Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "sarr" dins totes les àrees temàtiques
<Zoologia>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI aleví, salmó barrat, esmolt, salmó unihivernal o salmó postfresa?
- es (aleví) alevín, n m
- es (esmolt) esguín, n m
- es (esmolt) murgón, n m
- es (esmolt) smolt, n m
- es (salmó barrat) parr, n m
- es (salmó barrat) pinto, n m
- es (salmó barrat) preesguín, n m
- es (salmó barrat) salmón joven, n m
- es (salmó barrat) salmonillo, n m
- es (salmó postfresa) kelt, n m
- es (salmó postfresa) salmón zancado, n m
- es (salmó postfresa) zancado, n m
- es (salmó unihivernal) añal, n m
- es (salmó unihivernal) grilse, n m
- fr (aleví) alevin, n m
- fr (esmolt) saumoneau, n m
- fr (esmolt) smolt, n m
- fr (salmó barrat) tacon, n m
- fr (salmó postfresa) bécard, n m
- fr (salmó postfresa) charognard, n m
- fr (salmó postfresa) saumon vide, n m
- fr (salmó unihivernal) castillon, n m
- fr (salmó unihivernal) gerbillot, n m
- fr (salmó unihivernal) grilse, n m
- fr (salmó unihivernal) madeleineau, n m
- fr (salmó unihivernal) unibermarin, n m
- en (aleví) alevin, n
- en (aleví) fry, n
- en (esmolt) smolt, n
- en (salmó barrat) fingerling, n
- en (salmó barrat) parr, n
- en (salmó postfresa) kelt, n
- en (salmó unihivernal) grilse, n
<Zoologia > Peixos>
Definició
- Un aleví (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un salmònid en estat larvari.
. Dintre la fase de vida dels alevins, es distingeix entre els alevins vesiculats (les larves encara s'alimenten de vitel i es desplacen poc; l'equivalent anglès és yolk-sac fry) i els alevins postvesiculats (les larves ja han absorbit el vitel, es comencen a alimentar de petits organismes i es desplacen amb facilitat; els equivalents anglesos són advanced fry i free-swimming fry).
. L'equivalent castellà és alevín; el francès, alevin, i els anglesos, alevin i fry.
- Un salmó barrat (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un salmònid jove que ha superat l'estadi d'aleví però encara no està preparat per a migrar al mar; es caracteritza per la presència d'unes franges verticals de color negre als laterals del cos.
. Els equivalents castellans són parr, pinto, preesguín, salmón joven i salmonillo; el francès, tacon, i els anglesos, fingerling i parr.
- Un esmolt (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT, com a adaptació del manlleu anglès smolt) és un salmònid jove que ha superat el procés d'adaptació per a poder migrar per primera vegada al mar.
. Els equivalents castellans són esguín, murgón i smolt; els francesos, saumoneau i smolt, i els anglesos, smolt.
- Un salmó unihivernal (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un salmònid que ha madurat sexualment després d'un únic hivern al mar i torna al riu per reproduir-se.
. Els equivalents castellans són añal i grilse; els francesos, castillon, gerbillot, grilse, madeleineau i unibermarin, i l'anglès, grilse.
- Un salmó postfresa (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un salmònid que acaba de fresar (és a dir, de pondre els ous) i es troba físicament molt dèbil.
. Els equivalents castellans són kelt, salmón zancado i zancado; els francesos, bécard, charognard i saumon vide, i l'anglès, kelt.
Nota
- 1. El Consell Supervisor del TERMCAT també ha aprovat el terme relacionat esmoltificació (nom femení, adaptació del manlleu anglès smoltification) per fer referència a la transformació física, fisiològica i de comportament que experimenten els salmons barrats per a convertir-se en esmolts i poder fer la migració al mar.
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de aleví, aleví vesiculat, aleví postvesiculat, salmó barrat, esmolt, salmó unihivernal i salmó postfresa al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, La complexa vida dels salmons, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/la-complexa-vida-dels-salmons).
<Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana d'animals (2): Selecció de formes preferents
- ca Denominació d'una sola unitat lingüística corresponent a un nom autòcton: orangutan (EXEMPLE), n m
- ca Denominació d'una sola unitat lingüística per a una espècie única en el seu gènere: estruç (EXEMPLE), n m
- ca Denominació d'una sola unitat lingüística tradicional i inequívoca: mesquer (EXEMPLE), n m
- ca Denominació motivada per analogia amb d'altres del gènere o la família: morell cap-roig (EXEMPLE), n m
- ca Denominació motivada per documentació: somorgallaire alablanc (EXEMPLE), n m
- ca Denominació motivada per etimologia: sarg (EXEMPLE), n m
- ca Denominació motivada per extensió geogràfica: solraig (EXEMPLE), n m
- ca Denominació motivada per nom autòcton: quetzal (EXEMPLE), n m
- ca Denominació motivada per paral·lelisme amb altres llengües: rajada estrellada (EXEMPLE), n f
- ca Denominació motivada per paral·lelisme amb nom científic: gavina riallera (EXEMPLE), n f
- ca Denominació motivada per tradició: coiot (EXEMPLE), n m
- ca Denominació motivada per valor descriptiu: nero rosat (EXEMPLE), n m
- ca Denominació motivada per zona d'origen: calàpet verd (EXEMPLE), n m
<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>
Definició
Tot i això, convé que la forma preferent vagi acompanyada de les variants geogràfiques documentades, com a reflex de la riquesa denominativa i també com a ajuda per a identificar més fàcilment l'animal descrit. A més, per a un àmbit local o dialectal determinat, les formes de la zona han de tenir un tractament especial.
El procés de selecció segueix dues etapes:
(1) Recerca documental i dialectològica, amb la finalitat de recollir les denominacions documentades en català d'aquell grup o de grups semblants, saber quina extensió tenen i poder fer comparacions amb les denominacions en altres llengües.
(2) Tria de la forma preferent.
Per a triar una forma preferent, es tenen en compte criteris d'estructura lingüística i criteris de motivació:
A. ESTRUCTURA LINGÜÍSTICA
Es prefereix una denominació formada per una sola unitat lingüística en els casos següents:
(a) Quan el gènere només comprèn una espècie (ex.: estruç)
(b) Quan és una denominació tradicional i inequívoca (ex.: mesquer)
(c) Quan és un manlleu procedent d'un nom autòcton d'una altra llengua (ex.: orangutan, del malai orang-utang)
En canvi, en els altres casos es prefereixen les denominacions formades per més d'una unitat lingüística, perquè permeten més precisió, ofereixen més recursos i mantenen una certa analogia amb l'estructura binomial de la nomenclatura científica.
B. MOTIVACIÓ DE LES DENOMINACIONS
Segons la motivació de les denominacions, es dona prioritat a unes formes o altres, amb independència que siguin d'espècies autòctones o d'espècies exòtiques. Els punts següents (donats sense ordre de prioritat) ho indiquen:
(a) Tradició: És preferible la denominació amb més tradició en català.
Ex. espècie autòctona: emperador davant de peix espasa
Ex. espècie exòtica: coiot davant de llop de les praderies o llop de les planures
(b) Documentació: És preferible la denominació més documentada en obres especialitzades i diccionaris generals.
Ex. espècie autòctona: forcadella (peix) davant de abella, cabut i somera vermella
Ex. espècie exòtica: somorgollaire alablanc davant de somorgollaire d'ales blanques (d'acord amb la Guia dels ocells dels Països Catalans i d'Europa)
(c) Valor descriptiu: És preferible la denominació que fa referència a característiques morfològiques, costums o d'hàbitat rellevants de l'espècie.
Ex. espècie autòctona: granota verda davant de granota vulgar
Ex. espècie exòtica: nero rosat davant de anfós jueu
(d) Analogia amb altres denominacions del mateix gènere o família: És preferible una denominació paral·lela a denominacions d'altres espècies del mateix gènere o família.
Ex. espècie autòctona: morell cap-roig davant de ànec cap-roig, perquè morell denomina els ànecs capbussaires
Ex. espècie exòtica: porc espí americà davant de osset americà, perquè os es fa servir per a espècies d'un ordre diferent dels porcs
(e) Paral·lelisme amb el nom científic: És preferible la denominació més acostada al nom científic.
Ex. espècie autòctona: gavina riallera davant de gavina vulgar, perquè el nom científic és Larus ridibundus
Ex. espècie exòtica: colibrí magnífic davant de colibrí de corbata picatart, perquè el nom científic és Lophornis magnifica
(f) Paral·lelisme amb altres llengües: És preferible una denominació paral·lela amb denominacions de llengües properes o influents (castellà, francès, italià, anglès, etc.).
