Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "traïció" dins totes les àrees temàtiques

ikpen

<Llengua > Lingüística > Llengües>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca ikpen
ca chicao sin. compl.
ca ikpeng sin. compl.
ca tonore sin. compl.
ca tunuli sin. compl.
ca txicão sin. compl.
ca txikân sin. compl.
ca txikão sin. compl.
cod apünaka
cod ikpeng
ar إيكبينية
cy Ikpen
cy Chicao sin. compl.
cy Ikpeng sin. compl.
cy Tonore sin. compl.
cy Tunuli sin. compl.
cy Txicão sin. compl.
cy Txikân sin. compl.
cy Txikão sin. compl.
de Ikpeng
de Chicao sin. compl.
de Chicaon sin. compl.
de Ikpen sin. compl.
de Tchicão sin. compl.
de Tonore sin. compl.
de Tunuli sin. compl.
de Txicão sin. compl.
de Txikao sin. compl.
de Txikão sin. compl.
en Ikpeng
en Chicao sin. compl.
en Ikpen sin. compl.
en Tonore sin. compl.
en Tunuli sin. compl.
en Txicão sin. compl.
en Txikân sin. compl.
en Txikão sin. compl.
es chikao
es chicao sin. compl.
es ikpen sin. compl.
es ikpeng sin. compl.
es tonore sin. compl.
es tunuli sin. compl.
es txicão sin. compl.
es txikân sin. compl.
es txikão sin. compl.
eu ikpengera
eu chicao sin. compl.
eu ikpen sin. compl.
eu ikpeng sin. compl.
eu tonore sin. compl.
eu tunuli sin. compl.
eu txicão sin. compl.
eu txikân sin. compl.
eu txikão sin. compl.
fr ikpeng
fr chicao sin. compl.
fr ikpen sin. compl.
fr tonore sin. compl.
fr tunuli sin. compl.
fr txicão sin. compl.
fr txikân sin. compl.
fr txikão sin. compl.
gl ikpen
gl chicao sin. compl.
gl ikpeng sin. compl.
gl tonore sin. compl.
gl tunuli sin. compl.
gl txicão sin. compl.
gl txikân sin. compl.
gl txikão sin. compl.
it ikpen
it chicao sin. compl.
it ikpeng sin. compl.
it tonore sin. compl.
it tunuli sin. compl.
it txicão sin. compl.
it txikân sin. compl.
it txikão sin. compl.
ja イクペン語
ja チカオ語 sin. compl.
nl Ikpen
nl Chicao sin. compl.
nl Ikpeng sin. compl.
nl Tonore sin. compl.
nl Tunuli sin. compl.
nl Txicão sin. compl.
nl Txikão sin. compl.
pt ikpen
pt chicao sin. compl.
pt ikpeng sin. compl.
pt tonore sin. compl.
pt tunuli sin. compl.
pt txicão sin. compl.
pt txikân sin. compl.
pt txikão sin. compl.
ru Чикаон
ru Чикао sin. compl.
ru Икпенг sin. compl.
zh 伊科彭语
zh 伊科朋、奇坎奥、奇康奥、奇康、奇考、图奴利、托诺勒 sin. compl.
scr Sense tradició escrita

<Carib > Amazones meridional > Ararà>, <Amèrica > Brasil>

Definició

La llengua ikpen mostra semblances amb llengües carib de la regió del baix riu Xingu. Els parlants es reconeixen únicament amb la denominació ikpen, mentre que txicão és una denominació inventada per grups veïns o pels colonitzadors.

Malgrat que són originaris del curs baix del Xingu (a l'altura del riu Iriri), des de principis del segle XX residien a la regió de l'alt Xingu, on van ser localitzats. Els ikpens van establir contacte permanent amb la societat brasilera als anys 60 del segle XX. Durant els primers temps, les epidèmies i les baralles van fer que la població ikpen es reduís a menys de la meitat. Actualment viuen al Parc indígena del Xingu, en zona protegida.

