Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "sistema" dins totes les àrees temàtiques

isinai isinai

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  isinai
  • ca  inmeas sin. compl.
  • ca  insinai sin. compl.
  • ca  isinay sin. compl.
  • ca  isnay sin. compl.
  • ar  إيسيناي
  • cy  Isinai
  • cy  Inmeas sin. compl.
  • cy  Insinai sin. compl.
  • cy  Isinay sin. compl.
  • cy  Isnay sin. compl.
  • de  Isinai
  • de  Inmeas sin. compl.
  • de  Insinai sin. compl.
  • de  Isinay sin. compl.
  • de  Isnay sin. compl.
  • en  Isinay
  • en  Inmeas sin. compl.
  • en  Insinai sin. compl.
  • en  Isinai sin. compl.
  • en  Isnay sin. compl.
  • es  isinai
  • es  inmeas sin. compl.
  • es  insinai sin. compl.
  • es  isinay sin. compl.
  • es  isnay sin. compl.
  • eu  isinayera
  • eu  inmeas sin. compl.
  • eu  insinai sin. compl.
  • eu  isinai sin. compl.
  • eu  isinay sin. compl.
  • eu  isnay sin. compl.
  • fr  isinaï
  • fr  inmeas sin. compl.
  • fr  insinai sin. compl.
  • fr  isinay sin. compl.
  • fr  isnay sin. compl.
  • gl  isinai
  • gl  inmeas sin. compl.
  • gl  insinai sin. compl.
  • gl  isinay sin. compl.
  • gl  isnay sin. compl.
  • gn  isinai
  • gn  inmeas sin. compl.
  • gn  insinai sin. compl.
  • gn  isinay sin. compl.
  • gn  isnay sin. compl.
  • it  isinai
  • it  inmeas sin. compl.
  • it  insinai sin. compl.
  • it  isinay sin. compl.
  • it  isnay sin. compl.
  • pt  isinai
  • pt  inmeas sin. compl.
  • pt  insinai sin. compl.
  • pt  isinay sin. compl.
  • pt  isnay sin. compl.
  • zh  伊辛奈语
  • num  Sistema aràbic

<Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí meridional>, <Àsia > Filipines>

Definició
El terme isinai fa referència a un dels grups etnolingüístics establerts a la província de Nueva Vizcaya (Luzon), on viuen també els ilocano, els ifugao, els inibaloi, els gaddang, els kallahan i els ilongot.

Es distingeixen tres variants dialectals de la llengua isinai, parlades als municipis de Dupax del Sud, Aritao i Bambang.

Els parlants d'isinai generalment tenen l'ilocano com a segona llengua, ja que aquesta s'utilitza com a llengua franca a la regió nord de l'illa de Luzon.
itonama itonama

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  itonama
  • cod  sihnipadara
  • ar  إيتونامية
  • cy  Itonama
  • de  Itonama
  • en  Itonama
  • es  itonama
  • eu  itonamera
  • fr  itonama
  • gn  itonama
  • it  itonama
  • ja  イトナマ語
  • nl  Itonama
  • pt  itonama
  • ru  Итонама
  • zh  伊托纳马语
  • scr  Sense tradició escrita
  • num  Sistema aràbic

<Aïllada>, <Amèrica > Bolívia>

Definició
Els escassos parlants vius d'itonama són ancians d'entre 82 i 89 anys (2003) que viuen a la ciutat de Magdalena, tocant al riu Itonama. Ja no parlen la llengua gairebé ni entre ells.

La resta d'itonames són monolingües d'espanyol. A la dècada del 1960 hi havia un centenar de parlants bilingües itonama-espanyol. La llengua havia estat molt desprestigiada per efecte de les missions dels jesuïtes del segle XIX, i les escoles rurals des del 1950 han consolidat el procés.

Greenberg (1987) el va classificar dins del grup paez, una branca del macrotxibtxa. Els estudis en aquesta línia no són concloents i encara es considera llengua aïllada o no classificada.

