Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "trivot" dins totes les àrees temàtiques

albercoquer

<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca albercoquer, n m
ca albercoc (fruit), n m sin. compl.
ca albergener, n m alt. sin.
ca abercoc (fruit), n m var. ling.
ca abercoquer, n m var. ling.
ca abracoquer, n m var. ling.
ca abrebaracoc (fruit), n m var. ling.
ca abrecoqué, n m var. ling.
ca abrecoquer, n m var. ling.
ca abrecroc, n m var. ling.
ca abrecroquer, n m var. ling.
ca abricoc (fruit), n m var. ling.
ca abricocs (fruit), n m pl var. ling.
ca abricoquer, n m var. ling.
ca abricot (fruit), n m var. ling.
ca alalbricoc (fruit), n m var. ling.
ca albarcoquer, n m var. ling.
ca albaricoc (fruit), n m var. ling.
ca albecroc (fruit), n m var. ling.
ca albecroquer, n m var. ling.
ca albergèner, n m var. ling.
ca albericoc (fruit), n m var. ling.
ca albircoc (fruit), n m var. ling.
ca albircoquer, n m var. ling.
ca albracoquer, n m var. ling.
ca albrocoquer, n m var. ling.
ca ambercoc (fruit), n m var. ling.
ca ambercoquer, n m var. ling.
ca amercoc (fruit), n m var. ling.
ca arbrebarracoquí, n m var. ling.
ca aubercoc (fruit), n m var. ling.
ca aubercoquer, n m var. ling.
ca aubericoc (fruit), n m var. ling.
ca aubracoquer, n m var. ling.
ca aurecoc (fruit), n m var. ling.
ca baracoc (fruit), n m var. ling.
ca barracoc, n m var. ling.
ca barracoc (fruit), n m var. ling.
ca benacroc (fruit), n m var. ling.
ca benacroquer, n m var. ling.
ca bercoc, n m var. ling.
ca bercoqué, n m var. ling.
ca bercoquer, n m var. ling.
ca berecroc (fruit), n m var. ling.
ca bericoc (fruit), n m var. ling.
ca bericoquer, n m var. ling.
ca bricoc (fruit), n m var. ling.
ca bricot (fruit), n m var. ling.
ca brioc (fruit), n m var. ling.
ca mercoc (fruit), n m var. ling.
ca obercoquer, n m var. ling.
ca obrecoc (fruit), n m var. ling.
ca prisco, n m var. ling.
ca ubercoc (fruit), n m var. ling.
nc Prunus armeniaca L.
nc Armeniaca vulgaris Lam. sin. compl.

<Botànica > rosàcies>

albercoquer

<Botànica>

ca albercoquer, n m
ca albercoc (fruit), n m sin. compl.
ca albergener, n m alt. sin.
ca abercoc (fruit), n m var. ling.
ca abercoquer, n m var. ling.
ca abracoquer, n m var. ling.
ca abrebaracoc (fruit), n m var. ling.
ca abrecoqué, n m var. ling.
ca abrecoquer, n m var. ling.
ca abrecroc, n m var. ling.
ca abrecroquer, n m var. ling.
ca abricoc (fruit), n m var. ling.
ca abricocs (fruit), n m pl var. ling.
ca abricoquer, n m var. ling.
ca abricot (fruit), n m var. ling.
ca alalbricoc (fruit), n m var. ling.
ca albarcoquer, n m var. ling.
ca albaricoc (fruit), n m var. ling.
ca albecroc (fruit), n m var. ling.
ca albecroquer, n m var. ling.
ca albergèner, n m var. ling.
ca albericoc (fruit), n m var. ling.
ca albircoc (fruit), n m var. ling.
ca albircoquer, n m var. ling.
ca albracoquer, n m var. ling.
ca albrocoquer, n m var. ling.
ca ambercoc (fruit), n m var. ling.
ca ambercoquer, n m var. ling.
ca amercoc (fruit), n m var. ling.
ca arbrebarracoquí, n m var. ling.
ca aubercoc (fruit), n m var. ling.
ca aubercoquer, n m var. ling.
ca aubericoc (fruit), n m var. ling.
ca aubracoquer, n m var. ling.
ca aurecoc (fruit), n m var. ling.
ca baracoc (fruit), n m var. ling.
ca barracoc, n m var. ling.
ca barracoc (fruit), n m var. ling.
ca benacroc (fruit), n m var. ling.
ca benacroquer, n m var. ling.
ca bercoc, n m var. ling.
ca bercoqué, n m var. ling.
ca bercoquer, n m var. ling.
ca berecroc (fruit), n m var. ling.
ca bericoc (fruit), n m var. ling.
ca bericoquer, n m var. ling.
ca bricoc (fruit), n m var. ling.
ca bricot (fruit), n m var. ling.
ca brioc (fruit), n m var. ling.
ca mercoc (fruit), n m var. ling.
ca obercoquer, n m var. ling.
ca obrecoc (fruit), n m var. ling.
ca prisco, n m var. ling.
ca ubercoc (fruit), n m var. ling.
nc Prunus armeniaca L.
nc Armeniaca vulgaris Lam. sin. compl.