iránxe

<Llengua > Lingüística > Llengües>

ca iránxe
ca irántxe sin. compl.
ca mükü sin. compl.
ca myky sin. compl.
ca mynky sin. compl.
cod manoki
cod mundu
cod münkü
ar إيرانكسية
cy Iránxe
cy Irántxe sin. compl.
cy Mükü sin. compl.
cy Myky sin. compl.
cy Mynky sin. compl.
de Irantxe
de Iranxe sin. compl.
de Manoki sin. compl.
de Mük sin. compl.
de Mundu sin. compl.
de Myky sin. compl.
de Mynky sin. compl.
en Irántxe
en Iranche sin. compl.
en Iranxe sin. compl.
en Menku sin. compl.
en Mynky sin. compl.
en Myy sin. compl.
es iranche
es irántxe sin. compl.
es iránxe sin. compl.
es mükü sin. compl.
es myky sin. compl.
es mynky sin. compl.
eu irantxeera
eu irántxe sin. compl.
eu mükü sin. compl.
eu myky sin. compl.
eu mynky sin. compl.
fr irantxe
fr iranxe sin. compl.
fr mükü sin. compl.
fr myky sin. compl.
fr mynky sin. compl.
gl iránxe
gl irántxe sin. compl.
gl mükü sin. compl.
gl myky sin. compl.
gl mynky sin. compl.
it irantxe
it irántxe sin. compl.
it mükü sin. compl.
it myky sin. compl.
it mynky sin. compl.
ja イランシェ語
ja ミキ語 sin. compl.
ja ムク語 sin. compl.
ja ミンキ語 sin. compl.
ja イランチェ語 sin. compl.
nl Iránxe
nl Irántxe sin. compl.
nl Mükü sin. compl.
nl Myky sin. compl.
nl Mynky sin. compl.
pt irantxe
pt irántxe sin. compl.
pt mükü sin. compl.
pt myky sin. compl.
pt mynky sin. compl.
ru Иранше
ru Мынкы sin. compl.
ru Иранче sin. compl.
zh 伊兰切语
zh 伊兰切、米其、明其、缪库 sin. compl.
scr Sense tradició escrita

<Aïllada>, <Amèrica > Brasil>

Definició

Els iránxe o manoki i els münkü són dos grups ètnics que parlen una mateixa llengua. Els primers van ser contactats de manera definitiva el 1947 i en aquell moment eren unes 250 persones; els münkü eren només 23 persones quan van ser contactats el 1971.

El territori històric dels iránxe s'estenia pel marge esquerre del riu Sangue i el marge dret del Cravari. S'estima que, al començament del segle XX, hi havia més de 1.000 parlants. Aleshores es van produir els primers contactes, que s'inicien amb una massacre duta a terme per treballadors del cautxú. A partir de mitjan segle XX van patir també l'explotació de les seves terres, la tasca de diversos grups missioners i malalties contagioses, a més d'atacs d'altres grups amerindis veïns. Tot plegat va implicar una profunda desestructuració sociocultural. La major part dels iránxe són bilingües en portuguès.

El 1971 es va trobar un grup de 23 persones, que es va identificar com a myky, i que parlaven la mateixa llengua que els iránxe. Des d'aleshores hi ha hagut una relació freqüent entre aquets dos grups. Els myky són un referent cultural per als iránxe, ja que encara conserven tradicions i rituals que els iránxe havien abandonat.

No hi ha gaires estudis sobre aquesta llengua. Algunes fonts la classifiquen dins la família arawak.

isconawa

<Llengua > Lingüística > Llengües>

ca isconawa
ca iscobaquebu sin. compl.
ca isconahua sin. compl.
ca iskonawa sin. compl.
ar إيسكوناوا
cy Isconawa
cy Iscobaquebu sin. compl.
cy Isconahua sin. compl.
cy Iskonawa sin. compl.
de Isconawa
de Iscobaquebu sin. compl.
de Isconahua sin. compl.
de Iskonawa sin. compl.
en Isconahua
en Iscobaquebu sin. compl.
en Isconawa sin. compl.
en Iskonawa sin. compl.
es isconahua
es iscobaquebu sin. compl.
es isconawa sin. compl.
es iskonawa sin. compl.
eu isconahuera
eu iscobaquebu sin. compl.
eu isconahua sin. compl.
eu isconawa sin. compl.
eu iskonawa sin. compl.
fr isconahua
fr iscobaquebu sin. compl.
fr isconawa sin. compl.
fr iskonawa sin. compl.
gl isconawa
gl iscobaquebu sin. compl.
gl isconahua sin. compl.
gl iskonawa sin. compl.
it isconahua
it iskonahua sin. compl.
ja イスコナワ語
nl Isconahua
nl Iscobaquebu sin. compl.
nl Isconawa sin. compl.
nl Iskonawa sin. compl.
pt isconahua
pt iscobaquebu sin. compl.
pt isconawa sin. compl.
pt iskonawa sin. compl.
ru Исконава
ru Исконауа sin. compl.
zh 伊斯科纳瓦语
zh 伊斯科纳华、伊斯孔纳瓦、伊斯科巴盖布 sin. compl.
scr Sense tradició escrita