L'autodenominació sihnipadara significa 'la nostra llengua'.
ivatan ivatan

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  ivatan
  • ar  إيفاتانية
  • cy  Ivatan
  • de  Ivatan
  • en  Ivatan
  • es  ivatano
  • eu  ivatanera
  • eu  ivatan sin. compl.
  • fr  ivatan
  • gl  ivatan
  • gn  ivatan
  • it  ivatan
  • pt  ivatan
  • zh  伊巴丹语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional>, <Àsia > Filipines>

Definició
El terme ivatan fa referència a un dels grups etnolingüístics que viuen a les illes situades a l'extrem nord de Luzon, on viuen també els itbayaten i els babuyan. L'ivatan és la llengüa majoritària a l'illa-província de Batanes, on és parlat pel 94% de la població. Generalment els parlants d'aquesta llengua tenen com a segona llengua l'ilocano, que és utilitzat com a llengua franca al nord de Luzon.

Els censos de població de les Filipines habitualment no consideren l'ivatan, l'itbayaten i el babuyan com a grups etnolingüístics diferenciats. El cens de l'any 1975, per exemple, estableix un total de 16.977 parlants de llengua ivatan. Probablement, però, bona part dels 3.000 parlants de llengua ivatan que viuen al municipi d'Itbayat són parlants d'itbayaten; els 552 parlants concentrats a l'illa de Babuyan segurament són parlants de babuyan, i els 13.000 restants, probablement són parlants d'ivatan.

L'ivatan és lingüísticament pròxim a l'itbayaten i el babuyan, amb les quals forma el grup de llengües ivatan.
jita jita

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  jita
  • ca  echijita sin. compl.
  • ca  ecijita sin. compl.
  • ca  kijita sin. compl.
  • ar  جيتا
  • cy  Jita
  • cy  Echijita sin. compl.
  • cy  Ecijita sin. compl.
  • cy  Kijita sin. compl.
  • de  Jita
  • de  Echijita sin. compl.
  • de  Ecijita sin. compl.
  • de  Kijita sin. compl.
  • en  Jita
  • en  Echijita sin. compl.
  • en  Ecijita sin. compl.
  • en  Kijita sin. compl.
  • es  jita
  • es  echijita sin. compl.
  • es  ecijita sin. compl.
  • es  kijita sin. compl.
  • eu  jitera
  • eu  echijita sin. compl.
  • eu  ecijita sin. compl.
  • eu  jita sin. compl.
  • eu  kijita sin. compl.
  • fr  jita
  • fr  echijita sin. compl.
  • fr  ecijita sin. compl.
  • fr  kijita sin. compl.
  • gl  jita
  • gl  echijita sin. compl.
  • gl  ecijita sin. compl.
  • gl  kijita sin. compl.
  • gn  jita
  • gn  echijita sin. compl.
  • gn  ecijita sin. compl.
  • gn  kijita sin. compl.
  • it  jita
  • it  echijita sin. compl.
  • it  ecijita sin. compl.
  • it  kijita sin. compl.
  • pt  jita
  • pt  echijita sin. compl.
  • pt  ecijita sin. compl.
  • pt  kijita sin. compl.
  • tmh  Tajitat
  • tmh  Echijita sin. compl.
  • tmh  ecijita sin. compl.
  • tmh  kijita sin. compl.
  • zh  吉塔语
  • num  Sistema aràbic

<Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional>, <Àfrica > Tanzània>

Definició
El grup etnolingüístic jita és un dels grups establerts a la regió nord de Tanzània, concretament a la regió de Mara. Generalment, els parlants de jita tenen el suahili com a segona llengua. El suahili és conegut per més del 90% de la població de Tanzània i és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental. A Tanzània hi ha diversos grups etnolingüístics que han tingut un fort impacte sociolingüístic en comunitats veïnes. Aquest és el cas dels jites, que han tingut una forta influència sobre els kerewes.

Una varietat dialectal d'aquesta llengua és el mrangi.

El jita s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
jorà jorà

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  jorà
  • ca  hora sin. compl.
  • ca  jorá sin. compl.
  • ar  الجورية
  • cy  Jorá
  • cy  Hora sin. compl.
  • de  Jorá
  • de  Hora sin. compl.
  • de  Jora sin. compl.
  • en  Jorá
  • en  Hora sin. compl.
  • es  jorá
  • es  hora sin. compl.
  • eu  jorera
  • eu  hora sin. compl.
  • eu  jorá sin. compl.
  • fr  jora
  • fr  hora sin. compl.
  • fr  jorá sin. compl.
  • gn  jora
  • gn  hora sin. compl.
  • gn  jorá sin. compl.
  • it  jorá
  • it  hora sin. compl.
  • ja  ホラ語
  • ja  オラ語 sin. compl.
  • nl  Jorá
  • nl  Hora sin. compl.
  • nl  Jorà sin. compl.
  • pt  jora
  • ru  Хора
  • zh  乔拉语
  • zh  乔拉 sin. compl.
  • zh  霍拉 sin. compl.
  • scr  Sense tradició escrita
  • num  Sistema aràbic