Ex. espècie autòctona: rajada estrellada davant de crisol, escrita, llisol, rajada de boca rosa o rajada escrita, perquè és més semblant al castellà raya estrellada, el francès raie étoilée i l'anglès starry ray
Ex. espècie exòtica: pinsà dels pins davant de pinsà de bec gros, perquè el francès és durbec des sapins, l'italià ciuffolotto delle pinete i l'anglès pine grosbeak (el castellà, en canvi, fa de manera única camachuelo picogrueso)
A banda, segons que siguin denominacions d'espècies autòctones o denominacions d'espècies exòtiques, hi ha altres criteris a tenir en compte:
B1. Denominacions d'espècies autòctones
(a) Extensió geogràfica: És preferible la denominació més estesa en el domini català (ex.: solraig davant de solroig i marraix)
(b) Zona d'origen: És preferible la denominació de la zona on l'espècie és més abundant o coneguda (ex.: calàpet verd davant de gripau verd, perquè en el domini català habita només a les Illes Balears, on els gripaus s'anomenen calàpets)
(c) Etimologia: És preferible la denominació més fidel a l'etimologia (ex.: sarg davant de sard, perquè ve del llatí sargus)
B2. Denominacions d'espècies exòtiques
Nom autòcton de la zona d'origen: És preferible una denominació que adapti el nom autòcton de la zona de distribució geogràfica de l'espècie, sobretot si les llengües properes o influents ho fan (ex.: quetzal davant d'una denominació inventada, perquè procedeix del nàhuatl, llengua ameríndia, i en castellà, francès, italià i anglès han adoptat aquesta mateixa forma).
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana d'animals (1): Generalitats i CRITERI Denominació catalana d'animals (3): Creació de formes. També es poden consultar, amb relació als noms científics, les fitxes CRITERI Denominació científica de base llatina (1): De nomenclatures internacionals i CRITERI Denominació científica de base llatina (2): Formes tradicionals.
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana d'animals en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-animals.pdf).
<Zoologia>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana d'animals (2): Selecció de formes preferents
- ca Denominació d'una sola unitat lingüística corresponent a un nom autòcton: orangutan (EXEMPLE), n m
- ca Denominació d'una sola unitat lingüística per a una espècie única en el seu gènere: estruç (EXEMPLE), n m
- ca Denominació d'una sola unitat lingüística tradicional i inequívoca: mesquer (EXEMPLE), n m
- ca Denominació motivada per analogia amb d'altres del gènere o la família: morell cap-roig (EXEMPLE), n m
- ca Denominació motivada per documentació: somorgallaire alablanc (EXEMPLE), n m
- ca Denominació motivada per etimologia: sarg (EXEMPLE), n m
- ca Denominació motivada per extensió geogràfica: solraig (EXEMPLE), n m
- ca Denominació motivada per nom autòcton: quetzal (EXEMPLE), n m
- ca Denominació motivada per paral·lelisme amb altres llengües: rajada estrellada (EXEMPLE), n f
- ca Denominació motivada per paral·lelisme amb nom científic: gavina riallera (EXEMPLE), n f
- ca Denominació motivada per tradició: coiot (EXEMPLE), n m
- ca Denominació motivada per valor descriptiu: nero rosat (EXEMPLE), n m
- ca Denominació motivada per zona d'origen: calàpet verd (EXEMPLE), n m
<Zoologia>
Definició
Tot i això, convé que la forma preferent vagi acompanyada de les variants geogràfiques documentades, com a reflex de la riquesa denominativa i també com a ajuda per a identificar més fàcilment l'animal descrit. A més, per a un àmbit local o dialectal determinat, les formes de la zona han de tenir un tractament especial.
El procés de selecció segueix dues etapes:
(1) Recerca documental i dialectològica, amb la finalitat de recollir les denominacions documentades en català d'aquell grup o de grups semblants, saber quina extensió tenen i poder fer comparacions amb les denominacions en altres llengües.
(2) Tria de la forma preferent.
Per a triar una forma preferent, es tenen en compte criteris d'estructura lingüística i criteris de motivació:
A. ESTRUCTURA LINGÜÍSTICA
Es prefereix una denominació formada per una sola unitat lingüística en els casos següents:
(a) Quan el gènere només comprèn una espècie (ex.: estruç)
(b) Quan és una denominació tradicional i inequívoca (ex.: mesquer)
(c) Quan és un manlleu procedent d'un nom autòcton d'una altra llengua (ex.: orangutan, del malai orang-utang)
En canvi, en els altres casos es prefereixen les denominacions formades per més d'una unitat lingüística, perquè permeten més precisió, ofereixen més recursos i mantenen una certa analogia amb l'estructura binomial de la nomenclatura científica.
B. MOTIVACIÓ DE LES DENOMINACIONS
Segons la motivació de les denominacions, es dona prioritat a unes formes o altres, amb independència que siguin d'espècies autòctones o d'espècies exòtiques. Els punts següents (donats sense ordre de prioritat) ho indiquen:
(a) Tradició: És preferible la denominació amb més tradició en català.
Ex. espècie autòctona: emperador davant de peix espasa
Ex. espècie exòtica: coiot davant de llop de les praderies o llop de les planures
(b) Documentació: És preferible la denominació més documentada en obres especialitzades i diccionaris generals.
Ex. espècie autòctona: forcadella (peix) davant de abella, cabut i somera vermella
Ex. espècie exòtica: somorgollaire alablanc davant de somorgollaire d'ales blanques (d'acord amb la Guia dels ocells dels Països Catalans i d'Europa)
(c) Valor descriptiu: És preferible la denominació que fa referència a característiques morfològiques, costums o d'hàbitat rellevants de l'espècie.
Ex. espècie autòctona: granota verda davant de granota vulgar
Ex. espècie exòtica: nero rosat davant de anfós jueu
(d) Analogia amb altres denominacions del mateix gènere o família: És preferible una denominació paral·lela a denominacions d'altres espècies del mateix gènere o família.
Ex. espècie autòctona: morell cap-roig davant de ànec cap-roig, perquè morell denomina els ànecs capbussaires
Ex. espècie exòtica: porc espí americà davant de osset americà, perquè os es fa servir per a espècies d'un ordre diferent dels porcs
(e) Paral·lelisme amb el nom científic: És preferible la denominació més acostada al nom científic.
Ex. espècie autòctona: gavina riallera davant de gavina vulgar, perquè el nom científic és Larus ridibundus
Ex. espècie exòtica: colibrí magnífic davant de colibrí de corbata picatart, perquè el nom científic és Lophornis magnifica
(f) Paral·lelisme amb altres llengües: És preferible una denominació paral·lela amb denominacions de llengües properes o influents (castellà, francès, italià, anglès, etc.).
Ex. espècie autòctona: rajada estrellada davant de crisol, escrita, llisol, rajada de boca rosa o rajada escrita, perquè és més semblant al castellà raya estrellada, el francès raie étoilée i l'anglès starry ray
Ex. espècie exòtica: pinsà dels pins davant de pinsà de bec gros, perquè el francès és durbec des sapins, l'italià ciuffolotto delle pinete i l'anglès pine grosbeak (el castellà, en canvi, fa de manera única camachuelo picogrueso)
A banda, segons que siguin denominacions d'espècies autòctones o denominacions d'espècies exòtiques, hi ha altres criteris a tenir en compte:
B1. Denominacions d'espècies autòctones
(a) Extensió geogràfica: És preferible la denominació més estesa en el domini català (ex.: solraig davant de solroig i marraix)
(b) Zona d'origen: És preferible la denominació de la zona on l'espècie és més abundant o coneguda (ex.: calàpet verd davant de gripau verd, perquè en el domini català habita només a les Illes Balears, on els gripaus s'anomenen calàpets)
(c) Etimologia: És preferible la denominació més fidel a l'etimologia (ex.: sarg davant de sard, perquè ve del llatí sargus)
B2. Denominacions d'espècies exòtiques
Nom autòcton de la zona d'origen: És preferible una denominació que adapti el nom autòcton de la zona de distribució geogràfica de l'espècie, sobretot si les llengües properes o influents ho fan (ex.: quetzal davant d'una denominació inventada, perquè procedeix del nàhuatl, llengua ameríndia, i en castellà, francès, italià i anglès han adoptat aquesta mateixa forma).
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana d'animals (1): Generalitats i CRITERI Denominació catalana d'animals (3): Creació de formes. També es poden consultar, amb relació als noms científics, les fitxes CRITERI Denominació científica de base llatina (1): De nomenclatures internacionals i CRITERI Denominació científica de base llatina (2): Formes tradicionals.
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana d'animals en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-animals.pdf).
<Ciències de la salut > Anatomia patològica>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'un assessorament dut a terme pel TERMCAT per validar la versió catalana del subconjunt d'Anatomia Patològica de SNOMED CT, en curs d'elaboració pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
- ca úlcera mucocutània positiva per a VEB (anomalia morfològica)
- ca úlcera mucocutània positiva per a herpesvirus humà 4 (anomalia morfològica) sin. compl.
- ca úlcera mucocutània positiva per a virus d'Epstein-Barr (anomalia morfològica) sin. compl.
