Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "sistema" dins totes les àrees temàtiques
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca isinai
- ca inmeas sin. compl.
- ca insinai sin. compl.
- ca isinay sin. compl.
- ca isnay sin. compl.
- ar إيسيناي
- cy Isinai
- cy Inmeas sin. compl.
- cy Insinai sin. compl.
- cy Isinay sin. compl.
- cy Isnay sin. compl.
- de Isinai
- de Inmeas sin. compl.
- de Insinai sin. compl.
- de Isinay sin. compl.
- de Isnay sin. compl.
- en Isinay
- en Inmeas sin. compl.
- en Insinai sin. compl.
- en Isinai sin. compl.
- en Isnay sin. compl.
- es isinai
- es inmeas sin. compl.
- es insinai sin. compl.
- es isinay sin. compl.
- es isnay sin. compl.
- eu isinayera
- eu inmeas sin. compl.
- eu insinai sin. compl.
- eu isinai sin. compl.
- eu isinay sin. compl.
- eu isnay sin. compl.
- fr isinaï
- fr inmeas sin. compl.
- fr insinai sin. compl.
- fr isinay sin. compl.
- fr isnay sin. compl.
- gl isinai
- gl inmeas sin. compl.
- gl insinai sin. compl.
- gl isinay sin. compl.
- gl isnay sin. compl.
- gn isinai
- gn inmeas sin. compl.
- gn insinai sin. compl.
- gn isinay sin. compl.
- gn isnay sin. compl.
- it isinai
- it inmeas sin. compl.
- it insinai sin. compl.
- it isinay sin. compl.
- it isnay sin. compl.
- pt isinai
- pt inmeas sin. compl.
- pt insinai sin. compl.
- pt isinay sin. compl.
- pt isnay sin. compl.
- zh 伊辛奈语
- num Sistema aràbic
<Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí meridional>, <Àsia > Filipines>
Definició
Es distingeixen tres variants dialectals de la llengua isinai, parlades als municipis de Dupax del Sud, Aritao i Bambang.
Els parlants d'isinai generalment tenen l'ilocano com a segona llengua, ja que aquesta s'utilitza com a llengua franca a la regió nord de l'illa de Luzon.
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca itonama
- cod sihnipadara
- ar إيتونامية
- cy Itonama
- de Itonama
- en Itonama
- es itonama
- eu itonamera
- fr itonama
- gn itonama
- it itonama
- ja イトナマ語
- nl Itonama
- pt itonama
- ru Итонама
- zh 伊托纳马语
- scr Sense tradició escrita
- num Sistema aràbic
<Aïllada>, <Amèrica > Bolívia>
Definició
La resta d'itonames són monolingües d'espanyol. A la dècada del 1960 hi havia un centenar de parlants bilingües itonama-espanyol. La llengua havia estat molt desprestigiada per efecte de les missions dels jesuïtes del segle XIX, i les escoles rurals des del 1950 han consolidat el procés.
Greenberg (1987) el va classificar dins del grup paez, una branca del macrotxibtxa. Els estudis en aquesta línia no són concloents i encara es considera llengua aïllada o no classificada.
L'autodenominació sihnipadara significa 'la nostra llengua'.
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca ivatan
- ar إيفاتانية
- cy Ivatan
- de Ivatan
- en Ivatan
- es ivatano
- eu ivatanera
- eu ivatan sin. compl.
- fr ivatan
- gl ivatan
- gn ivatan
- it ivatan
- pt ivatan
- zh 伊巴丹语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
<Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional>, <Àsia > Filipines>
Definició
Els censos de població de les Filipines habitualment no consideren l'ivatan, l'itbayaten i el babuyan com a grups etnolingüístics diferenciats. El cens de l'any 1975, per exemple, estableix un total de 16.977 parlants de llengua ivatan. Probablement, però, bona part dels 3.000 parlants de llengua ivatan que viuen al municipi d'Itbayat són parlants d'itbayaten; els 552 parlants concentrats a l'illa de Babuyan segurament són parlants de babuyan, i els 13.000 restants, probablement són parlants d'ivatan.