<Tupí > Tupí-guaraní > Grup guarayú>, <Amèrica > Bolívia>

Definició
Els darrers parlants de jorà van viure a les darreries del segle XX. El 1974 se'n comptaven cinc. Segons alguns autors, el jorà podria ser dialecte del sirionó (vegeu Fabre 2005).

El jorà s'assemblava molt al sirionó i al yuqui, totes de la mateixa branca lingüística. Les semblances són bàsicament de vocabulari. Les tres llengües no són mútuament intel·ligibles. Es calcula que es devien escindir cap al 1600.
kalibugan kalibugan

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  kalibugan
  • ca  calibugan sin. compl.
  • ca  kolibugan subanon sin. compl.
  • ar  كاليبوغانية
  • cy  Kalibugan
  • cy  Calibugan sin. compl.
  • cy  Kalibugan sin. compl.
  • cy  Kolibugan subanon sin. compl.
  • de  Kolibugan
  • de  Calibugan sin. compl.
  • de  Kalibugan sin. compl.
  • de  Subanon Kolibugan sin. compl.
  • en  Kolibugan
  • en  Calibugan sin. compl.
  • en  Kalibugan sin. compl.
  • en  Kolibugan Subanon sin. compl.
  • es  kalibugan
  • es  calibugan sin. compl.
  • es  kalibugan sin. compl.
  • es  kolibugan subano sin. compl.
  • eu  kalibuganera
  • eu  calibugan sin. compl.
  • eu  kalibugan sin. compl.
  • eu  kolibugan sin. compl.
  • eu  kolibugan subanon sin. compl.
  • fr  kalibugan
  • fr  calibugan sin. compl.
  • fr  kolibugan subanon sin. compl.
  • gl  kalibugan
  • gl  calibugan sin. compl.
  • gl  kolibugan subanon sin. compl.
  • gn  kalivugan
  • gn  calibugan sin. compl.
  • gn  kalibugan sin. compl.
  • gn  kolivugan suvanon sin. compl.
  • it  kalibugan
  • it  calibugan sin. compl.
  • it  kalibugan sin. compl.
  • it  kolibugan subanon sin. compl.
  • pt  kalibugan
  • pt  calibugan sin. compl.
  • pt  kalibugan sin. compl.
  • pt  kolibugan subanon sin. compl.
  • zh  卡里布甘语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí meridional>, <Àsia > Filipines>

Definició
El kalibugan s'inclou dins el grup de llengües subanon (juntament amb el subanun i el subanon), les quals es parlen al llarg de la península de Zamboanga, principalment en àrees no urbanes. Hi ha autors, però, que utilitzen el terme subanon com si es tractés d'una única llengua.

El kalibugan és lingüísticament proper al subanon, amb el qual hi pot haver intercomprensió.

L'expansió de l'islam a la regió de Mindanao-Sulú va originar la distinció entre les comunitats indígenes que van adoptar aquesta religió (els membres de les quals són anomenats moros) i les que no la van adoptar (els membres de les quals són anomenats lumad). Els kalibugan s'inclouen dins les comunitats islamitzades, juntament amb els grups maranao, maguindanao, molbog, tausug, sama, ilanum, sangil, kalagan, palawan i jama mapun.
kalinga kalinga

