Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "terrera" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI tercera edat o quarta edat?
- es (quarta edat) cuarta edad, n f
- es (tercera edat) ancianidad, n f
- es (tercera edat) tercera edad, n f
- fr (quarta edat) quatrième âge, n m
- fr (tercera edat) troisième âge, n m
- en (quarta edat) fourth age, n
- en (tercera edat) third age, n
<Ciències de la salut > Geriatria>
Definició
- La tercera edat (forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és el període de la vida d'una persona caracteritzat pel cessament de les activitats professionals, generalment a partir dels seixanta-cinc anys.
. En cas de necessitar delimitar aquesta franja d'edat, se sol fer arribar la tercera edat fins als vuitanta anys, que és quan comença la quarta edat.
. Els equivalents castellans són tercera edad i ancianidad; el francès, troisième âge, i l'anglès, third age.
- La quarta edat és el període de la vida d'una persona caracteritzat per les patologies associades a l'envelliment, la pèrdua de facultats físiques i psíquiques, l'augment de la dependència i la necessitat d'atenció, generalment a partir dels vuitanta anys.
. L'equivalent castellà és cuarta edad; el francès, quatrième âge, i l'anglès, fourth age.
Nota
- 1. Una persona de més de vuitanta anys s'anomena persona de la quarta edat (en castellà, persona de la cuarta edad; en francès, gran vieillard o personne du quatrième âge, i en anglès, old-elderly, old-old, super-ager o super-elderly).
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de tercera edat, quarta edat i persona de la quarta edat al Cercaterm, i també el document de criteri original, A què fa referència el terme quarta edat?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/222/).
<Ciències socials>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI tercera edat o quarta edat?
- es (quarta edat) cuarta edad, n f
- es (tercera edat) ancianidad, n f
- es (tercera edat) tercera edad, n f
- fr (quarta edat) quatrième âge, n m
- fr (tercera edat) troisième âge, n m
- en (quarta edat) fourth age, n
- en (tercera edat) third age, n
<Ciències socials > Serveis socials>
Definició
- La tercera edat (forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és el període de la vida d'una persona caracteritzat pel cessament de les activitats professionals, generalment a partir dels seixanta-cinc anys.
. En cas de necessitar delimitar aquesta franja d'edat, se sol fer arribar la tercera edat fins als vuitanta anys, que és quan comença la quarta edat.
. Els equivalents castellans són tercera edad i ancianidad; el francès, troisième âge, i l'anglès, third age.
- La quarta edat és el període de la vida d'una persona caracteritzat per les patologies associades a l'envelliment, la pèrdua de facultats físiques i psíquiques, l'augment de la dependència i la necessitat d'atenció, generalment a partir dels vuitanta anys.
. L'equivalent castellà és cuarta edad; el francès, quatrième âge, i l'anglès, fourth age.
Nota
- 1. Una persona de més de vuitanta anys s'anomena persona de la quarta edat (en castellà, persona de la cuarta edad; en francès, gran vieillard o personne du quatrième âge, i en anglès, old-elderly, old-old, super-ager o super-elderly).
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de tercera edat, quarta edat i persona de la quarta edat al Cercaterm, i també el document de criteri original, A què fa referència el terme quarta edat?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/222/).
<Arts > Dansa > Dansa clàssica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dansa clàssica [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/309>
- ca 3a posició, n f
- ca tercera posició, n f
- es 3a posición, n f
- es tercera posición, n f
- fr 3e position, n f
- fr troisième position, n f
- en 3rd position, n
- en third position, n
<Dansa clàssica > Posicions i direccions>, <Dansa clàssica > Z. Fitxes il·lustrades>
Definició
Nota
- La 3a posició és una de les cinc posicions bàsiques dels peus: 1a posició, 2a posició, 3a posició, 4a posició i 5a posició.
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca abocador d'estèrils, n m
- es terrero, n m
- fr crassier, n m
- fr dépotoir, n m
- en slag heap, n
<Enginyeria forestal>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca amarant blitoide, n m
- ca blet, n m alt. sin.
- ca blet menut, n m alt. sin.
- ca blet roig, n m alt. sin.
- ca blet terrer, n m alt. sin.
- ca blets, n m pl alt. sin.
- ca cama-roja, n f alt. sin.
- ca moc de pavo, n m var. ling.
- nc Amaranthus blitoides S. Watson
<Botànica > amarantàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca amarant blitoide, n m
- ca blet, n m alt. sin.
- ca blet menut, n m alt. sin.
- ca blet roig, n m alt. sin.
- ca blet terrer, n m alt. sin.
- ca blets, n m pl alt. sin.
- ca cama-roja, n f alt. sin.
- ca moc de pavo, n m var. ling.
- nc Amaranthus blitoides S. Watson
<Botànica > amarantàcies>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca anfós, n m
- ca anfós llis, n m sin. compl.
- ca anfós ver, n m sin. compl.
- ca anfossol [petit], n m sin. compl.
- ca cabra, n f sin. compl.
- ca gerna, n f sin. compl.