- es úlcera mucocutánea EBV positiva (anomalía morfológica)
- es úlcera mucocutánea positiva para herpesvirus humano 4 (anomalía morfológica) sin. compl.
- es úlcera mucocutánea positiva para virus de Epstein-Barr (anomalía morfológica) sin. compl.
<Anatomia patològica (SNOMED CT)>
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca algorisme d'estereocorrespondència Marr-Poggio-Grimson, n m
- es algoritmo de estereocorrespondencia Marr-Poggio-Grimson
- en Marr-Poggio-Grimson stereo matching algorithm
<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>
Definició
Nota
-
1. El filtratge a diverses escales permet realitzar l'ajust a escales més petites quan no s'aconsegueixen resultats a escales més grans.
2. L'algorisme d'estereocorrespondència Marr-Poggio-Grimson va ser proposat per David Courtnay Marr, Tomaso A. Poggio i W. Eric L. Grimson el 1983. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca algorisme d'estereocorrespondència Marr-Poggio-Grimson, n m
- es algoritmo de estereocorrespondencia Marr-Poggio-Grimson
- en Marr-Poggio-Grimson stereo matching algorithm
<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>
Definició
Nota
-
1. El filtratge a diverses escales permet realitzar l'ajust a escales més petites quan no s'aconsegueixen resultats a escales més grans.
2. L'algorisme d'estereocorrespondència Marr-Poggio-Grimson va ser proposat per David Courtnay Marr, Tomaso A. Poggio i W. Eric L. Grimson el 1983. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca algorisme d'estereocorrespondència Marr-Poggio-Grimson, n m
- es algoritmo de estereocorrespondencia Marr-Poggio-Grimson
- en Marr-Poggio-Grimson stereo matching algorithm
<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>
Definició
Nota
-
1. El filtratge a diverses escales permet realitzar l'ajust a escales més petites quan no s'aconsegueixen resultats a escales més grans.
2. L'algorisme d'estereocorrespondència Marr-Poggio-Grimson va ser proposat per David Courtnay Marr, Tomaso A. Poggio i W. Eric L. Grimson el 1983. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>
- ca aluata de Bolívia, n m
- es mono aullador rojo de Bolivia, n m
- fr hurleur de Bolivie, n m
- en Bolivian red howler, n m
- de Bolivien-Brüllaffe, n m
- nc Alouatta sara
<Mamífers > Primats > Atèlids>
<Zoologia > Mamífers>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>
- ca aluata de Bolívia, n m
- es mono aullador rojo de Bolivia, n m
- fr hurleur de Bolivie, n m
- en Bolivian red howler, n m
- de Bolivien-Brüllaffe, n m
- nc Alouatta sara
<Mamífers > Primats > Atèlids>
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca AMI-SAR, n m
- ca Active Microwave Instrument-Synthetic Aperture Radar, n m sin. compl.
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Sensors>
Definició
Radar d'obertura sintètica instal·lat a bord dels satèl·lits de la sèrie ERS (concretament de l'ERS-1 i l'ERS-2), destinat majoritàriament a l'obtenció d'imatges d'alta resolució (mode imatge) i a l'estudi de les onades marines (mode onada).
El sensor permet obtenir imatges en la regió espectral de les microones (banda C), amb una resolució espacial en l'abast de 26 m i en l'azimut de 28 m. Les seves escenes presenten una resolució radiomètrica que oscil·la entre 2 i 6 bits. Es capten amb un angle d'incidència nominal de 23° i es distribueixen amb una cobertura territorial de 100 km (dallada) en el mode imatge o bé en petites imatges de 5 km a intervals regulars en el mode onada.
Durant 9 mesos, entre l'octubre de 1995 i el juny de 1996, els radars d'obertura sintètica de l'ERS-1 i l'ERS-2 van treballar en tàndem, fet que va permetre obtenir imatges interferomètriques (quan els dos instruments observaven la mateixa zona) i un increment en el temps de revisita, així com una major cobertura territorial quan els instruments observaven diferents zones.
Aquest sensor no pot treballar alhora amb l'AMI-SCAT, l'altre sensor que forma l'instrument AMI.
Informació tècnica del sensor:
- Polarització: VV
- Durada del pols (s): 37.12E-06
- Amplada de banda (MHz): 15.55
- Angle d'incidència (°): 23
- Resolució espacial en l'abast (m): 26
- Resolució espacial en l'azimut (m): 28
- Nombre d'observacions: 3
- Dallada (km): 100 (mode imatge); 5 (mode onada)
- Bandes espectrals (freqüència, GHz): 5.3
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