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  kalinga
  • ca  calinga sin. compl.
  • ca  kalina' sin. compl.
  • ca  kalingga sin. compl.
  • ar  كالينغا
  • cy  Kalinga
  • cy  Calinga sin. compl.
  • cy  Kalina' sin. compl.
  • cy  Kalingga sin. compl.
  • de  Kalinga
  • de  Calinga sin. compl.
  • de  Kalina' sin. compl.
  • de  Kalingga sin. compl.
  • en  Kalinga
  • en  Calinga sin. compl.
  • en  Kalina' sin. compl.
  • en  Kalingga sin. compl.
  • es  calinga
  • es  kalina' sin. compl.
  • es  kalinga sin. compl.
  • es  kalingga sin. compl.
  • eu  kalingera
  • eu  calinga sin. compl.
  • eu  kalina' sin. compl.
  • eu  kalinga sin. compl.
  • eu  kalingga sin. compl.
  • fr  kalinga
  • fr  calinga sin. compl.
  • fr  kalina' sin. compl.
  • fr  kalingga sin. compl.
  • gl  kalinga
  • gl  calinga sin. compl.
  • gl  kalina' sin. compl.
  • gl  kalingga sin. compl.
  • gn  kalinga
  • gn  calinga sin. compl.
  • gn  kalina' sin. compl.
  • gn  kalingga sin. compl.
  • it  kalinga
  • it  calinga sin. compl.
  • it  kalina' sin. compl.
  • it  kalingga sin. compl.
  • pt  kalinga
  • pt  calinga sin. compl.
  • pt  kalina' sin. compl.
  • pt  kalingga sin. compl.
  • zh  卡林加语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional>, <Àsia > Filipines>

Definició
Els kalinga s'inclouen dins el conjunt de grups indígenes coneguts col·lectivament com a igorots, entre els quals trobem el bontok, els ifugao, els isneg (o apayao), els inibaloi, els kallahan, els kankanaey i els tingguian. Aquests grups viuen a les muntanyes, els vessants i les valls dels rius de la serralada de la Cordillera (Regió CAR Cordillera), situada al nord de l'illa de Luzon. De fet, el terme igorot significa 'gent de les muntanyes' i inclou parlants de llengües d'almenys tres grups lingüístics: cordillera septentrional, cordillera central i cordillera meridional.

Aquesta llengua forma un contínuum dialectal que inclou el kalinga (septentrional), el kalinga (meridional), el kalinga (guinaang) i el kalinga (itneg).

El kalinga és la llengua dominant a diversos municipis de la província de Kalinga: Tanudan, Tinglayan, Balbalan, Lubuagan i Pasil.
kankanaey kankanaey

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  kankanaey
  • ca  igorot sagada sin. compl.
  • ca  kankana-ey sin. compl.
  • ca  kankanay sin. compl.
  • ca  katangnan sin. compl.
  • ca  kataugnan sin. compl.
  • ca  lepanto igorot sin. compl.
  • ar  كانكاناي
  • cy  Kankanaey
  • cy  Igorot sagada sin. compl.
  • cy  Kankana-ey sin. compl.
  • cy  Kankanay sin. compl.
  • cy  Katangnan sin. compl.
  • cy  Kataugnan sin. compl.
  • cy  Lepanto igorot sin. compl.
  • de  Kankanaey
  • de  Igorot Sagada sin. compl.
  • de  Kankana-Ey sin. compl.
  • de  Kankanay sin. compl.
  • de  Katangnan sin. compl.
  • de  Lepanto-Igorot sin. compl.
  • en  Kankanaey
  • en  Kankana-Ey sin. compl.
  • en  Kankanai sin. compl.
  • en  Kankanay sin. compl.
  • en  Katangnan sin. compl.
  • en  Kataugnan sin. compl.
  • en  Lepanto Igorot sin. compl.
  • en  Sagada Igorot sin. compl.
  • es  cancanái
  • es  igorote sagada sin. compl.
  • es  kankanaey sin. compl.
  • es  kankanay sin. compl.
  • es  katangnan sin. compl.
  • es  kataugnan sin. compl.
  • es  lepanto igorote sin. compl.
  • eu  kankanaeyera
  • eu  igorot sagada sin. compl.
  • eu  kankana-ey sin. compl.
  • eu  kankanaey sin. compl.
  • eu  kankanai sin. compl.
  • eu  kankanay sin. compl.
  • eu  katangnan sin. compl.
  • eu  kataugnan sin. compl.
  • eu  lepanto igorot sin. compl.
  • fr  kankana-ey
  • fr  igorot sagada sin. compl.
  • fr  kankanaey sin. compl.
  • fr  kankanay sin. compl.
  • fr  katangnan sin. compl.
  • fr  kataugnan sin. compl.
  • fr  lepanto igorot sin. compl.
  • gl  kankanaey
  • gl  igorrote sagada sin. compl.
  • gl  kankana-ey sin. compl.
  • gl  kankanay sin. compl.
  • gl  katangnan sin. compl.
  • gl  kataugnan sin. compl.
  • gl  lepanto igorrote sin. compl.
  • gn  kankanaey
  • gn  igorot sagada sin. compl.
  • gn  kankana-ey sin. compl.
  • gn  kankanay sin. compl.
  • gn  katangnan sin. compl.
  • gn  kataugnan sin. compl.
  • gn  lepanto igorot sin. compl.
  • it  kankanaey
  • it  igorot sagada sin. compl.
  • it  kankana-ey sin. compl.
  • it  kankanay sin. compl.
  • it  katangnan sin. compl.
  • it  kataugnan sin. compl.
  • it  lepanto igorot sin. compl.
  • pt  kankanaey
  • pt  igorot sagada sin. compl.
  • pt  kankana-ey sin. compl.
  • pt  kankanay sin. compl.
  • pt  katangnan sin. compl.
  • pt  kataugnan sin. compl.
  • pt  lepanto igorot sin. compl.
  • zh  坎卡纳伊语
  • num  Sistema aràbic

<Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional>, <Àsia > Filipines>

Definició
Els kankanaey s'inclouen dins el conjunt de grups indígenes coneguts col·lectivament com a igorots, entre els quals trobem els bontok, els ifugao, els isneg (o apayao), els inibaloi, els kallahan, els kalinga i els tingguian. Aquests grups viuen a les muntanyes, els vessants i les valls dels rius de la serralada de la Cordillera (Regió CAR Cordillera), situada al nord de l'illa de Luzon. De fet, el terme igorot significa 'gent de les muntanyes' i inclou parlants de llengües d'almenys tres grups lingüístics: cordillera septentrional, cordillera central i cordillera meridional.

Els kankanay són una de les comunitats culturals més nombroses de les províncies muntanyoses del nord de Luzon i constitueixen, juntament amb els inibolai, els igorot de Benguet, la província més meridional de la regió Cordillera.

La llengua kankanaey forma un contínuum dialectal que inclou el kankanaey (meridional), el kankanaey (septentrional) i el kankanaey (itneg).
kirguís kirguís

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  kirguís
  • cod  kyrgyz tili
  • ar  القيرغيزية
  • cy  Cirgiseg
  • cy  Kirghiz sin. compl.
  • cy  Kirguís sin. compl.
  • cy  Kyrgyz sin. compl.
  • de  Kirgisisch
  • de  Kirghiz sin. compl.
  • de  Kyrgyz sin. compl.
  • en  Kyrgyz
  • en  Kirghiz sin. compl.
  • en  Kirgiz sin. compl.
  • es  kirguís
  • es  kirghiz sin. compl.
  • es  kirguiz sin. compl.
  • es  kyrgyz sin. compl.
  • eu  kirgizera
  • eu  kirghiz sin. compl.
  • eu  kirguís sin. compl.
  • eu  kyrgyz sin. compl.
  • fr  kirghiz
  • fr  kirghis sin. compl.
  • fr  kirguis sin. compl.
  • fr  kyrgyz sin. compl.
  • gl  kirguiz
  • gl  kirghiz sin. compl.
  • gl  kirguís sin. compl.
  • gl  kyrgyz sin. compl.
  • gn  kirguis
  • gn  kirghis sin. compl.
  • gn  kirguis sin. compl.
  • gn  kyrgys sin. compl.
  • it  kirghiso
  • it  chirghiso sin. compl.
  • it  kirghizo sin. compl.
  • ja  キルギス語
  • nl  Kirgizisch
  • nl  Kirghiz sin. compl.
  • nl  Kirguís sin. compl.
  • nl  Kyrgyz sin. compl.
  • pt  quirguiz
  • pt  kirghiz sin. compl.
  • pt  kirguis sin. compl.
  • pt  kyrgyz sin. compl.
  • ru  Киргизский
  • ru  Кыргызский sin. compl.
  • zh  吉尔吉斯语
  • scr  Alfabet ciríl·lic
  • num  Sistema aràbic

<Altaica > Turquesa > Septentrional>, <Àsia > Afganistan>, <Àsia > Kazakhstan>, <Àsia > Kirguizistan>, <Àsia > Pakistan>, <Àsia > Tadjikistan>, <Àsia > Uzbekistan>, <Àsia > Xina>

Definició
Dins el grup de les llengües turqueses, el kirguís mostra una proximitat especial amb l'altai i és més distant del kazakh, malgrat que, durant l'època de l'administració tsarista (1876-1917), tant kirguisos com kazakhs eren anomenats genèricament kirguisos.