- ca mero, n m sin. compl.
- ca mero de fonera, n m sin. compl.
- ca nero, n m sin. compl.
- ca regetó, n m sin. compl.
- ca reig, n m sin. compl.
- ca serranet, n m sin. compl.
- ca tord, n m sin. compl.
- ca alfons, n m var. ling.
- ca alfonso, n m var. ling.
- ca alfós, n m var. ling.
- ca amfós, n m var. ling.
- ca anfòs, n m var. ling.
- ca cabrilla, n f var. ling.
- ca enfós, n m var. ling.
- ca gernera, n f var. ling.
- ca mer, n m var. ling.
- ca meru, n m var. ling.
- ca nelo, n m var. ling.
- ca nérol, n m var. ling.
- ca nèrol, n m var. ling.
- ca neru, n m var. ling.
- ca reigetó, n m var. ling.
- ca tort, n m var. ling.
- ca xerna, n f var. ling.
- nc Epinephelus marginatus
- nc Cerna gigas var. ling.
- nc Ephinephelus marginatus var. ling.
- nc Epinephelus gigas var. ling.
- nc Epinephelus guaza var. ling.
- nc Serranus gigas var. ling.
- es merlo
- es mero
- es mérula
- es mirlo
- es pegerrey
- fr merou
- fr mérou
- fr mérou noir
- fr mérou sombre
- it cernia
- en dusky grouper
- en rock-cod
- en sea perch
- de Brauner Zackenbarsch
- de Zacken Barsch
<Peixos > Serrànids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca anfós, n m
- ca anfós llis, n m sin. compl.
- ca anfós ver, n m sin. compl.
- ca anfossol [petit], n m sin. compl.
- ca cabra, n f sin. compl.
- ca gerna, n f sin. compl.
- ca mero, n m sin. compl.
- ca mero de fonera, n m sin. compl.
- ca nero, n m sin. compl.
- ca regetó, n m sin. compl.
- ca reig, n m sin. compl.
- ca serranet, n m sin. compl.
- ca tord, n m sin. compl.
- ca alfons, n m var. ling.
- ca alfonso, n m var. ling.
- ca alfós, n m var. ling.
- ca amfós, n m var. ling.
- ca anfòs, n m var. ling.
- ca cabrilla, n f var. ling.
- ca enfós, n m var. ling.
- ca gernera, n f var. ling.
- ca mer, n m var. ling.
- ca meru, n m var. ling.
- ca nelo, n m var. ling.
- ca nérol, n m var. ling.
- ca nèrol, n m var. ling.
- ca neru, n m var. ling.
- ca reigetó, n m var. ling.
- ca tort, n m var. ling.
- ca xerna, n f var. ling.
- nc Epinephelus marginatus
- nc Cerna gigas var. ling.
- nc Ephinephelus marginatus var. ling.
- nc Epinephelus gigas var. ling.
- nc Epinephelus guaza var. ling.
- nc Serranus gigas var. ling.
- es merlo
- es mero
- es mérula
- es mirlo
- es pegerrey
- fr merou
- fr mérou
- fr mérou noir
- fr mérou sombre
- it cernia
- en dusky grouper
- en rock-cod
- en sea perch
- de Brauner Zackenbarsch
- de Zacken Barsch
<Peixos > Serrànids>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca berbena, n f
- ca cuquets, n m pl alt. sin.
- ca cura-ho-tot, n m alt. sin.
- ca espiga de Sant Joan, n f alt. sin.
- ca herba berbena, n f alt. sin.
- ca herba de Santa Anna, n f alt. sin.
- ca herba de Santa Caterina, n f alt. sin.
- ca herba dels fetillers, n f alt. sin.
- ca planta sagrada, n f alt. sin.
- ca barbena, n f var. ling.
- ca barbera, n f var. ling.
- ca berbera, n f var. ling.
- ca herba barbera, n f var. ling.
- ca herba berbera, n f var. ling.
- ca herba ververa, n f var. ling.
- ca verbena, n f var. ling.
- nc Verbena officinalis L.
<Botànica > verbenàcies>
Nota
- La denominació cura-ho-tot és probablement una adaptació del castellà curalotodo.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca berbena, n f
- ca cuquets, n m pl alt. sin.
- ca cura-ho-tot, n m alt. sin.
- ca espiga de Sant Joan, n f alt. sin.
- ca herba berbena, n f alt. sin.
- ca herba de Santa Anna, n f alt. sin.
- ca herba de Santa Caterina, n f alt. sin.
- ca herba dels fetillers, n f alt. sin.
- ca planta sagrada, n f alt. sin.
- ca barbena, n f var. ling.
- ca barbera, n f var. ling.
- ca berbera, n f var. ling.
- ca herba barbera, n f var. ling.
- ca herba berbera, n f var. ling.
- ca herba ververa, n f var. ling.
- ca verbena, n f var. ling.
- nc Verbena officinalis L.
<Botànica > verbenàcies>
Nota
- La denominació cura-ho-tot és probablement una adaptació del castellà curalotodo.