L'ivatan és lingüísticament pròxim a l'itbayaten i el babuyan, amb les quals forma el grup de llengües ivatan.
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca jita
- ca echijita sin. compl.
- ca ecijita sin. compl.
- ca kijita sin. compl.
- ar جيتا
- cy Jita
- cy Echijita sin. compl.
- cy Ecijita sin. compl.
- cy Kijita sin. compl.
- de Jita
- de Echijita sin. compl.
- de Ecijita sin. compl.
- de Kijita sin. compl.
- en Jita
- en Echijita sin. compl.
- en Ecijita sin. compl.
- en Kijita sin. compl.
- es jita
- es echijita sin. compl.
- es ecijita sin. compl.
- es kijita sin. compl.
- eu jitera
- eu echijita sin. compl.
- eu ecijita sin. compl.
- eu jita sin. compl.
- eu kijita sin. compl.
- fr jita
- fr echijita sin. compl.
- fr ecijita sin. compl.
- fr kijita sin. compl.
- gl jita
- gl echijita sin. compl.
- gl ecijita sin. compl.
- gl kijita sin. compl.
- gn jita
- gn echijita sin. compl.
- gn ecijita sin. compl.
- gn kijita sin. compl.
- it jita
- it echijita sin. compl.
- it ecijita sin. compl.
- it kijita sin. compl.
- pt jita
- pt echijita sin. compl.
- pt ecijita sin. compl.
- pt kijita sin. compl.
- tmh Tajitat
- tmh Echijita sin. compl.
- tmh ecijita sin. compl.
- tmh kijita sin. compl.
- zh 吉塔语
- num Sistema aràbic
<Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional>, <Àfrica > Tanzània>
Definició
Una varietat dialectal d'aquesta llengua és el mrangi.
El jita s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca jorà
- ca hora sin. compl.
- ca jorá sin. compl.
- ar الجورية
- cy Jorá
- cy Hora sin. compl.
- de Jorá
- de Hora sin. compl.
- de Jora sin. compl.
- en Jorá
- en Hora sin. compl.
- es jorá
- es hora sin. compl.
- eu jorera
- eu hora sin. compl.
- eu jorá sin. compl.
- fr jora
- fr hora sin. compl.
- fr jorá sin. compl.
- gn jora
- gn hora sin. compl.
- gn jorá sin. compl.
- it jorá
- it hora sin. compl.
- ja ホラ語
- ja オラ語 sin. compl.
- nl Jorá
- nl Hora sin. compl.
- nl Jorà sin. compl.
- pt jora
- ru Хора
- zh 乔拉语
- zh 乔拉 sin. compl.
- zh 霍拉 sin. compl.
- scr Sense tradició escrita
- num Sistema aràbic
<Tupí > Tupí-guaraní > Grup guarayú>, <Amèrica > Bolívia>
Definició
El jorà s'assemblava molt al sirionó i al yuqui, totes de la mateixa branca lingüística. Les semblances són bàsicament de vocabulari. Les tres llengües no són mútuament intel·ligibles. Es calcula que es devien escindir cap al 1600.
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca kalibugan
- ca calibugan sin. compl.
- ca kolibugan subanon sin. compl.
- ar كاليبوغانية
- cy Kalibugan
- cy Calibugan sin. compl.
- cy Kalibugan sin. compl.
- cy Kolibugan subanon sin. compl.
- de Kolibugan
- de Calibugan sin. compl.
- de Kalibugan sin. compl.
- de Subanon Kolibugan sin. compl.
- en Kolibugan
- en Calibugan sin. compl.
- en Kalibugan sin. compl.
- en Kolibugan Subanon sin. compl.
- es kalibugan
- es calibugan sin. compl.
- es kalibugan sin. compl.
- es kolibugan subano sin. compl.
