Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "troballa" dins totes les àrees temàtiques
troballa
troballa
<Ciències socials > Arqueologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>
- ca troballa, n f
- es hallazgo
- en discovery
- en find
<Arqueologia > Treball de camp>
Definició
Resta arqueològica trobada per un atzar o en el curs d'una prospecció, d'una excavació o d'una investigació.
Nota
- La forma verbal que correspon a aquest terme és fer una troballa.
troballa
troballa
<Dret > Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>
- ca troballa, n f
- es hallazgo
<Dret civil > Drets reals>
Definició
Cosa moble trobada per un atzar o en el curs d'una investigació, unes recerques, etc.
troballa
troballa
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca troballa, n f
- es hallazgo
<Dret civil>
Definició
Cosa moble o animal trobat per atzar en el curs d'una investigació o d'unes recerques, entre altres.
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
La troballa es relaciona amb l'adquisició per ocupació o apropiació de coses mobles que mai no han tingut propietaris o que han estat abandonades, així com els animals que poden ser objecte de caça i pesca. Les coses mobles perdudes, ocultes i presumptament abandonades respecte a les quals els propietaris no han formulat cap denúncia ni reclamació poden ser objecte d'adquisició per ocupació, però la llei exclou aquesta possibilitat quant als objectes mobles sobre els quals hi ha algun element o indici que permeti identificar la persona que n'és propietària; en aquest darrer cas, es regeixen pel règim jurídic de la troballa.
El fet de trobar animals o coses mobles que, per les seves característiques, les possibilitats d'identificació, l'estat de conservació, la funció o la destinació econòmica són habitualment posseïts per algú, implica el deure de restituir-los a la persona propietària per tal que no s'apliqui el tipus penal d'apropiació indeguda. Si la persona propietària dels objectes o animals trobats és desconeguda, se n'ha de comunicar la troballa a l'ajuntament del terme municipal on s'ha produït, el qual ha de dipositar l'objecte o l'animal en l'establiment que consideri oportú -durant un termini de sis mesos-, n'ha de fer la publicitat suficient i, a més, ho ha de notificar a les autoritats o entitats públiques corresponents quan les característiques de l'objecte o l'animal trobats ho requereixen. Un cop ha transcorregut el termini de sis mesos i si la persona propietària de l'objecte o l'animal trobats no s'ha presentat, l'objecte o l'animal s'ha de lliurar a qui l'ha trobat, amb el pagament previ de les despeses causades per la custòdia, la conservació i el lliurament. No obstant això, en el cas que el valor establert per taxació de l'objecte o l'animal sigui superior a dos mil euros, s'ha de vendre en subhasta pública, a càrrec de l'ajuntament, i la persona que l'ha trobat té dret a rebre aquesta quantitat i, a més, una quarta part de l'excés que es pugui obtenir en la subhasta, mentre que la resta queda a disposició de l'ajuntament. En el cas que el preu de la rematada no superi els dos mil euros o si no s'ha fet l'adjudicació de l'objecte o l'animal, la persona que l'ha trobat té dret a rebre aquesta quantitat i ha d'abonar les despeses de la subhasta.
Val a dir que la persona propietària no pot emprendre cap acció contra qui ha fet la troballa de bona fe ni contra la persona que n'ha estat adjudicatària per a recuperar l'objecte o l'animal perdut. En cas que, dins el termini dels sis mesos de custòdia de la cosa o de l'animal trobats es presenti la persona propietària, se li ha de lliurar l'objecte o l'animal corresponent, amb l'abonament previ de les despeses ocasionades per la custòdia, la conservació i el lliurament. N'ha de pagar el deu per cent del valor a la persona que, actuant de bona fe, ha fet la troballa. En el cas que el valor sigui superior a dos mil euros, el percentatge de l'excés es redueix al quatre per cent del valor.
La persona que ha fet la troballa no té cap obligació de buscar la persona propietària, però té el mateix dret a rebre la compensació econòmica la persona que, actuant de bona fe, ha trobat l'objecte o l'animal i el restitueix directament a la persona propietària, llevat que, si escau, prefereixi la recompensa pública que hagi ofert la persona propietària. El que s'estableix pel que fa als animals trobats s'ha d'entendre sens perjudici de la legislació especial en matèria de protecció dels animals, atès que, en el cas d'animals de companyia abandonats o perduts, els centres d'acolliment o de recollida han de dur un llibre de registre amb les circumstàncies de la troballa i les dades de l'animal recuperat a fi de buscar la persona que n'ha estat propietària i garantir les mesures de seguretat corresponents quant a la integritat física i psíquica dels animals.
Les expectatives d'adquisició de qui ha fet la troballa tenen una consideració patrimonial, per la qual cosa són transmissibles i embargables. En el cas de la descoberta d'objectes de valor especial o extraordinari que han romàs ocults i la persona propietària dels quals és desconeguda, es considera legalment que pertanyen a la persona propietària de la finca en la qual s'han trobat. No obstant això, si la persona que ha trobat un objecte ocult de valor especial no és propietària de la finca en la qual s'ha trobat, té dret a rebre com a compensació una quantitat en metàl·lic equivalent a la meitat del valor de l'objecte que ha trobat.
La troballa d'objectes de valor cultural, històric, arqueològic o artístic, o que són descobertes en prospeccions o excavacions, es regeix per la legislació especial que és aplicable al patrimoni cultural de Catalunya. Queden exclosos de la regulació general de la troballa els béns mobles relacionats amb la història i la cultura de Catalunya que pel seu valor històric, artístic, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, etnològic, documental, bibliogràfic, científic o tècnic mereixen una protecció i defensa especials, de manera que els ciutadans i les ciutadanes en puguin gaudir i es puguin transmetre en les millors condicions a les generacions futures. Per això, aquests béns poden ser objecte d'expropiació forçosa pel seu interès general, amb la indemnització corresponent al propietari de la finca i, si escau, a qui els ha trobat.
