Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "tinguda" dins totes les àrees temàtiques

adasen

<Llengua > Lingüística > Llengües>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca adasen
ca adasen itneg sin. compl.
ca addasen sin. compl.
ca addasen tinguian sin. compl.
ar أداسينية
cy Adasen
cy Adasen itneg sin. compl.
cy Addasen sin. compl.
cy Addasen tinguian sin. compl.
de Adasen
de Adasen Itneg sin. compl.
de Addasen sin. compl.
de Addasen Tinguian sin. compl.
en Adasen
en Addasen sin. compl.
en Addasen Tinguian sin. compl.
en Itneg Adasen sin. compl.
es adasen
es adasen itneg sin. compl.
es addasen sin. compl.
es addasen tinguian sin. compl.
eu adasenera
eu adasen sin. compl.
eu adasen itneg sin. compl.
eu addasen sin. compl.
eu addasen tinguian sin. compl.
fr adasen
fr adasen itneg sin. compl.
fr addasen sin. compl.
fr addasen tinguian sin. compl.
gl adasen
gl adasen itneg sin. compl.
gl addasen sin. compl.
gl addasen tinguian sin. compl.
gn adasen
gn adasen itneg sin. compl.
gn addasen sin. compl.
gn addasen tinguian sin. compl.
it adasen
it adasen itneg sin. compl.
it addasen sin. compl.
it addasen tinggian sin. compl.
pt adasen
pt adasen itneg sin. compl.
pt addasen sin. compl.
pt addasen tinguian sin. compl.
zh 阿达森语
num Sistema aràbic

<Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional>, <Àsia > Filipines>

Definició

El grup etnolingüístic adasen s'inclou dins el grup itneg (o tinggian), que forma part del conjunt de grups indígenes coneguts col·lectivament com a igorots. Aquests grups viuen a les muntanyes, els vessants i les valls dels rius de la serralada de la Cordillera (Regió CAR Cordillera), situada al nord de Luzon. De fet, el terme igorot significa 'gent de les muntanyes' i inclou parlants de llengües d'almenys tres grups lingüístics: cordillera septentrional, cordillera central i cordillera meridional.

La llengua adasen és lingüisticament força pròxima a l'isnag, parlat zona nord de la província de Kalinga-Apayao.

aiguardent alemany

<.FITXA MODIFICADA>, <Gastroenterologia>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>, <Terminologia històrica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca aiguardent alemany, n m
ca tintura de jalapa, n f sin. compl.

<.FITXA MODIFICADA>, <Gastroenterologia>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>, <Terminologia històrica>

Definició

Tintura de jalapa composta, que té una acció purgant dràstica i que ha estat emprada en els atacs de feridura.

arrel dental retinguda

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

ca arrel dental retinguda
en retained dental root

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties de l'aparell digestiu>

avís de pas

<Transports > Correus>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca avís de pas, n m
ca avís de vinguda, n m
es aviso de paso

<Transports > Correus>

Definició

Imprès que el transportista deixa en una casa quan ha anat a deixar-hi alguna mercaderia i no hi ha trobat ningú.

avinguda

<Protecció civil > Bombers>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bombers [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/216>

ca avinguda, n f
ca revinguda, n f
es avenida

<Bombers > Sinistres>

Definició

Crescuda sobtada i violenta d'un cabal d'aigua, especialment en un barranc, una riera, etc.

avinguda

<Esport > Esports nàutics > Piragüisme>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de piragüisme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 83 p. (Diccionaris dels esports olímpics; 8)
ISBN 84-7739-226-9

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca avinguda, n f
es avenida
es crecida
fr crue
en flood
en spate

<Esport > Esports nàutics > Piragüisme>

Definició

Crescuda impetuosa del cabal d'aigua d'un riu.

avinguda

<Arts > Arts plàstiques>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>

ca avinguda, n f
es avenida
en avenue

<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Arquitectura i urbanisme>

Definició

Carrer ample, generalment vorejat d'arbres, que porta a una plaça o a un indret important.

avinguda

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca avinguda, n f
ca barrancada, n f sin. compl.
ca revinguda, n f sin. compl.
es avenida, n f
fr crue, n f

avinguda

<Transports > Transport per carretera > Trànsit>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de trànsit [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/315>

ca avinguda, n f
es avenida
fr avenue
en avenue

<Trànsit > Via > Tipologia>

Definició

Carrer ample, generalment vorejat d'arbres, que porta a una plaça o a un indret important.

bàlsam de frare

<.FITXA MODIFICADA>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>, <Terminologia històrica>

ca bàlsam de frare, n m
ca bàlsam de Fraire, n m sin. compl.
ca bàlsam de Turlington, n m sin. compl.
ca bàlsam de Wade, n m sin. compl.
ca gotes de Peter, n f pl sin. compl.
ca gotes de Wade, n f pl sin. compl.
ca tintura de benjuí composta, n f sin. compl.
ca tintura de benzoïna composta, n f sin. compl.

<.FITXA MODIFICADA>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>, <Terminologia històrica>

Definició

Preparat de benzoïna i àloe, estírax i bàlsam de tolú en una solució alcohòlica, emprat com a agent protector tòpic.