- eu kalibuganera
- eu calibugan sin. compl.
- eu kalibugan sin. compl.
- eu kolibugan sin. compl.
- eu kolibugan subanon sin. compl.
- fr kalibugan
- fr calibugan sin. compl.
- fr kolibugan subanon sin. compl.
- gl kalibugan
- gl calibugan sin. compl.
- gl kolibugan subanon sin. compl.
- gn kalivugan
- gn calibugan sin. compl.
- gn kalibugan sin. compl.
- gn kolivugan suvanon sin. compl.
- it kalibugan
- it calibugan sin. compl.
- it kalibugan sin. compl.
- it kolibugan subanon sin. compl.
- pt kalibugan
- pt calibugan sin. compl.
- pt kalibugan sin. compl.
- pt kolibugan subanon sin. compl.
- zh 卡里布甘语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
<Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí meridional>, <Àsia > Filipines>
Definició
El kalibugan és lingüísticament proper al subanon, amb el qual hi pot haver intercomprensió.
L'expansió de l'islam a la regió de Mindanao-Sulú va originar la distinció entre les comunitats indígenes que van adoptar aquesta religió (els membres de les quals són anomenats moros) i les que no la van adoptar (els membres de les quals són anomenats lumad). Els kalibugan s'inclouen dins les comunitats islamitzades, juntament amb els grups maranao, maguindanao, molbog, tausug, sama, ilanum, sangil, kalagan, palawan i jama mapun.
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca kalinga
- ca calinga sin. compl.
- ca kalina' sin. compl.
- ca kalingga sin. compl.
- ar كالينغا
- cy Kalinga
- cy Calinga sin. compl.
- cy Kalina' sin. compl.
- cy Kalingga sin. compl.
- de Kalinga
- de Calinga sin. compl.
- de Kalina' sin. compl.
- de Kalingga sin. compl.
- en Kalinga
- en Calinga sin. compl.
- en Kalina' sin. compl.
- en Kalingga sin. compl.
- es calinga
- es kalina' sin. compl.
- es kalinga sin. compl.
- es kalingga sin. compl.
- eu kalingera
- eu calinga sin. compl.
- eu kalina' sin. compl.
- eu kalinga sin. compl.
- eu kalingga sin. compl.
- fr kalinga
- fr calinga sin. compl.
- fr kalina' sin. compl.
- fr kalingga sin. compl.
- gl kalinga
- gl calinga sin. compl.
- gl kalina' sin. compl.
- gl kalingga sin. compl.
- gn kalinga
- gn calinga sin. compl.
- gn kalina' sin. compl.
- gn kalingga sin. compl.
- it kalinga
- it calinga sin. compl.
- it kalina' sin. compl.
- it kalingga sin. compl.
- pt kalinga
- pt calinga sin. compl.
- pt kalina' sin. compl.
- pt kalingga sin. compl.
- zh 卡林加语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
<Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional>, <Àsia > Filipines>
Definició
Aquesta llengua forma un contínuum dialectal que inclou el kalinga (septentrional), el kalinga (meridional), el kalinga (guinaang) i el kalinga (itneg).
El kalinga és la llengua dominant a diversos municipis de la província de Kalinga: Tanudan, Tinglayan, Balbalan, Lubuagan i Pasil.
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca kankanaey
- ca igorot sagada sin. compl.
- ca kankana-ey sin. compl.
- ca kankanay sin. compl.
- ca katangnan sin. compl.
- ca kataugnan sin. compl.
- ca lepanto igorot sin. compl.
- ar كانكاناي
- cy Kankanaey
- cy Igorot sagada sin. compl.
- cy Kankana-ey sin. compl.
- cy Kankanay sin. compl.
- cy Katangnan sin. compl.
- cy Kataugnan sin. compl.
- cy Lepanto igorot sin. compl.
- de Kankanaey
- de Igorot Sagada sin. compl.
- de Kankana-Ey sin. compl.
- de Kankanay sin. compl.