<Botànica > rosàcies>

arada trisolc

<Agricultura. Ramaderia > Maquinària i equip agropecuari>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

MARTÍ i FERRER, Robert. Diccionari de maquinària agrícola. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Curial, 1994. 277 p. (Terminologies)
ISBN 84-393-3155-X; 84-7256-893-8

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca arada trisolc, n f
es arado trisurco
fr charrue trisoc
it aratro trivomere
en three-furrow plough
de dreischariger Pflug

<Maquinària i equip agropecuari>

Definició

Arada múltiple el grup de treball de la qual està constituït per tres pales.

atavellat de doble fontura

<Indústria > Indústria tèxtil>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-EN ISO 8388:2004 Gèneres de punt: Tipus: Vocabulari i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 8388:1998).

Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic AEN/CTN 40 Indústria Tèxtil, la secretaria del qual és a càrrec del Consejo Intertextil Español. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb AENOR per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes de l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica en Teixits de Punt.

El símbol cod precedeix el codi de referència que permet localitzar els termes dins del text de la norma. Els termes de les definicions i de les notes que tenen una entrada específica en la norma es presenten seguits del codi de referència entre parèntesis.

ca atavellat de doble fontura, n m
es atabillado a doble fontura
fr bourrelet à mailles jetées
fr tricot crêpe à mailles jetées sin. compl.
en bourrelet (warp-knitted)
en raschel crêpe fabric [US] sin. compl.
en (warp-knitted) crêpe sin. compl.
cod 3.07.05

<Indústria tèxtil > Gèneres de punt > Tipus>

Definició

Teixit de punt per ordit de doble cara caracteritzat per un efecte prisat horitzontal per la cara del dret.

Nota

cf. ISO/4921: passada
Per a produir aquest teixit en una màquina Raschel de doble fontura s'ha de teixir un nombre de passades per unitat de longitud més gran en una fontura que en l'altra.
≠ teixit atavellat (3.03.23)
≠ teixit de crep (3.01.26)

