolza el piu o l'eix sobre el qual gira la fulla d'una porta, d'una barrera, etc.
polleguera polleguera

<Ciències socials > Arqueologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

  • ca  polleguera, n f
  • es  quicio
  • en  hinge

<Arqueologia > Construccions > Elements arquitectònics>

Definició
Peça amb un clot pel qual passa i gira un piu o l'extrem d'un eix de rotació d'una porta.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  polleguera, n f
  • es  quicio, n m
  • fr  penture, n f
  • en  hinge, n
  • en  strap, n
  • de  Türangel, n f

<Enginyeria>

polleguera polleguera

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BASART SALA, Pitu; PUJOLÀS MASET, Pere. Diccionari de fusteria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/188/>

  • ca  polleguera, n f
  • es  quicio
  • fr  penture
  • en  strap hinge

<Fusteria > Materials > Ferramenta > Ferramenta per a accionar portes i finestres>

Definició
Peça constituïda per un ull o un clot pel qual passa i gira un piu que fa d'eix de rotació d'un batent.

Nota

  • Quan es col·loca una polleguera al damunt i una altra al dessota de l'eix de rotació d'un batent fan la funció de frontissa.
polleguera polleguera

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  polleguera, n f
  • es  quicio, n m
  • es  quicionera, n f
  • es  rangua, n f
  • es  tajuelo, n m
  • es  tejuelo, n m
  • fr  feuillure, n f
  • eu  erro, n
  • eu  opil, n
  • eu  orpo, n
  • eu  txubil, n

<Fusteria > Materials > Ferro>

presseguer presseguer

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  presseguer, n m
  • ca  préssec (fruit), n m sin. compl.
  • ca  presseguera, n f sin. compl.
  • ca  bresquilla (fruit), n f alt. sin.
  • ca  bresquiller, n m alt. sin.
  • ca  bresquillera, n f alt. sin.
  • ca  melicotó (fruit), n m alt. sin.
  • ca  melicotoner, n m alt. sin.
  • ca  alpersequer, n m var. ling.
  • ca  ambrasquilla (fruit), n f var. ling.
  • ca  ambrasquillera, n f var. ling.
  • ca  ambresquilla (fruit), n f var. ling.
  • ca  ambresquiller, n m var. ling.
  • ca  amprésec (fruit), n m var. ling.
  • ca  brasquilla (fruit), n f var. ling.
  • ca  brasquiller, n m var. ling.
  • ca  brasquillera, n f var. ling.
  • ca  embresquillera, n f var. ling.
  • ca  melacotoner, n m var. ling.
  • ca  melocotoner, n m var. ling.
  • ca  pérsec (fruit), n m var. ling.
  • ca  persequer, n m var. ling.
  • ca  preseguer, n m var. ling.
  • ca  présic (fruit), n m var. ling.
  • ca  préssic (fruit), n m var. ling.
  • ca  prisco, n m var. ling.
  • nc  Prunus persica (L.) Batsch
  • nc  Amygdalus persica L. sin. compl.
  • nc  Persica vulgaris Mill. sin. compl.

<Botànica > rosàcies>

Nota

  • Les obres de buidatge recullen nombrosos noms per a les diverses varietats de conreu del presseguer, d'entre els quals són molt habituals els noms bresquillera (fruit bresquilla) al País Valencià i melicotoner (fruit melicotó) a les Balears.
    CAMBRA recull les següents varietats de préssec (préssic): de carrutxa, de vinya, duran (durà, durany), esternà, grinyó, mansana, marededeu, mollar (mollany, mollàs), obridor (auridor, abridor), pavia, poma, primerenc, pruna, tomàquet, tomater, tonto, tou i xato.
    DIEC2-E recull els noms següents per a varietats de préssec: alberge (albergener per a l'arbre), barraquer, benvingut, bresquilla, duran, gavatx, melicotó (arbre melicotoner) i pavia (arbre pavier). MASCLANS recull abrider, albergener, alberger, bresquiller, duran, gavatx, melicotoner (fruit melicotó)i pavier com a "varietats de conreu". NEOL recull paraguaià i préssec pla (també bresquilla plana i melicotó pla, segons la varietat dialectal) per al "préssec de forma aplanada, de pell més o menys rogenca i polpa dolça i sucosa". També aclareix que "a la Plana Alta i a la Plana Baixa, al País Valencià, aquest tipus de préssec es coneix específicament amb la forma bresquilla del rollet."
    PELL2000-3 recull alberge (albèrgic, alberja, albèrxic, albèrxica) i cabellico (cavellico), a més de bresquilla agostenca, brasilera, bunyolera, del bunyol, maredeueta de Gorga i tardana.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  presseguer, n m
  • ca  préssec (fruit), n m sin. compl.
  • ca  presseguera, n f sin. compl.
  • ca  bresquilla (fruit), n f alt. sin.
  • ca  bresquiller, n m alt. sin.
  • ca  bresquillera, n f alt. sin.
  • ca  melicotó (fruit), n m alt. sin.
  • ca  melicotoner, n m alt. sin.
  • ca  alpersequer, n m var. ling.
  • ca  ambrasquilla (fruit), n f var. ling.
  • ca  ambrasquillera, n f var. ling.
  • ca  ambresquilla (fruit), n f var. ling.
  • ca  ambresquiller, n m var. ling.
  • ca  amprésec (fruit), n m var. ling.
  • ca  brasquilla (fruit), n f var. ling.
  • ca  brasquiller, n m var. ling.
  • ca  brasquillera, n f var. ling.
  • ca  embresquillera, n f var. ling.
  • ca  melacotoner, n m var. ling.
  • ca  melocotoner, n m var. ling.
  • ca  pérsec (fruit), n m var. ling.
  • ca  persequer, n m var. ling.
  • ca  preseguer, n m var. ling.
  • ca  présic (fruit), n m var. ling.
  • ca  préssic (fruit), n m var. ling.
  • ca  prisco, n m var. ling.
  • nc  Prunus persica (L.) Batsch
  • nc  Amygdalus persica L. sin. compl.
  • nc  Persica vulgaris Mill. sin. compl.

<Botànica > rosàcies>

Nota

  • Les obres de buidatge recullen nombrosos noms per a les diverses varietats de conreu del presseguer, d'entre els quals són molt habituals els noms bresquillera (fruit bresquilla) al País Valencià i melicotoner (fruit melicotó) a les Balears.
    CAMBRA recull les següents varietats de préssec (préssic): de carrutxa, de vinya, duran (durà, durany), esternà, grinyó, mansana, marededeu, mollar (mollany, mollàs), obridor (auridor, abridor), pavia, poma, primerenc, pruna, tomàquet, tomater, tonto, tou i xato.
    DIEC2-E recull els noms següents per a varietats de préssec: alberge (albergener per a l'arbre), barraquer, benvingut, bresquilla, duran, gavatx, melicotó (arbre melicotoner) i pavia (arbre pavier). MASCLANS recull abrider, albergener, alberger, bresquiller, duran, gavatx, melicotoner (fruit melicotó)i pavier com a "varietats de conreu". NEOL recull paraguaià i préssec pla (també bresquilla plana i melicotó pla, segons la varietat dialectal) per al "préssec de forma aplanada, de pell més o menys rogenca i polpa dolça i sucosa". També aclareix que "a la Plana Alta i a la Plana Baixa, al País Valencià, aquest tipus de préssec es coneix específicament amb la forma bresquilla del rollet."
    PELL2000-3 recull alberge (albèrgic, alberja, albèrxic, albèrxica) i cabellico (cavellico), a més de bresquilla agostenca, brasilera, bunyolera, del bunyol, maredeueta de Gorga i tardana.