Els historiadors pensen que els avantpassats dels actuals kirguisos, que les fonts medievals presenten com a pèl-rojos i d'ulls verds, eren membres de tribus samoiedes o de la regió de Yenisei (a la Sibèria) que van esdevenir lingüísticament turquesos després de conquerir els uigurs i d'establir-se a l'àrea d'Orkhon.

Els kirguisos apareixen ja a les fonts xineses de l'alta edat mitjana referits com a veïns septentrionals dels xinesos. Durant aquesta època participaven del comerç de la ruta de la seda. Van destruir l'imperi Uigur el 840 dC en un moment en què la seva llengua no s'havia individuat gaire en relació amb la resta de llengües de la branca turquesa, i escrivien el kirguís amb la mateixa escriptura rúnica. Aviat els kirguisos van establir-se no gaire lluny d'on són en l'actualitat.

Hi ha dos dialectes principals del kirguís, el septentrional i el meridional. L'estàndard modern del kirguís va posar-se en circulació el 1923. El kirguís s'escriu en alfabet ciríl·lic, encara que, d'ençà de la independència del Kirguisistan respecte de la Unió Soviètica el 1991, hi ha un moviment en favor de l'adopció de l'alfabet llatí, que, de fet, ja s'havia usat entre 1928 i 1940. Els kirguisos de la Xina empren l'alfabet àrab.

A tall de curiositat, el poema èpic kirguís Manas és un dels poemes més extensos de la literatura mundial.
konkow konkow