<Pano > Principal > Amawak-jaminawa>, <Amèrica > Perú>

Definició

Les primeres notícies que tenim dels isconawes són tot just de 1959, quan uns missioners van trobar un grup de 25 isconawes prop de la frontera amb el Brasil. Els missioners van viure amb ells durant un any i van fer alguns estudis etnogràfics. Segons dades de 1995 hi hauria un grup d'unes 80 persones establertes a les capçaleres dels rius Utiquinia i Abujao, amagats al congost del riu Callería, voluntàriament aïllades.

El 1998 el govern peruà va reconèixer un territori d'unes 275 hectàries com a reserva isconawa. Els intents fallits de restablir contacte amb aquest grup duts a terme per alguns antropòlegs els anys 2004 i 2005 fan pensar que els isconawes han passat a territori brasiler, fugint dels miners i dels taladors d'arbres que penetren il·legalment en el seu territori. Recentment el govern peruà ha concedit a una empresa petroliera l'explotació de la reserva isconawa.

Segons algunes fonts no és clar si l'isconahua, el moronahua i el remo són llengües independents o variants dialectals d'una mateixa llengua. De fet, alguns autors identifiquen els isconawes amb els remos, grup sobre el qual es té també molt poca informació.

itonama

<Llengua > Lingüística > Llengües>

ca itonama
cod sihnipadara
ar إيتونامية
cy Itonama
de Itonama
en Itonama
es itonama
eu itonamera
fr itonama
gn itonama
it itonama
ja イトナマ語
nl Itonama
pt itonama
ru Итонама
zh 伊托纳马语
scr Sense tradició escrita
num Sistema aràbic

<Aïllada>, <Amèrica > Bolívia>

Definició

Els escassos parlants vius d'itonama són ancians d'entre 82 i 89 anys (2003) que viuen a la ciutat de Magdalena, tocant al riu Itonama. Ja no parlen la llengua gairebé ni entre ells.

La resta d'itonames són monolingües d'espanyol. A la dècada del 1960 hi havia un centenar de parlants bilingües itonama-espanyol. La llengua havia estat molt desprestigiada per efecte de les missions dels jesuïtes del segle XIX, i les escoles rurals des del 1950 han consolidat el procés.

Greenberg (1987) el va classificar dins del grup paez, una branca del macrotxibtxa. Els estudis en aquesta línia no són concloents i encara es considera llengua aïllada o no classificada.

L'autodenominació sihnipadara significa 'la nostra llengua'.

iuris continuatio

<Dret > Dret romà > Locucions i expressions llatines>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

PARLAMENT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC. Diccionari de locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/274>

la iuris continuatio, n f
ca continuïtat del dret, n f
ca dret històric, n m
ca tradició jurídica, n f
es continuidad del derecho, n f
es derecho histórico, n m
es tradición jurídica, n f

Definició

Significat literal: Continuïtat del dret.

Nota

Expressió que prové de la locució per iuris continuatio, que fa referència al manteniment del dret històric, de la tradició jurídica.
Exemple: La disposició final primera no parla de derogació del dret anterior, simplement diu que les normes anteriors quedaran substituïdes per les de la Compilació, proclamant, doncs, encara que de manera indirecta la doctrina de la iuris continuatio.

