Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "tirada" dins totes les àrees temàtiques
<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.
Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.
- ca carril de girada i incorporació, n m
- es carril de giro e incorporación
- en turning and incorporation lane
<Enginyeria civil > Enginyeria del transport>
Definició
Si aquest carril no existeix, els vehicles que giren a l'esquerra des de l'accés no prioritari han d'esperar la coincidència de buits dels dos corrents anteriors, per la qual cosa augmenta notablement el temps d'espera. Si disposa d'una longitud suplementària perquè les acceleracions dels vehicles es produeixin en aquest carril, constitueix també un ^carril d'acceleració^.
<Zoologia > Insectes>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca cigala, n f
- ca fet-fet (nord-occidental), n f sin. compl.
- ca xitxarra (valencià), n f sin. compl.
- es cigarra, n f
- fr cigale, n f
- en cicada, n
- de Singzikade, n f
<Zoologia > Insectes>
Definició
Nota
- 1. Les denominacions catalanes cigala i xitxarra s'apliquen també, especialment, a les espècies de cicàdids de la subfamília dels cicadins. Les espècies de la subfamília dels cicadetins s'anomenen, específicament, amb les formes cigalella o xitxarreta, i les de la subfamília dels tibicinins, amb la forma brunzidora.
- 2. La denominació fet-fet és pròpia dels parlars de la Franja de Ponent.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca civada, n f
- ca avena, n f sin. compl.
- ca civada (gra), n f sin. compl.
- ca avena (gra), n f alt. sin.
- ca cugula, n f alt. sin.
- ca biada (gra), n f var. ling.
- ca cagula, n f var. ling.
- ca caüla, n f var. ling.
- ca civa, n f var. ling.
- ca civà, n f var. ling.
- ca civà (gra), n f var. ling.
- ca cogula, n f var. ling.
- ca coüla, n f var. ling.
- ca covula, n f var. ling.
- ca cula, n f var. ling.
- ca sevà, n f var. ling.
- ca vena, n f var. ling.
- ca xivada, n f var. ling.
- nc Avena sativa L.
<Botànica > gramínies / poàcies>
Nota
- Biada és un nom alguerès provinent de l'italià biada 'civada, farratge'.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca civada, n f
- ca avena, n f sin. compl.
- ca civada (gra), n f sin. compl.
- ca avena (gra), n f alt. sin.
- ca cugula, n f alt. sin.
- ca biada (gra), n f var. ling.
- ca cagula, n f var. ling.
- ca caüla, n f var. ling.
- ca civa, n f var. ling.
- ca civà, n f var. ling.
- ca civà (gra), n f var. ling.
- ca cogula, n f var. ling.
- ca coüla, n f var. ling.
- ca covula, n f var. ling.
- ca cula, n f var. ling.
- ca sevà, n f var. ling.
- ca vena, n f var. ling.
- ca xivada, n f var. ling.
- nc Avena sativa L.
<Botànica > gramínies / poàcies>
Nota
- Biada és un nom alguerès provinent de l'italià biada 'civada, farratge'.
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca cleda, n f
- ca mallada, n f sin. compl.
- ca pleta, n f sin. compl.
- es majada
- es redil
- es tena
- es tinada
- fr bercail
- fr parc
- en corral
- en fold
- en paddock
- en pen
- en sheep cot
- en sheep cote
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
Definició
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca cleda, n f
- ca mallada, n f sin. compl.
- ca pleta, n f sin. compl.
- es majada
- es redil
- es tena
- es tinada
- fr bercail
- fr parc
- en corral
- en fold
- en paddock
- en pen
- en sheep cot
- en sheep cote
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
Definició
<Protecció civil > Bombers>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bombers [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/216>
- ca col·lisió, n f
- ca topada, n f sin. compl.
- ca xoc, n m sin. compl.
- es choque
- es colisión
<Bombers > Sinistres>
Definició
<Transports > Transport per carretera > Trànsit>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de trànsit [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/315>
- ca col·lisió frontal, n f
- ca topada, n f
- es colisión frontal
- es topetazo
- fr collision frontale
- en frontal collision
- en frontal impact
- en head-on collision
<Trànsit > Seguretat viària > Accidents > Tipologia>
Definició
<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.
Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.
- ca crescuda sobtada, n f
- ca rierada, n f sin. compl.
- es crecida relámpago
- en flash flood
<Enginyeria civil > Enginyeria del terreny i cartogràfica>
Definició
<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CASAS i ESTIVALES, X. [et al.] Vocabulari d'odontologia: Equivalències català, castellà, anglès i francès. Barcelona: Doyma, DL 1991.
ISBN 84-7592-421-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca dent girada, n f
- es diente girado
- fr dent en rotation
- en rotated tooth
<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>