bacallans

<Botànica>

ca bacallans, n m pl
ca blenera, n f alt. sin.
ca blenera tripó, n f alt. sin.
ca bleneres, n f pl alt. sin.
ca candelera, n f alt. sin.
ca ciri de Nostre Senyor, n m alt. sin.
ca coa de rabosa, n f alt. sin.
ca col borda, n f alt. sin.
ca col de moro, n f alt. sin.
ca croca, n f alt. sin.
ca cua de borrega, n f alt. sin.
ca cua de guilla, n f alt. sin.
ca cua de llop, n f alt. sin.
ca cua de moltó, n f alt. sin.
ca fulla borruda, n f alt. sin.
ca gamó, n m alt. sin.
ca gamó mascle, n m alt. sin.
ca herba blenera, n f alt. sin.
ca herba candelera, n f alt. sin.
ca herba del ble, n f alt. sin.
ca herba farinera, n f alt. sin.
ca herba ploradera, n f alt. sin.
ca herba plorosa, n f alt. sin.
ca herba sabonera, n f alt. sin.
ca jovenal, n m alt. sin.
ca llàgrimes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
ca llapassera borda, n f alt. sin.
ca matapeix blanc major, n m alt. sin.
ca múria, n f alt. sin.
ca orella de burro, n f alt. sin.
ca ploraner, n m alt. sin.
ca ploranera, n f alt. sin.
ca porpra, n f alt. sin.
ca porpres, n f pl alt. sin.
ca púrpura, n f alt. sin.
ca repalassa blanca, n f alt. sin.
ca repalassa borda, n f alt. sin.
ca ressentida, n f alt. sin.
ca sabatot, n m alt. sin.
ca sabatots, n m pl alt. sin.
ca santjoanal, n m alt. sin.
ca santjoanals, n m pl alt. sin.
ca siriclòs, n m alt. sin.
ca tabac bord, n m alt. sin.
ca torba, n f alt. sin.
ca trepó, n m alt. sin.
ca trepó de bosc, n m alt. sin.
ca trepó joanal, n m alt. sin.
ca treponera, n f alt. sin.
ca trepons, n m pl alt. sin.
ca tripó, n m alt. sin.
ca tripons, n m pl alt. sin.
ca troca, n f alt. sin.
ca bordellobo, n m var. ling.
ca candilera, n f var. ling.
ca engordalobo, n m var. ling.
ca gordellobo, n m var. ling.
ca gordollobo, n m var. ling.
ca gordolobo, n m var. ling.
ca guadalobo, n m var. ling.
ca guardallobo, n m var. ling.
ca guardalobo, n m var. ling.
ca guardalobol, n m var. ling.
ca joanal, n m var. ling.
ca matalobo, n m var. ling.
ca rapelassa borda, n f var. ling.
ca siriclós, n m var. ling.
ca trapó, n m var. ling.
ca traponera, n f var. ling.
ca triput, n m var. ling.
ca turba, n f var. ling.
nc Verbascum thapsus L.

<Botànica > escrofulariàcies>

Nota

MASCLANS recull les denominacions blenera, candelera, croca, cua de guilla, cua de llop, cua de moltó, fulla borruda, herba blenera, herba candelera, herba del ble, herba farinera, herba ploradera, herba plorosa, jovenal (joanal), llapassera borda, ploraner, ploranera, repalassa borda, ressentida, trepó i tripó (triput) per a Verbascum thapsus i espècies congèneres.

bacallans

<Ciències de la vida>

ca bacallans, n m pl
ca blenera, n f alt. sin.
ca blenera tripó, n f alt. sin.
ca bleneres, n f pl alt. sin.
ca candelera, n f alt. sin.
ca ciri de Nostre Senyor, n m alt. sin.
ca coa de rabosa, n f alt. sin.
ca col borda, n f alt. sin.
ca col de moro, n f alt. sin.
ca croca, n f alt. sin.
ca cua de borrega, n f alt. sin.
ca cua de guilla, n f alt. sin.
ca cua de llop, n f alt. sin.
ca cua de moltó, n f alt. sin.
ca fulla borruda, n f alt. sin.
ca gamó, n m alt. sin.
ca gamó mascle, n m alt. sin.
ca herba blenera, n f alt. sin.
ca herba candelera, n f alt. sin.
ca herba del ble, n f alt. sin.
ca herba farinera, n f alt. sin.
ca herba ploradera, n f alt. sin.
ca herba plorosa, n f alt. sin.
ca herba sabonera, n f alt. sin.
ca jovenal, n m alt. sin.
ca llàgrimes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
ca llapassera borda, n f alt. sin.
ca matapeix blanc major, n m alt. sin.
ca múria, n f alt. sin.
ca orella de burro, n f alt. sin.
ca ploraner, n m alt. sin.
ca ploranera, n f alt. sin.
ca porpra, n f alt. sin.
ca porpres, n f pl alt. sin.
ca púrpura, n f alt. sin.
ca repalassa blanca, n f alt. sin.
ca repalassa borda, n f alt. sin.
ca ressentida, n f alt. sin.
ca sabatot, n m alt. sin.
ca sabatots, n m pl alt. sin.
ca santjoanal, n m alt. sin.
ca santjoanals, n m pl alt. sin.
ca siriclòs, n m alt. sin.
ca tabac bord, n m alt. sin.
ca torba, n f alt. sin.
ca trepó, n m alt. sin.
ca trepó de bosc, n m alt. sin.
ca trepó joanal, n m alt. sin.
ca treponera, n f alt. sin.
ca trepons, n m pl alt. sin.
ca tripó, n m alt. sin.
ca tripons, n m pl alt. sin.
ca troca, n f alt. sin.
ca bordellobo, n m var. ling.
ca candilera, n f var. ling.
ca engordalobo, n m var. ling.
ca gordellobo, n m var. ling.
ca gordollobo, n m var. ling.
ca gordolobo, n m var. ling.
ca guadalobo, n m var. ling.
ca guardallobo, n m var. ling.
ca guardalobo, n m var. ling.
ca guardalobol, n m var. ling.
ca joanal, n m var. ling.
ca matalobo, n m var. ling.
ca rapelassa borda, n f var. ling.
ca siriclós, n m var. ling.
ca trapó, n m var. ling.
ca traponera, n f var. ling.
ca triput, n m var. ling.
ca turba, n f var. ling.
nc Verbascum thapsus L.