jo'é

<Llengua > Lingüística > Llengües>

ca jo'é
ca zo'é
ca buré sin. compl.
ca poturu-jar(a) sin. compl.
ca tupí do Cuminapanema sin. compl.
cod zo'é
ar زوي
cy Zo'é
cy Buré sin. compl.
cy Poturu-jar(a) sin. compl.
cy Tupí do Cuminapanema sin. compl.
de Zo'é
de Buré sin. compl.
de Poturu-Jar(a) sin. compl.
de Tupí do Cuminapanema sin. compl.
en Zo'é
en Buré sin. compl.
en Poturu sin. compl.
en Poturujara sin. compl.
en Tupí of Cuminapanema sin. compl.
es zoé
es buré sin. compl.
es poturú sin. compl.
es poturu-jar(a) sin. compl.
es tupí do Cuminapanema sin. compl.
eu zo'e
eu buré sin. compl.
eu poturu-jar(a) sin. compl.
eu tupí do Cuminapanema sin. compl.
fr zoé
fr buré sin. compl.
fr jo'é sin. compl.
fr poturu-jar(a) sin. compl.
fr puturú sin. compl.
fr tupí do Cuminapanema sin. compl.
fr zo'é sin. compl.
gl zo'é
gl buré sin. compl.
gl poturu-jar(a) sin. compl.
gl tupí do Cuminapanema sin. compl.
it zo'e
it buré sin. compl.
it poturu-jar(a) sin. compl.
it tupí do Cuminapanema sin. compl.
ja ゾエ語
ja ポトゥル・ジャル(ジャラ)語 sin. compl.
nl Zo'é
nl Buré sin. compl.
nl Poturu-Jar(a) sin. compl.
nl Tupí do Cuminapanema sin. compl.
pt zo'é
pt buré sin. compl.
pt poturu-jar(a) sin. compl.
pt tupi do Cuminapanema sin. compl.
ru Жо'э
ru Потуру sin. compl.
ru Тупи-ду-Куминапанема sin. compl.
zh 佐埃语
zh 波图卢－哈尔（拉）、图皮古米纳帕内玛、布勒 sin. compl.
scr Sense tradició escrita

<Tupí>, <Amèrica > Brasil>

Definició

Es coneix l'existència dels zo'es tot just des de la dècada dels 70 del segle XX i no se n'ha tingut gaire informació fins fa pocs anys. El 1987 es va produir el primer contacte, quan missioners nord-americans fonamentalistes de la New Tribes Mission es van establir al seu territori amb la intenció d'evangelitzar-los. El 1999, però, la FUNAI els va fer fora. Sembla que també han tingut conflictes amb garimpeiros que pretenien quedar-se les seves terres. Els darrers anys han patit un important descens demogràfic a causa de les malalties importades. Són caçadors-recol·lectors seminòmades.

La denominació poturu-jar, usada quan encara no se'n coneixeia el nom, fa referència a la fusta que utilizen per fer-se les ornamentacions facials. Se'ls coneix també com The Marrying Tribe of the Amazon a propòsit d'un documental titulat així sobre la poligàmia i la poliàndria practicada entre els zo'es.

Algunes característiques lingüístiques aproximen el zo'e a l'emerillon i el wayampi, llengües parlades a la Guaiana francesa i a l'estat brasiler d'Amapà. Tots els membres d'aquesta ètnia són monolingües, excepte un petit nombre de joves, que han après alguns mots en portuguès.

jorà

<Llengua > Lingüística > Llengües>

ca jorà
ca hora sin. compl.
ca jorá sin. compl.
ar الجورية
cy Jorá
cy Hora sin. compl.
de Jorá
de Hora sin. compl.
de Jora sin. compl.
en Jorá
en Hora sin. compl.
es jorá
es hora sin. compl.
eu jorera
eu hora sin. compl.
eu jorá sin. compl.
fr jora
fr hora sin. compl.
fr jorá sin. compl.
gn jora
gn hora sin. compl.
gn jorá sin. compl.
it jorá
it hora sin. compl.
ja ホラ語
ja オラ語 sin. compl.
nl Jorá
nl Hora sin. compl.
nl Jorà sin. compl.
pt jora
ru Хора
zh 乔拉语
zh 乔拉 sin. compl.
zh 霍拉 sin. compl.
scr Sense tradició escrita
num Sistema aràbic

<Tupí > Tupí-guaraní > Grup guarayú>, <Amèrica > Bolívia>

Definició

Els darrers parlants de jorà van viure a les darreries del segle XX. El 1974 se'n comptaven cinc. Segons alguns autors, el jorà podria ser dialecte del sirionó (vegeu Fabre 2005).

