Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "solera" dins totes les àrees temàtiques

copera

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

ca copera, n f
es copero, n m
fr étagère à verres, n f
en glass cabinet, n
eu kopa-altzari, n

<Fusteria > Mobles>

covera

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

ca covera, n f
es cloquera
es cloquez
en broodiness

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició

Ganes de covar que demostra un ocell femella quan es fa lloca.

covera

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

ca covera, n f
es cloquera
es cloquez
en broodiness

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició

Ganes de covar que demostra un ocell femella quan es fa lloca.

cullera de sopa

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca cullera de sopa, n f
es cuchara sopera
fr cuiller à soupe

Definició

Cullera, amb la fulla concavada, que s'utilitza per a prendre sopa.

desano

<Llengua > Lingüística > Llengües>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca desano
ca desana sin. compl.
ca winá sin. compl.
cod umukomasã
cod winá põrã
cod wirá-poná
ar ديسانو
cy Desano
cy Desana sin. compl.
cy Winá sin. compl.
de Desano
de Boleka sin. compl.
de Desáno sin. compl.
de Dessana sin. compl.
de Dessano sin. compl.
de Wina sin. compl.
de Winá sin. compl.
de Wirã sin. compl.
en Desano
en Boleka sin. compl.
en Desâna sin. compl.
en Dessano sin. compl.
en Kusibi sin. compl.
en Oregu sin. compl.
en Wina sin. compl.
en Wirã sin. compl.
es desano
es desana sin. compl.
es winá sin. compl.
eu desanoera
eu desana sin. compl.
eu desano sin. compl.
eu winá sin. compl.
fr desano
fr desana sin. compl.
fr winá sin. compl.
gl desano
gl desana sin. compl.
gl winá sin. compl.
it desano
it desana sin. compl.
it winá sin. compl.
ja デサノ語
ja デサナ語 sin. compl.
nl Desano
nl Desana sin. compl.
nl Winá sin. compl.
pt desano
pt desana sin. compl.
pt wina sin. compl.
ru Десано
ru Уина sin. compl.
ru Десана sin. compl.
zh 德萨诺语
zh 德萨纳、维纳 sin. compl.
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

<Tucano > Oriental > Desano-siriano>, <Amèrica > Brasil>, <Amèrica > Colòmbia>

Definició

Els desanos formen part del sistema exogàmic multilingüe del Vaupés amazònic. En aquesta àrea, que comprèn territori colombià i brasiler, hi ha un conjunt d'ètnies que mantenen, a més d'altres relacions, una xarxa d'intercanvis matrimonials. Es tracta de grups que parlen majoritàriament llengües de la família tucano, tot i que també en formen part alguns que parlen llengües de la família arawak. Segons aquest sistema, cada persona ha de casar-se amb algú que parli una llengua diferent de la seva (és a dir, de la del seu pare). Les dones casades van a viure al poble del marit, però transmeten la seva llengua als fills. Així, doncs, trobem un sistema multilingüe en què tothom parla dues llengües, la de la mare i la del pare, i sovint també tucano. Els desanos parlen majoritàriament també portuguès i alguns, espanyol.

La denominació desano o desana és en realitat un terme del tariana (llengua de la família arawak).

Alguns autors consideren que el desano i el siriano són variants dialectals d'una mateixa llengua.

