Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca espernallac, n m
ca botgera de la cascadura, n f sin. compl.
ca botja de Sant Joan, n f sin. compl.
ca botja fenollera, n f sin. compl.
ca botja pudent, n f sin. compl.
ca camamilla blanca, n f sin. compl.
ca camamilla de la Mola, n f sin. compl.
ca camamilla de Maó, n f sin. compl.
ca camamilla de muntanya, n f sin. compl.
ca camamilla del mar, n f sin. compl.
ca camamilla groga, n f sin. compl.
ca cardonet, n m sin. compl.
ca cordonet, n m sin. compl.
ca flor de Sant Joan, n f sin. compl.
ca herba cuquera, n f sin. compl.
ca herba de Sant Joan, n f sin. compl.
ca herba de Sant Pere, n f sin. compl.
ca maçanella, n f sin. compl.
ca mançanilla, n f sin. compl.
ca ontina, n f sin. compl.
nc Santolina chamaecyparissus

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició

Planta policàrpica, de la família de les compostes, de fulla persistent, arbustiva, de 20 a 60 cm d'alçària d'olor forta que creix en costers i llocs pedregosos secs, preferentment calcaris. Les summitats florides, que es cullen a l'estiu, en infusió, han estat emprades contra les digestions laborioses, semblantment a la camamilla. Hom els hi atribueix també propietats vermífugues i emmenagogues i, com a ús extern també s'han fet servir contra inflamacions de la boca, faringe i parpelles.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca estanyadura, n f
es estañado, n m
es estañadura, n f
fr êtamage, n f
en tinning, n
de Verzinnug, n f

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

MARTÍ i FERRER, Robert. Diccionari de maquinària agrícola. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Curial, 1994. 277 p. (Terminologies)
ISBN 84-393-3155-X; 84-7256-893-8

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca estríjol, n m
es almohaza
es rascadera
fr étrille
it striglia
en carding comb
en cattle comb
en curry comb
de Striegel
de Viehstriegel

<Maquinària i equip agropecuari>

Definició

Raspall de ferro, fixat a un mànec de fusta, que serveix per a netejar el pèl dels cavalls, de les vaques, etc.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

ca estríjol, n m
es almohaza
es rascadera
fr étrille
en carding comb
en cattle comb
en curry comb

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició

Raspall de ferro, fixat a un mànec de fusta, que serveix per a netejar el pèl del bestiar.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

ca estríjol, n m
es almohaza
es rascadera
fr étrille
en carding comb
en cattle comb
en curry comb

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició

Raspall de ferro, fixat a un mànec de fusta, que serveix per a netejar el pèl del bestiar.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>

ca estria, n f
ca canal, n f sin. compl.
es canal
es canaladura
es estría
en flute
en quirk

<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Arquitectura i urbanisme>

Definició

Solc semicircular al llarg d'una columna, una pilastra o un ornament arquitectònic.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca exclusió intestinal tancada, n f
ca exclusió intestinal total, n f sin. compl.
es exclusión intestinal cerrada, n f
fr exclusion intestinale totale, n f
en total intestinal exclusion, n

<.FITXA REVISADA>, <Cirurgia > Cirurgia digestiva > Tub digestiu baix>

Definició

Exclusió d'un segment d'intestí tancat per ambdós extrems.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca fabària, n f
ca bàlsam, n m alt. sin.
ca bàlsam de fulla, n m alt. sin.
ca bàlsam de jardí, n m alt. sin.
ca bàlsam de paret, n m alt. sin.
ca barretol, n m alt. sin.
ca barretols, n m pl alt. sin.
ca consolva, n f alt. sin.
ca cullerot, n m alt. sin.
ca fava grassa, n f alt. sin.
ca favera borda, n f alt. sin.
ca faves de jardí, n f pl alt. sin.
ca foc, n m alt. sin.
ca foguera, n f alt. sin.
ca herba callera, n f alt. sin.
ca herba de foc, n f alt. sin.
ca herba de la cascadura, n f alt. sin.
ca herba de Sant Joan, n f alt. sin.
ca herba de tall, n f alt. sin.
ca herba de talls, n f alt. sin.
ca herba grassa, n f alt. sin.
ca herba sempreviva, n f alt. sin.
ca octàvia, n f alt. sin.
ca orella de frare, n f alt. sin.
ca pell de llimona, n f alt. sin.
ca balze, n m var. ling.
ca curalotot, n m var. ling.
nc Sedum telephium L.

<Botànica > crassulàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca fabària, n f
ca bàlsam, n m alt. sin.
ca bàlsam de fulla, n m alt. sin.
ca bàlsam de jardí, n m alt. sin.
ca bàlsam de paret, n m alt. sin.
ca barretol, n m alt. sin.
ca barretols, n m pl alt. sin.
ca consolva, n f alt. sin.
ca cullerot, n m alt. sin.
ca fava grassa, n f alt. sin.
ca favera borda, n f alt. sin.
ca faves de jardí, n f pl alt. sin.
ca foc, n m alt. sin.
ca foguera, n f alt. sin.
ca herba callera, n f alt. sin.
ca herba de foc, n f alt. sin.
ca herba de la cascadura, n f alt. sin.
ca herba de Sant Joan, n f alt. sin.
ca herba de tall, n f alt. sin.
ca herba de talls, n f alt. sin.
ca herba grassa, n f alt. sin.
ca herba sempreviva, n f alt. sin.
ca octàvia, n f alt. sin.
ca orella de frare, n f alt. sin.
ca pell de llimona, n f alt. sin.
ca balze, n m var. ling.
ca curalotot, n m var. ling.
nc Sedum telephium L.

<Botànica > crassulàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

ca faristol, n f
es atril, n m
es facistol, n m sin. compl.
fr lutrin, n m
en bookrest, n
en lectern, n
en reading desk, n
eu atril, n
eu kantadera, n
eu kantore, n
eu liburu euskarri, n
eu partitura zaldi, n

<Fusteria > Mobles>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "tancadura" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició