Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "torrejar" dins totes les àrees temàtiques

àrabis glabra àrabis glabra

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  àrabis glabra, n f
  • ca  torreta glabra, n f alt. sin.
  • nc  Arabis glabra (L.) Bernh.
  • nc  Turritis glabra L. sin. compl.
  • nc  Arabis perfoliata Lam. var. ling.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

àrabis glabra àrabis glabra

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  àrabis glabra, n f
  • ca  torreta glabra, n f alt. sin.
  • nc  Arabis glabra (L.) Bernh.
  • nc  Turritis glabra L. sin. compl.
  • nc  Arabis perfoliata Lam. var. ling.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  afrontar, v intr
  • ca  confinar, v intr sin. compl.
  • ca  confrontar, v intr sin. compl.
  • ca  ésser contigu sin. compl.
  • ca  estar tocant sin. compl.
  • ca  fer partió sin. compl.
  • ca  fregar, v intr sin. compl.
  • ca  ser contigu sin. compl.
  • ca  vorejar, v tr sin. compl.
  • es  colindar
  • es  lindar
  • es  rayar

<Dret públic>

Definició
Un territori, una heretat o un camp, ser contigus a un altre.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: La seva finca afronta amb el nostre camp.

    Ex.: Els terrenys de l'Ajuntament confinen amb els nostres.

    Ex.: Espanya confronta amb Portugal.

    Ex.: El carrer Major està tocant al poliesportiu municipal.

    Ex.: La riera de la Fontsanta fa partió amb Esplugues de Llobregat.

    Ex.: L'Ajuntament de Vic és contigu a la plaça Major.

    Ex.: La finca voreja els terrenys que se subhastaran.
  • [Si confinar, confrontar o afrontar porten un complement verbal, aquest complement s'introdueix majorment amb la preposició amb.]
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Portal terminològic valencià [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2023.
<http://www.avl.gva.es/lexicval/ptv>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  aporrejar-se, v tr pron

<Esport>

Definició
En pilota valenciana, lesionar-se, un jugador, les mans.
barrejar barrejar

<Gastronomia > Procediments culinaris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BLANCO GONZÁLEZ, Juli; PAPIÓ AZNAR, Francesc; VILÀ MIQUEL, Lluís Ignasi. Diccionari de procediments culinaris [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2006. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/20/>

  • ca  barrejar, v tr
  • ca  mesclar, v tr
  • es  mezclar
  • fr  mélanger
  • en  mix, to

<Procediments culinaris > Tractament dels productes > Mescles>

Definició
Unir dues o més substàncies diferents de manera que formin un tot.
bordejar bordejar

<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  bordejar, v intr

<Navegació tradicional>

Definició
Navegar contra el vent donant bordades.
borinejar borinejar

<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  borinejar, v intr
  • ca  anar de bolina, v intr sin. compl.
  • ca  navegar de bolina, v intr sin. compl.
  • ca  orsar, v intr sin. compl.
  • ca  orsejar, v intr sin. compl.
  • ca  puntejar, v intr sin. compl.

<Navegació tradicional>

Definició
Navegar fent ziga-zagues per guanyar camí al vent i avançar quan el vent és contrari.
bornar bornar

<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  bornar, v intr
  • ca  bornejar, v intr sin. compl.
  • es  bornear
  • fr  éviter
  • en  swing, to

<Ports > Accions>

Definició
Girar, un vaixell fondejat, entorn del punt on l'àncora ha fet presa, o bé entorn del cos mort, a causa dels canvis de direcció del vent o del corrent.
bornejar bornejar

<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  bornejar, v intr
  • ca  bornar, v intr sin. compl.

<Navegació tradicional>

Definició
Girar circularment, una nau o una barca, sobre la seva àncora per acció del vent o del corrent.
caragol de torreta caragol de torreta

<Bricolatge > Ferreteria>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  caragol de torreta, n m
  • es  tornillo de torreta

<Bricolatge > Ferreteria>