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  konkow
  • ca  concow sin. compl.
  • ca  holólupai sin. compl.
  • ca  konkau sin. compl.
  • ca  maiduan sin. compl.
  • ca  meidoo sin. compl.
  • ca  michopdo sin. compl.
  • ca  nákum sin. compl.
  • ca  northwest maidu sin. compl.
  • ca  secumne sin. compl.
  • ca  sekumne sin. compl.
  • ca  tsamak sin. compl.
  • ca  yuba sin. compl.
  • cy  Konkow
  • cy  Concow sin. compl.
  • cy  Holólupai sin. compl.
  • cy  Konkau sin. compl.
  • cy  Maiduan sin. compl.
  • cy  Meidoo sin. compl.
  • cy  Michopdo sin. compl.
  • cy  Nákum sin. compl.
  • cy  Northwest maidu sin. compl.
  • cy  Secumne sin. compl.
  • cy  Sekumne sin. compl.
  • cy  Tsamak sin. compl.
  • cy  Yuba sin. compl.
  • de  Konkow
  • de  Concow sin. compl.
  • de  Holólupai sin. compl.
  • de  Konkau sin. compl.
  • de  Maiduan sin. compl.
  • de  Meidoo sin. compl.
  • de  Michopdo sin. compl.
  • de  Nákum sin. compl.
  • de  Northwestern Maidu sin. compl.
  • de  Secumne sin. compl.
  • de  Sekumne sin. compl.
  • de  Tsamak sin. compl.
  • de  Zuba sin. compl.
  • en  Konkow
  • en  Concow sin. compl.
  • en  Holólupai sin. compl.
  • en  Konkau sin. compl.
  • en  Maiduan sin. compl.
  • en  Meidoo sin. compl.
  • en  Michopdo sin. compl.
  • en  Nákum sin. compl.
  • en  Northwest Maidu sin. compl.
  • en  Northwestern Maidu sin. compl.
  • en  Secumne sin. compl.
  • en  Sekumne sin. compl.
  • en  Tsamak sin. compl.
  • en  Yuba sin. compl.
  • es  konkow
  • es  concow sin. compl.
  • es  holólupai sin. compl.
  • es  konkau sin. compl.
  • es  maidu noroccidental sin. compl.
  • es  maiduan sin. compl.
  • es  meidoo sin. compl.
  • es  michopdo sin. compl.
  • es  nákum sin. compl.
  • es  secumne sin. compl.
  • es  sekumne sin. compl.
  • es  tsamak sin. compl.
  • es  yuba sin. compl.
  • eu  konkowera
  • eu  concow sin. compl.
  • eu  holólupai sin. compl.
  • eu  ipar-mendebaldeko maiduera sin. compl.
  • eu  konkau sin. compl.
  • eu  konkow sin. compl.
  • eu  konkowera sin. compl.
  • eu  maiduera sin. compl.
  • eu  meidoo sin. compl.
  • eu  michopdo sin. compl.
  • eu  nákum sin. compl.
  • eu  secumne sin. compl.
  • eu  sekumne sin. compl.
  • eu  tsamak sin. compl.
  • eu  yuba sin. compl.
  • fr  konkow
  • fr  concow sin. compl.
  • fr  holólupai sin. compl.
  • fr  konkau sin. compl.
  • fr  maiduan sin. compl.
  • fr  meidoo sin. compl.
  • fr  michopdo sin. compl.
  • fr  nákum sin. compl.
  • fr  northwest maidu sin. compl.
  • fr  secumne sin. compl.
  • fr  sekumne sin. compl.
  • fr  tsamak sin. compl.
  • fr  yuba sin. compl.
  • gl  konkow
  • gl  concow sin. compl.
  • gl  holólupai sin. compl.
  • gl  konkau sin. compl.
  • gl  maiduan sin. compl.
  • gl  meidoo sin. compl.
  • gl  michopdo sin. compl.
  • gl  nákum sin. compl.
  • gl  northwest maidu sin. compl.
  • gl  secumne sin. compl.
  • gl  sekumne sin. compl.
  • gl  tsamak sin. compl.
  • gl  yuba sin. compl.
  • gn  konkow
  • gn  concow sin. compl.
  • gn  holólupai sin. compl.
  • gn  konkau sin. compl.
  • gn  maiduan sin. compl.
  • gn  meidoo sin. compl.
  • gn  michopdo sin. compl.
  • gn  nákum sin. compl.
  • gn  northwest maidu sin. compl.
  • gn  secumne sin. compl.
  • gn  sekumne sin. compl.
  • gn  tsamak sin. compl.
  • gn  yuba sin. compl.
  • it  konkow
  • it  concow sin. compl.
  • it  holólupai sin. compl.
  • it  konkau sin. compl.
  • it  maiduan sin. compl.
  • it  meidoo sin. compl.
  • it  michopdo sin. compl.
  • it  nákum sin. compl.
  • it  northwest maidu sin. compl.
  • it  secumne sin. compl.
  • it  sekumne sin. compl.
  • it  tsamak sin. compl.
  • it  yuba sin. compl.
  • pt  konkow
  • pt  concow sin. compl.
  • pt  holólupai sin. compl.
  • pt  konkau sin. compl.
  • pt  maiduan sin. compl.
  • pt  meidoo sin. compl.
  • pt  michopdo sin. compl.
  • pt  nákum sin. compl.
  • pt  northwest maidu sin. compl.
  • pt  secumne sin. compl.
  • pt  sekumne sin. compl.
  • pt  tsamak sin. compl.
  • pt  yuba sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Maidu>, <Amèrica > Estats Units d'Amèrica>

Definició
El konkow es parlava al llarg del curs baix del riu Feather, als turons veïns i a certes zones de la vall de Sacramento. Algunes variants dialectals del konkow són l'otaki, el metsupda, el nemsu, l'eskewi, el pulga, el feather falls i el challenge. La denominació konkow deriva de kójom káw, 'terra de la vall'.

Les llengües de la família maidu (el maidu, el nisenan i el konkow) es parlaven al nord-est de Califòrnia, a les valls de Sierra Nevada i a la vall de Sacramento. El seu territori original, però, podria haver estat al nord-oest de Nevada.

Es tracta de tres llengües força properes des del punt de vista fonològic però força diferents pel que fa a la gramàtica, de manera que no hi ha intercomprensió. Totes tres es troben al límit de l'extinció. Hi havia una altra varietat parlada a l'àrea de Chico, avui extingida, sobre la qual hi ha molt poca informació: de fet, podria tractar-se d'una altra llengua o d'una variant dialectal del konkow.

Els darrers anys s'han desenvolupat algunes accions per intentar revitalitzar les llengües de la família maidu.