El jorà s'assemblava molt al sirionó i al yuqui, totes de la mateixa branca lingüística. Les semblances són bàsicament de vocabulari. Les tres llengües no són mútuament intel·ligibles. Es calcula que es devien escindir cap al 1600.

juruna

<Llengua > Lingüística > Llengües>

ca juruna
ca iuruna sin. compl.
ca jaruna sin. compl.
ca jurúna sin. compl.
ca yudya sin. compl.
ca yurúna sin. compl.
ar جورونا
cy Juruna
cy Iuruna sin. compl.
cy Jaruna sin. compl.
cy Jurúna sin. compl.
cy Yudya sin. compl.
cy Yurúna sin. compl.
de Juruna
de Iuruna sin. compl.
de Jaruna sin. compl.
de Jurúna sin. compl.
de Yudya sin. compl.
de Yurúna sin. compl.
en Jurúna
en Iuruna sin. compl.
en Jaruna sin. compl.
en Juruna sin. compl.
en Yudjá sin. compl.
en Yudya sin. compl.
en Yuruna sin. compl.
en Yurúna sin. compl.
es yuruna
es iuruna sin. compl.
es jaruna sin. compl.
es juruna sin. compl.
es jurúna sin. compl.
es yudya sin. compl.
es yurúna sin. compl.
eu jurunera
eu iuruna sin. compl.
eu jaruna sin. compl.
eu júruna sin. compl.
eu yudya sin. compl.
eu yurúna sin. compl.
fr juruna
fr iuruna sin. compl.
fr jaruna sin. compl.
fr jurúna sin. compl.
fr yudya sin. compl.
fr yuruna sin. compl.
gl iuruna
gl jaruna sin. compl.
gl juruna sin. compl.
gl jurúna sin. compl.
gl yudya sin. compl.
gl yurúna sin. compl.
it juruna
it iuruna sin. compl.
it jaruna sin. compl.
it jurúna sin. compl.
it yudya sin. compl.
it yurúna sin. compl.
ja ジュルナ語
nl Juruna
nl Iuruna sin. compl.
nl Jaruna sin. compl.
nl Jurúna sin. compl.
nl Yudya sin. compl.
nl Yurúna sin. compl.
pt juruna
pt iuruna sin. compl.
pt jaruna sin. compl.
pt jurúna sin. compl.
pt yudya sin. compl.
pt yurúna sin. compl.
ru Юруна
ru Журуна sin. compl.
zh 祖鲁纳语
zh 约卢纳、居路纳、尤路纳、加鲁纳、尤德亚 sin. compl.
scr Sense tradició escrita

<Tupí > Juruna>, <Amèrica > Brasil>

Definició

A l'inici del segle XVII els jurunes vivien en una illa propera a la desembocadura del riu Xingu a l'Amazones. Posteriorment es van anar desplaçant cap al sud.

Segons alguns autors, el juruna i el xipaia (llengua extingida o pràcticament extingida) són molt propers, de manera que podria tractar-se de dues variants d'una mateixa llengua. Des d'un punt de vista ètnic, però, es tracta de dos grups diferents.

Alguns jurunes parlen també portuguès.

kagwahiva

<Llengua > Lingüística > Llengües>

ca kagwahiva
ca parintintín
ca kawahiva sin. compl.
ar الكاغواهيبية
cy Kagwahiva
cy Kawahiva sin. compl.
cy Parintintín sin. compl.
de Kagwahiva
de Kawahiva sin. compl.
de Parintintín sin. compl.
en Kagwahiva
en Kagwahibm sin. compl.
en Kagwahiph sin. compl.
en Kagwahiv sin. compl.
en Kavahiva sin. compl.
en Kawahip sin. compl.
en Kawahiva sin. compl.
en Parintintin sin. compl.
es kagwahiva
es kawahiva sin. compl.
es parintintín sin. compl.
eu kagwahivera
eu kawahiva sin. compl.
eu parintintín sin. compl.
fr kawahib
fr kawahiva sin. compl.
fr parintintín sin. compl.
gn kagwahiva
gn kawahiva sin. compl.
gn parintintín sin. compl.
it kagwahiva
it kawahiva sin. compl.
it parintintin sin. compl.
ja カワイブ語
ja カワイバ語 sin. compl.
ja パリンティンティン語 sin. compl.
nl Kagwahiva
nl Kawahiva sin. compl.
nl Parintintín sin. compl.
pt kagwahiva
pt kawahiva sin. compl.
pt parintintin sin. compl.
ru Кавахиб
ru Кавахим sin. compl.
ru Кавахип sin. compl.
ru Кавахива sin. compl.
ru Кагвахив sin. compl.
ru Паринтинтин sin. compl.
zh 卡格瓦希维语
zh 卡瓦席维 sin. compl.
zh 帕林廷丁 sin. compl.
scr Sense tradició escrita
num Sistema aràbic

<Tupí > Tupí-guaraní > Kawahib>, <Amèrica > Brasil>

Definició

El kagwahiva o parintintín agrupa diversos dialectes:

- parintintín, 150 individus a la capçalera del riu Madeira;
- juma, 5 persones;
- tenharim, riu Marmelos;
- jiahui o kagwahiva, uns 50 al curs mitjà del Madeira;
- urueu-wau-wau o amondaua, uns 170 a la capçalera del Madeira;
- karipuna, capçalera del Madeira, que no s'ha de confondre amb el karipuna do Guaporé, llengua de la família pano, ni amb el créole guyanais o karipuna, llengua criolla;
- para-nawat;
- pawate-wirafet;
- tukumanfed, i
- diaroi.