- de Katangnan sin. compl.
- de Lepanto-Igorot sin. compl.
- en Kankanaey
- en Kankana-Ey sin. compl.
- en Kankanai sin. compl.
- en Kankanay sin. compl.
- en Katangnan sin. compl.
- en Kataugnan sin. compl.
- en Lepanto Igorot sin. compl.
- en Sagada Igorot sin. compl.
- es cancanái
- es igorote sagada sin. compl.
- es kankanaey sin. compl.
- es kankanay sin. compl.
- es katangnan sin. compl.
- es kataugnan sin. compl.
- es lepanto igorote sin. compl.
- eu kankanaeyera
- eu igorot sagada sin. compl.
- eu kankana-ey sin. compl.
- eu kankanaey sin. compl.
- eu kankanai sin. compl.
- eu kankanay sin. compl.
- eu katangnan sin. compl.
- eu kataugnan sin. compl.
- eu lepanto igorot sin. compl.
- fr kankana-ey
- fr igorot sagada sin. compl.
- fr kankanaey sin. compl.
- fr kankanay sin. compl.
- fr katangnan sin. compl.
- fr kataugnan sin. compl.
- fr lepanto igorot sin. compl.
- gl kankanaey
- gl igorrote sagada sin. compl.
- gl kankana-ey sin. compl.
- gl kankanay sin. compl.
- gl katangnan sin. compl.
- gl kataugnan sin. compl.
- gl lepanto igorrote sin. compl.
- gn kankanaey
- gn igorot sagada sin. compl.
- gn kankana-ey sin. compl.
- gn kankanay sin. compl.
- gn katangnan sin. compl.
- gn kataugnan sin. compl.
- gn lepanto igorot sin. compl.
- it kankanaey
- it igorot sagada sin. compl.
- it kankana-ey sin. compl.
- it kankanay sin. compl.
- it katangnan sin. compl.
- it kataugnan sin. compl.
- it lepanto igorot sin. compl.
- pt kankanaey
- pt igorot sagada sin. compl.
- pt kankana-ey sin. compl.
- pt kankanay sin. compl.
- pt katangnan sin. compl.
- pt kataugnan sin. compl.
- pt lepanto igorot sin. compl.
- zh 坎卡纳伊语
- num Sistema aràbic
<Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional>, <Àsia > Filipines>
Definició
Els kankanay són una de les comunitats culturals més nombroses de les províncies muntanyoses del nord de Luzon i constitueixen, juntament amb els inibolai, els igorot de Benguet, la província més meridional de la regió Cordillera.
La llengua kankanaey forma un contínuum dialectal que inclou el kankanaey (meridional), el kankanaey (septentrional) i el kankanaey (itneg).
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca kirguís
- cod kyrgyz tili
- ar القيرغيزية
- cy Cirgiseg
- cy Kirghiz sin. compl.
- cy Kirguís sin. compl.
- cy Kyrgyz sin. compl.
- de Kirgisisch
- de Kirghiz sin. compl.
- de Kyrgyz sin. compl.
- en Kyrgyz
- en Kirghiz sin. compl.
- en Kirgiz sin. compl.
- es kirguís
- es kirghiz sin. compl.
- es kirguiz sin. compl.
- es kyrgyz sin. compl.
- eu kirgizera
- eu kirghiz sin. compl.
- eu kirguís sin. compl.
- eu kyrgyz sin. compl.
- fr kirghiz
- fr kirghis sin. compl.
- fr kirguis sin. compl.
- fr kyrgyz sin. compl.
- gl kirguiz
- gl kirghiz sin. compl.
- gl kirguís sin. compl.
- gl kyrgyz sin. compl.
- gn kirguis
- gn kirghis sin. compl.
- gn kirguis sin. compl.
- gn kyrgys sin. compl.
- it kirghiso
- it chirghiso sin. compl.
- it kirghizo sin. compl.
- ja キルギス語
- nl Kirgizisch
- nl Kirghiz sin. compl.
