Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "trinar" dins totes les àrees temàtiques
<Llengua. Literatura>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI tifinag, tifinac, tifinagh, afinag, neotifinag o libicotifinag?
- es tifinagh, n m
- es tifinar, n m
- fr tifinagh, n m
- pt tifinagh, n m
- en tifinagh, n
- en tifinar, n
- de Tifinagh, n n
- de Tifinar, n n
<Llengua. Literatura > Lingüística>
Definició
Els motius de la tria de tifinag (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
(1) És una adaptació adequada a l'ortografia catalana de la forma tifinagh, que és la més coneguda internacionalment.
(2) Es documenta en obres lexicogràfiques i textos d'especialitat en català.
(3) S'allunya molt poc formalment de tifinagh.
(4) No planteja dubtes de pronúncia, ja que en català la terminació -ag es pronuncia [ak] (per exemple, arxipèlag, cartílag, esòfag o gag). Aquesta pronúncia amb una oclusiva final és la que se sol donar en català a aquest terme, encara que l'original tifinagh vol reflectir que en amazic el so final és una fricativa gutural, semblant a una erra francesa.
(5) Té el vistiplau dels especialistes.
En canvi, *tifinagh i *tifinac presenten problemes gràfics:
- *Tifinagh recull una grafia gh final estranya al català, que podria generar dubtes sobre la pronúncia que ha de tenir.
- *Tifinac s'allunya innecessàriament de la forma original, ja que la grafia tifinag ja s'acorda a la pronúncia habitual.
També tenen problemes les formes *afinag, *neotifinag i *libicotifinag, en aquest cas de tipus conceptual:
- *Afinag (i les possibles variants *afinagh i *afinac), que correspon al nom estricte de l'alfabet en amazic segons el experts, no és coneguda internacionalment.
- *Neotifinag (i les possibles variants *neotifinagh i *neotifinac) identifica una de les versions modernes d'aquesta escriptura, desenvolupada als anys seixanta del segle XX per lingüistes.
- *Libicotifinag (i les possibles variants *libicotifinagh i *libicotifinac) pot fer pensar que fa referència a una suposada variant líbica del tifinag, quan el que vol indicar és que és un alfabet d'arrels líbiques.
El tifinag és l'alfabet de l'amazic, d'origen incert i probablement d'arrels líbiques.
Nota
- 1. Tot i que en amazic tifinag és un nom femení plural (el sentit estricte és 'conjunt de lletres de l'escriptura amaziga'), en català s'aprova com a nom masculí singular. El singular es justifica perquè es pren com a denominació de l'alfabet, i el masculí, perquè ja té aquest gènere en català i en altres llengües romàniques (probablement, pel referent alfabet i per la terminació).
- 2. La solució no és paral·lela a la donada a amazic (terme també normalitzat pel Consell Supervisor del TERMCAT). El motiu és que una forma catalana *amazig (a partir de l'original amazigh) hauria pogut donar lloc en català a la pronúncia errònia *amazitx (de manera anàloga a mig).
- 3. Podeu consultar la fitxa completa de tifinag al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Què és el tifinag?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/18/).
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca acabar, v tr
- ca eixugar, v tr sin. compl.
- ca esgotar, v tr sin. compl.
- ca exhaurir, v tr sin. compl.
- es acabar
- es agotar
- es apurar
- es consumir
- es terminar
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Ex.: Han acabat els diners de la subvenció.
Ex.: L'empresa ha eixugat els beneficis que havia obtingut durant l'any.
Ex.: Un cop exhaurida la guerra s'establiren a Barcelona.
Ex.: Van esgotar el pressupost que havien assignat al projecte abans del que estava previst.
<.FITXA REVISADA>, <Ciències de la salut > Conceptes troncals>, <Anatomia > Òrgans i sistemes>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca acinós -osa, adj
- es acinoso -sa, adj
- es acinar, adj sin. compl.