Les diferències dialectals són bàsicament lèxiques.

El grup ètnic s'autodenomina kagwahiva ('la nostra gent'). Són originaris del naixement del riu Tapajós, on vivien al tombant dels segles XVIII i XIX. Es van fragmentar al llarg del segle XIX per culpa de conflictes amb altres comunitats indígenes i de l'acció colonitzadora.

Mantenen contactes estables amb els blancs (Servei de Protecció als Indis, primer, i FUNAI, després) des dels anys 1920. Tots saben portuguès, llevat dels 5 jumes, membres d'una mateixa família. A les escoles no s'aplica el programa intercultural bilingüe, de manera que no s'ensenya la llengua materna dels infants.

kanoé

<Llengua > Lingüística > Llengües>

ca kanoé
ca kanoê sin. compl.
ca kapixaná sin. compl.
cod kanoê
ar الكانوية
cy Kanoé
cy Kanoê sin. compl.
cy Kapixaná sin. compl.
de Kanoé
de Kanoê sin. compl.
de Kapixaná sin. compl.
en Kanoê
en Kapishana sin. compl.
en Kapishaná sin. compl.
en Kapixaná sin. compl.
es kanoé
es kanoê sin. compl.
es kapixaná sin. compl.
eu kanoeera
eu kanoê sin. compl.
eu kapixaná sin. compl.
fr kanoé
fr kanoê sin. compl.
fr kapixaná sin. compl.
gn kanoe
gn kanoê sin. compl.
gn kapixaná sin. compl.
it kanoe
it canoe sin. compl.
it canoé sin. compl.
it capichana sin. compl.
it capishana sin. compl.
it capixana sin. compl.
it kanoé sin. compl.
it kanoê sin. compl.
it kapixaná sin. compl.
ja カノエ語
ja カピシャナ語 sin. compl.
nl Kanoê
nl Kanoé sin. compl.
nl Kapixaná sin. compl.
pt kanoé
pt kanoê sin. compl.
pt kapixaná sin. compl.
ru Каноэ
ru Каноэн sin. compl.
ru Капишана sin. compl.
zh 卡诺埃语
zh 卡诺艾 sin. compl.
zh 卡皮查那 sin. compl.
scr Sense tradició escrita
num Sistema aràbic

<Aïllada>, <Amèrica > Brasil>

Definició

No s'ha de confondre amb el guaratira/kanoè (dialecte del mequens, llengua tuparí) ni amb el rikbaktsà o canoeiro. Els cinc kanoés que mantenen la llengua pròpia viuen tots aïllats. Són tres individus d'edat avançada que viuen en tres pobles diferents i una família que viu sola a la selva. Els primers no tenen possibilitat de parlar la llengua amb ningú del seu entorn. La família és monolingüe.

La resta de membres del grup ètnic kanoé parlen portuguès i, en alguns casos, altres llengües indígenes. A causa del veïnatge, un percentatge alt del vocabulari de la llengua és d'origen nambiquara.

El sud de Rondònia és una regió rica en terres de conreu i en jaciments d'or. Aquest fet ha afavorit l'arribada de població d'altres zones del país, i més arran de l'impuls que el govern brasiler va voler donar a la regió durant la dècada de 1980.

Les migracions contínues han provocat dèficits importants en infraestructures, destrucció del medi natural (desforestació, contaminació dels rius, etc.) i conflictes socials. Els pobles indígenes han estat progressivament desposseïts de les seves terres i enviats a àrees boscoses. Part de la població autòctona ha mort en les últimes dècades per culpa de malalties importades.

El procés de transfiguració cultural ha estat ràpid i afavorit per polítiques d'assimilació, com ara la destribalització que han patit els kanoés. Es perden les estructures socials, les tradicions culturals, les identitats ètniques, els valors morals i les llengües pròpies.