- nl Kirguís sin. compl.
- nl Kyrgyz sin. compl.
- pt quirguiz
- pt kirghiz sin. compl.
- pt kirguis sin. compl.
- pt kyrgyz sin. compl.
- ru Киргизский
- ru Кыргызский sin. compl.
- zh 吉尔吉斯语
- scr Alfabet ciríl·lic
- num Sistema aràbic
<Altaica > Turquesa > Septentrional>, <Àsia > Afganistan>, <Àsia > Kazakhstan>, <Àsia > Kirguizistan>, <Àsia > Pakistan>, <Àsia > Tadjikistan>, <Àsia > Uzbekistan>, <Àsia > Xina>
Definició
Els historiadors pensen que els avantpassats dels actuals kirguisos, que les fonts medievals presenten com a pèl-rojos i d'ulls verds, eren membres de tribus samoiedes o de la regió de Yenisei (a la Sibèria) que van esdevenir lingüísticament turquesos després de conquerir els uigurs i d'establir-se a l'àrea d'Orkhon.
Els kirguisos apareixen ja a les fonts xineses de l'alta edat mitjana referits com a veïns septentrionals dels xinesos. Durant aquesta època participaven del comerç de la ruta de la seda. Van destruir l'imperi Uigur el 840 dC en un moment en què la seva llengua no s'havia individuat gaire en relació amb la resta de llengües de la branca turquesa, i escrivien el kirguís amb la mateixa escriptura rúnica. Aviat els kirguisos van establir-se no gaire lluny d'on són en l'actualitat.
Hi ha dos dialectes principals del kirguís, el septentrional i el meridional. L'estàndard modern del kirguís va posar-se en circulació el 1923. El kirguís s'escriu en alfabet ciríl·lic, encara que, d'ençà de la independència del Kirguisistan respecte de la Unió Soviètica el 1991, hi ha un moviment en favor de l'adopció de l'alfabet llatí, que, de fet, ja s'havia usat entre 1928 i 1940. Els kirguisos de la Xina empren l'alfabet àrab.
A tall de curiositat, el poema èpic kirguís Manas és un dels poemes més extensos de la literatura mundial.
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca konkow
- ca concow sin. compl.
- ca holólupai sin. compl.
- ca konkau sin. compl.
- ca maiduan sin. compl.
- ca meidoo sin. compl.
- ca michopdo sin. compl.
- ca nákum sin. compl.
- ca northwest maidu sin. compl.
- ca secumne sin. compl.
- ca sekumne sin. compl.
- ca tsamak sin. compl.
- ca yuba sin. compl.
- cy Konkow
- cy Concow sin. compl.
- cy Holólupai sin. compl.
- cy Konkau sin. compl.
- cy Maiduan sin. compl.
- cy Meidoo sin. compl.
- cy Michopdo sin. compl.
- cy Nákum sin. compl.
- cy Northwest maidu sin. compl.
- cy Secumne sin. compl.
- cy Sekumne sin. compl.
- cy Tsamak sin. compl.
- cy Yuba sin. compl.
- de Konkow
- de Concow sin. compl.
- de Holólupai sin. compl.
- de Konkau sin. compl.
- de Maiduan sin. compl.
- de Meidoo sin. compl.
- de Michopdo sin. compl.
- de Nákum sin. compl.
- de Northwestern Maidu sin. compl.
- de Secumne sin. compl.
- de Sekumne sin. compl.
- de Tsamak sin. compl.
- de Zuba sin. compl.
- en Konkow
- en Concow sin. compl.
- en Holólupai sin. compl.
- en Konkau sin. compl.
- en Maiduan sin. compl.
- en Meidoo sin. compl.
- en Michopdo sin. compl.
- en Nákum sin. compl.
- en Northwest Maidu sin. compl.
- en Northwestern Maidu sin. compl.
- en Secumne sin. compl.
- en Sekumne sin. compl.
