Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "trio" dins totes les àrees temàtiques

agent TRIC agent TRIC

<Microbiologia i patologia infecciosa>, <Ginecologia i obstetrícia>, <Urologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  agent TRIC, n m

<Microbiologia i patologia infecciosa>, <Ginecologia i obstetrícia>, <Urologia>

Definició
Acrònim anglès que fa referència a les clamídies del tracoma (Chalamydia trachomatis) causant de la conjuntivits d'inclusió (Trachoma i Inclusion Conjunctivitis).
agulles de fer mitja agulles de fer mitja

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  agulles de fer mitja, n f pl
  • es  agujas de hacer punto, n f pl
  • fr  aiguilles à tricoter, n f pl
  • pt  agulhas de tricô, n f pl
  • en  knitting needles, n pl

<Grans Magatzems > Seccions > Merceria>

ajustament ajustament

<Transports > Transport marítim>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  ajustament, n m
  • es  equilibrado
  • es  orientado
  • es  trimado
  • fr  balancement
  • en  balancing
  • en  trim
  • en  trimming

<Transports > Transport marítim>

Definició
Maniobra de situar correctament el pla vèlic en funció de la intensitat i direcció del vent.
aluminat d'itri aluminat d'itri

<Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

NOGUÉS, Joaquim M. (coord.). Diccionari de gemmologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/168/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  aluminat d'itri, n m
  • es  aluminato de itrio
  • fr  aluminate d'yttrium
  • it  alluminato di ittrio
  • en  yttrium aluminate
  • de  Yttrium-Aluminat

<Gemmologia > Productes artificials > Materials>

Definició
Material incolor obtingut al laboratori amb el mètode d'estiratge, que s'ha utilitzat com a substitut del diamant

Nota

  • També es fabrica en diferents colors. Va aparèixer al mercat el 1969. Una de les marques registrades amb què s'ha conegut és Diamonair. Actualment es coneix amb la sigla YAG (Yttrium Aluminium Garnet).
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  apagallums, n m
  • ca  bufallums, n m sin. compl.
  • ca  matallums, n m sin. compl.
  • ca  apagallum, n m alt. sin.
  • ca  citró, n m alt. sin.
  • ca  citró groc, n m alt. sin.
  • ca  citró ver, n m alt. sin.
  • ca  martibet, n m alt. sin.
  • ca  matallum, n m alt. sin.
  • ca  rave, n m alt. sin.
  • ca  ravenell bord, n m alt. sin.
  • ca  ravenell groc, n m alt. sin.
  • ca  ravenissa, n f alt. sin.
  • ca  ravenissa bledera, n f alt. sin.
  • ca  ravenissa groga, n f alt. sin.
  • ca  apaga llums, n m var. ling.
  • ca  bufa llums, n m var. ling.
  • ca  martibert, n m var. ling.
  • ca  martivert, n m var. ling.
  • ca  mata llums, n m var. ling.
  • ca  ravanell bord, n m var. ling.
  • ca  ravanell groc, n m var. ling.
  • ca  ravanissa, n f var. ling.
  • nc  Sisymbrium irio L.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

apagallums apagallums

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  apagallums, n m
  • ca  bufallums, n m sin. compl.
  • ca  matallums, n m sin. compl.
  • ca  apagallum, n m alt. sin.
  • ca  citró, n m alt. sin.
  • ca  citró groc, n m alt. sin.
  • ca  citró ver, n m alt. sin.
  • ca  martibet, n m alt. sin.
  • ca  matallum, n m alt. sin.
  • ca  rave, n m alt. sin.
  • ca  ravenell bord, n m alt. sin.
  • ca  ravenell groc, n m alt. sin.
  • ca  ravenissa, n f alt. sin.
  • ca  ravenissa bledera, n f alt. sin.
  • ca  ravenissa groga, n f alt. sin.
  • ca  apaga llums, n m var. ling.
  • ca  bufa llums, n m var. ling.
  • ca  martibert, n m var. ling.
  • ca  martivert, n m var. ling.
  • ca  mata llums, n m var. ling.
  • ca  ravanell bord, n m var. ling.
  • ca  ravanell groc, n m var. ling.
  • ca  ravanissa, n f var. ling.
  • nc  Sisymbrium irio L.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

assentament assentament

<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  assentament, n m
  • es  asiento
  • fr  assiette
  • en  ship trim
  • en  trim

<Ports > Tipologia de vaixells i parts bàsiques>

Definició
Diferència entre el calat de popa i el de proa.
atri atri

<Ciències socials > Arqueologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

  • ca  atri, n m
  • es  atrio
  • es  atrium
  • en  atrium

<Arqueologia > Construccions > Estructures > Estructures domèstiques>

Definició
Pati interior d'una casa romana, al voltant del qual s'obren les distintes cambres.
atri atri

<Ciències socials > Arqueologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

  • ca  atri, n m
  • es  atrio
  • en  atrium

<Arqueologia > Construccions > Estructures>

Definició
Pati interior, generalment voltat de pòrtics.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>

  • ca  atri, n m
  • es  atrio
  • en  atrium
  • en  cavaedium

<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Arquitectura i urbanisme>

Definició
Pati interior, generalment voltat de pòrtics, al voltant del qual s'obren les distintes cambres, propi de la casa romana de tradició etrusca.