diola

<Llengua > Lingüística > Llengües>

ca diola
ca diola-fogny sin. compl.
ca jola sin. compl.
ar ديولا
cy Diola
cy Diola-fogny sin. compl.
cy Jola sin. compl.
de Diola
de Diola-Fogny sin. compl.
de Jola sin. compl.
en Diola
en Diola-Fogny sin. compl.
en Jola sin. compl.
en Jola-Fogny sin. compl.
en Jola-Fonyi sin. compl.
en Yola sin. compl.
es diola
es diola-fogny sin. compl.
es jola sin. compl.
es yola sin. compl.
eu diolera
eu diola sin. compl.
eu diola-fogny sin. compl.
eu jola sin. compl.
fr diola
fr diola-fogny sin. compl.
fr jola sin. compl.
gl diola
gl diola-fogny sin. compl.
gl jola sin. compl.
gn diola
gn diola-fogny sin. compl.
gn jola sin. compl.
it diola
it diola-fogny sin. compl.
it jola sin. compl.
ja ジョラ語
ja ジョラ・フォニイ語 sin. compl.
nl Diola
nl Diola-Fogny sin. compl.
nl Jola sin. compl.
pt diola
pt diola-fogny sin. compl.
pt jola sin. compl.
ru Диола
ru Йола sin. compl.
ru Джола sin. compl.
ru Диола-фони sin. compl.
zh 迪奥拉语
zh 乔拉 sin. compl.
zh 迪奥拉－佛戈尼 sin. compl.
num Sistema aràbic

<Nigerocongolesa > Atlàntic septentrional>, <Àfrica > Gàmbia>, <Àfrica > Guinea Bissau>, <Àfrica > Senegal>

Definició

Tant la tradició oral com la història escrita fan pensar que els dioles són el poble que fa més temps que resideix a Gàmbia i que es compta entre els indígenes de la regió de Senegàmbia.

Els dioles, juntament amb els manjacs, els balantes i els papels, va ser un dels pobles que més cruelment va patir el comerç d'esclaus de la regió costanera entre els rius Gàmbia i Casamance. Entre el 1446 i el 1600, centenars de milers de persones de la regió van ser esclavitzades i dutes a Amèrica.

La cultura diola és molt apreciada pels pobles veïns.

La variació dialectal del diola és gran, i no sempre els parlants d'una varietat s'entenen amb els d'una altra. Els dialectes del diola són els següents:

- el banjaal, parlat en una petita contrada al sud del riu Casamance;
- el bayot, parlat als voltants de Ziguinchor;
- l'ejamat, parlat en un grapat de pobles al sud d'Ussuye;
- el fonyi (kujumatay), parlat als voltants de Binyona;
- el gusilay, parlat al poble de Tionk Essil;
- el karon, parlat al llarg de la costa de Casamance al sud de Diululu;
- el kasa, parlat al voltant d'Ussuye;
- el kuwatay, parlat al llarg de la costa sud del riu Casamance, i
- el mlomp, parlat al poble de Mlomp.

De tots aquests dialectes, el diola fonyi és el que té un nombre més alt de parlants i, alhora, el més comprensible per tots els dioles.

Malgrat la manca d'oficialitat, el diola té força presència en la vida social, fins i tot en l'administració. A l'ensenyament té una presència només informal.

La majoria de dioles parlen altres llengües, especialment el wòlof, el francès i el mandinga. Menys del 10% de dioles són monolingües.

escleròtica

<Ciències de la salut > Oftalmologia>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'oftalmologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/121>

ca escleròtica, n f
ca esclera, n f sin. compl.
es esclera
es esclerótica
en sclera
en sclerotic
TA sclera

<Oftalmologia > Anatomia>

Definició

Part posterior de la túnica fibrosa de l'ull, opaca i resistent, que proporciona elasticitat i rigidesa a l'ull.

escleròtica

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

ca escleròtica
en sclera

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Tipus i localitzacions de neoplàsies>

escleròtica

<Ciències de la vida > Neurociència>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

REIG VILALLONGA, Josep; NAVARRO ACEBES, Xavier (coord.); VALERO-CABRÉ, Antoni [et al.]. Diccionari de neurociència [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/140/>

ca escleròtica, n f
es esclerótica
en sclera

<Neurociència > Neuroanatomia>

Definició

Membrana fibrosa de color blanc que forma la túnica externa que ocupa les cinc sisenes parts posteriors del globus ocular.

escleròtica

<Ciències de la salut>

ca escleròtica, n f
es esclerótica
en sclera

<Neurociència > Neuroanatomia>

Definició

Membrana fibrosa de color blanc que forma la túnica externa que ocupa les cinc sisenes parts posteriors del globus ocular.