<Botànica > escrofulariàcies>

Nota

MASCLANS recull les denominacions blenera, candelera, croca, cua de guilla, cua de llop, cua de moltó, fulla borruda, herba blenera, herba candelera, herba del ble, herba farinera, herba ploradera, herba plorosa, jovenal (joanal), llapassera borda, ploraner, ploranera, repalassa borda, ressentida, trepó i tripó (triput) per a Verbascum thapsus i espècies congèneres.

baga de ris (en teixits de punt per recollida)

<Indústria > Indústria tèxtil>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-EN ISO 4921:2002 Gèneres de punt: Conceptes bàsics: Vocabulari i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 4921:2000).

Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic AEN/CTN 40 Indústria Tèxtil, la secretaria del qual és a càrrec del Consejo Intertextil Español. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb AENOR per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes de l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica en Teixits de Punt.

El símbol cod precedeix el codi de referència que permet localitzar els termes dins del text de la norma. Els termes de les definicions i de les notes que tenen una entrada específica en la norma es presenten seguits del codi de referència entre parèntesis.

ca baga de ris (en teixits de punt per recollida), n f
es malla de rizo (malla de rizo en tejidos de recogida)
fr bouclette (tricot à mailles cueillies)
en terry loop (weft-knitted fabric)
en plush loop (weft-knitted fabric) sin. compl.
cod 3.01.12

<Indústria tèxtil > Gèneres de punt>

Definició

Entremalla allargada (m) que sobresurt pel revés d'un teixit.

Nota

La denominació "ris tondosat" s'utilitza si la baga de ris ha estat tallada.
Les entremalles allargades formades per dos fils diferents poden sobresortir per les dues cares del teixit.
Fig. Ia: baga de ris obtinguda mitjançant vanisat per la diferència de longitud entre dos fils d'una mateixa entremalla.

Fig. Ib: baga de ris obtinguda mitjançant vanisat invers per la diferència de longitud entre dos fils d'una mateixa entremalla.
cf. ISO 8388: ris
≠ baga de ris per malla carregada (3.02.25)

basta (en teixits de punt per ordit)

<Indústria > Indústria tèxtil>

ca basta (en teixits de punt per ordit), n f
es basta (en tejidos de urdimbre)
fr flotté (tricot à mailles jetées)
fr fil flottant (tricot à mailles jetées) sin. compl.
en float (warp-knitted fabric)
cod 3.01.18

<Indústria tèxtil > Gèneres de punt>

Definició

Longitud de fil (p) que no és recollida per l'agulla i connecta dues malles de passades no consecutives que pertanyen a la mateixa columna (IIa) o a columnes diferents (IIb).

Nota

La basta és retinguda en els llocs de l'estructura del teixit en què es formen malles (3.01.02).
cf. ISO 8388: tricot de sarja
≠ entremalla (3.01.23)

basta (en teixits de punt per recollida)

<Indústria > Indústria tèxtil>

ca basta (en teixits de punt per recollida), n f
es basta (en tejidos de recogida)
fr flotté (tricot à mailles cueillies)
fr fil flottant (tricot à mailles cueillies) sin. compl.
en float (weft-knitted fabric)
cod 3.01.17

<Indústria tèxtil > Gèneres de punt>

Definició

Longitud de fil (n) que no és recollida per l'agulla i connecta dues malles de la mateixa passada no pertanyents a columnes adjacents.

Nota

La basta és retinguda en els llocs de l'estructura del teixit en què es formen malles (3.01.02) (o malles carregades).
Denominacions en desús: fil flotant i malla retinguda.

bessó travat

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

ca bessó travat
en locked twin

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Complicacions de l'embaràs, el part i el puerperi>