- en Tsamak sin. compl.
- en Yuba sin. compl.
- es konkow
- es concow sin. compl.
- es holólupai sin. compl.
- es konkau sin. compl.
- es maidu noroccidental sin. compl.
- es maiduan sin. compl.
- es meidoo sin. compl.
- es michopdo sin. compl.
- es nákum sin. compl.
- es secumne sin. compl.
- es sekumne sin. compl.
- es tsamak sin. compl.
- es yuba sin. compl.
- eu konkowera
- eu concow sin. compl.
- eu holólupai sin. compl.
- eu ipar-mendebaldeko maiduera sin. compl.
- eu konkau sin. compl.
- eu konkow sin. compl.
- eu konkowera sin. compl.
- eu maiduera sin. compl.
- eu meidoo sin. compl.
- eu michopdo sin. compl.
- eu nákum sin. compl.
- eu secumne sin. compl.
- eu sekumne sin. compl.
- eu tsamak sin. compl.
- eu yuba sin. compl.
- fr konkow
- fr concow sin. compl.
- fr holólupai sin. compl.
- fr konkau sin. compl.
- fr maiduan sin. compl.
- fr meidoo sin. compl.
- fr michopdo sin. compl.
- fr nákum sin. compl.
- fr northwest maidu sin. compl.
- fr secumne sin. compl.
- fr sekumne sin. compl.
- fr tsamak sin. compl.
- fr yuba sin. compl.
- gl konkow
- gl concow sin. compl.
- gl holólupai sin. compl.
- gl konkau sin. compl.
- gl maiduan sin. compl.
- gl meidoo sin. compl.
- gl michopdo sin. compl.
- gl nákum sin. compl.
- gl northwest maidu sin. compl.
- gl secumne sin. compl.
- gl sekumne sin. compl.
- gl tsamak sin. compl.
- gl yuba sin. compl.
- gn konkow
- gn concow sin. compl.
- gn holólupai sin. compl.
- gn konkau sin. compl.
- gn maiduan sin. compl.
- gn meidoo sin. compl.
- gn michopdo sin. compl.
- gn nákum sin. compl.
- gn northwest maidu sin. compl.
- gn secumne sin. compl.
- gn sekumne sin. compl.
- gn tsamak sin. compl.
- gn yuba sin. compl.
- it konkow
- it concow sin. compl.
- it holólupai sin. compl.
- it konkau sin. compl.
- it maiduan sin. compl.
- it meidoo sin. compl.
- it michopdo sin. compl.
- it nákum sin. compl.
- it northwest maidu sin. compl.
- it secumne sin. compl.
- it sekumne sin. compl.
- it tsamak sin. compl.
- it yuba sin. compl.
- pt konkow
- pt concow sin. compl.
- pt holólupai sin. compl.
- pt konkau sin. compl.
- pt maiduan sin. compl.
- pt meidoo sin. compl.
- pt michopdo sin. compl.
- pt nákum sin. compl.
- pt northwest maidu sin. compl.
- pt secumne sin. compl.
- pt sekumne sin. compl.
- pt tsamak sin. compl.
- pt yuba sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
<Maidu>, <Amèrica > Estats Units d'Amèrica>
Definició
Les llengües de la família maidu (el maidu, el nisenan i el konkow) es parlaven al nord-est de Califòrnia, a les valls de Sierra Nevada i a la vall de Sacramento. El seu territori original, però, podria haver estat al nord-oest de Nevada.
Es tracta de tres llengües força properes des del punt de vista fonològic però força diferents pel que fa a la gramàtica, de manera que no hi ha intercomprensió. Totes tres es troben al límit de l'extinció. Hi havia una altra varietat parlada a l'àrea de Chico, avui extingida, sobre la qual hi ha molt poca informació: de fet, podria tractar-se d'una altra llengua o d'una variant dialectal del konkow.
Els darrers anys s'han desenvolupat algunes accions per intentar revitalitzar les llengües de la família maidu.