Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "tagarot" dins totes les àrees temàtiques

barong tagàlog barong tagàlog

<Art i arquitectura>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'assessorament terminològic del TERMCAT per a l'obra següent:

Tesaurus d'art i arquitectura [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, cop. 2000.
<http://aatesaurus.cultura.gencat.cat/index.php>
Els equivalents anglesos procedeixen de l'obra següent:

GETTY, J. Paul. Art & architecture thesaurus online [en línia]. Los Angeles: The Getty Research Institute, 2017.
<https://www.getty.edu/research/tools/vocabularies/aat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  barong tagàlog, n m
  • en  barong Tagalog, n

<Art i arquitectura>

Definició
Camisa fina, llarga i folgada vestida pels homes a les Filipines i considerada part del vestit tradicional.

Nota

  • Originàriament es feia amb tela de fibra de pinya, jusi (combinació de seda i fibra de pinya) o banana, i destaca especialment pels brodats que té a la part frontal.
bruc de riera bruc de riera

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bruc de riera, n m
  • ca  gatell, n m alt. sin.
  • ca  tamarell, n m alt. sin.
  • ca  tamarit, n m alt. sin.
  • ca  tamariu, n m alt. sin.
  • ca  tamariu africà, n m alt. sin.
  • ca  tamaró, n m alt. sin.
  • ca  tamarí, n m var. ling.
  • ca  tamaric, n m var. ling.
  • ca  tamaril, n m var. ling.
  • ca  tamarill, n m var. ling.
  • ca  tamarina, n f var. ling.
  • ca  tamarisc, n m var. ling.
  • ca  tamariua, n f var. ling.
  • nc  Tamarix africana Poir.

<Botànica > tamaricàcies>

bruc de riera bruc de riera

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bruc de riera, n m
  • ca  gatell, n m alt. sin.
  • ca  tamarell, n m alt. sin.
  • ca  tamarit, n m alt. sin.
  • ca  tamariu, n m alt. sin.
  • ca  tamariu africà, n m alt. sin.
  • ca  tamaró, n m alt. sin.
  • ca  tamarí, n m var. ling.
  • ca  tamaric, n m var. ling.
  • ca  tamaril, n m var. ling.
  • ca  tamarill, n m var. ling.
  • ca  tamarina, n f var. ling.
  • ca  tamarisc, n m var. ling.
  • ca  tamariua, n f var. ling.
  • nc  Tamarix africana Poir.

<Botànica > tamaricàcies>

chaima chaima

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  chaima
  • ca  chayma sin. compl.
  • ca  guaga-tagare sin. compl.
  • ca  sayma sin. compl.
  • ca  warapiche sin. compl.
  • ar  شايمية
  • cy  Chaima
  • cy  Chayma sin. compl.
  • cy  Guaga-tagare sin. compl.
  • cy  Sayma sin. compl.
  • cy  Warapiche sin. compl.
  • de  Chaima
  • de  Chayma sin. compl.
  • de  Guaga-Tagare sin. compl.
  • de  Sayma sin. compl.
  • de  Warapiche sin. compl.
  • en  Chaima
  • en  Chayma sin. compl.
  • en  Guaga-Tagare sin. compl.
  • en  Sayma sin. compl.
  • en  Warapiche sin. compl.
  • es  chaima
  • es  chayma sin. compl.
  • es  guaga-tagare sin. compl.
  • es  sayma sin. compl.
  • es  warapiche sin. compl.
  • eu  chaimera
  • eu  chayma sin. compl.
  • eu  guaga-tagare sin. compl.
  • eu  sayma sin. compl.
  • eu  warapiche sin. compl.
  • fr  chaima
  • fr  chayma sin. compl.
  • fr  guaga-tagare sin. compl.
  • fr  sayma sin. compl.
  • fr  warapiche sin. compl.
  • gn  chaima
  • gn  chayma sin. compl.
  • gn  guaga-tagare sin. compl.
  • gn  sayma sin. compl.
  • gn  warapiche sin. compl.
  • it  chaima
  • it  chayma sin. compl.
  • it  guaga-tagare sin. compl.
  • it  sayma sin. compl.
  • it  warapiche sin. compl.
  • ja  チャイマ語
  • ja  サイマ語 sin. compl.
  • ja  ワラピチェ語 sin. compl.
  • ja  グウアガ・タガレ語 sin. compl.
  • nl  Chaima
  • nl  Chayma sin. compl.
  • nl  Guaga-Tagare sin. compl.
  • nl  Sayma sin. compl.
  • nl  Warapiche sin. compl.
  • pt  chaima
  • pt  chayma sin. compl.
  • pt  guaga-tagare sin. compl.
  • pt  sayma sin. compl.
  • pt  warapiche sin. compl.
  • ru  Чайма
  • ru  Сайма sin. compl.
  • ru  Варапиче sin. compl.
  • ru  Гуага-тагаре sin. compl.
  • zh  查伊玛语
  • zh  查伊玛 sin. compl.
  • zh  萨伊玛 sin. compl.
  • zh  瓦拉皮彻 sin. compl.
  • zh  瓜加-塔加雷 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Carib>, <Amèrica > Veneçuela>