- fr acineux -euse, adj
- en acinar, adj
- en acinic, adj sin. compl.
- en acinous, adj sin. compl.
<.FITXA REVISADA>, <Ciències de la salut > Conceptes troncals>, <Anatomia > Òrgans i sistemes>
Definició
<Gastronomia > Procediments culinaris>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
BLANCO GONZÁLEZ, Juli; PAPIÓ AZNAR, Francesc; VILÀ MIQUEL, Lluís Ignasi. Diccionari de procediments culinaris [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2006. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/20/>
- ca amanir, v tr
- ca assaonar, v tr sin. compl.
- ca condimentar, v tr sin. compl.
- ca trempar, v tr sin. compl.
- es aderezar
- es aliñar
- es condimentar
- es sazonar
- fr assaisonner
- en season, to
<Procediments culinaris > Tractament dels productes > Additaments i assaonaments>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca arenària, n f
- ca centengrana, n m alt. sin.
- ca herba arenera, n f alt. sin.
- ca herba d'arenes, n f alt. sin.
- ca herba d'orinar, n f alt. sin.
- ca herba de l'orina, n f alt. sin.
- ca herba de mal de pedra, n f alt. sin.
- ca herba del mal de pedra, n f alt. sin.
- ca herba urinària, n f alt. sin.
- ca herbeta urinària, n f alt. sin.
- ca herniària, n f alt. sin.
- ca herniària hirsuta, n f alt. sin.
- ca mantellina, n f alt. sin.
- ca milgrans, n m alt. sin.
- ca orinària, n f alt. sin.
- ca romp-roca, n m alt. sin.
- ca tallapedres, n f alt. sin.
- ca trencapedra, n f alt. sin.
- ca trencapedres, n f alt. sin.
- ca santangrano, n m var. ling.
- ca trenca pedres, n f var. ling.
- nc Herniaria hirsuta L. subsp. cinerea (DC.) Arcang.
- nc Herniaria cinerea DC. in Lam. et DC. sin. compl.
<Botànica > cariofil·làcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca arenària, n f
- ca centengrana, n m alt. sin.
- ca herba arenera, n f alt. sin.
- ca herba d'arenes, n f alt. sin.
- ca herba d'orinar, n f alt. sin.
- ca herba de l'orina, n f alt. sin.
- ca herba de mal de pedra, n f alt. sin.
- ca herba del mal de pedra, n f alt. sin.
- ca herba urinària, n f alt. sin.
- ca herbeta urinària, n f alt. sin.
- ca herniària, n f alt. sin.
- ca herniària hirsuta, n f alt. sin.
- ca mantellina, n f alt. sin.
- ca milgrans, n m alt. sin.
- ca orinària, n f alt. sin.
- ca romp-roca, n m alt. sin.
- ca tallapedres, n f alt. sin.
- ca trencapedra, n f alt. sin.
- ca trencapedres, n f alt. sin.
- ca santangrano, n m var. ling.
- ca trenca pedres, n f var. ling.
- nc Herniaria hirsuta L. subsp. cinerea (DC.) Arcang.
- nc Herniaria cinerea DC. in Lam. et DC. sin. compl.
<Botànica > cariofil·làcies>
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca arenar, v tr
- ca sorrar, v tr sin. compl.
- es enarenar
- en sand, to
<Jardineria>
Definició
<Enginyeria>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:
Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.
Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca arenar, v tr
- es arenar, v tr
- fr sabler, v tr
- en sandblast, to, v tr
- de sandstrahlen, v tr
<Enginyeria>
<Vinificació. Enologia>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca avinar, v tr
<Vinificació. Enologia>
Definició
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
BASART SALA, Pitu; PUJOLÀS MASET, Pere. Diccionari de fusteria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/188/>
- ca barrinar, v tr
- ca tribanar, v tr sin. compl.
- es barrenar
- fr vriller
- en bore, to
<Fusteria > Tècniques i processos > Manipulació de la fusta obrada i els taulers>