Definició
A principi del segle XXI el chaima havia arribat a un estadi d'extinció gairebé total, després de dos segles de retrocés en l'ús i el nombre de parlants. La comunitat mateixa afirma que en restaven només dos parlants competents. Fins i tot el grup ètnic havia deixat d'aparèixer als censos de població. En els darrers anys, els canvis constitucionals, que preveuen mesures de protecció dels pobles indígenes, han propiciat la reaparició del grup chaima als censos.

A més, gràcies a la voluntat de preservació cultural dels dirigents indígenes, uns quants adults han après la llengua patrimonial i han pogut elaborar llibres de text per a infants i altres materials. Els nous parlants no són lingüistes, sinó intel·lectuals i professionals de diversos àmbits. A més dels coneixements proporcionats pels dos darrers parlants, s'ha completat la informació amb textos descriptius de la llengua escrits per colonitzadors i missioners des del segle XVIII.

El repte més immediat consisteix a elaborar una ortografia consensuada per a la llengua que superi les arbitrarietats de l'escriptura colonial. També cal redactar gramàtiques pedagògiques i diccionaris. Els chaimes tenen el suport de les institucions nacionals. Alguns autors consideren que el chaima i el cumanagoto són varietats dialectals de la mateixa llengua, el carib costaner (vegeu Mosonyi i Pocaterra 2004). No obstant això, la majoria de fonts les consideren llengües diferenciades.
cultura talaiòtica cultura talaiòtica

<Ciències socials > Arqueologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

  • ca  cultura talaiòtica, n f
  • es  cultura talayótica
  • en  Talayot culture
  • en  Talayotic culture

<Arqueologia > Interpretació > Datació relativa > Divisions cronoculturals>

Definició
Fase de l'edat del bronze i de l'edat del ferro de Mallorca i de Menorca, datada entre l'any 1300 i el segle II aC.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  farga, n f
  • ca  tamarell, n m alt. sin.
  • ca  tamarit, n m alt. sin.
  • ca  tamariu, n m alt. sin.
  • nc  Tamarix canariensis Willd.
  • nc  Tamarix gallica auct. p. max. p. var. ling.

<Botànica > tamaricàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  farga, n f
  • ca  tamarell, n m alt. sin.
  • ca  tamarit, n m alt. sin.
  • ca  tamariu, n m alt. sin.
  • nc  Tamarix canariensis Willd.
  • nc  Tamarix gallica auct. p. max. p. var. ling.

<Botànica > tamaricàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  farga, n f
  • ca  gatell, n m alt. sin.
  • ca  tamarell, n m alt. sin.
  • ca  tamarit, n m alt. sin.
  • ca  tamariu, n m alt. sin.
  • ca  tamariu francès, n m alt. sin.
  • ca  tamariu gàl·lic, n m alt. sin.
  • ca  tamaró, n m alt. sin.
  • ca  tamarí, n m var. ling.
  • ca  tamaric, n m var. ling.
  • ca  tamaril, n m var. ling.
  • ca  tamarill, n m var. ling.
  • ca  tamarina, n f var. ling.
  • ca  tamarinde, n m var. ling.
  • ca  tamarisc, n m var. ling.
  • ca  tamarisc gàllic, n m var. ling.
  • ca  tramaríto, n m var. ling.
  • nc  Tamarix anglica Webb
  • nc  Tamarix gallica L. var. ling.

<Botànica > tamaricàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  farga, n f
  • ca  gatell, n m alt. sin.
  • ca  tamarell, n m alt. sin.
  • ca  tamarit, n m alt. sin.
  • ca  tamariu, n m alt. sin.
  • ca  tamariu francès, n m alt. sin.
  • ca  tamariu gàl·lic, n m alt. sin.
  • ca  tamaró, n m alt. sin.
  • ca  tamarí, n m var. ling.
  • ca  tamaric, n m var. ling.
  • ca  tamaril, n m var. ling.
  • ca  tamarill, n m var. ling.
  • ca  tamarina, n f var. ling.
  • ca  tamarinde, n m var. ling.
  • ca  tamarisc, n m var. ling.
  • ca  tamarisc gàllic, n m var. ling.
  • ca  tramaríto, n m var. ling.
  • nc  Tamarix anglica Webb
  • nc  Tamarix gallica L. var. ling.

<Botànica > tamaricàcies>

filipí filipí

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  filipí
  • cod  filipino
  • ar  فلبينية
  • cy  Ffilipineg
  • cy  Pilipino sin. compl.
  • cy  Tagalog sin. compl.
  • de  Filipino
  • de  Philippinisch sin. compl.
  • de  Pilipino sin. compl.
  • de  Tagalog sin. compl.
  • en  Filipino
  • en  Pilipino sin. compl.
  • en  Tagalog sin. compl.
  • es  filipino
  • es  pilipino sin. compl.
  • es  tagalo sin. compl.
  • eu  filipinera
  • eu  filipino sin. compl.
  • eu  pilipino sin. compl.
  • eu  tagalog sin. compl.
  • fr  filipino
  • fr  pilipino sin. compl.
  • fr  tagalog sin. compl.
  • gl  filipino
  • gl  pilipino sin. compl.
  • gl  tagalog sin. compl.
  • gn  filipíno
  • gn  pilipino sin. compl.
  • gn  tagalog sin. compl.
  • it  filippino
  • it  pilipino sin. compl.
  • it  tagalog sin. compl.
  • pt  filipino
  • pt  pilipino sin. compl.
  • pt  tagalog sin. compl.
  • zh  菲律宾语
  • scr  Alfabet llatí

<Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí>, <Àsia > Filipines>

Definició
Hi ha força confusió al voltant dels termes filipí i tagal, ja que sovint es consideren la mateixa llengua. L'any 1937, l'Institut Nacional de la Llengua va iniciar el desenvolupament de la llengua nacional filipina i va seleccionar el tagal com a base per a aquesta. Així, la «llengua nacional» (Wikang Pambansa) té com a base estructural el tagal i incorpora elements (majoritàriament vocabulari) d'altres llengües de les Filipines. L'any 1959 va rebre el nom de pilipino i posteriorment va passar a denominar-se filipino. Actualment, segons la Constitució de l'any 1987, el filipí és la llengua nacional filipina i una de les dues llengües oficials del país, juntament amb l'anglès.

El filipí és parlat per la major part de la població (85%), com a primera o segona llengua, i és una de les principals llengües d'ensenyament i dels mitjans de comunicació, juntament amb l'anglès.